Fer obres a casa...

Crec que no descobreixo res a ningú si us dic que fer obres a casa és de les pitjors coses que et poden passar. Sobretot si hi vius. El procés té més de processó de setmana santa que de procés: Primer cal endreçar i empaquetar tot el que es trobi en varis kilometres a la rodona de la zona on es faran les obres; seguidament preparar el territori; confiar que els especialistes vinguin a fer-ho quan van et dir que vindrien i finalment resar perquè facin el que han de fer, ho facin bé i no et deixin la resta de la casa feta un nyap....
i després; després t'estas dies i dies netjant i tornant a posar les coses al seu lloc.

I tot això amb l'ilusió que el resultat final sigui millor que el punt de partida inicial.

Consells per búscar hotel

Ara que s'acosten les vacances, es molt possible que esteu intentant buscar un hotel on passar-hi alguna nit o alguns dies. Nosaltres aquest any ja hem fet la feina, i ja tenim preparat el nostre viatget pel nord d'Itàlia.

Tot i així, el que vull comentar en aquesta entrada són alguns petits trucs que seguim per anar a bons hotels, per un preu força raonable. El truc per aconseguir-ho, no només està en utilitzar webs de reserves d'hotels, com booking.com, hotels.com..., sinó que també cal fer seguiment de les grans cadenes hoteleres. Especialment d'aquelles cadenes que fan els diners en els viatges d'empresa, ja que aquests hotels acostumen a tenir ofertes molt bones de cara a l'estiu o els caps de setmana, quan la seva clientela habitual no viatja. Això sí, la pega d'aquestes ofertes és que acostumen a demanar que es faci al pagament a l'avançada i que en alguns casos no es pugui anul·lar la reserva, vaja, com les línies aèries low cost.

Quan preparem un viatge, revisem habitualment les diferents webs de la cadena francesa Accor (Mercure, Novotel, Ibis,...) perquè acostumen a tenir sempre aquest tipus d'ofertes i estan molt estesos per tot Europa. Així a nivell d'exemple aquest estiu hem reservat un Novotel (4*) a Grenoble per 90€/nit incloent l'esmorzar. Tot i així, el grup Accor no són els únics que ho fan i hi ha moltes altres cadenes que ofereixen ofertes equivalents, que conegui: NH Hotels, Holiday inn, Best Western, ...

Com a central de reserves utilitzem el portal booking.com, no només pel bon disseny de la web, sinó perquè està molt bé que per defecte s'inclogui el preu de l'esmorzar al preu ofertat. Però no n'hi ha prou amb mirar els preus a aquest portals, perquè no poques vegades el preu ofertat a la web de l'hotel directament és millor que el trobat a través de les webs de reserves.

A si, i si aneu amb cotxe, no està de més preguntar quan costa el parking de l'hotel, perquè a vegades pot haver-hi diferencies considerables entre un hotel i un altre.

Apa, bon viatge!

I les cerveses...

No he pensat a parlar de les Cerveses belgues. Segons diuen, a Bèlgica hi ha unes 300 varietats de cervesa. En tres dies no n'he pogut provar moltes i m'he centrat amb les rosses, però aquesta és l'opinió de les que he pogut provar. Les ordeno de millor a pitjor:

1- Palm, un sabor molt elegant; entra molt bé.
2- Duvel, un sabor intens però bo. Per cert, Duvel vol dir dimoni en algun dels idiomes que tenen per allà.
3- Hoegaarden, segons hem van dir és una mica com per les dones. Sau i amb regust allimonat. No se, no hem va fer molt el pes.
4- Maes Pils, simplement vulgar, té un sabor massa basto pel meu gust.

Hi trobareu a faltar cerveses d'abadia, però no m'hi vaig dedicar perquè no en soc especialment fan. Caldrà fer un altre viatge a Brussel·les per a continuar amb el treball de camp.

Bruxelles/Brussels/Brussel·les...

Aquest cap de setmana he fet una escapada fins a Brussel·les per a visitar en Miguel i crec que ús l'he de recomanar. Brussel·les ens sona molt més per ser la capital de la Unió Europea que per ser un destí turístic de primera importància. I potser no ho és, però si que es una ciutat amb molt d'encant que també forma part d'una regió, Flandes, que està farcida de petites ciutats d'allò més boniques.

I es clar, sense oblidar la seva gastronomia, essent-ne els elements més destacats: la Xocolata, especialment els Pralinés; la cervesa; les especialitats amb musclos (que no vaig provar) i les patates fregides. No està malament, no?

Brussel·les

Quan pensem en Brussel·les segur que el primer que ens ve al cap és la imatge d'un presentador de TV3 despedint la connexió des d'un edifici en forma d'estrella. I certament, el barri europeu és una part molt important de la ciutat. A part de l'edifici Berlaymont, hi ha uns quants edificis institucionals més, però el que més hem va agradar va ser poder passejar pel Parc du Cinquantenaire. Quina sort tenir aquests parcs al mig de la ciutat!

Però l'autèntica Brussel·les és la zona de la Grand Place, segurament el conjunt més bonic de la ciutat i de les places més maques d'Europa. Pels seus voltants destaquen els edificis d'arquitectura flamenca força ben conservats i les galeries Saint-Hubert, ben cobertes per a permetre't escapar la pluja, habitual de la zona.

Curiosament el gran èxit comercial del centre de la ciutat són les botigues de xocolates i pralinés. I la varietat de qualitats i preus es inacabable: Leonides, Rogier, Godiva, ... de fet, fins i tot n'hi ha algunes regentades per xinesos... si es que tenen un olfacte comercial aquesta gent. Són cares, però a la Godiva varem poder provar unes maduixes amb xocolata blanca bonissimes!!!

A si, també existeix una cosa que es diu Manneken Pis i que en teoria es famosa, però es pot obviar sense tenir cap tipus de remordiment.

On menjar:
En Miguel, que d'això en sap, hem va recomanar un restaurant de cuina belga prop de la Grand Place què és diu Le Fin de Siècle, però a l'hora de dinar tanquen i no hi vaig poder anar. A canvi vaig anar de menú al restaurant/pub el Hotels Orts i vaig trobar la seva cuina afrancesada molt adequat per 9€.

Gant/Gent

Segurament Bruixes és molt més coneguda que Gant, però realment Gant no té res a envejar-li. El centre de la ciutat es una visita d'allò més agradable. Format per un cocktail d'esglésies gòtiques, torres, cases d'estil flamenc/holandès molt ben conservades i canals el centre de la ciutat sorprenen al visitant i és mostra d'un passat esplendorós de la ciutat.

Anar a fer el dia a aquesta petita ciutat, és d'allò més recomanable. Més si tenim en compte que no està ni a una hora de Brussel·les.
A tenir en compte, l'estació de tren esta casi tan ben col·locada com la de Gualba.

Com hi vaig anar?
Vair anar-hi amb Brussels Airlines, i van ser molt puntuals. També hi volen altres companyies com Vueling o Clickair i des de Girona, Ryanair. Com sempre, tot depèn de l'oferta de cada moment.

Que comprar?
Evidentment, Xocolata, xocolata i xocolata i també una mica cervesa.

Per cert, per preparar el viatge vaig demanar uns quants brochures a través de la web de l'Oficina de turisme de Flandes i als 2 dies ja els tenia a casa. Fins i tot en tenen algun en català!

Fent ús de la globalització...

Fins fa poc, a part de fer el seguiment d'algun producte mai no havia comprat res a través d'ebay. Però com que n'havia sentit forces opinions favorables, farà cosa d'un parell de mesos m'hi vaig llançar i vaig comprar un joc per la Wii. Però això només va ser el primer pas, perquè on m'he aficionat de debò és a comprar calçotets! Sí, sí, a comprar calçotets marca Calvin Klein per ebay!. Te'ls envien des de Hong Kong i val molt la pena, perquè per 20€ te n'envien 3 unitats i aquí com a mínim en pagaries 25€ o més per cada un.

Quan ho comento als amics, tothom fa la mateixes bromes: "Segur que són nous?",.., "Ja els rentes abans de posar-te'ls?". De fet, possiblement no ho hauria començat a fer-ho sinó hagués sabut de gent que compra roba (i també calçotets) a través d'ebay i repeteix. La meva experiència és que el paquet t'arriba al cap d'uns 15 dies i que els calçotets venen empaquetats i etiquetats exactament igual que els originals i res no fa sospitar que no ho siguin. Pel que se les fàbriques de CK són per la xina....

El fet és aquest, que la diferencia de preus entre els dos països i el fet que el dolar i les monedes lligades al dolar estiguin a preu de broma, permet fer excentricitats com aquesta. Perquè de fet, amb els preus que tenen aquí poques vegades optaria per uns tant cars com els CK.

Realment, això si què és tot un exemple de globalització. La part negativa, es clar, és que després sents que ha Hostalric estan tancant algunes fàbriques tèxtils. Però amb aquestes diferencies de preus, tampoc no m'estranya que no puguin competir-hi... i tampoc no crec que tingui sentit que s'intenti competir a nivell preus sinó a nivell de diferenciació.

Mentrestant a veure quan arribarà el paquet que vaig demanar diumenge...

Fer-ne 30...

Sembla mentida, però avui ja en faig 30! Un nou canvi de dècada. I aquest est diferent dels altres, perquè no és d'aquells que desitges amb antelació. Vull dir, quan tens 15 anys en vols tenir 18 per tenir el carnet de conduir, i els 20 molen perquè estàs en certa manera en la plenitud de la vida , ...

Però els 30, que t'aporten de bo els 30? ... encara no ho se, però espero descobrir-ho ven aviat.

Imprimir a casa...

Què els fabricants de impressores domèstiques guanyen més diners amb la tinta que amb la impressora no es cap sorpresa. De fet el mercat de les impressores segueixen una estratègia de preus captius, la impressora no serveix de res sense la tinta i per tant no cal obtenir-ne benefici; I on realment fan els diners amb la tinta. Perquè sinó com quadra que et puguis comprar una impressora per 40€ i que després els cartutxos de tinta en valguin com a mínim 10€ per color?

A partir d'aquí, les tècniques que gasten els fabricants per guanyar encara més diners amb les tintes arriben a nivells totalment fora de lloc. Fa un temps llegia que les impressores menteixen a l'hora d'indicar que un cartutx de tinta està buit i a obligar-te a canviar-lo. I de fet és completament cert, perquè des de fa un temps hem deixen un resetejador de cartutxos i aquest senzill procés li allarga la vida unes quantes desenes de pàgines.

L'altre dia, aprofitant que han obert una tenda de cartutxos de marca blanca prop de casa, vaig decidir comprar un cartutx per la meva impressora Epson D88+. El preu és raonable, pel mateix preu que l'original te'n donen un amb el doble de tinta. Però la sorpresa ha estat meva, perquè ara cada cop que vull imprimir alguna cosa hem surt aquesta finestra d'avís indicant que el cartutx es original i recomanant que el canvii.

Entenc que els fabricants no estiguin molt contents amb les marques blanques, però tampoc n'hi ha per anar tocant la moral a l'usuari. Perquè com comentava l'altre dia un company de feina, l'únic que els hi queda fer (i no ho dic gaire fort perquè no hem sentin) és afegir una marca d'aigua a cada pàgina impresa que digui: "Pàgina impresa amb un cartutx no original".

En tot cas, si no volen perdre mercat tenen dues opcions (i segons Porter):

1. Abaixar els preus

2. Oferir productes amb més qualitat què els de la competència. I que aquesta major qualitat sigui evident pel comprador, perquè jo no noto que el cartutx pirata sigui pitjor que els originals.

Quan costa donar la volta al món...

Navegant, navegant he descobert que les aliances aèries (Sky team, One world...) tenen dins de les seves webs un servei especial perquè t'organitzis una volta al món a la teva mida! Les condicions són del pal, com a mínim visitar 3 continents, no més de 15 avions i coses d'aquestes, però el preu no surt tant descabellat. He trobat preus a partir de poc menys de 3000 euros en classe turista i d'una barbaritat en primera classe.

Es clar, al preu de l'avió hi has de sumar el que et costaran els hotels, el menjar desplaçaments i el més difícil de tot, els dies de vacances que et faran falta per disfrutar de totes les escales. Però és una bona aventura, no?

Si pogués escollir, sortiria de Barcelona i aniria cap a Nova York i Las Vegas després cap a Rio de Janeiro a veure el Carnaval, Saltaria cap a la Polinèsia Francesa per a descansar en una illeta tropical i després cap Austràlia. A Asia començaria per a Hong Kong i el Japó; Saltaria cap a Dubai i com a últim continent Africa potser apostaria per l'illa de Maurici o les Seychelles per a descansar una mica.

Mapa del facebook...

Una cosa que trobo innovadora del Facebook és la possibilitat de que terceres empreses afegeixin nous elements (o widgets). Ja que això permet que la varietat de coses que pots afegir al teu espai creixi fins l'infinit. De tots ells el que més m'agrada és aquest mapa de TripAdvisor que et permet indicar tots aquells llocs on has viatjat:

Perquè si ets algú a qui li agrada molt viatjar, aleshores sempre el tens ben farcidet. Per cert, la propera destinació és Brusel·les a veure en Miguel a principis de juny.

Com saber quan t'estas fent gran?

Molt senzill, quan en lloc de gastar els punts estrella amb coses per a tu, els dediques a coses de la casa. Les meves últimes "adquisicions" són: una magnifica olla i un espremedor de taronges...