I al final, un SE K530...

Al final vaig deixar estar la idea d'esperar i esperar per un Nokia que tenia vist i optar per l'opció ràpida i barata, un Sony Ericsson k530. Que ve a ser l'evolució del mòbil que ja tenia fins ara, un k700.

La veritat que els motius que hem van portar a comprar-lo van ser la mida, es molt primet; el preu, 35€; veure que havien solucionat el principal punt negatiu que tenien els Sony Ericsson fins ara: el botó tipus joystick que serveix per a tot i que s'acaba espatllant, sense cap tipus de remei...

M'esperava que aquest telèfon seria com un k700 al que li han fet una dieta extrema i li han canviat la càmera. Però m'ha sorprès que en aquest temps han millorat força l'aspecte visual de la pantalla, ara es molt més nítida i fins i tot pots fer que el rellotge et surti en gran, i li han afegit forces millores d'usabilitat, com que et demani que et permís abans de connectar-se a Internet (sembla mentida que hagin tardat tant a fer una cosa tan simple).

L'única cosa que no m'acaba de convèncer és que el port USB en lloc de venir integrat dins del propi telèfon, s'hagi de fer servir un cable especial no-estàndard. Això si, te'l proveeixen de sèrie. I el que està molt bé és que la bateria del mòbil es carrega quan el connectes a l'ordinador.

I finalment, una altre cosa que m'agrada molt dels mòbils Sony Ericsson és que els dissenyen a Lund :-)