divendres, 26 de febrer del 2010

Turisme interior...

Aquest any, hem fet el salt a Ryanair i en lloc de fer una escapada a l'estranger pel Gener, hem optar per fer un parell d'escapadetes per la Catalunya Nova. Així, a finals de gener varem fer una escapada pels vols de Reus i la setmana passada varem anar fins al monestir de Santes Creus,  prop de Valls.

Mostra catalunya nova en un mapa més gran

A finals de Gener, varem aprofitar una bona oferta per fer nit un parell de dies a Vila-Seca i explorar la zona. El primer dia varem anar fins a Reus, una de les ciutats de la ruta del modernisme a Catalunya. Curiosament, Reus es la pàtria d'Antoni Gaudí, però en canvi tenen la gran frustració de no comptar amb cap de les seves obres entre els seus edificis. Malgrat tot, tenen un petit museu, el Gaudí Centre, bastant visual, on es parla de la vida i obra de Gaudí. I hi ha reproduccions de detalls de les seves obres. 
A continuació, varem fer una volta per veure les obres del Modernisme que hi ha per la ciutat. No es pot comparar amb Barcelona, però allà també van fer les seves cosetes. Clar, aquella època Reus era la segona ciutat de Catalunya, gràcies al tèxtil. 
A la tarda, varem anar a veure el mini-Hostpital de Sant Pau que tenen a Reus. Si, curiosament en Domènec i Montaner abans de fer Sant Pau va planificar un sanatori mental a Reus, l'Institut Pere Mata, que té un estil extremadament similar al de Barcelona. Es curiós saber que el sanatori el varen començar pel mòdul dels rics i s'hi van deixar casi tot el pressupost. En tot cas aquest és l'únic visitable. A no ser que et convidin a viure-hi, es clar.


L'endemà ja de tornada, varem anar fins a Valls, aprofitant que feien la fira del calçot. Bonica vila, divertit el concurs de calçots, però massa atapeïda el dia de la fira com per poder-la apreciar. En tot cas, si que val la pena fer-hi parada. Sobretot perquè tinc la impressió que dels milers de persones que van aquests dies a fer calçotades, pocs acaben entrant a la vila. 

I de fet, el cap de setmana passat varem fer una calçotada en un restaurant d'aquests on distribueixen els calçots per milers, i en lloc de tornar a Valls, varem fer una escapada al Monestir de Santes Creus a Aiguamúrcia.
Hem va sobtar molt l'entrada al Monestir, perquè arribes a un petit poble on de sobte entres per una porta i et trobes un carrer amb unes cases més pròpies del centre d'una capital de comarca que d'aquell lloc i el Monestir, que sembla més un castell que un monestir al fons. Un cop a dins ja et trobes tot l'habitual d'un convent: els claustres, l'església... però la primera imatge és la que hem va sorprendre de debò.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Els aiguamolls del forum...

Des de fa unes poques setmanes treballo a la zona del Fòrum. I avui fent un vol després de dinar he descobert els aiguamolls del Fòrum. Amb la seva propia fauna i flora. Tot i que a la fauna l'haureu de disculpar perquè és una mica timida. 



 Suposo que per basses com aquestes fou que es va començar a dir què Barcelona és Can Fanga...

dimarts, 5 de gener del 2010

Avatar....

L'altre dia varem anar a veure Avatar,  la pel·licula més esperada de les festes. I val a dir, que està força bé. És entretinguda, passes una bona estona i el 3D li dona la seva gràcia. No obstant, tampoc cal esperar molt de la trama, perquè no han inventat res, la resumiria com:

Pocahontas + El Senyor dels Anells + naus espacials  = Avatar

No es la primera vegada que anem a veure una pel·licula en les 3D de nova generació, és a dir no com la d'en Freddy Krueger i les seves ulleres de cartró, sinó amb ulleres pol·laritzades, i aquesta és la primera vegada que l'experiència es satisfactòria. Es a dir, el 3D no és un complement sinó que forma part de la història, i que alguns detalls, com els de les espores que floten, quedarien força sossos. De manera que l'objectiu de la pel·licula, demostrar que el cinema encara pot donar un valor afegit per davant de les descarregues en Divx , ha estat un èxit rotund. I espero que en surti moltes més com Avatar.


Això si, no crec que altres pel·licules d'aquest nadal en 3D, com la de les mandonguilles voladores, m'aconsegueixin fer aixecar del sofà...


dimarts, 8 de desembre del 2009

ebook... el regal d'aquest Nadal?...

Fa un parell d'anys el regal de nadal van ser les Nespresso, després la Wii (aquesta amb trencament d'estoc inclòs)  i aquest any té molta pinta que el regal del Nadal seran els lectors de llibres electrònics, o ebooks. Les raons que m'ho fan pensar són diverses: han aparegut noves llibreries digitals que ja disposen d'un catàleg seriós en Català i que te'ls ofereixen a preu descomptat; apareixen als catàlegs de les botigues d'electrònica, hi ha publicitat i demostracions als punts de venda, l'altre dia a l'Abacus de Sant Andreu hi havia un estand amb un noi explicant com fer anar el producte. I el més important, ara que ja estan a la vora dels 200€  tenen un preu prou atractiu com per cabre als pressupostos de Nadal.

Tot i així, desprès de mirar-m'ho una mica no ho veig clar. La innovació dels ebooks  és que disposen d'una tecnologia especial, e-ink, que et permet llegir sobre la pantalla sense cansar la vista. Perquè us en feu una mica la idea, la pantalla recorda a un joc d'esquetxos dels anys 80à. I aparentment sembla què és així. A la vegada, poden llegir documents de text,  pdf's i disposen de fa poc d'un format de document estàndard, l'ePub, que ens ha de facilitar l'existència d'un catàleg més gran de llibres. Però els models de baix cost no permeten llegir Words directament. Cal canviar-los de format.
Malgrat les innovacions que aporten, hi trobo a faltar algunes coses, en primer lloc no són tàctils, de fet el primer que vaig fer quan vaig tenir-ne un a les mans va ser intentar desplaçar el text a cop de dit... i tot i que als USA hi ha models més avançats, per aquí encara no. La què és per mi la principal limitació a nivell tècnic, no permeten escriure ni notes, ni comentaris a peu de pàgina del que estas llegint. Suposo què estic demanant un cocktail de tecnologies a mida, però entenc que quan llegeixes algun document sempre hi acabes anotant alguna cosa, i quin sentit té haver-t'ho de seguir imprimint quan els vols editar? ... per tant, els veig limitats a només llegir llibres o diaris quan els hi afegeixin connectivitat wifi i coses d'aquestes. 

No he parlat dels preus dels llibres. Vaja d'on surten els diners. Les novetats editorials, venen amb un descompte d'entre el 30 i el 50% respecte l'equivalent en paper. Mentre que als USA, bàsicament a Amazon.com, poden a arribar al 70%. Encara ens queda molt per aprendre...

dissabte, 21 de novembre del 2009

Màrqueting relacional...

No se si ho he explicat mai, però a les tardes estic estudiant la llicenciatura de Màrqueting a la UOC, Investigació i tècniques de Mercat. Un dels conceptes que més es repeteixen al llarg de les assignatures és el del màrqueting relacional. Per sobre, el màrqueting relacional és una tendència del màrqueting, molt apreciada avui en dia, que ens indica que a les empreses els es més rentable treballar per establir relacions duradores amb els bons clients, que gastar els diners en buscar transaccions amb nous clients que poden ser menys profitoses i que poden fer que els bons clients marxin i no tornin mai més. A vegades és curiós trobar a la vida real exemples del que vas llegint als apunts.

Fins fa pocs dies era client de 'la Caixa', de fet com el 90% dels catalans. Vaig començar amb els estalvis de la guardiola, després la targeta de crèdit, la nòmina,.... I tot i ser conscient que pagava moltes comissions, seguia sent-ne client perquè valorava tenir moltes oficines, la Línia Oberta,... Però els últims mesos m'han fet unes quantes coses que no m'han agradat: canvis de targetes, se saltaven el sigil·li bancari, la línia oberta està saturada..... Un cúmul de coses que m'han portat a canviar de banc. Malgrat els costos que tenia això per a mi a nivell de molestes, temps i fins i tot de costums. Els que s'anomenen costos de lock-in.

Durant aquest procés de desafecció he anat fent les típiques accions que fa un client descontent: un parell de queixes per escrit, obrir un compte a un altre banc, i anar-hi portant diners, anar tancant coses... Pasos que haurien hagut de despertar les alarmes de qualsevol sistema de relació amb els clients (CRM),  però no he rebut res.

Ara hem queden dues preguntes obertes. Pot ser que una entitat que destina tants diners en màrqueting i publicitat no apliqui estratègies relacionals en les comunicacions amb els seus clients?  o en cas contrari, que no hem consideressin un bon client i per això no formava part del seu sistema? ...  Si la certa és la primera, està clar que han de donar un cop de timó i gastar menys en publicitat i més en cuidar als clients que ja tenen. Però si la certa és la segona, això ja et toca l'ego com a client.


dijous, 29 d’octubre del 2009

L'Astèrix fa 50 anys...

Avui 29 d'Octubre fa cinquanta anys que la primera tira d'Astèrix va se publicada a la revista Pilote i una de les moltes coses que s'han fet per celebrar l'aniversari de l'heroi gal ha estat el canvi de logo del Google:



Han passat molts anys, de fet molts més dels que tinc jo. Però sempre m'agrada tenir un Astèrix a mà per llegir i rellegir. I encara sóc d'aquells que cada vegada que surt un album nou, me'l compro o enganyo algú perquè me'l regali. 
"A l'any 1 de la nostra era,..." és com comença l'àlbum especial del cinquantenari de l'Astèrix., "Les aventures d'Astèrix el gal - L'Aniversari d'Astèrix i Obelix, El llibre d'Or"  Un àlbum que vol fer una mena d'aproximació de com seria  l'Astèrix hagués fet 50 anys de debò. La idea no és dolenta, perquè van apareixent un poti-poti dels personatges han aparegut en les diferents aventures de l'heroi gal, i hi posen la seva cullerada,  però aquest àlbum especial no sap trencar la línia descendent que va prendre la serie després de la mort del guionista. De fet, en alguns punts la "trama" queda lleugerament inconnexa. Però és com a Friends, sabies que a cada temporada tocava un episodi on tot eren refregits i els hi sabies perdonar....

diumenge, 11 d’octubre del 2009

La fregidora del segle XXI...

Qui ha dit que la informàtica no ha arribat a tot arreu? .... Aquí teniu la fregidora del segle XXI, amb Windows Vista, WiFi i lector de BlueRay. Tan completa que ni l'Iphone està al seu nivell!!




No és un muntatge, sinó l'anunci que m'han enviat els de "La Caixa". De fet, crec que tot el que venen aquest cap de setmana porta Windows, WiFi i BlueRay...

dimecres, 7 d’octubre del 2009

i+d...

Us penjo l'enllaç cap a la campanya contra la retallada de les partides en i+d dels pressupostos del 2010:



Crec que no cal ser gaire llest per pensar què un país on és prioritza més arreglar aceres que tirar endavant la investigació no anirà gaire lluny.

dimecres, 30 de setembre del 2009

Madeira...

Aquests dies hem anat de viatge de noces a Madeira. Madeira és una petita illa portuguesa que es troba al bell mig de l'Atlàntic, a uns 1000 km de la costa portuguesa.

D'origen volcànic, l'illa és coneguda per ser un jardí flotant, gràcies als boscos frondosos que cobreixen una bona part dels seus abruptes desnivells. El clima és semi-tropical (sol al matí, núvols a la tarda... i potser pluja a la muntanya).


Mostra Madeira en un mapa més gran

Un dels elements més particulars de Madeira, i també un dels motius pels que la varem triar, són les Levadas. Les levadas són uns petits canals d'aigua que porten l'aigua des de la part nord de l'illa, més plujosa, fins al sud i que han estat adaptats perquè es pugin recórrer a peu. De manera que són una bona manera de conèixer l'interior de l'illa i d'escapolir-se del turisme de sol i platja. Tot i que de platges no n'hi ha gaires i en lloc d'això hi ha piscines amb aigua de mar.

A part del seu paisatge i atraccions, els elements més coneguts de l'illa són els seus vins, els brodats de Madeira i el personatge més conegut és en Cristiano Ronaldo, conegut per tots per haver perdut la final de la Champions el 27 de Maig del 2009 :-P.

Com arribar
Des de Barcelona, cal fer enllaç a Lisboa per agafar el vol de la TAP fins l'aeroport de Madeira. Cal dir que l'aeroport és dels coneguts perquè part de la pista es troba sobre pilones a ran de mar.

Allotjament
La majoria d'hotels importants es troben al barri del Lido de Funchal, adjunt a la pròpia capital. Hi ha moltes opcions a triar, però nosaltres varem optar per un Aparhotel d'una cadena local, el Portobay Suite Eden Mar. Fa uns anys varem tenir una mala experiència a Tenerife amb el tema de la temperatura, i aquesta vegada per assegurar-nos que ens podríem banyar, varem triar un hotel que tingues un bon ventall de piscines climatitzades.

És un bon hotel, diria que per sobre de la mitjana, i clarament orientat al màrqueting de relacions, és a dir que volen que estiguis content i hi tornis. De manera que fan tot el possible i més perquè et sentis a gust. Només dir, que van programar (podria dir programar-me) tots els partits del Barça a la pantalla gegant :-)

Com moure's
Tot i que sembla que hi ha una bona xarxa d'autobusos, varem optar per llogar un cotxe. No es excessivament car. Es bó saber que tot i ser una illa molt escarpada, la xarxa de carreteres es sorprenent. Només a Noruega havia vist una xarxa de túnels tant amplia.

L'únic problema és que els turistes volem fer la ruta panoràmica i al final acabes fent el port de muntanya, però és la teva elecció.

A visitar
Tot i que no varem arribar a fer-ho, quan vas a una illa sempre tens la tendència de rodejar-la amb cotxe. I és certament una de les coses a fer. A més a més, en el cas de Madeira l'interior escarpat és molt espectacular, en 20 minuts pots passar d'estar al nivell del mar a haver pujat casi 1000 metres. Potser els punts més espectaculars són el pas de L'Encumeada i el poble de Curral das Freiras.

Sense oblidar-nos de la capital, de l'illa. Funchal. La ciutat no és excessivament gran però ha anat creixent a la muntanya i ocupa una bona superfície. De la ciutat, cal visitar-ne els parcs, el mercat  dos labradores, on comprar les fruites tropicals (Warning, el Maracujà surt car i té moltes llavors), i alguna de les caves de vi de Madeira, com la Blandy's que està en un antic convent. A més a més, també és típic agafar el telefèric fins al poble de dalt del turó, Monte, i visitar el jardí tropical o el jardí botànic. Nosaltres varem optar per visitar jardí botànic, força més barat i amb més varietat de flora i perquè té un parc de lloros i altres aus.



Excursions
Com ja he dit més amunt, a part de les típiques rutes amb cotxe per conèixer els diferents punts de l'illa, i en aquest cas, també per creuar els diferents ports de muntanya on pares a fer fotos cada 5 minuts. L'element que fa més especial Madeira són les Levadas, perquè et permeten submergir-te en els boscos de l'illa en uns camins força arreglats i sense gaires desnivells. Això si, les Levadas discorren per un tros retallat del costat dels turons i tot hi estar ben protegides, a vegades els penya-segats poden fer vertigen. Més val informar-se abans de sortir.



Nosaltres varem fer les concorregudes Levadas de les 25 fontes i Risco i després seguint una recomanació de la guia varem fer la més solitària Levada do Rei que queda a la costa sud. Tot i que no és una Levada, sinó tot al contrari, l'extrem est de l'illa, la Ponta de Sao Lourenço, també és de bon visitar.

A més a més, també es poden fer sortides d'un dia fins l'illa de Porto Santo, que destaca per les platges, o anar a veure cetacis a les properes illes Desertes que són un parc natural. Però ho varem deixar per la propera vegada.

Un detall a destacar, val la pena fer les excursions de bon matí, perquè amb el dia les muntanyes es van ennuvolant i a la tarda ja pot ser que et caigui algun ruixat. Ja ho diuen, the early bird catches the worm...

On menjar
La cuina de l'illa té dos grans plats destacats: el que ells anomenen peix espasa, que et preparen arrebossat i acompanyat d'una banana fregida; i la espetada, una broqueta de carn de porc marinada amb alls. I a partir d'aquí els restaurants no tenen una gran varietat. Tot i que hi ha bons acompanyaments com el Milho frito, una mena de croquetes fetes amb una massa de blat de moro, i el Bolo de caco, un pa fet d'una mena de moniato, la batata,  i que et serveixen amb mantega d'all i julivert.

Dels restaurants als que varem anar, destaquen el Nun's Valley, que està just al centre del poble de Curral das Freiras, aquest restaurant destaca per les receptes amb castanyes, la sopa està molt bé. I a Funchal, ens varen recomanar el restaurant Cá Te Espero al mateix Lido amb una qualitat/preu força raonable.


Finalment una opinió una mica personal, per la cultura, les excursions, les infraestructures, el tracte, .... que ningú se li passi pel cap anar a Tenerife. Madeira és molt millor.


dimarts, 11 d’agost del 2009

Selva negra, destí de plaja i sol...

Quan fas un viatge, sempre t'emportes alguna cosa dels llocs a on has estat. Aquest estiu, una cosa que m'ha sorprès molt de la Selva Negra, és la quantitat de plaques solars que hi ha a les cases. Més si tenim en compte les poques hores de radiació solar que deuen rebre aquelles zones tan humides. Si mireu aquesta fotografia ho entendreu:
Aquesta cort de vaques està plena de plaques solars per fer electricitat (fotovoltaiques). I no és una excepció, sinó que només creuar la frontera és freqüent veure taulades ostentoses com aquesta i fins i tot més; tant als pobles com a les cases aïllades.

No se quin és el motiu d'aquest situació:
- Potser un govern que n'incentiva la instal·lació de forma efectiva; només cal veure aquesta pàgina web del govern alemany.
- Potser el motiu és un major grau de consciencia ecològica de la gent, o de ganes d'estalviar diners en calefacció (motius bastant equivalents) .
- Potser per aquelles terres no hi ha tant perill de que els lladres els hi robin les plaques en una nit de fosca...

En tot cas és interessant veure com en altres llocs, amb climes menys adequats per aquestes coses, la gent s'espavila més per rebre la poca llum que rep.