La fregidora del segle XXI...

Qui ha dit que la informàtica no ha arribat a tot arreu? .... Aquí teniu la fregidora del segle XXI, amb Windows Vista, WiFi i lector de BlueRay. Tan completa que ni l'Iphone està al seu nivell!!

No és un muntatge, sinó l'anunci que m'han enviat els de "La Caixa". De fet, crec que tot el que venen aquest cap de setmana porta Windows, WiFi i BlueRay...

Joguina nova (i 2). Samsung F480v...

La cosa bona de canviar-nos de companyia és que ara tenim dos mòbils nous a casa. L'últim a arribar ha estat un Samsung F480v, rosa!. Com que no el portaré jo, puc parlar menys amb propietat, però si que us en puc fer-ne un petit esbos.

A diferencia del Nokia 5800 XpressMusic, que vaig comentar fa poc, aquest Samsung no és tant potent a nivell tècnic. Bàsicament el destacaré per:

• La pantalla tàctil d'alta resolució. Crec que multitouch i tot.
• Càmera de 5 megapixel.
• En principi porta una targeta de memòria SD, però és una promoció i l'has de demanar i potser t'arriba...
  

El primer del que t'adones quan agafes el mòbil és que aquesta gent de Samsung han fet un terminal molt elegant, amb uns bons acabats metal·lics, en aquest cas acompanyats d'alguns plàstics roses. Però amb un resultat final molt bo. Un cop l'engegues la sensació millora, perquè tot i no tenir unes especificacions espectaculars t'adones de que la pantalla és molt bona i que la reacció al contacte és còmode, i la navegació molt àgil gràcies a la usabilitat de sistema operatiu. Potser l'únic que se li pot retreure és que al primer dia se't engeguen mil coses sense voler, però quan t'hi acostumes és un telefon amable. En comparació, es més còmode que el Nokia 5800.

També, m'ha agradat força la pantalla inicial del mòbil, amb la barra lateral que dóna accés directe a les aplicacions més comuns, gràcies a les bones reaccions de la pantalla és una bona opció per anar estirant les aplicacions que fas servir més sovint i portar-les al centre de l'escriptori. Per cert, quan dic estirar, és estirar. A nivell d'aplicacions, porta tot allò que ens pot fer falta (o que almenys jo acostumo a fer servir habitualment): radio, reproductor de música, múltiples alarmes, aplicació de compte enrere,...

El que encara no entenc és com aquesta gent de la Samsung han pogut fer un mòbil, modern (3G, tàctil...) però sense WiFi. El fet que no tingui WiFi és el que més li trobo a faltar, perquè tampoc no hem plantejo utilitzar Internet-3G amb les tarifes que hi ha actualment, de manera que moltes de les propietats que aporta el telèfon no les farem servir mai o casi mai. Una llàstima.

En resum, un bon telèfon, però només recomanable per a qui vulgui tenir un mòbil tàctil, però només per trucar i escoltar música.

Joguina nova. Nokia 5800XpressMusic...

Els de Movistar hem van convidar a marxar quan van treure el repetidor del barri. Així que he pogut gaudir dels avantatges de canviar d'operadora i m'he autoregalat un Nokia 5800 XpressMusic. El 5800 XpressMusic és un d'aquest mòbils amb pantalla tàctil que han sortit darrerament, de fet hi ha qui el classifica com l'iphone dels pobres. Perquè té una mica de tot:

• Pantalla tàctil (crec que això ja ho he dit) d'alta resolució, tot i que no multi-touch.
• Càmera de 3.2megapixel amb òptica Carl Zeiss.
  
• Internet a través de Wi-Fi.
• GPS.
  
• Accelerometre per a detectar moviments i adaptar el sentit de la pantalla (horitzonal/vertical).
• 8Gb de memòria a traves d'una targeta SD, que et regalen.
• Com a sistema operatiu té un Symbian S60 5à edició, força menys glamuros que l'Android de la Google o el Windows Mobile, però molt més difós.

Només obrir la caixa t'adones que Nokia ha cuidat molt el producte, perquè incorpora un gran ventall d'acessoris de sèrie: el kit de mans lliures, una funda, el cable usb (no estandard) per a connectar-lo a l'ordinador, un cable per a connectar-lo a la tele!, una petita pua per ajudar-te a introduïr text i un llapis de recambi. L'aspecte del mòbil segueixi la línia dels Xpressmusic de Nokia, un estil plasticos que vol semblar juvenil i físicament és un pel massa gruixut pel meu gust.

Però parlem de com va, que en el fons és l'important. Despres d'uns quants dies d'aprenentatje, puc dir que el telèfon en general va bé, força bé. El màxim del que es pot acusar a Nokia és d'haver tret un producte quan encara li faltaven un parell de bullides. El més greu que he trobat són alguns defectes d'usabilitat, especialment a nivell de cohèrencia: a vegades no se si he de fer un click o 2 per accedir a algun lloc i sobretot trobo que la pantalla principal està una mica desaprofitada. Però estan apareixen noves actualitzacions del software del mòbil, que també està en Català, i per tant entenc que amb el temps les aniran corregin.
També hi ha coses que no acabo d'entendre, com pot ser que un mòbil de gamma mitja-alta no porti cap aplicació de compte-enrere? (ara s'hem passarà l'arros) o per a syncronitzar-se amb el Google Calendar? ... tot i que ara ja estic provant una de pagament què és diu GoogaSync.

Respecte a la camera, és correcte, de fet ja fa temps que no hem deixo impressionar pels objectius Carl Zeiss... aviat els trobarem a les màquines de café. I l'aplicació de mapes està molt bé, llàstima què és una versió de prova de només 3 mesos i per tant, crec que miraré de no acostumar-m'hi. Les aplicacions de música i radio són bones sense arribar al nivell del ipod i el navegador d'Internet és correcte, de sobres per mirar el correu i 4 coses més. Com a millora he trobat aplicacions com que el Fring que et permeten fer servir l'Skype o el Gtalk des del mòbil i que trobo molt útils per quan vas de viatge.

En resúm, n'estic content, millor si fos una mica més primet, però té un nivell de qualitat-preu força adecuat.

Pay per WIFI...

Curiós el que he llegit sobre la xarxa FON i Starbucks. Ja que innocentment hem pensava que els Starbuks donaven Internet a tothom que hi anava a fer un cafè. I ara he pogut comprovar que això no es així. I que a sobre la tarifa de connexió no és exageradament mòdica, perquè és de 10$ al dia. Tot a sortit, perquè ara FON, vol robar els clients de WIFI a Starbucks i crear una xarxa alternativa, posant punts d'accés al costat dels locals Starbucks. Oferint el seu Internet per només 2$ :-0. Si ho aconsegueixen, es ben possible que li prengui bona part del negoci als d'Starbucks.
En tot cas, no se pas si aquí Barcelona això funciona igual o el WIFI als Starbucks es gratuït. Perquè només acostumo a anar-hi quan estic pel món.

Tot això lliga amb que quan vaig anar als USA, l'estiu passat, vaig estar a punt de comprar-me una IPAQ amb WIFI per poder trucar amb l'Skype a casa per un preu mòdic des dels Starbucks. Però, sembla que vaig fer bé de no fer-ho i a canvi pagar el Roaming. Perquè de 10$ + els 4$ del Frapuccino, la trucada hauria sortit un pel cara.
Tot i així, no tan cara com els 20$ que ens van intentar cobrar els de l'hotel de San Francisco per fer una trucada a un mòbil dels USA!!! Això si què és un abús, i la resta són tonteries.

En resum, sembla que encara no es pot anar pel món confiant exclusivament amb les xarxes WIFI que ens trobem. Tot i que els telefons amb Windows Mobile com el Qtek del Joel són molt molons...