Interesant novetat al gmail...

Fa poc Google a introduït una novetat interessant al gmail. Ara es possible configurar que les comunicacions entre client i servidor vagin encriptades mitjançant el protocol segur https.

Per a activar aquesta opció cal anar a l'opció Configuració i allà, a la pestanya General, indicar que vols utilitzar sempre el protocol https.

Que vol dir això? Fins ara les dades que s'enviaven entre el teu compte gmail, al teu navegador, i el servidor de la google anaven en text pla. Es a dir que si algú es posava a escoltar la xarxa i interceptava el teu missatge podia llegir-hi perfectament el que hi deixa. En canvi, s'hi s'activa el protocol https, aquestes comunicacions passen a estar encriptades. De manera que si la mateixa persona captura el mateix missatge, ara en lloc del teu text s'hi trovarà una serie de lletres i números sense sentit. Perquè estarà codificat. Això no vol dir que el missatge sigui 100% segur, sinó que si algú el vol llegir, hi haurà de dedicar molt més esforç.

L'única pega es que pot ser que tot et vagi el gmail més lent... però amb els ordinadors que hi ha avui en dia no crec que això s'arribi a notar...

En ruta per Itàlia..

Com ja vaig avançar en un altre entrada, aquest estiu hem fet una ruta pel nord d'Itàlia, es a dir: la Toscana, l'Emilia-romanya i el Llac Como. Itàlia ja ens era coneguda, tant la Gemma com jo ja hi havíem estat, i ja sabíem que ens hi trobaríem: llocs macos i bon menjar. I per això, aquest any que no teníem ganes d'anar molt lluny, varem pensar que Itàlia era el destí.

Hem fet una mica el que seria la ruta clàssica, varem embarcar el cotxe al ferry de Gènova, després varem fer una mica de volta per Itàlia i varem tornar per França. Però en lloc de tornar per Mònaco i la Costa Blava, varem creuar els Alps. I aquesta és la ruta que varem fer:

Dies 1 i 2.
Ferry Barcelona - Gènova, el ferry no és cap meravella, està pensat per a camioners i no té gaires amenitats. Però es important destacar que els membres de l'Univers UPC hi tenim un 30% de descompte, que no és gens despreciable.

Varem arribar a Gènova pels vols de les 16:00, i varem fer una visita ràpida de la ciutat. Poca a cosa a destacar, a part dels carrers xunguillos de prop del port. I despès teníem la intenció d'anar a sopar en un dels pobles de la zona de Cinque Terre. però el pàrquing del primer poble ja estava ple i no ens hi varem poder quedar.

Varem fer nit a Lucca en un hotel de cadena que no ens va fer gaire el pes.

Dia 3.
De bon matí, visita a Lucca, petita ciutat de la Toscana, que no és de les més conegudes i que té algunes coses força maques, Com alguna torre medieval o un antic circ romà que s'ha convertit en una plaça que encara manté la forma ovalada.

Després, cop de cotxe fins a Pisa, que està a 20 minutets. A pisa, només vam veure la Piazza del Miracoli, on hi ha tot el que cal veure: La torre, el Duomo i el baptisteri. No varem pujar a la torre perquè cal reservar amb un mínim d'antelació i el preu és de 15€. Per tant, ens varem fer les típiques fotos emputjant la torre i ja varem sortir-ne contents.

I abans de plegar, varem fer una volteta pels prats de la Toscana fins a Volterra, un petit poble d'origen etrusc que està al cim d'un turó proper a Siena. Manté la seva muralla, el típic ajuntament toscà i val a dir que encara no ha estat engolit del tot del turisme. Per tant té molt encant.

Finalment, sopar a Siena a Il Carroccio (Via del casto di sotto,32), molt a prop de la Plaça Piazza del Campo i molt bó.

Dia 4.

Per començar, varem tornar a veure Siena, ara de dia i amb més calma. Siena és una ciutat preciosa, on no només en destaquen la Piazza del Campo i l'enorme Duomo, sinó que tots els carrers del centre han sabut mantenir l'aire medieval. Especialment a la nit, gracies a l'escassa il·luminació. Algun cop m'agradaria anar-hi quan hi facin el famós Palio, però serà en una altre ocasió.

Després, ja de camí cap a Florència varem anar fins a Sant Gimignano fent volta per la zona on es fa el Chianti. A Sant Gimignano varem visitar una mica el poblet, que ha esdevingut en poble excessivament turístic i on et cobren casi fins i tot per respirar. Res, que en mantindré el record de quan vaig anar-hi amb l'institut.

Varem arribar a l'hotel, el Holiday Inn Florence, i ens varem quedar a la piscina a agafar forces per l'endema :-) Per cert, si aneu amb cotxe, aquest hotel és una bona opció. Té piscina i el centre no queda gaire lluny, amb bus. Però el millor de tot és que 10 minuts a peu, direcció centre, hi ha una Pizzeria i una geladeria artesanal que són de molt bon recomanar.

Dia 5.

Visita a Florència per a refrescar una mica la memòria, perquè els dos ja hi havíem estat. Bé, qui no va anar a Itàlia de viatge de final de curs a BUP o a COU?

Si algú encara no hi ha estat, ni n'ha vist mai cap foto, el millor de tot és plantar-se al peu del Duomo i fer el camí que surt d'allà i arriba al Palau del Pitti passant per l'ajuntament, on hi ha la reproducció del David i creuant el Ponte Vechio.

Dia 6.

Un cop varem deixar Florència i Toscana es pot dir que varem abandonar la part turística del viatge, i es varen acabar les botigues de souvenirs i de postals. Cosa que a vegades pot ser un problema i tot. Ja que a l'Emilia-Romagna sembla que estan massa ocupats fent vinagre, formatge i cotxes com per preocupar-se dels turistes.

Així, primer varem pujar fins a Bologna, coneguda per les arcades que tenen les cases de la majoria de carrers del centre i per la salsa bolognesa, bé allà en diuen a Salsa Ragú. Salsa que varem provar en un restaurant de batalla recomenat per la Lonely Planet, Trattoria del Rosso (Via Augusto Righi, 30).

A la tarda ens varem acostar a Maranello per veure la Galleria Ferrari, cita obligada per un ferrarista com jo. La galleria és cara, 12€, i com a molt té una 30 de cotxes entre els de f1 i els de carrer, però la Ferrari es molta Ferrari i poder veure la fàbrica, des de fora i darrere una tanca, hem va fer molta ilusió.

Després varem tirar cap a l'Hotel Bahia del Ré, prop de Modena. Hotel que va ser una gran elecció. Vale, està a 10km de Modena i al costat de l'autopista, però es un 4* i ens va sortir per 49€ la nit (esmorzar inclòs) i a sobre varem poder gaudir del seu spa durant 1 hora. Vaja, que l'aposta ens va sortir molt bé.

Día 7.
Varem visitar Modena. Ciutat d'uns 100mil habitants i que té un centre molt petit, però de'l que en destaca per davant de tot el Duomo, es veu que està reconegut per la Unesco i de fet no m'estranya perquè és molt bonic. Modena no és només vinagre, sinó que els Tortellini també són d'aquí.

I a la tarda cap a Parma, que ja és més gran i té més coses. De Parma sobretot cal destacar-ne el baptisteri de marbre rosa, que surt a totes les guies, i el Duomo, que té un estil similar al de Mòdena. Aquí varem sopar en un restaurant recomanat, Trattoria Corrieri, amb un servei cahotic però on el menjar es molt bó. La Gemma va menjar uns raviolis de carbassa que eren bons, molt bons! I de fet, gracies a aquest restaurant jo vaig trencar tots els prejudicis que tenia contra el pernil de Parma des d'un cop que en vaig comprar a Suècia per error... però això ja és una altre història.

D'aquesta zona ens va decepcionar una mica no poder/saber visitar cap fabricant de formatge, de Lambrusco o de vinagre. En teoria de formatge ens va dir que sí que se'n podia visitar alguna cosa, però no ho varem saber trobar... En tot cas, la majoria de coses estaven tancades per vacances.

Día 8
De camí cap al Llac Como, varem fer parada a Cremona, cuitat que té una catedral/baptisteri i plaça de la vila medievals molt boniques i a més a més és la ciutat on va viure la família Stradivairus i on es van fer segons diuen els millors violins de tota la història. També, tot molt bonic, però a la vegada difícil de visitar pels horaris i el poc interès pel turisme.

A la tarda varem arribar a Lecco, a l'extrem sud-est del llac Como i varem fer una mica de volta a peu pels voltant del llac. Aquesta gent si que no te cap tipus de problema de sequera...

Dia 9.
Varem dedicar el dia a visitar el llac i els seus poblets Bellagio, Mennagio, Lenno, .... al final fins i tot et canses de visitar poblets, però el llac és molt maco. És una vall tancada amb montanyes altes, com Andorra, però amb aigua al mig.

Arribada a Torino on ens varem allotjar a un hotel històric i centric, Hotel Dogana Vechia. L'hotel està al costat de l'ajuntament i fa anys havia estat la posta de Torino. Per això hi han dormit hostes tant importants com Mozzart o Napoleo. El tracte va ser super-amable i es preocupen per tot, tot i tot.

Dia 10.
Visita a Torino, ciutat industrial però amb molta historia. D'edificis blancs, té bastantes arcades i també moltes botigues. Es pot visitar el Duomo, el palau reial, i el que fa un segle va ser l'edifici més alt del món (ara un museu del cinema, que també es pot visitar). Tot i això, estavem bastant cansats i varem decidir prendrens'ho amb calma, escriure les postals i anar de compres (la Gemma va aprofitar les rebaixes).

Havent dinant varem anar tornant cap a casa fent escala a Grenoble, just a l'altre banda dels Alps. Atenció usuaris de TomTom: el navegador us farà passar pel tunel de Ferjus de 12km i que crec que fa estalviar molta estona. Només dir que el peatge són 33€! i que no t'avisa fins que no has pagat :-(.


Encara que no ho hagi comentat a tot arreu, una de les coses bones d'Itàlia és que a cada ciutat o barri hi ha la corresponent geladeria artesana on trobar gelats bonissims a molt bon preu. No se, a alguns llocs per 1.5€ o 2 et trobaves amb un gelat de bona mida on pots possar-hi 2 o fins i tot 3 gustos.... De manera que varem tenir unes vacances d'allò més dolces.

Acumulatiu de lectures...

Els últims mesos he estat llegint un parell de llibres d'economia per a no iniciats i aquestes en són les ressenyes:

• "Converses amb Xavier Sala i Martin", Jordi Graupera
  
  Interessant llibre de converses amb Xavier Sala i Martin, segurament l'economista més excèntric del país. Llibre no només interessant per coneixe'l una mica més a ell com a persona i els seus pensaments, sinó també perquè és una persona amb les idees molt clares i que et descobreix que hi ha al darrere moltes coses que surten durant el dia a dia des d'una perspectiva diferent a l'habitual. A nivell d'exemple, vaig trobar molt enriquidor el capítol on parla de la feina de les ONG als països del tercer món i els resultats del seu altruisme, de fet vaig tenir com una mena de deja vú.
  

  En resum, un llibre imprescindible per entendre algunes coses de com va el món. Això si, No recomanable ni per a vells nostàlgics del comunisme ni per anti-Laportistes.
  
  

• "El economista camuflado", Tim Harford
  
  El vaig començar a llegir durant la meva darrera visita a Brussel·les a casa d'en Miguel. I el vaig acabar comprant quan vaig tornar, perquè comença força bé quan parla de l'oferta, la demanda i del poder de l'escassetat amb exemples força interessants: pagesos, cafès situats en llocs estratègics tipus starbucks.... Et parla de coses d'aquelles que en el fons ja saps, però que et va ve confirmar que són veritat, com el fet que les botigues de les estacions de trens o dels aeroports els productes són més cars que a les de barri, simplement perquè quan vas a comprar allà ja no tens temps d'anar-ho a fer a un altre lloc on serà més barat. I de coses que encara fan més ràbia, com que a vegades un producte o model més car no ha de ser més costos de fàbricar que un què és més barat, i que simplement pot ser més car per històries de posicionament del producte...
  Llàstima que a mesura que avances va perdent ritme, potser perquè temes com el problema de la sanitat als USA a mi m'importen ben poc. Però per sort al final millora quan explica les tècniques utilitzades a la xina per avançar cap al capitalisme. Tema molt de moda per aquestes dates.

Per cert, ara mateix estic amb el darrer llibre d'en Ken Follet, "Un mon sense fi". Potser algun dia l'acabaré i en podré fer la ressenya, 1200 pàgines són 1200 pàgines...

Fer obres a casa...

Crec que no descobreixo res a ningú si us dic que fer obres a casa és de les pitjors coses que et poden passar. Sobretot si hi vius. El procés té més de processó de setmana santa que de procés: Primer cal endreçar i empaquetar tot el que es trobi en varis kilometres a la rodona de la zona on es faran les obres; seguidament preparar el territori; confiar que els especialistes vinguin a fer-ho quan van et dir que vindrien i finalment resar perquè facin el que han de fer, ho facin bé i no et deixin la resta de la casa feta un nyap....
i després; després t'estas dies i dies netjant i tornant a posar les coses al seu lloc.

I tot això amb l'ilusió que el resultat final sigui millor que el punt de partida inicial.

Consells per búscar hotel

Ara que s'acosten les vacances, es molt possible que esteu intentant buscar un hotel on passar-hi alguna nit o alguns dies. Nosaltres aquest any ja hem fet la feina, i ja tenim preparat el nostre viatget pel nord d'Itàlia.

Tot i així, el que vull comentar en aquesta entrada són alguns petits trucs que seguim per anar a bons hotels, per un preu força raonable. El truc per aconseguir-ho, no només està en utilitzar webs de reserves d'hotels, com booking.com, hotels.com..., sinó que també cal fer seguiment de les grans cadenes hoteleres. Especialment d'aquelles cadenes que fan els diners en els viatges d'empresa, ja que aquests hotels acostumen a tenir ofertes molt bones de cara a l'estiu o els caps de setmana, quan la seva clientela habitual no viatja. Això sí, la pega d'aquestes ofertes és que acostumen a demanar que es faci al pagament a l'avançada i que en alguns casos no es pugui anul·lar la reserva, vaja, com les línies aèries low cost.

Quan preparem un viatge, revisem habitualment les diferents webs de la cadena francesa Accor (Mercure, Novotel, Ibis,...) perquè acostumen a tenir sempre aquest tipus d'ofertes i estan molt estesos per tot Europa. Així a nivell d'exemple aquest estiu hem reservat un Novotel (4*) a Grenoble per 90€/nit incloent l'esmorzar. Tot i així, el grup Accor no són els únics que ho fan i hi ha moltes altres cadenes que ofereixen ofertes equivalents, que conegui: NH Hotels, Holiday inn, Best Western, ...

Com a central de reserves utilitzem el portal booking.com, no només pel bon disseny de la web, sinó perquè està molt bé que per defecte s'inclogui el preu de l'esmorzar al preu ofertat. Però no n'hi ha prou amb mirar els preus a aquest portals, perquè no poques vegades el preu ofertat a la web de l'hotel directament és millor que el trobat a través de les webs de reserves.

A si, i si aneu amb cotxe, no està de més preguntar quan costa el parking de l'hotel, perquè a vegades pot haver-hi diferencies considerables entre un hotel i un altre.

Apa, bon viatge!

I les cerveses...

No he pensat a parlar de les Cerveses belgues. Segons diuen, a Bèlgica hi ha unes 300 varietats de cervesa. En tres dies no n'he pogut provar moltes i m'he centrat amb les rosses, però aquesta és l'opinió de les que he pogut provar. Les ordeno de millor a pitjor:

1- Palm, un sabor molt elegant; entra molt bé.
2- Duvel, un sabor intens però bo. Per cert, Duvel vol dir dimoni en algun dels idiomes que tenen per allà.
3- Hoegaarden, segons hem van dir és una mica com per les dones. Sau i amb regust allimonat. No se, no hem va fer molt el pes.
4- Maes Pils, simplement vulgar, té un sabor massa basto pel meu gust.

Hi trobareu a faltar cerveses d'abadia, però no m'hi vaig dedicar perquè no en soc especialment fan. Caldrà fer un altre viatge a Brussel·les per a continuar amb el treball de camp.

Bruxelles/Brussels/Brussel·les...

Aquest cap de setmana he fet una escapada fins a Brussel·les per a visitar en Miguel i crec que ús l'he de recomanar. Brussel·les ens sona molt més per ser la capital de la Unió Europea que per ser un destí turístic de primera importància. I potser no ho és, però si que es una ciutat amb molt d'encant que també forma part d'una regió, Flandes, que està farcida de petites ciutats d'allò més boniques.

I es clar, sense oblidar la seva gastronomia, essent-ne els elements més destacats: la Xocolata, especialment els Pralinés; la cervesa; les especialitats amb musclos (que no vaig provar) i les patates fregides. No està malament, no?

Brussel·les

Quan pensem en Brussel·les segur que el primer que ens ve al cap és la imatge d'un presentador de TV3 despedint la connexió des d'un edifici en forma d'estrella. I certament, el barri europeu és una part molt important de la ciutat. A part de l'edifici Berlaymont, hi ha uns quants edificis institucionals més, però el que més hem va agradar va ser poder passejar pel Parc du Cinquantenaire. Quina sort tenir aquests parcs al mig de la ciutat!

Però l'autèntica Brussel·les és la zona de la Grand Place, segurament el conjunt més bonic de la ciutat i de les places més maques d'Europa. Pels seus voltants destaquen els edificis d'arquitectura flamenca força ben conservats i les galeries Saint-Hubert, ben cobertes per a permetre't escapar la pluja, habitual de la zona.

Curiosament el gran èxit comercial del centre de la ciutat són les botigues de xocolates i pralinés. I la varietat de qualitats i preus es inacabable: Leonides, Rogier, Godiva, ... de fet, fins i tot n'hi ha algunes regentades per xinesos... si es que tenen un olfacte comercial aquesta gent. Són cares, però a la Godiva varem poder provar unes maduixes amb xocolata blanca bonissimes!!!

A si, també existeix una cosa que es diu Manneken Pis i que en teoria es famosa, però es pot obviar sense tenir cap tipus de remordiment.

On menjar:
En Miguel, que d'això en sap, hem va recomanar un restaurant de cuina belga prop de la Grand Place què és diu Le Fin de Siècle, però a l'hora de dinar tanquen i no hi vaig poder anar. A canvi vaig anar de menú al restaurant/pub el Hotels Orts i vaig trobar la seva cuina afrancesada molt adequat per 9€.

Gant/Gent

Segurament Bruixes és molt més coneguda que Gant, però realment Gant no té res a envejar-li. El centre de la ciutat es una visita d'allò més agradable. Format per un cocktail d'esglésies gòtiques, torres, cases d'estil flamenc/holandès molt ben conservades i canals el centre de la ciutat sorprenen al visitant i és mostra d'un passat esplendorós de la ciutat.

Anar a fer el dia a aquesta petita ciutat, és d'allò més recomanable. Més si tenim en compte que no està ni a una hora de Brussel·les.
A tenir en compte, l'estació de tren esta casi tan ben col·locada com la de Gualba.

Com hi vaig anar?
Vair anar-hi amb Brussels Airlines, i van ser molt puntuals. També hi volen altres companyies com Vueling o Clickair i des de Girona, Ryanair. Com sempre, tot depèn de l'oferta de cada moment.

Que comprar?
Evidentment, Xocolata, xocolata i xocolata i també una mica cervesa.

Per cert, per preparar el viatge vaig demanar uns quants brochures a través de la web de l'Oficina de turisme de Flandes i als 2 dies ja els tenia a casa. Fins i tot en tenen algun en català!

Fent ús de la globalització...

Fins fa poc, a part de fer el seguiment d'algun producte mai no havia comprat res a través d'ebay. Però com que n'havia sentit forces opinions favorables, farà cosa d'un parell de mesos m'hi vaig llançar i vaig comprar un joc per la Wii. Però això només va ser el primer pas, perquè on m'he aficionat de debò és a comprar calçotets! Sí, sí, a comprar calçotets marca Calvin Klein per ebay!. Te'ls envien des de Hong Kong i val molt la pena, perquè per 20€ te n'envien 3 unitats i aquí com a mínim en pagaries 25€ o més per cada un.

Quan ho comento als amics, tothom fa la mateixes bromes: "Segur que són nous?",.., "Ja els rentes abans de posar-te'ls?". De fet, possiblement no ho hauria començat a fer-ho sinó hagués sabut de gent que compra roba (i també calçotets) a través d'ebay i repeteix. La meva experiència és que el paquet t'arriba al cap d'uns 15 dies i que els calçotets venen empaquetats i etiquetats exactament igual que els originals i res no fa sospitar que no ho siguin. Pel que se les fàbriques de CK són per la xina....

El fet és aquest, que la diferencia de preus entre els dos països i el fet que el dolar i les monedes lligades al dolar estiguin a preu de broma, permet fer excentricitats com aquesta. Perquè de fet, amb els preus que tenen aquí poques vegades optaria per uns tant cars com els CK.

Realment, això si què és tot un exemple de globalització. La part negativa, es clar, és que després sents que ha Hostalric estan tancant algunes fàbriques tèxtils. Però amb aquestes diferencies de preus, tampoc no m'estranya que no puguin competir-hi... i tampoc no crec que tingui sentit que s'intenti competir a nivell preus sinó a nivell de diferenciació.

Mentrestant a veure quan arribarà el paquet que vaig demanar diumenge...

Fer-ne 30...

Sembla mentida, però avui ja en faig 30! Un nou canvi de dècada. I aquest est diferent dels altres, perquè no és d'aquells que desitges amb antelació. Vull dir, quan tens 15 anys en vols tenir 18 per tenir el carnet de conduir, i els 20 molen perquè estàs en certa manera en la plenitud de la vida , ...

Però els 30, que t'aporten de bo els 30? ... encara no ho se, però espero descobrir-ho ven aviat.

Imprimir a casa...

Què els fabricants de impressores domèstiques guanyen més diners amb la tinta que amb la impressora no es cap sorpresa. De fet el mercat de les impressores segueixen una estratègia de preus captius, la impressora no serveix de res sense la tinta i per tant no cal obtenir-ne benefici; I on realment fan els diners amb la tinta. Perquè sinó com quadra que et puguis comprar una impressora per 40€ i que després els cartutxos de tinta en valguin com a mínim 10€ per color?

A partir d'aquí, les tècniques que gasten els fabricants per guanyar encara més diners amb les tintes arriben a nivells totalment fora de lloc. Fa un temps llegia que les impressores menteixen a l'hora d'indicar que un cartutx de tinta està buit i a obligar-te a canviar-lo. I de fet és completament cert, perquè des de fa un temps hem deixen un resetejador de cartutxos i aquest senzill procés li allarga la vida unes quantes desenes de pàgines.

L'altre dia, aprofitant que han obert una tenda de cartutxos de marca blanca prop de casa, vaig decidir comprar un cartutx per la meva impressora Epson D88+. El preu és raonable, pel mateix preu que l'original te'n donen un amb el doble de tinta. Però la sorpresa ha estat meva, perquè ara cada cop que vull imprimir alguna cosa hem surt aquesta finestra d'avís indicant que el cartutx es original i recomanant que el canvii.

Entenc que els fabricants no estiguin molt contents amb les marques blanques, però tampoc n'hi ha per anar tocant la moral a l'usuari. Perquè com comentava l'altre dia un company de feina, l'únic que els hi queda fer (i no ho dic gaire fort perquè no hem sentin) és afegir una marca d'aigua a cada pàgina impresa que digui: "Pàgina impresa amb un cartutx no original".

En tot cas, si no volen perdre mercat tenen dues opcions (i segons Porter):

1. Abaixar els preus

2. Oferir productes amb més qualitat què els de la competència. I que aquesta major qualitat sigui evident pel comprador, perquè jo no noto que el cartutx pirata sigui pitjor que els originals.