Boscos endins...

Ahir a la nit varem anar al Teatre Victoria a veure la darrera obra de Dagoll Dagom, Boscos Endins (Into the woods). Hem va venir de gust anar a veure aquesta obra, perquè pren com a partida un conjunt de contes dels Germans Grimm (la caputxeta vermella, la Ventafocs,...) i els entrellaça portant-los cap a una nova història. Per tant, només pel guió ja era una obra prometedora.

I de fet, boscos endins compleix les expectatives fora bé. Perquè tot i que a vegades baixa una mica el ritme i sembla que els hi costa avançar, sobretot després de la mitja part quan els hi costa una mica arrancar. L'historia és divertida i enganxadora, a part té algunes escenes molt bones: com quan la bruixa (qui es pot imaginar un conte sense una bruixa?) fa una explicació a ritme de rock. És brutal! O quan la caputxeta vermella tonteja amb el llop. Entre moltes d'altres.

Cal destacar l'actuació de la noia que fa de caputxeta vermella, Anna Moliner, ja ho va fer molt bé a "Mar i cel" i aquí encara ho fa millor. En canvi els dos prínceps blaus nou hem van acabar de fer el pes, no se si intentaven imitar el princep Charming d'Shrek o a l'imitador d'en Mas del Polònia.

Aquest n'és l'anunci que he trobat a youtube:

I com a reflexió final. Feia anys que no veia ni llegia cap conte dels germans Grimm i ja no recordava lo bèsties que són aquests contes. Que si la madrastra de la Ventafocs retalla els peus de les germanastres a carn viva perquè els hi capiguin les sabates i després uns ocells els hi arranquen els ulls; a la caputxeta a part de que se la mengi un llop! després encara li omplen la panxa de pedres i el tiren al riu perquè s'hi ofegui,.... Que violents són els clàssics de sempre, no? i després deien que Bola de drac era violent....