Sobre la Taxa Turística a Barcelona...

Hem sorprèn que els hotelers de Barcelona s'oposin tan fermament a la introducció d'una Taxa Turística a la ciutat. Quan viatges pel món, ciutat rere ciutat, trobaràs a la factura de l'hotel amb una entrada corresponent al: City Tax, Council Tax o a la Taxe de sejour... i fa temps que no vaig a una ciutat que no la tingui. Per exemple, a Paris és de 0,20 a 1,5€ la nit, a Amsterdam és un % de l'import de l'habitació,..

Des del meu punt de vista, és un impost just, perquè es paga per nit realment dormida i ajuda a mantenir el cost de la promoció i dels serveis turístics de la ciutat. I que collons, si cada vegada que sortim a l'estranger l'hem de pagar. Perquè no l'han de pagar els turistes que venen a Barcelona?

Suposo que el problema real d'aquesta taxa és que no es pot pagar a l'avançada sinó, que es paga un cop ja has dormit a la ciutat, i per tant es un complement que s'afegeix al preu que el turista esperava pagar. I per tant, es nota. 

Uns estranys convidats a l'Aeroport...

Ahir a la tarda a l'Aeroport de Menorca hem vaig trobar amb aquests convidats. És la primera vegada que veig avions militars operar en un aeroport civil. Per les fotos, intueixo que eren uns avions de la marina "McDonnell Douglas AV-8B Harrier II".

Una veritat absoluta...

"...com que totes les guapes sou cambreres o algun dia ho vau ser."

L'home que va matar Liberty Valance - els amics de les arts

Haute Languedoc (2) i Cévennes....

Fa un parell d'anys ja varem visitar l'Alt Llenguadoc i l'altiplà del Larzac, i aquesta setmana santa hi  hem tornat per visitar el Parc Natural de les Cévennes, que queda just al costat. Tant l'altiplà del Larzac com els altiplans que formen les Cévennes són les primeres estrivacions del Massis Central Francès. Aquests grans altiplans, que es troben sobre dels 1000 metres d'alçada, estan fragmentats per les estretes valls fluvials del Tarn el Gard i els seus afluents, generant el que es coneix com les Grans Causses.

Estem parlant d'una de les zones menys poblades de tot França, plena de poblets que no arriben ni als 500 habitants i on bona part dels terrenys, de les parts altes, es dedica a la ramaderia. De manera que  tot està ple de tanques perquè el bestiar no s'escapi mentre pastura. La part bona d'anar a una zona tant poc poblada, és que els pobles estan gairebé intactes i fan olor a antic...

Aquesta vegada, hem optat per reservar allotjament a un casa rural a la localitat de Treves i establir-la com a punt de partida per les excursions. Realment, "La Falaise & La Rivière" es una casa rural força curiosa. La porten una parella d'alemanys, que s'han traslladat allà i et parlen en Francès. A més a més, s'hi t'ho quedes a sopar, et trobaràs amb una estranya cuina germano-francesa força correcte. El primer dia ens van fer sopa d'ortigues i pintada al forn....

 Varem tenir temps de dedicar dos dies complets al turisme:

Primer dia

Varem sortir de Treves i varem fer ruta, xino-xano, fins a Florac. És un camí de més d'1h, però gaudeixes d'unes bones vistes sobre l'atiplà i a la vegada, ja a nivell de riu, sobre els boscos de castanyers.

Florac és una de les viles importants de la regió i punt de partida del camí que et porta fins les Gargantes del Tarn, si tires cap a Ispagnac. A més a més, a l'altiplà que queda sobre Florac es pot visitar un camp de menhirs. Es una excursió ven senyalitzada de 2h que no només val la pena pels menhirs sinó també per les vistes sobre l'abrupte gorja del Tarn.

De tornada, un altre cop pujada cap un altre altiplà, prop de del poblet d'Hures es passa pel costat d'una reserva de cavalls Przewalski, procedents de Mongolia. Si tens sort ens veus molts, si tens menys sort en veus menys,

Segon dia

Varem pujar fins l'altiplà de la Causse Noir amb l'objectiu de visitar Montpellier-le-vieux. Montpellier-le-vieux es un petit parc habilitat sobre l'altiplà en un punt on l'erosió ha deixat un conjunt de pedres calcaries amb unes formes molt estranyes.

De camí fins el parc, ens varem despistar un parell de vegades per visitar les coses que ens trobàvem pel camí, que si una església mig derruïda al mig del bosc, que si un caminet per aquí.... Si t'agrada caminar, tens uns bons camins que et portaran fins a miradors sobre les gorges.

A la tarda varem anar fins a Millau a comprar una mica de menjar, i ja de tornada cap a Treves vam seguir la carretera que va pel riu Dourbie. Poden admirar les gorges. Val la pena parar als pobles de Nant i de Cantobre. Especialment aquest segon, perquè està construït directament sobre un penya-segat de roques calcaries.

Mostra un mapa més gran

I per qui encara no conegui la contrada, el tercer dia consistirà en visitar els pobles templers del Larzac (la Cavalerie, La Couvertoirade,...) i anar a fer una degustació de la cava Société de Roquefort-sur-Soulzon. Trobareu aquests punts marcats en vermell al mapa.

Nevada a Barcelona...

Avui tothom tindrà les seves fotos de la nevada a Barcelona, com a mínim al mòbil. Però aquí en van un parell que m'han agradat.

Primer una des de la feina, al costat del Fòrum:

I una altre des del barri:

 

Turisme interior...

Aquest any, hem fet el salt a Ryanair i en lloc de fer una escapada a l'estranger pel Gener, hem optar per fer un parell d'escapadetes per la Catalunya Nova. Així, a finals de gener varem fer una escapada pels vols de Reus i la setmana passada varem anar fins al monestir de Santes Creus,  prop de Valls.

Mostra catalunya nova en un mapa més gran

A finals de Gener, varem aprofitar una bona oferta per fer nit un parell de dies a Vila-Seca i explorar la zona. El primer dia varem anar fins a Reus, una de les ciutats de la ruta del modernisme a Catalunya. Curiosament, Reus es la pàtria d'Antoni Gaudí, però en canvi tenen la gran frustració de no comptar amb cap de les seves obres entre els seus edificis. Malgrat tot, tenen un petit museu, el Gaudí Centre, bastant visual, on es parla de la vida i obra de Gaudí. I hi ha reproduccions de detalls de les seves obres. 

A continuació, varem fer una volta per veure les obres del Modernisme que hi ha per la ciutat. No es pot comparar amb Barcelona, però allà també van fer les seves cosetes. Clar, aquella època Reus era la segona ciutat de Catalunya, gràcies al tèxtil. 

A la tarda, varem anar a veure el mini-Hostpital de Sant Pau que tenen a Reus. Si, curiosament en Domènec i Montaner abans de fer Sant Pau va planificar un sanatori mental a Reus, l'Institut Pere Mata, que té un estil extremadament similar al de Barcelona. Es curiós saber que el sanatori el varen començar pel mòdul dels rics i s'hi van deixar casi tot el pressupost. En tot cas aquest és l'únic visitable. A no ser que et convidin a viure-hi, es clar.

L'endemà ja de tornada, varem anar fins a Valls, aprofitant que feien la fira del calçot. Bonica vila, divertit el concurs de calçots, però massa atapeïda el dia de la fira com per poder-la apreciar. En tot cas, si que val la pena fer-hi parada. Sobretot perquè tinc la impressió que dels milers de persones que van aquests dies a fer calçotades, pocs acaben entrant a la vila. 

I de fet, el cap de setmana passat varem fer una calçotada en un restaurant d'aquests on distribueixen els calçots per milers, i en lloc de tornar a Valls, varem fer una escapada al Monestir de Santes Creus a Aiguamúrcia.

Hem va sobtar molt l'entrada al Monestir, perquè arribes a un petit poble on de sobte entres per una porta i et trobes un carrer amb unes cases més pròpies del centre d'una capital de comarca que d'aquell lloc i el Monestir, que sembla més un castell que un monestir al fons. Un cop a dins ja et trobes tot l'habitual d'un convent: els claustres, l'església... però la primera imatge és la que hem va sorprendre de debò.

Els aiguamolls del forum...

Des de fa unes poques setmanes treballo a la zona del Fòrum. I avui fent un vol després de dinar he descobert els aiguamolls del Fòrum. Amb la seva propia fauna i flora. Tot i que a la fauna l'haureu de disculpar perquè és una mica timida. 

 Suposo que per basses com aquestes fou que es va començar a dir què Barcelona és Can Fanga...

Avatar....

L'altre dia varem anar a veure Avatar,  la pel·licula més esperada de les festes. I val a dir, que està força bé. És entretinguda, passes una bona estona i el 3D li dona la seva gràcia. No obstant, tampoc cal esperar molt de la trama, perquè no han inventat res, la resumiria com:

Pocahontas + El Senyor dels Anells + naus espacials  = Avatar

No es la primera vegada que anem a veure una pel·licula en les 3D de nova generació, és a dir no com la d'en Freddy Krueger i les seves ulleres de cartró, sinó amb ulleres pol·laritzades, i aquesta és la primera vegada que l'experiència es satisfactòria. Es a dir, el 3D no és un complement sinó que forma part de la història, i que alguns detalls, com els de les espores que floten, quedarien força sossos. De manera que l'objectiu de la pel·licula, demostrar que el cinema encara pot donar un valor afegit per davant de les descarregues en Divx , ha estat un èxit rotund. I espero que en surti moltes més com Avatar.

Això si, no crec que altres pel·licules d'aquest nadal en 3D, com la de les mandonguilles voladores, m'aconsegueixin fer aixecar del sofà...

ebook... el regal d'aquest Nadal?...

Fa un parell d'anys el regal de nadal van ser les Nespresso, després la Wii (aquesta amb trencament d'estoc inclòs)  i aquest any té molta pinta que el regal del Nadal seran els lectors de llibres electrònics, o ebooks. Les raons que m'ho fan pensar són diverses: han aparegut noves llibreries digitals que ja disposen d'un catàleg seriós en Català i que te'ls ofereixen a preu descomptat; apareixen als catàlegs de les botigues d'electrònica, hi ha publicitat i demostracions als punts de venda, l'altre dia a l'Abacus de Sant Andreu hi havia un estand amb un noi explicant com fer anar el producte. I el més important, ara que ja estan a la vora dels 200€  tenen un preu prou atractiu com per cabre als pressupostos de Nadal.

Tot i així, desprès de mirar-m'ho una mica no ho veig clar. La innovació dels ebooks  és que disposen d'una tecnologia especial, e-ink, que et permet llegir sobre la pantalla sense cansar la vista. Perquè us en feu una mica la idea, la pantalla recorda a un joc d'esquetxos dels anys 80à. I aparentment sembla què és així. A la vegada, poden llegir documents de text,  pdf's i disposen de fa poc d'un format de document estàndard, l'ePub, que ens ha de facilitar l'existència d'un catàleg més gran de llibres. Però els models de baix cost no permeten llegir Words directament. Cal canviar-los de format.

Malgrat les innovacions que aporten, hi trobo a faltar algunes coses, en primer lloc no són tàctils, de fet el primer que vaig fer quan vaig tenir-ne un a les mans va ser intentar desplaçar el text a cop de dit... i tot i que als USA hi ha models més avançats, per aquí encara no. La què és per mi la principal limitació a nivell tècnic, no permeten escriure ni notes, ni comentaris a peu de pàgina del que estas llegint. Suposo què estic demanant un cocktail de tecnologies a mida, però entenc que quan llegeixes algun document sempre hi acabes anotant alguna cosa, i quin sentit té haver-t'ho de seguir imprimint quan els vols editar? ... per tant, els veig limitats a només llegir llibres o diaris quan els hi afegeixin connectivitat wifi i coses d'aquestes. 

No he parlat dels preus dels llibres. Vaja d'on surten els diners. Les novetats editorials, venen amb un descompte d'entre el 30 i el 50% respecte l'equivalent en paper. Mentre que als USA, bàsicament a Amazon.com, poden a arribar al 70%. Encara ens queda molt per aprendre...

Màrqueting relacional...

No se si ho he explicat mai, però a les tardes estic estudiant la llicenciatura de Màrqueting a la UOC, Investigació i tècniques de Mercat. Un dels conceptes que més es repeteixen al llarg de les assignatures és el del màrqueting relacional. Per sobre, el màrqueting relacional és una tendència del màrqueting, molt apreciada avui en dia, que ens indica que a les empreses els es més rentable treballar per establir relacions duradores amb els bons clients, que gastar els diners en buscar transaccions amb nous clients que poden ser menys profitoses i que poden fer que els bons clients marxin i no tornin mai més. A vegades és curiós trobar a la vida real exemples del que vas llegint als apunts.

Fins fa pocs dies era client de 'la Caixa', de fet com el 90% dels catalans. Vaig començar amb els estalvis de la guardiola, després la targeta de crèdit, la nòmina,.... I tot i ser conscient que pagava moltes comissions, seguia sent-ne client perquè valorava tenir moltes oficines, la Línia Oberta,... Però els últims mesos m'han fet unes quantes coses que no m'han agradat: canvis de targetes, se saltaven el sigil·li bancari, la línia oberta està saturada..... Un cúmul de coses que m'han portat a canviar de banc. Malgrat els costos que tenia això per a mi a nivell de molestes, temps i fins i tot de costums. Els que s'anomenen costos de lock-in.

Durant aquest procés de desafecció he anat fent les típiques accions que fa un client descontent: un parell de queixes per escrit, obrir un compte a un altre banc, i anar-hi portant diners, anar tancant coses... Pasos que haurien hagut de despertar les alarmes de qualsevol sistema de relació amb els clients (CRM),  però no he rebut res.

Ara hem queden dues preguntes obertes. Pot ser que una entitat que destina tants diners en màrqueting i publicitat no apliqui estratègies relacionals en les comunicacions amb els seus clients?  o en cas contrari, que no hem consideressin un bon client i per això no formava part del seu sistema? ...  Si la certa és la primera, està clar que han de donar un cop de timó i gastar menys en publicitat i més en cuidar als clients que ja tenen. Però si la certa és la segona, això ja et toca l'ego com a client.