Decebut...

M'imagino que no seré l'únic que avui se sent així. Però l'empat d'ahir del Barça i la humiliació de dijous passat, han estat la gota que ha fet besar el got. Se m'escapa com ha passat, però no puc entendre com un equip ha passat en menys d'un un any de guanyar-ho tot, se capaç de remuntar qualsevol partit i ser l'enveja d'Europa. A l'equip impotent i perdedor que són ara.

Des del principi de temporada, quan varen perdre contra el Chelsea, alguna cosa és veia venir, que ja no eren els mateixos. Però llavors, quan tocava, com el dia del Werder Bremen, es varen ficar les botes i van reaccionar. Però des de fa uns mesos, ni això. Ara mateix, sembla que els hi suï tot, que sigui igual guanyar o perdre... I sap greu.

En tot cas, "futbol és futbol" i si el minut 88 dels partits del Barça i del Madrid no hagués passat el que va passar, ara mateix no estaria dient tot això. Realment, ha estat com l'escena final de "Match Point" d'en Woody Allen. Però no est pot negar que el problema del Barça és d'actitud i possiblement més val una "ostia a temps" i arreglar el problema d'arrel a salvar els mobles a l'últim moment i que la propera temporada estiguem igual.