Que no m'agrada d'en Guardiola...

Potser aquesta entrada semblarà una mica oportunista. Però hi ha una cosa que no m'agrada d'en Guardiola, no m'agrada que no faci tots els canvis. A vegades sembla que és una mica tacanyet, i prefereix tenir jugadors arrastrant-se pel camp que fer un canvi.

Per exemple, al partit d'avui contra el Lió estava clar que els últims 20 minuts ni l'Henry ni en Messi no farien gaire perquè ja no s'aguantaven, però en canvi no ha canviat a ningú i en total només ha canviat 1 jugador en tot el partit. I jo crec que un Bojan descansat pot donar molta més guerra que un Henry esgotat. O no?

Una cosa que m'agradava d'en Rijkard, de les primeres temporades, és que sabies que al minut 15 de la segona part hi havia el 1r canvi i els següents anaven sortint progressivament. En canvi ara, casi has de pregar perquè els fàcin...

Recomanació 'Bienvenue chez les Ch'tis'...

Només 4 ratlles, per recomanar-vos que aneu a veure 'Bienvenue chez les Ch'tis' o com l'han traduït aquí 'Bienvenidos al norte'. És la pel·licula més taquillera de l'història de França, i realment s'ho han guanyat a pols, perquè és diverita, molt divertida. De fet, no recordo haver rigut tant en un cinema en molt de temps.

Esta basada en el típic tòpic nord/sud, però el desenvolupament està molt currat i té escenes molt divertides. I qui en vulgui més, a fer cua als cinemes; o el trailer aquí.

A si, millor en versió original... i sobretot subtitulada.

Liverpool & Manchester...

Aprofitant una oferta d'aquestes de Ryanair i que la lliura no para de baixar. Aquest cap de setmana hem anat d'escapada a Liverpool i Manchester. El que s'anomena el Nord-est d'Anglaterra.


Mostra un mapa més gran

Liverpool, encara que sigui fins i tot difícil de creure, Liverpool és alguna cosa més que els Beatles i un equip de futbol. De fet, és una ciutat portuària que ha estat molt important al llarg dels segles, i encara en conserva l'encant. De tota manera, els fans dels Beatles hi trobaran tot allò que desitgen: una recreació de The Cavern, al propi Mathew Street, un museu dels Beatles, la típica botiga de souvenirs oficials... i fins i tot un tour que et porta a tots els llocs on cal anar per a ser un bon fan; i que no varem fer.

Que dir de la ciutat? doncs que la visita és interessant i dóna per un dia. De fet, m'ha agradat molt com han sabut recuperar la zona dels molls per la ciutat, especialment l'Albert Dock, on hi ha una sucursal de la Tate de Londres i el propi museu dels Beatles. I també val la pena visitar el centre i la seva zona monumental; Especialment ara que fa poc que ha estat renovat per la capitalitat europea de la cultura del 2008.


Manchester. Crec que no es possible entendre Liverpool sense Manchester, ja que bona part de les mercaderies que arribaven al port de Liverpool, com el cotó, anaven directes a Manchester per ser tractades a les indústries tèxtils que allà hi havia.

De fet, el gran merit de Manchester va ser saber domesticar les màquines de vapor, i no només per a les fàbriques sinó que la línia de tren entre Manchester i Liverpool va ser la primera del mon de passatgers. Per això, la meva recomanació es visitar el museu de la ciència MOSI que sita on hi havia l'estació original. Juntament amb el barri de Castlefield on hi havia les antigues fàbriques tèxtils i els canals que els proveïen de mercaderies i ara s'ha convertit en un bonic barri residencial.

Com a ciutat, el centre és més gran que el de Liverpool i te coses a veure, però tampoc és espectacular. Manchester no va créixer fins fa 200 anys. Per això, varem fer una escapadeta fins a Old Trafford, que el ManU sempre m'ha fet més gràcia que el Liverpool .

Per a Manchester si que tinc una recomanació gastronòmica a fer, The Ox, un pub de Castlefield que ha sabut adaptar la cuina clàssica anglesa als nous temps.

Truquet per al Word...

Avui he aprés a fer una cosa nova al Word. Com fer que la capçalera d'una taula es repeteixi al principi de cada pàgina. És molt fàcil de definir, però és una cosa d'aquelles que si no te les expliquen, no les trobes mai (gràcies Sadurní!).

Així, per fer que la fila que fa de capçalera d'una taula es repeteixi al principi de cada pàgina, cal:

• Col·locar-se sobre la primera fila de la taula que volem modificar.
• Accedir a les propietats de la taula, i allà a la pestanya "Fila" i trobarem l'opció que ens interessa, "Repetir como fila de encabezado en cada página".
  

• Només queda marcar el checkbox i provar!

Espero que us faci servei. Crec que així els documents queden força més elegants.

Can Figueres, quina hora és?...

Una de les últimes "millores" que l'Ajuntament ha fet a Can Figueres ha estat incorporar-hi aquest rellotge de sol a la façana. Només es van oblidar un petit detall, els rellotges de sol només funcionen quan hi ha sol. Encara no en fan a piles...

Avui hi he passat pels vols de les 13:30 i el sol ja no hi era, i per la foto sembla que ja feia estona que l'havia abandonat. Així, que potser ens haurem d'agermanar amb la bona gent de Sant Pol de Mar.

Entresòl...

Viure en un entresòl té coses bones i coses dolentes. De les coses bones només en gaudeixes el típic dia que ha marxat la llum i veus al pobre veí del 5é carregat amb garrafa d'aigua a cada mà. I de les coses dolentes, només en parlaré d'una, sens dubte la pitjor, el pati de llums.

El pati de llums és com el calaix de sastre on hi va a parar tot allò que molesta. Al pati de llums no només t'hi pots trobar les típiques pinces i mitjons desaparellats (dia si, dia també), sinó que a vegades t'hi pots trobar: colilles i fins i tot el paquet de Malboro buït; peles de fruita; una ceba; engrunes de pa .... o coses tan estrambòtiques com una bobina de CD's plena a vessar de peliqules o un gorro de dutxa.

La única diferencia entre els que vivim a l'entresol i els que viuen als altres pisos, és que als de l'entresòl ens toca netejar al pati :-( i la resta només veuen ploure des de la finestra. Per tant, quan vagis a mirar un entresòl, no vegis el pati com una oportunitat, sinó més en un marrón en potència...

Haute Languedoc...

El destí de l'escapadeta d'aquest pont ha estat l'Alt Llenguadoc, entenent per Alt Llenguadoc, la ciutat de Montpeller i l'altiplà del Larzac, on hi ha la vila de Roquefort-sur-Suzon i alguns poblets templers que han sabut mantenir l'encant de l'època medieval.

Però comencem per Montpeller. Montpeller és una de les moltes ciutats que hi ha al sud de França, només a 3 hores en cotxe de Barcelona. Que té d'especial? el bullici d'una petita ciutat universitària amb un centre històric ben conservat i completament peatonal. Juntament, amb un barri modern, Antigone, dissenyat per en Ricard Bofill (espero, que el pare) i amb linies clàssiques greco-romanes.
De fet, aquesta és la segona vegada que he anat a Montpeller i no m'ha fet res repetir. És una ciutat bonica i amb moltes coses a fer. Especialment perdres pels carrerons del centre i descobrir-hi llocs nous a cada cantonada.

Varem dormir en un hotel força centric, el Mercure Montpeller Centre, i per menjar us recomano descobrir els petits locals que hi ha pels voltants de la plaça de Sant Roch. Hi ha molt per triar i remenar.
Un petit capritx és el restaurant de Fondues, Aux 2 Fondues. Hi vaig anar la primera vegada amb en Manel, i aquest cop hem repetit. La de xocolata és la millor!

L'altiplà del Larzac

Pràcticament desconegut, aquest altiplà es una de les primeres estriacions del massis central Francès. Però no us deixeu confondre pel nom, perquè en aquest altiplà mig desertic hi ha dos elements que són pràcticament coneguts per tothom. Per una banda, hi ha Roquefor-sur-Soulzon (aliàs Roquefort), poblet que inunda tot el mon amb els seus especials formatges. I a més a més, des de fa uns anys a prop de Millau hi ha l'espectacular pont de Millau, dissenyat per Norman Foster i què és el més alt del mon de les seves característiques.

Mostra un mapa més gran

Com excursioneta d'un dia està molt bé, perquè a aquests elements que us he comentat, també s'hi ha d'afegir una sèrie de poblets d'origen Templer (els cavallers aquells que anaven a salvar la terra santa del infidel) que estan molt ben conservats: La Cavaliere, la Couvertoirade..... Suposo què aquest bon estat de conservació és degut a que fins que varen fer el pont de Millau per allà no hi passava ningú. Però per això, ara és el moment de gaudir-ne!!

I no ens oblidem de Roquefort, sembla mentida que un poblet tant petit hagi pogut fer tants formatges. Però és així, la muntanya que dóna recer al poble està plena de coves naturals que contenen els preuats formatges durant la seva maduració. Això sí, només de Gener a Juny. La resta de l'any, només hi ha formatges de plàstic perquè els turistes puguin fer fotos :-O. En tot cas, la visita a Société val la pena, són 3€ i inclou un petit tour i la degustació de rigor.

Això sí, atenció als viatgers incauts que viatgin en diumenge i fora de temporada! Aprofiteu qualsevol lloc per menjar i a l'hora dels Francesos! No fos cas que us trobéssiu els restaurants tancats o cuiners amb poques ganes de cuinar més enllà de les 13:30.

Llenguatges de programació...

Avui he enganxat un ranking de quins són els llenguatges de programació més "vius" que hi ha avui en dia. Entenent per llenguatges "vius" els que més se'n parla.... En tot cas, m'agrada sentir que Java és el llenguatge més viu de tots i no hem sorprèn veure que entre els seguidors hi ha C/C++, Visual Basic, PHP y Python (aquest últim l'utilitzen bastant a Google i això es nota).

Però el que m'ha sorpres és que a la posció 19 hi hagi el Logo. Sí, el Logo de la tortugueta. Vale que només l'han trobat un 0,5% de les vegades. Però qui pot fer servir el Logo avui en dia i perquè? El més fort és que alguns "grans" llenguatges que varem fer servir a la carrera com l'Eiffel (que no vaig arribar a aprendre mai) no està ni en els 50 primers i el mitic Modula 2 ni apareix... pobret Modula.

Per cert, el menys fiable de tot és que el Cobol, que encara està molt viu, massa viu!, entre les grans empreses i bancs només apareix a la posició 17 poc per damunt del Logo! Potser els que encara el fan servir no s'atrebeixen a confesar el seu pecat....

Diàris en català...

Atenció als enllaços que m'ha passat l'Albert i que et permeten llegir La Vanguardia i l'Sport en Català:

http://www.lavanguardia.encatala.net/
http://www.sport.encatala.net/

i l'enllaç a la pàgina principal:

http://www.encatala.net/

És una pena que no siguin enllaços oficials i que s'hagin de fer truquets, com utilitzar el traductor del Google al Català, per tenir aquests diaris en el teu idioma. A veure si això serveix d'excusa perquè es posin les piles d'una vegada...

Hivern fredot...

Fa un any vaig sentir a l'home del temps de RAC1, Xavi Freixes, explicar una teoria curiosa. Segons aquesta teoria, la manera com han florit els plomalls és un indicador de com serà l'hivern. Així, si els plomalls estan bel florits i ofenosos, l'hivern serà fred. En canvi, si estan més magres, aleshores no tant...

Com que a casa els meus avis, a Santa Maria de Palautordera, hi ha un gran plomall just a l'entrada vaig pensar que seria divertit seguir aquesta teoria. Ahir, aprofitant que vaig anar-hi, vaig fer aquesta foto del plomall:

Encara no tinc gaire experiència amb el tema dels plomalls, però crec que davant de la mida i de la quantitat de plomalls que han sortit aquest any, tindrem un hivern fredot! Apa, tots a tapar-se!