Santiago, descoberta...

Ja portem uns dies més a la ciutat, i ja en tenim més coses a explicar. Santiago es una ciutat enorme que es troba en una vall transversal entre la serralada "litoral" i els Andes. Sobre el paper, és enorme, 6.5 milions d'habitants. Però realment, nosaltres només ens mourem per la zona per on discorre el riu Mapocho. En diuen riu, però també se li podria dir torrent, perquè és petit i l'aigua encara baixa amb força.

Mostra un mapa més gran

A diferencia de Barcelona, as Xilens els hi agrada viure amb alçada, perquè els barris residencials estan plens de gratacels. Cosa que fa bastant respecte, perquè cal recordar que Santiago està una zona sismícament activa i que no fa tants anys va ser hepicentre d'un terratrèmol de 8 graus. De fet, aquests dies que hem estat buscant pis (o Departamento, com li diuen aquí) ens en van ensenyar un en una planta 22 i varem pensar, que millor abstenir-se.

A nivell de turístic, al centre de la ciutat hi ha El Palacio de la Moneda, conegut perquè és on es va refugiar l'Allende durant el cop d'estat,  i la zona de la Plaza de las Armas on hi ha la catedral i el centre administratiu del país. Però no cal esperar trobar-hi molts edificis de l'època colonial, perquè els succesius terratremols han anat fent neteja.

Santiago és una ciutat prou gran com per tenir diversos centres, de manera, que a part del centre històric, a la Comuna de la Providencia hi ha el barri de Bellavista, molt animat i on hem anat a sopar fins ara. I més al nord la zona del Golf a la comuna de Las Condes. Fins ara només ens hem mogut per la zona de Bellavista. Aquí hi ha la casa de Pablo Nebruda (que visitarem entre avui i demà). Però, ja hem tingut temps de trobar  un parell de restaurants a destacar:  Como Agua para Chocolate, va ser brutal quan varem demanar de postre una "Torta de tres leches" i ens van portar un pastis sencer!!. Dins del centre "Patio de Bellavista", hi ha el restaurant La casa en el Aire, on fan petits plats de la cuina de la regió i molta música en directe.

Santiago de Chile... dia 1

Avui comença una nova fornada d'entrades en aquest bloc. A partir d'avui començaré a parlar de Santiago de Chile, i de Xile en general, pels descosits. El motiu és que hem anat a treballar a Santiago fins a mitjans del 2011. 

El primers dies els estem dedicant a fer els papers que calen per obtenir el permís de treball, buscar pis i totes aquestes mandangues. De casualitat, el lloc on expedeixen els NIEs Xilens (la Cédula de Identidad) està a molts pocs metres del Palacio de la Moneda. I ens hem trobat amb aquesta sorpresa:

 

 Tal i com podeu veure, just davant del Palacio de la Moneda hi ha la famosa càpsula que va permetre treure els 33 miners de la mina. Tema bastant omnipresent aquests dies....

La teoria de la conspiració....

Sempre passa el mateix, durant la setmana diuen que farà bo i si plou serà una mica i durant la nit... Al divendres al migdia, quan ja és massa tard, comencen a dir, que al dissabte a la nit farà un bon ruixat i que el diumenge al matí encara plourà una mica per la zona de Girona. Però res, les escorrialles de la pertorbació.  Arriba el dissabte, quan ja hi ets, i et diuen, que a la nit començara a ploure i que han activat l'Inuncat i bla bla bla, que al diumenge plourà a Girona i que el dilluns es queda la pertorbació estancada fins a mitjans de setmana i que agafis un bon paraigües....

Aquesta gent del Temps (a.k.a els Meteoròlegs), quan hi ha un pont o un cap de setmana llarg, sempre ens fan el mateix: Durant la setmana, sempre et diuen que farà bo i com a màxim que estarà nuvol. Al divendres, quan ja has quedat amb els amics o has fet la reserva, et comencen a dir la veritat. I al dissabte es treuen la vena dels ulls i t'ho expliquen tot. Al final sembla que hagin sucumbit a la pressió dels hostelers i restauradors i tenen por de dir el que pensen i cagar-la. Perquè saben que si la caguen la previsió d'un pont, els hi vindran els cambrers com si fossin els dotze genets de l'apocalipsi a tallar-los els .....

Quina hem d'aprendre de tot això: Que si la setmana abans del pont et diuen que farà nuvol, preparat per al diluvi universal; I si et diuen que baixaran una mica les temperatures, agafa el nòrdic i un parell de mantes per si de cas.

Algú ho havia de dir...
.

Micro-escapada a Granada...

Ahir vaig fer una micro-escapada a Granada per motius de feina. Per sort, entre sortir de les reunions i agafar l'avió vaig poder fer una petita visita per les parts públiques de l'Alhambra.
  

 

La propera vegada, intentaré fer-hi nit. Perquè hem van quedar moltes coses al tinter....
.

Una descoberta, el Parc del Guinardó

Es curiós que quan falta un mes just perquè deixem la ciutat aquest matí hagí descobert un interessant pulmó verd a prop de casa. Al capdamunt d'un turó, partint de l'Avinguda Verge de Montserrat hi ha el Parc del Guinardó. Un petit parc, bastant senzill, però a la vegada tranquil per esta al bell mig de la ciutat i amb bones vistes sobre l'skyline de la ciutat.

És un parc interessant per dos motius, en primer lloc perquè està força proper a casa, i en segon lloc perquè a diferencia de molts altres parcs de la ciutat està bastant verge. A diferencia d'altres parcs de la ciutat, encara hi pots trobar un petit bosc de pins, sense que cap arquitecte il·luminat hi hagi posat algú marmotreto de formigo armat (veure el Parc del Fòrum).

Paris, Amsterdam ...

Aquest estiu, hem decidit explorar dues grans capitals Europees. Varem començar el viatge per Paris, des d'on varem agafar un TGV (Thalys) que ens va portar fins a Amsterdam. Bàsicament, el que hem fet es ajuntar 2 ponts en un sol viatge. 

Paris.

Avui en dia qui no ha estat a Paris? molt poca gent no ha fet mai una escapada a la gran capital Francesa. En el nostre cas, era la 4à estada a Paris, pel que ens varem limitar a visitar i fer, allò que l'altre encara no havia fet. Així varem aprofitar per anar a dinar a la Torre Eiffel, a fer una escapada fins a Versalles, pujar a les torres de Nôtre-Dame... coses que per nosaltres tenien un encant especial. Però per l'altra banda, ens varem descuidar de fer  parades típiques com una passejada pels Champs Élysées.

Sobre el Chateaux de Versalles, dir que estava molt ple de turistes i que els palaus estan bé, però el que realment és impressionant són els jardins de n-mil quilometres quadrats de superfície. També es interessant anar a veure el poblet rural que es va fer construir la Maria Antonieta. Potser per això li varen tallar el cap... 

On dormir?

Varem dormir a la zona de la Tour de Montparnasse, al Hotel du Parc, un 2* acabat de reformar i prou econòmic. Es una bona alternativa si vens d'Orly. La zona es animada amb molts cinemes i restaurants, però pots dormir tranquil·lament.

Que menjar?

França és un dels països amb una cuina més amplia, i realment no trobar un lloc on et vingui de gust menjar és d'allò més difícil. La seva cuina va des de les Crêpes, fins allò més elaborat que et puguis imaginar. El primer dia varem fer una petita excentricitat, anar a dinar a la Tour Eiffel. El restaurant "Tour Eiffel 58" ofereix un menú de migdia de 22€ que és bo, però no abundant. Al migdia no reserven, però tampoc hi ha una gran cua. Atenció que a la nit ja pica més!

Un descobriment curiós que varem fer és que el barri de Montmatre es la zona de les Crêperies Bretones, hi ha un parell de carrers on les creperies estan una al costat de l'altre. Es un bon lloc per fer una galette acompanyada d'una bona sidra.

Algunes recomanacions interessants:

- El metro de Paris arriba a tot arreu, i no es excessivament car, per tant, es una bona opció comprar els tickets de 10 viatges per 12€. Curiosament, la maquina us imprimirà 10 bitllets individuals. De manera, que són fàcils de compartir.

- Paris Museum Pass. Es el passi que aglutina les entrades de bona part dels museus de Paris. Hi és tot, excepte la Torre Eiffel. Pot ser no n'obtindràs un gran profit econòmic, perquè no se si un pot veure més d'un museu al dia...Però te el gran avantatge que et permet saltar-te moltes cues i això si que és un gran què.

Amsterdam.

La capital holandesa era la gran desconeguda del viatge. Per això varem dedicar-hi 4 dies. El resultat de l'estada ha estat una mica agredolç, la ciutat té el seu encant. Per dins del seu conjunt hi ha alguna cosa que grinyola. Des del meu punt de vista, s'han passat tant amb el màrqueting i amb el que-guais-que-som i realment no n'hi ha per tant. 

Però anant al gra, la gracia d'Amsterdam es passejar pel centre i perdre's pels seus canals de la zona sud, mirant quina de les cases està més torta i curiosejar entre les barcases amb jardins del barri de Jordaan.Cosa que dóna per un parell de tardes com a molt. A partir d'aquí ja comencen les visites facultatives: els coffe shops, el barri vermell, anar a fer una excursió amb bicicleta pels voltants,... segons el gust de cadascú.

On dormir?

Amb l'allotjament varem tenir bastants problemes, de fet, només arribar ja ens vam trobar amb un doble overbooking i varem haver de dormir la primera nit en un hotel al costat de l'Aeroport. 

La resta de dies varem poder dormir al  hotel que havíem reservat originalment, Eden Leidse Square, un 3* bastant cèntric, no massa recomanable però en una bona zona. No obstant, crec que a bon preu tampoc no hi ha gaires alternatives.

Que menjar?

Partint de que la cuina holandesa es bastant inexistent o si existeix està ben amagada, varem haver de sobreviure com varem poder, un parell d'opcions a destacar són el Wok To Walk, que ja s'ha implantat a Barcelona, i un curiós supermercat del menjar  La Place, que vindria a ser com els restaurants/peixateria però amb més varietat.

A prop de l'estació central al carrer Damrak, hi ha un local de patates fregides a l'estil belga, Maneken Pis, on sempre hi ha cua. Una bona manera de matar la gana.

Algunes recomanacions interessants:

Si teniu intenció de visitar algun dels museus de la ciutat, Rijksmuseum o el Van Gogh, es recomanable comprar les entrades amb antelació. Ja sigui per Internet, a traves de la IAmsterdamCard o a les centrals de reserves que hi ha per la ciutat. Així t'estalvies la cua.

En el nostre cas, com que no ens sortia a compte la targeta oficial, la IAmsterdamCard, varem anar a un xiringuito de reserves (Tours&Tickets) a prop de l'estació Central. I ens va sortir prou bé, perquè els hi varem treure el típic tour en barca pels canals rebaixat de preu.

Sobre la Taxa Turística a Barcelona...

Hem sorprèn que els hotelers de Barcelona s'oposin tan fermament a la introducció d'una Taxa Turística a la ciutat. Quan viatges pel món, ciutat rere ciutat, trobaràs a la factura de l'hotel amb una entrada corresponent al: City Tax, Council Tax o a la Taxe de sejour... i fa temps que no vaig a una ciutat que no la tingui. Per exemple, a Paris és de 0,20 a 1,5€ la nit, a Amsterdam és un % de l'import de l'habitació,..

Des del meu punt de vista, és un impost just, perquè es paga per nit realment dormida i ajuda a mantenir el cost de la promoció i dels serveis turístics de la ciutat. I que collons, si cada vegada que sortim a l'estranger l'hem de pagar. Perquè no l'han de pagar els turistes que venen a Barcelona?

Suposo que el problema real d'aquesta taxa és que no es pot pagar a l'avançada sinó, que es paga un cop ja has dormit a la ciutat, i per tant es un complement que s'afegeix al preu que el turista esperava pagar. I per tant, es nota. 

Uns estranys convidats a l'Aeroport...

Ahir a la tarda a l'Aeroport de Menorca hem vaig trobar amb aquests convidats. És la primera vegada que veig avions militars operar en un aeroport civil. Per les fotos, intueixo que eren uns avions de la marina "McDonnell Douglas AV-8B Harrier II".

Una veritat absoluta...

"...com que totes les guapes sou cambreres o algun dia ho vau ser."

L'home que va matar Liberty Valance - els amics de les arts

Haute Languedoc (2) i Cévennes....

Fa un parell d'anys ja varem visitar l'Alt Llenguadoc i l'altiplà del Larzac, i aquesta setmana santa hi  hem tornat per visitar el Parc Natural de les Cévennes, que queda just al costat. Tant l'altiplà del Larzac com els altiplans que formen les Cévennes són les primeres estrivacions del Massis Central Francès. Aquests grans altiplans, que es troben sobre dels 1000 metres d'alçada, estan fragmentats per les estretes valls fluvials del Tarn el Gard i els seus afluents, generant el que es coneix com les Grans Causses.

Estem parlant d'una de les zones menys poblades de tot França, plena de poblets que no arriben ni als 500 habitants i on bona part dels terrenys, de les parts altes, es dedica a la ramaderia. De manera que  tot està ple de tanques perquè el bestiar no s'escapi mentre pastura. La part bona d'anar a una zona tant poc poblada, és que els pobles estan gairebé intactes i fan olor a antic...

Aquesta vegada, hem optat per reservar allotjament a un casa rural a la localitat de Treves i establir-la com a punt de partida per les excursions. Realment, "La Falaise & La Rivière" es una casa rural força curiosa. La porten una parella d'alemanys, que s'han traslladat allà i et parlen en Francès. A més a més, s'hi t'ho quedes a sopar, et trobaràs amb una estranya cuina germano-francesa força correcte. El primer dia ens van fer sopa d'ortigues i pintada al forn....

 Varem tenir temps de dedicar dos dies complets al turisme:

Primer dia

Varem sortir de Treves i varem fer ruta, xino-xano, fins a Florac. És un camí de més d'1h, però gaudeixes d'unes bones vistes sobre l'atiplà i a la vegada, ja a nivell de riu, sobre els boscos de castanyers.

Florac és una de les viles importants de la regió i punt de partida del camí que et porta fins les Gargantes del Tarn, si tires cap a Ispagnac. A més a més, a l'altiplà que queda sobre Florac es pot visitar un camp de menhirs. Es una excursió ven senyalitzada de 2h que no només val la pena pels menhirs sinó també per les vistes sobre l'abrupte gorja del Tarn.

De tornada, un altre cop pujada cap un altre altiplà, prop de del poblet d'Hures es passa pel costat d'una reserva de cavalls Przewalski, procedents de Mongolia. Si tens sort ens veus molts, si tens menys sort en veus menys,

Segon dia

Varem pujar fins l'altiplà de la Causse Noir amb l'objectiu de visitar Montpellier-le-vieux. Montpellier-le-vieux es un petit parc habilitat sobre l'altiplà en un punt on l'erosió ha deixat un conjunt de pedres calcaries amb unes formes molt estranyes.

De camí fins el parc, ens varem despistar un parell de vegades per visitar les coses que ens trobàvem pel camí, que si una església mig derruïda al mig del bosc, que si un caminet per aquí.... Si t'agrada caminar, tens uns bons camins que et portaran fins a miradors sobre les gorges.

A la tarda varem anar fins a Millau a comprar una mica de menjar, i ja de tornada cap a Treves vam seguir la carretera que va pel riu Dourbie. Poden admirar les gorges. Val la pena parar als pobles de Nant i de Cantobre. Especialment aquest segon, perquè està construït directament sobre un penya-segat de roques calcaries.

Mostra un mapa més gran

I per qui encara no conegui la contrada, el tercer dia consistirà en visitar els pobles templers del Larzac (la Cavalerie, La Couvertoirade,...) i anar a fer una degustació de la cava Société de Roquefort-sur-Soulzon. Trobareu aquests punts marcats en vermell al mapa.