de bicicletes...
Realment, aquí no hem inventat res. Perquè a ciutats com Helsinki, Copenhagen o Viena ja fa uns quants anys que tenen sistemes molt similars. El què és curiós és que les bicicletes d’un lloc tant llunya com Trondheim, que està a 3000km, siguin les mateixes que les d’aquí. El que fa la globalització.
Recordo sobretot les bicicletes de Copenhagen, perquè anaven amb una moneda de 20 DKK, com si fossin un carritu de la compra i perquè la estaven totes mig espatllades. Però sobretot, perquè quan ja portàvem una bona estona buscant un parell de bicicletes per les parades del centre al final en varem trobar dues aparcades al mig del carrer just davant d’un McDonals. I no varem poder resistir la temptació d’agafar-les :-P
I també les de Viena, perquè van demostrar ser un sistema molt àgil per fer turisme dins d’una ciutat. I anar de monument en monument gaudint del que hi ha pel mig. La putada va ser quan ens varem confondre de camí quan tornàvem del Danuvi. És el que té anar a cegues. Però per sort en Sergio va demostrar saber orientar-se per Viena sense mapa. Deu tenir una mica de sang austríaca amagada....
Mentrestant, a veure quan m’arriba la targeta del bicing...
1 comentari:
Seguro que soy un descendiente directo de Sisí
Publica un comentari a l'entrada