Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris chile. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris chile. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de febrer del 2011

El cotxe d'en Montilla pi-pi-piii....

Aquests dies hem anat fins la Patagonia xilena i per moure'ns per allà varem decidir llogar un cotxe. Nosaltres varem reservar un Ford Eco-Sport, però ja se sap que les empreses de lloguer de cotxe sempre fan el mateix. A la web t'ensenyen un cotxe d'una marca seriosa, però quan arribes et donen la primera tartana que troben que s'hi assembli una mica. 
En aquest cas ens varen endinyar un Chery Tiggo. Recordeu que fa uns mesos, abans de les eleccions, en Montilla va anar a la Xina a buscar una empresa d'automòbils que havia de ser la salvació de la indústria Catalana? ... Doncs el cotxe que ens varen donar era un Chery d'aquets.



Quan et donen el cotxe, la primera impressió es que et donen un cotxe molon, perquè sembla un 4x4, te un disseny raonable....Però arribes al maleter, i veus Chery, obres la porta del maleter i ni llumeta  I l'interior és igual, tot super-espartà, casi com l'Opel Kadett amb el que vaig començar a conduir, però amb una mica més de tecnologia. De fet, es un cotxe super-contradictori, perquè tot el què és el volant, els seients, els interruptors, són super espartants i incomodes de fer servir. A nivell d'exemple, dir que el tancament de vidres automàtic es automàtic perquè el botonet es queda encallat. Però en canvi, a nivell tecnològic, el cotxe té CD mp3, ABS, Airbags,.... Cosa que hem fa pensar que els xips que gestionen aquests components també són a la Xina i els aconsegueixen per 4 dòlars, i després els integren com poden.

Això si, el que no li podem negar és que ha aguantat 1000 km, bona part d'ells sobre carretera de ripio (de terra). I com diu la Gemma, la cosa bona d'anar amb una tartana és que quan fa un soroll estrany, et sembla normal.

Dubto molt que un fabricant que basa els seus productes en ser líder de costos li surti a compte instal·lar la seva fabrica a Catalunya, on el sous no li permetrien ser competitius; podent anar a altres països de la UE,  com Romania, on els sous són molt més baixos. I tampoc m'imagino quin valor afegit ens pot donar portar aquest fabricant, més conegut per imitar que per innovar al nostre país.
Això si, tampoc m'estranyaria que aquests xinesos d'aquí uns anys siguin capaços de treure productes més premium, i llavors si que s'ho puguin plantejar, però a dia d'avui no li veig cap sentit.


diumenge, 30 de gener del 2011

Com és el xilè mig...

Ahir el diari La Tercera publicava un estudi sobre com és el xilè mig. L'estudi és força interessant perquè ens permet veure com es la societat xilena en grans xifres:

- Te 32 anys (com jo!)
- Medeix 1,70 m (les dones 1,56 m)
- Té la pell morena clara (el 36% dels Xilens la tenen així)
- Els homes es casen als 30 anys i les dones amb 26.
- Té poc més de 10 anys d'estudi
- Guanya 350.000 pesos al mes (530€. Aquí es cobra en 12 pagues)
- Veu 3 hores diàries de TV.
- Deu 1 milió de pesos (1500€).
- Passa 10 nits l'any fora de casa, de vacances.
- Compra 2 llibres a l'any (normal, són caríssims)
- Tarda 1,5 hores al dia entre anar i tornar de la feina.
- Un de cada dos xilens viu millor que els seus pares.
- 6 de cada 10 pensen que els seus fills viuran millor que ells.

Com acotació a aquestes dades, també puc explicar que el sou mig d'un programador acabat de sortir de la carrera està entre els 800.000 i 1.000.000 de pesos mensuals. I el d'un arquitecte/consultant pels vols de 1.5000.000 de pesos mensuals. Que vol dir això? Per una banda, què aquí la disparitat de sous és molt alta. I que realment, perquè surti un sou mig de 350.000 pesos, veient que la gent amb carreres demandades cobra molt més,  vol dir que hi ha força gent que esta molt per sota de les 350 lucas....
El que fa dies que ens preguntem nosaltres, des del nostre prisma clarament esbiaixat, és com aquests famílies poden arribar a final de mes?  sobretot, perquè els preus del "super" tampoc són tant barats.

També es interessant veure que aquí encara es pot veure com els fills tenen unes expectatives de vida millor que les dels seus pares. Crec que a Barcelona entre la bombolla immobiliaria i la crisis que hi ha instal·lada, ja fa uns quants anys que la gent ja no té aquesta sensació.

ps. 1 luca = 1.000 pesos