Can Figueres, quina hora és?...

Una de les últimes "millores" que l'Ajuntament ha fet a Can Figueres ha estat incorporar-hi aquest rellotge de sol a la façana. Només es van oblidar un petit detall, els rellotges de sol només funcionen quan hi ha sol. Encara no en fan a piles...

Avui hi he passat pels vols de les 13:30 i el sol ja no hi era, i per la foto sembla que ja feia estona que l'havia abandonat. Així, que potser ens haurem d'agermanar amb la bona gent de Sant Pol de Mar.

Entresòl...

Viure en un entresòl té coses bones i coses dolentes. De les coses bones només en gaudeixes el típic dia que ha marxat la llum i veus al pobre veí del 5é carregat amb garrafa d'aigua a cada mà. I de les coses dolentes, només en parlaré d'una, sens dubte la pitjor, el pati de llums.

El pati de llums és com el calaix de sastre on hi va a parar tot allò que molesta. Al pati de llums no només t'hi pots trobar les típiques pinces i mitjons desaparellats (dia si, dia també), sinó que a vegades t'hi pots trobar: colilles i fins i tot el paquet de Malboro buït; peles de fruita; una ceba; engrunes de pa .... o coses tan estrambòtiques com una bobina de CD's plena a vessar de peliqules o un gorro de dutxa.

La única diferencia entre els que vivim a l'entresol i els que viuen als altres pisos, és que als de l'entresòl ens toca netejar al pati :-( i la resta només veuen ploure des de la finestra. Per tant, quan vagis a mirar un entresòl, no vegis el pati com una oportunitat, sinó més en un marrón en potència...

Haute Languedoc...

El destí de l'escapadeta d'aquest pont ha estat l'Alt Llenguadoc, entenent per Alt Llenguadoc, la ciutat de Montpeller i l'altiplà del Larzac, on hi ha la vila de Roquefort-sur-Suzon i alguns poblets templers que han sabut mantenir l'encant de l'època medieval.

Però comencem per Montpeller. Montpeller és una de les moltes ciutats que hi ha al sud de França, només a 3 hores en cotxe de Barcelona. Que té d'especial? el bullici d'una petita ciutat universitària amb un centre històric ben conservat i completament peatonal. Juntament, amb un barri modern, Antigone, dissenyat per en Ricard Bofill (espero, que el pare) i amb linies clàssiques greco-romanes.
De fet, aquesta és la segona vegada que he anat a Montpeller i no m'ha fet res repetir. És una ciutat bonica i amb moltes coses a fer. Especialment perdres pels carrerons del centre i descobrir-hi llocs nous a cada cantonada.

Varem dormir en un hotel força centric, el Mercure Montpeller Centre, i per menjar us recomano descobrir els petits locals que hi ha pels voltants de la plaça de Sant Roch. Hi ha molt per triar i remenar.
Un petit capritx és el restaurant de Fondues, Aux 2 Fondues. Hi vaig anar la primera vegada amb en Manel, i aquest cop hem repetit. La de xocolata és la millor!

L'altiplà del Larzac

Pràcticament desconegut, aquest altiplà es una de les primeres estriacions del massis central Francès. Però no us deixeu confondre pel nom, perquè en aquest altiplà mig desertic hi ha dos elements que són pràcticament coneguts per tothom. Per una banda, hi ha Roquefor-sur-Soulzon (aliàs Roquefort), poblet que inunda tot el mon amb els seus especials formatges. I a més a més, des de fa uns anys a prop de Millau hi ha l'espectacular pont de Millau, dissenyat per Norman Foster i què és el més alt del mon de les seves característiques.

Mostra un mapa més gran

Com excursioneta d'un dia està molt bé, perquè a aquests elements que us he comentat, també s'hi ha d'afegir una sèrie de poblets d'origen Templer (els cavallers aquells que anaven a salvar la terra santa del infidel) que estan molt ben conservats: La Cavaliere, la Couvertoirade..... Suposo què aquest bon estat de conservació és degut a que fins que varen fer el pont de Millau per allà no hi passava ningú. Però per això, ara és el moment de gaudir-ne!!

I no ens oblidem de Roquefort, sembla mentida que un poblet tant petit hagi pogut fer tants formatges. Però és així, la muntanya que dóna recer al poble està plena de coves naturals que contenen els preuats formatges durant la seva maduració. Això sí, només de Gener a Juny. La resta de l'any, només hi ha formatges de plàstic perquè els turistes puguin fer fotos :-O. En tot cas, la visita a Société val la pena, són 3€ i inclou un petit tour i la degustació de rigor.

Això sí, atenció als viatgers incauts que viatgin en diumenge i fora de temporada! Aprofiteu qualsevol lloc per menjar i a l'hora dels Francesos! No fos cas que us trobéssiu els restaurants tancats o cuiners amb poques ganes de cuinar més enllà de les 13:30.

Llenguatges de programació...

Avui he enganxat un ranking de quins són els llenguatges de programació més "vius" que hi ha avui en dia. Entenent per llenguatges "vius" els que més se'n parla.... En tot cas, m'agrada sentir que Java és el llenguatge més viu de tots i no hem sorprèn veure que entre els seguidors hi ha C/C++, Visual Basic, PHP y Python (aquest últim l'utilitzen bastant a Google i això es nota).

Però el que m'ha sorpres és que a la posció 19 hi hagi el Logo. Sí, el Logo de la tortugueta. Vale que només l'han trobat un 0,5% de les vegades. Però qui pot fer servir el Logo avui en dia i perquè? El més fort és que alguns "grans" llenguatges que varem fer servir a la carrera com l'Eiffel (que no vaig arribar a aprendre mai) no està ni en els 50 primers i el mitic Modula 2 ni apareix... pobret Modula.

Per cert, el menys fiable de tot és que el Cobol, que encara està molt viu, massa viu!, entre les grans empreses i bancs només apareix a la posició 17 poc per damunt del Logo! Potser els que encara el fan servir no s'atrebeixen a confesar el seu pecat....

Diàris en català...

Atenció als enllaços que m'ha passat l'Albert i que et permeten llegir La Vanguardia i l'Sport en Català:

http://www.lavanguardia.encatala.net/
http://www.sport.encatala.net/

i l'enllaç a la pàgina principal:

http://www.encatala.net/

És una pena que no siguin enllaços oficials i que s'hagin de fer truquets, com utilitzar el traductor del Google al Català, per tenir aquests diaris en el teu idioma. A veure si això serveix d'excusa perquè es posin les piles d'una vegada...

Hivern fredot...

Fa un any vaig sentir a l'home del temps de RAC1, Xavi Freixes, explicar una teoria curiosa. Segons aquesta teoria, la manera com han florit els plomalls és un indicador de com serà l'hivern. Així, si els plomalls estan bel florits i ofenosos, l'hivern serà fred. En canvi, si estan més magres, aleshores no tant...

Com que a casa els meus avis, a Santa Maria de Palautordera, hi ha un gran plomall just a l'entrada vaig pensar que seria divertit seguir aquesta teoria. Ahir, aprofitant que vaig anar-hi, vaig fer aquesta foto del plomall:

Encara no tinc gaire experiència amb el tema dels plomalls, però crec que davant de la mida i de la quantitat de plomalls que han sortit aquest any, tindrem un hivern fredot! Apa, tots a tapar-se!

Ahir vaig anar al circ...

Ahir vaig anar al circ, i no hem refereixo al Camp Nou on últimament estan fent cada partit el encara més difícil.... Sinó que ahir vaig anar al circ de debò. Vaig anar al Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera. La meva mare m'ho va proposar, i vaig pensar, perquè no? De fet, ja m'agrada veure les activitats tipus circenses qua les fan per els festes majors i aquesta proposta no n'és tan diferent.

El Circ Cric és la companyia que dirigeix en Tortell Poltrona i que fa un circ molt allunyat al dels típics circs que anaven pels pobles amb lleons, tigres i bitxos d'aquests.... Sinó que s'assembla bastant al concepte de circ que fan els del Cirque du Soleil, però més petit, o el que pots trobar per la fira de Tàrrega. Que dir de l'actuació? Doncs què el ritme de l'actuació és força àgil, les actuacions es van enllaçant una darrera l'altre i els que acabats són molt bons, perquè els que estan en un segon pla no estan allà per omplir sinó que també fan coses per donar suport a l'actuació principal. Hi ha un moment remember when, quan el Tortell fa el número de les cadires que encara recordava de quan era un nen....

En tot cas, si teniu un dissabte a la tarda o un matí de diumenge lliures és una bona cosa a fer. I així de pas coneixereu el poble on vaig estudiar durant l'EGB!!

Per cert, pels boletaires, al prat que envolta el circ hi havia moixernons ;-)

Cinema & paranoies...

Aquest cap de setmana he anat a veure "La conspiración del panico" al cinema. Típica pel·licula d'acció on es paranoien amb un estat que on esta tot controlat, tot, tot i tot: converses de mòbil, les càmeres de videovigilancia que hi ha repartides per les ciutats i el que encara es pitjor, es capaç d'interpretar-ne les dades a temps real. Com a peli d'acció està força bé, tot i que aquesta historia ja l'hem vista moltes vegades i què les virtuds de la màquina són massa exagerdades. En tot cas, varem passar una bona estona.

Tot i així, ja fa dies que volia parlar d'una nova funcionalitat que han afegir al Picassaweb, la gent de google, i que hem va fer pensar malament. Han introduït un sistema de reconeixent de les cares que apareixen a les teves fotos i a partir d'aquí, quan puges noves fotos al teu espai, ell reconeix automàticament quines persones hi apareixen i les classifica. Això sí, per ara l'has d'anar ajudant perquè no està gaire perfeccionat.

Fins ara tot molt bonic. Però que passará quan el programet vagi una mica millor i siguin capaços de trobar-te a les fotos d'altres usuaris del picassa? potser et troben fent una burilla darrere un japones que estava fent fotos pel Passeig de Gracia... quina por!!

Dig out your soul...

Feia dies que estava pendent de la sortida del nou disc d'Oasis, "Dig out your soul", n'havia llegit critiques molt prometedores, fins i tot una mica hooligans, on s'afirmava que és el millor disc des del mític "What's the story, morning glory". Però després d’escoltar-lo un parell de vegades ho deixaré’m amb un és possible. La principal novetat d’aquest disc és que les guitarres han pujat el volum, i té una tendència una mica més roquera, abandonant lleugerament l’estil clàssic d’Oasis. Per mi la millor cançó del disc és sens dubte “The shock of the lighting” i després vindria “The Turning”, potser perquè són més properes a l’estil Oasis de tota la vida.... Tot i així el conjunt del disc esta força bé, el deixarem amb un disc Notable.

M’agradaria equivocar-me, però no crec que els germans Gallagher puguin tornar a compondre cançons com “Wonderwall” o “Champagne supernova”....

Una mica d'etimologia futbolistica...

Quan parlem de futbol, moltes vegades utilitzem paraules que no sabem d'on surten. N'hi una que aquest cap de setmana hem fet servir molt, derbi, i una altre que ja fa temps de la que en vaig conèixer l'origen i crec què és força curiós:

• Derbi, en anglès Derby. Doncs Derby és una ciutat anglesa que també és la capital del comptat de Derbyshire. I segons sembla, el nom bé dels enfrontaments que hi havia entre les dues meitats del poblet de Ashbourne d'aquest comptat.
  

Mostra un mapa més gran

• Rubgi. En principi no tindria res a veure amb el futbol, però no és així perquè l'origen del Rubgi bé d'una transformació del futbol. Ja que en un principi el Rugbi era el futbol que és jugava a partir de les regles implantades a l'escola de Rugby a Anglaterra. Segons la llegenda William Webb Ellis va inventar el Rugbi el quan va agafar la pilota amb les mans a mitja jugada i va anar amb ella fins la porteria per marcar un gol. El que si que està clar, es que allà s'hi van redactar les primeres regles del rubgi el 1845.
  En aquest cas, també és curiós saber que la necessitat d'unes regles comuns per aquest esport va venir lligada amb el desenvolupament del ferrocarril a anglaterra durant el segle XIX i el nombre creixent de trobades entre escoles diferents.