Excursió: Cachagua i Zapallar...

Si vas a la platja hi et trobes amb aquests individus?

Com et pots imaginar que estarà l'aigua?... Això mateix és el que ens va passar el diumenge.Varem agafar el cotxe i varem pujar fins a uns 200 km al nord de Santiago, fins la zona de Zapallar amb la intenció de remullar-nos una mica pel Pacific aprofitant que som el que som en ple l'estiu austral. He de confessar que banyar-nos, molt no ens varem banyar, però veure els pingüins va estar molt bé.

Mostra un mapa més gran

Zapallar és un petit poble de platja on estiueja la classe alta de Santiago. Dins de la Comuna de Zapallar hi ha la zona de Cachagua, una bonica platja d'arena ben blanca que té un illot a l'extrem nord. Aquest illot, que està només a 100m de la costa, destaca per ser una reserva natural on hi viuen uns 2000 pinguïns, uns quants pelicans i varies especies més d'ocells. 

No ens enganyem, a Xile hi ha molts més llocs on veure els Pinguïns, i millor, però com a presa de contacte no està malament. Gracies a la corrent de Humboldt, que ve de l'antartida, l'aigua del mar que recorrela costa Xilena está prou freda perquè hi visquin els pingüins sense gaires problemes de temperatura.

Al ser on lloc on estiueja la classe alta, la costa de Zapallar està lliure d'atemptats urbanístics i només hi trobes mansions amb els jardins ben cuidats. De manera que és de bon visitar. A més a més, la zona on hi ha l'illot està ben habilitada perquè s'hi pugui passejar sense gaires problemes. Per menjar, recomanen anar al Chiringuito, per gaudir de les vistes del port i del marisc Xilè (abundant i  lleugerament econòmic pels nostres estàndards). però quan vam arribar-hi ja estava ple... la propera vegada reservarem i actualitzaré el post.

Petits detalls....

Xile en general és un país que es pot considerar avançat i del primer món. Però, encara té algunes coses que et fan pensar que encara els falta una bullida. Per sort no són coses terriblement importants, però sí una mostra de que és un país amb ràpida evolució.

• Grues pels cotxes espatllats. Ens va costar trobar-ne, però certament, hi ha alguna grua pels cotxes espatllats, però no es habitual veure'n. El realment comú, es veure com un cotxe estira un altre amb una corda o una cadena o el que tinguin més a mà. I el pitjor és que mentre estiren de l'altre cotxe són capaços de posar-s'he en una via ràpida i anar a 30km/h.....

• Les "autopistes". En lloc d'autopistes s'haurien de dir carreteres de 2 carrils per sentit i de pagament. Perquè per allà hi circula de tot. T'hi pots trobar bicicletes, gent creuant, gossos creuant.... I el més fort, és que quan hi ha un túnel et trobes un cartell que diu: "Ciclistes, feu servir l'interfono per avisar el servei que us ajudarà a creuar". Atenció a la foto. 

• Les alarmes. Com que tenen la població mig atemorida, és molt comú que la gent es posi alarmes a casa, al cotxe, a la feina... El problema és que aquí no passa com a Catalunya que és obligatori connectar-les a una central d'alarmes, i clar aquí et pot tocar un veí a qui li sona l'alarma cada 2 díes i simplement, no passa res. Perquè la policia (els Carabineros) no hi poden intervenir, ni tampoc els pot multar. Només per posar un exemple, el día 1 de gener va estar sonant una alarma en una plaça principal de Valparaiso durant més de 8 hores i no va passar res....
• Neteja i reciclatge. Com ja vaig explicar en una altre entrada, el tema del reciclatge diríem que encara esta començant i que bàsicament només separen la brossa 4 gats. El que també sorprèn, és que aquí encara no han arribat les màquines per netejar els carrers i encara van amb la força humana. És a dir, que els de Ros&Roca farien bé de venir fins a Xile, perquè hi trobaran un mercat totalment verge.

Nadal a Xile

El Nadal a Xile, és més un Sant Joan que un Nadal, perquè a 30ºC és difícil menjar escudelles, canalons i tot el que mengem normalment.

Bàsicament, el Nadal Xile se centra amb el 24 a la nit, el dia en que ve el Viejito Pascuero i porta els regals. De manera similar a com fem nosaltres, la gent també decora les cases i també es posen arbres de Nadal. I fins i tot, posen la decoració una mica abans que nosaltres.
Com és d'esperar, els centres comercials, intenten fer el seu agost (i mai més ven dit) i omplen les botigues de decoracions de nadal i de Viejitos Pascueros esperant als nens per a rebre les cartes. La diferencia principal, és que aquí els pobres Viejitos es foten de calor, i les seves ajudants van amb mini-faldilles. Però no ens enganyem, tampoc són sueques...

A nivell gastronòmic, l'estrella de les festes és el Pan de Pascua. El Pan de Pascua és com una mena de Panettone, perquè també és com una magdalena gegant, farcida de fruits confitats. Però en lloc de ser esponjós, és més dens i granulat  i amb més gust a canyella. Al super pots trobar torrons Argentins, però amb la calor que fa, tampoc bé molt de gust.

Cap d'any, 

Aquí la costum és celebrar l'entrada del nou any amb focs artificials. A Santiago els llencen des de la torre de telecomunicacions que hi ha al centre. Però el que realment fa la gent, és anar fins la costa i veure els focs sobre el mar. I un dels destins més especials es anar a la zona de Valparaiso - Viña del Mar, perquè al ser una badia molt tancada, d'es d'un poble també veus el focs del poble del costat. 

Segons ens han dit, el tema dels 12 grans de raïm és conegut però no habitual. Altres tradicions és anar a fer una volta pel carrer amb una maleta buida, perquè l'any nou et porti viatges.

Nosaltres varem anar a Valparaiso, com mig Santiago, i realment varem flipar amb els focs. Són força més espectaculars dels que tenim per aquí. Com a curiositat, a Valparaiso el canvi d'any el marquen les sirenes dels vaixells de l'armada xilena.

Els reis,
Saben qui són, però no els apliquen. Així que el dijous haurem d'anar a treballar...

Telèfons 902....

Els telèfons 902 van néixer, al seu moment, perquè tothom pugues accedir als telèfons de contacte de les empreses en les mateixes condicions, independentment del lloc on visques. De manera, que els de Madrit no paguessin menys que la gent de "provincias".

Amb el temps, el que havia de ser un avantatge d'aquest tipus de línies, tothom paga igual, s'ha convertit amb un problema. Perquè amb l'aparició de tarifes planes per Internet, que incorporen a la vegada les trucades nacionals gratuïtes,  el tothom paga igual, s'ha convertit amb un tothom paga. Perquè una cosa que tenen en comú totes les tarifes planes, és que s'han descuidat d'incloure els 902. I per això, s'han convertit de facto amb els únics números que apareixen a les factures de telèfon.

Però quan vius a l'estranger el problema pren una nova dimensió. Perquè aquests números no són accessibles des de l'estranger, és a dir, tu pots intentar marcar +34 902 xxx xxx amb totes les esperances del mon, però l'intent és completament infructuós. I un cop t'adones que per molt que ho intentis el resultat és sempre el mateix, aleshores comença la odissea per saber a qui número has de trucar. Perquè no se per quin motiu és, però les empreses, o el tenen amagat per la web o simplement no publiquen a en lloc quin és el telefon equivalent al 902. Cosa que toca bastant els c..., perquè quan necessites trucar-hi acostuma a ser per alguna cosa important (problemes amb la targeta de crèdit....).

En resum, he identificat un altre invent inútil dels amics de les telefòniques. I que de fet, es bastant més molest que els llistins que ja vaig identificar fa una temporada. Mentre no desapareguin del mapa, haure de seguir utilitzant les webs agregadores d'alternatives als 902.

Ofertes que no són ofertes...

Una curiositat dels supermercats Xilens és que durant al cap de setmana hi ha molts comercials que hi fan accions directes de màrqueting. No es exagerat dir que ahir en vam trobar almenys en 4 seccions diferents.

Ahir, vaig parar-me a escoltar-ne uns, perquè feien ofertes d'una xocolata amb avellanes de la Nestle, Sahne-Nuss, que realment és molt bona. M'oferien una tauleta de 250gr per 1800 CLP. El problema, es que hem va venir al cap que normalment jo la compro per 960 CLP. I clar, no ho vaig veure gens clar, perquè, si apliquem una senzilla regla de 3: 

Si, per 160 grs paques 960 CLP,  per 250 grs hauries de pagar 1500 CLP.

El problema va ser, que més tard quan varem anar a buscar el paper higiènic i ens varem adonar que:

- 4 rotllos: 1439 CLP. 359 / unitat
- 8 rotllos: 2999 CLP. 374 / unitat

Això que sembla una tonteria, és un canvi d'esquema molt gran per a nosaltres. Perquè en el nostre subconscient sempre tenim el referent, de com més gran el paquet, més barat el preu per quilo/unitat. I aquí està clar que no té perquè complir-se. De manera, que a partir d'ara haurem d'anar en peus de plom.

Tot això hem fa pensar, què és molt important que els nens aprenguin matemàtiques i tinguin esperit crític, perquè sinó, quan siguin grans els hi colaran qualsevol cosa en forma d'oferta.

Per cert, professors de matemàtiques aquí teniu la base per a un exercici en el proper examen: "Si vas al super i t'ofereixen una oferta de xocolata..."

Reciclar a santiago, missió impossible?

Per a nosaltres que venim de Barcelona, Santiago és un canvi de paradigma. Mentre que a Barcelona ens estan acostumant a tenir un número casi excessiu de contenidors (Orgànic, paper, vidre, plàstics i residus), i a vegades fins i tot et sents fiscalitzat per l'ajuntament. Aquí les coses són força més senzilles. Al nostre edifici tenim a cada pis el típic forat que surt a les pel·lícules americanes i allà es on va la bossa d'escombraries. La tires pel forat,  i la cosa desapareix.

A més a més, ens han demanat que no hi tirem el vidr perquè es perillós quan baixa pel conducte. Però ningú et garanteix que després, un cop recollit, no acabi anant a parar tot al mateix lloc. L'única cosa que tinc clar que separen són els diaris vells, i perquè m'han dit que una empresa els compra.

I no és que al meu edifici siguem uns porquets, sinó que a nivell municipal la cosa no està gaire millor. Perquè nosaltres vivim a un barri, Las Condes, que a Barcelona estaria per sobre de la diagonal, i per als 280.000 habitants només hi ha 10 llocs amb contenidors de vidre i plástic habilitats.

L'altre tema que fa clamar al cel, són les bosses de plàstic. Aquí el concepte de bosses de cotó o de fer pagar al client per les bosses encara no ha arribat. I quan vas al super t'inunden de bosses com si tinguessin una font infinita de bosses de plàstic. I quan els dius, no gràcies que ja porto una bossa de casa, estic segur que pensen:  "apa, un altre europeu excèntric. Aquest es pensa que salvarà el mon".

Ahir, ja va ser espectacular, quan vaig arribar a casa el porter (algun dia parlaré de la plantilla que tenim a l'edifici) hem va donar 30 bosses d'escombraries negres. Per passar el mes!! I jo vaig pensar, que en faig jo ara, d'aquestes bosses, munto una empresa d'exportació?

"Arroz a la Catalana"...

Ahir vaig comprar un paquet d'arròs i aquesta és la recepta que hem recomanaven fer:

Arroz a la Catalana
2 Tazas de Arroz "Bonanza"
1 Taza de Arvejas "Bonanza"
1 Taza de Aceitunas Rellenas
2 dientes de ajo
3 chorizos
3 huevos duros
sal
1 cebolla

Preparación:
Fría en aceite los ajos y al estar dorados, retirelos, añada la cebolla y chorizos en rodajas, la arvejas y las aceitunas.Deje freir y añada el arroz, póngale sal y agua; tápelo y déjelo cocer a fuego lento. Agruegue las rodajas de huevo y sirva.

Algú ha menjat mai alguna cosa semblant a això?

i aquesta font???

Després de casi 20 hores viatjant, vas a l'hotel, et dutxes, vas cap a la feina i abans d'entrar a l'edifici et trobes amb això:

I penses. Que collons hi fot això aquí?

Amb petits canvis això és el que ens va passar el passat 25 d'Octubre quan varem arribar a Santiago. Davant de la seu d'Aguas Andinas hi ha una font com la de canaletes, i una mala reproducció del drac del parc Güell.
El que encara hem queda per descobrir és si quan el Barça guanya algun títol, els culers es reuneixen aquí per celebrar-ho.

Valparaiso...

Ahir varem llogar un cotxe i varem fer via fins la ciutat porturaria de Valparaiso. Valpariso i la seva veïna Viña del Mar. Aquestes dues ciutats, són en certa manera el mar de Santiago. perquè la primera n'és el port i la segona la platja. Però tot i estan separades poc més de 5 km, les dues ciutat s'assemblen com un ou i una Castanya. Mentre Valparaiso es una ciutat amb encant, Viña és una ciutat de platja d'estil modern.

Mostra un mapa més gran

A diferència de Santiago, on l'entramat dels carrers es completament quadriculat i es va expandint fins l'infinit, Valparaiso es una ciutat que ha crescut apretada entre l'oceà Pacific i els diferents turons (cerros) que l'envolten. Però precisament la manera com la ciutat a crescut i com ha aprofitat el poc espai que té, és el que li dóna el seu encant. La imatge més famosa de la ciutat, són els ascensors que et porten des de la part baixa fins als diferents turons.

A part del propi encant dels ascensors; cal veure'n la foto, perquè més que un ascensor són un petit funicular; val la pena agafar-ne un i pujar fins a un dels cerros i així gaudir la vista sobre la impressionant badia. Diuen que els dies més clars, pots arribar a divisar l'illa de Rapa Nui (és broma....). 

Un cop t'has cansat de gaudir de l'oceà, no ens hem d'oblidar de la ciutat. El poti-poti de cases pintades de mil colors diferents i en diferents estats de conservació és d'allò més entranyable. Per dinar, varem optar per pujar al Cerro Alegre, també amb ascensor i menjar al Cafe del Vinilio, cuina fusió xilena. Però per aquesta zona pots trobar bones vistes i molts restaurants.

Per la propera visita, hem deixat visitar la casa de Pablo Neruda i anar a la platjeta a Viña del Mar....

Update: Valparaiso ha mantingut aquest aire de ciutat antiga, perquè fins la inauguració del Canal de Panama era una parada fixa pels vaixells que anaven a donar la volta pel Cap d'Hornos i pujaven pel Pacífic. Un cop obert el canal, s'ha límitat a ser el port d'entrada de bens a Xile. Però clar, l'economia se la ciutat ho va notar i això va fer que es mantinguessin intactes els grans edificis de principis del segle XX. I que demostren la sega Grandeur passada.

Valparaisenc, vine al Fòrum...

Us pensàveu que això del Fòrum de les Cultures ja no era més el sufix d'una parada de metro de l'oblidada L4? o que en Carlinhos Brown finalment s'havia quedat sense feina... Doncs, no és així, no se sap com l'ajuntament de Valparaiso va comprar la idea, i aquesta tardor s'hi està duent a terme el Fòrum de les Cultures ( o com deia en Clos, el Fòrum de les Multicultures) Valparaiso 2010. 

A diferència de Barcelona, on van aprofitar l'esdeveniment per refer un barri de la ciutat, aquí tot és més modest i fins i tot no s'han atrevit a vendre entrades de dia a 24€ (uns 16000 pesos xilens). Cosa què és d'agrair, perquè tots coneixem més d'una persona que fa 6 anys va comprar les entrades de 3 dies i al segon ja va decidir que con calia tornar-hi...

Per cert, he vist que de cara al 2013 en faran un altre a Nàpols.