Fer-ne 30...

Sembla mentida, però avui ja en faig 30! Un nou canvi de dècada. I aquest est diferent dels altres, perquè no és d'aquells que desitges amb antelació. Vull dir, quan tens 15 anys en vols tenir 18 per tenir el carnet de conduir, i els 20 molen perquè estàs en certa manera en la plenitud de la vida , ...

Però els 30, que t'aporten de bo els 30? ... encara no ho se, però espero descobrir-ho ven aviat.

Imprimir a casa...

Què els fabricants de impressores domèstiques guanyen més diners amb la tinta que amb la impressora no es cap sorpresa. De fet el mercat de les impressores segueixen una estratègia de preus captius, la impressora no serveix de res sense la tinta i per tant no cal obtenir-ne benefici; I on realment fan els diners amb la tinta. Perquè sinó com quadra que et puguis comprar una impressora per 40€ i que després els cartutxos de tinta en valguin com a mínim 10€ per color?

A partir d'aquí, les tècniques que gasten els fabricants per guanyar encara més diners amb les tintes arriben a nivells totalment fora de lloc. Fa un temps llegia que les impressores menteixen a l'hora d'indicar que un cartutx de tinta està buit i a obligar-te a canviar-lo. I de fet és completament cert, perquè des de fa un temps hem deixen un resetejador de cartutxos i aquest senzill procés li allarga la vida unes quantes desenes de pàgines.

L'altre dia, aprofitant que han obert una tenda de cartutxos de marca blanca prop de casa, vaig decidir comprar un cartutx per la meva impressora Epson D88+. El preu és raonable, pel mateix preu que l'original te'n donen un amb el doble de tinta. Però la sorpresa ha estat meva, perquè ara cada cop que vull imprimir alguna cosa hem surt aquesta finestra d'avís indicant que el cartutx es original i recomanant que el canvii.

Entenc que els fabricants no estiguin molt contents amb les marques blanques, però tampoc n'hi ha per anar tocant la moral a l'usuari. Perquè com comentava l'altre dia un company de feina, l'únic que els hi queda fer (i no ho dic gaire fort perquè no hem sentin) és afegir una marca d'aigua a cada pàgina impresa que digui: "Pàgina impresa amb un cartutx no original".

En tot cas, si no volen perdre mercat tenen dues opcions (i segons Porter):

1. Abaixar els preus

2. Oferir productes amb més qualitat què els de la competència. I que aquesta major qualitat sigui evident pel comprador, perquè jo no noto que el cartutx pirata sigui pitjor que els originals.

Quan costa donar la volta al món...

Navegant, navegant he descobert que les aliances aèries (Sky team, One world...) tenen dins de les seves webs un servei especial perquè t'organitzis una volta al món a la teva mida! Les condicions són del pal, com a mínim visitar 3 continents, no més de 15 avions i coses d'aquestes, però el preu no surt tant descabellat. He trobat preus a partir de poc menys de 3000 euros en classe turista i d'una barbaritat en primera classe.

Es clar, al preu de l'avió hi has de sumar el que et costaran els hotels, el menjar desplaçaments i el més difícil de tot, els dies de vacances que et faran falta per disfrutar de totes les escales. Però és una bona aventura, no?

Si pogués escollir, sortiria de Barcelona i aniria cap a Nova York i Las Vegas després cap a Rio de Janeiro a veure el Carnaval, Saltaria cap a la Polinèsia Francesa per a descansar en una illeta tropical i després cap Austràlia. A Asia començaria per a Hong Kong i el Japó; Saltaria cap a Dubai i com a últim continent Africa potser apostaria per l'illa de Maurici o les Seychelles per a descansar una mica.

Mapa del facebook...

Una cosa que trobo innovadora del Facebook és la possibilitat de que terceres empreses afegeixin nous elements (o widgets). Ja que això permet que la varietat de coses que pots afegir al teu espai creixi fins l'infinit. De tots ells el que més m'agrada és aquest mapa de TripAdvisor que et permet indicar tots aquells llocs on has viatjat:

Perquè si ets algú a qui li agrada molt viatjar, aleshores sempre el tens ben farcidet. Per cert, la propera destinació és Brusel·les a veure en Miguel a principis de juny.

Com saber quan t'estas fent gran?

Molt senzill, quan en lloc de gastar els punts estrella amb coses per a tu, els dediques a coses de la casa. Les meves últimes "adquisicions" són: una magnifica olla i un espremedor de taronges...

Ofertes de feina...

Ahir mentre fullejava la secció d'ofertes de feina de LaVanguardia hem va sorprendre molt trobar-hi dos anuncis de grans dimensions del Banc de Sabadell i de La Caixa buscant informàtics.

L'anunci de La Caixa, via una filial anomenada Silk, m'ha sorprès perquè no sabia que la Caixa hagués creat una filial amb entitat pròpia per gestionar la informàtica. Però els perfils que demanen són els esperats, arquitectes i caps de projecte amb molta experiència. En canvi m'ha sorprès molt més l'anunci del Banc de Sabadell, perquè els perfils que busquen són molt més baixos, programadors i APs en tecnologies molt variades.

La pregunta que hem faig és: Aquests dos anuncis simbolitzen un canvi en la tendència d'externalitzar tota la informàtica cap a consultores o es simple casualitat?

Can Figueres

A Gualba hi ha una masia que data del 1492, Can Figueres. La masia es majestuosa i ha conservat el seu encant durant molts i molts anys. De fet, ha estat hoste de diversos anuncis i pel·licules. Fa uns anys Can Figueres va ser adquirida per l'ajuntament i per tant en certa manera va "tornar al poble".

Ara el nou ajuntament ha decidit refer el cobert que hi havia just a la façana i construir-lo segons els seus propis criteris. I la veritat és que aquest n'és el resultat:

abans...

ara...

Molt llampant, no? La veritat és que no se si realment feia falta refer el cobert o no; no soc especialista en el tema i no m'hi posaré. Però el que si està clar és que quan tens un edifici històric, abans de tocar-lo has de fer que s'ho miri algú especialitzat i no ho has d'encarregar als primers paletes que et passen pel davant. Però això hi ha un Col·legi d'Aparelladors i a la Facultat de Belles Arts tenen l'especialitat de restauració. Perquè ara aquesta xapusa ens l'haurem de menjar entre tots!!!

Canviant de tema, Gualba deu ser dels pocs pobles de Catalunya que encara no ha activat el domini .cat a la seva web...

Paraula de GPS...

A vegades et trobes noticies com aquesta: "Trucker blindly follows GPS, gets wedged in farm lane" (Camioner segueix cegament el GPS i acaba encastat en un camí de carro) i flipes bastant de com algú pot fer cas d'aquesta manera a un GPS, quan veu que el camí es va fent estret ... estret i més estret. Però acaba passant i es veu que a Anglaterra tenen bastants problemes amb els camioners que venen del continent i no saben on van.

De fet, nosaltres quan feia poc que teníem el tomtom ens va passar una cosa similar, bé no ens va haver de venir a buscar ningú. Però tornant de Port de la Selva, ens vam passar l'entrada de l'autopista i el mega-crack del tomtom ens proporcionar una ruta alternativa i la vam seguir; vam anar a un camí de carro i vam anar tirant fins que l'aparell va amablement va dir: "corba pronunciada a la dreta i arriba a destinació". El que no va pensar a dir era que l'entrada de l'autopista estava 5 o 6 metres més amunt..... i per tant vam aprendre la primera llei dels GPS:

"Si el que diu el GPS sona raro, millor no fer-li cas i fer servir l'instint".

De fet, aquestes situacions són un bon exemple de com un mal disseny d'un sistema informàtic té conseqüències per als usuaris...

Boscos endins...

Ahir a la nit varem anar al Teatre Victoria a veure la darrera obra de Dagoll Dagom, Boscos Endins (Into the woods). Hem va venir de gust anar a veure aquesta obra, perquè pren com a partida un conjunt de contes dels Germans Grimm (la caputxeta vermella, la Ventafocs,...) i els entrellaça portant-los cap a una nova història. Per tant, només pel guió ja era una obra prometedora.

I de fet, boscos endins compleix les expectatives fora bé. Perquè tot i que a vegades baixa una mica el ritme i sembla que els hi costa avançar, sobretot després de la mitja part quan els hi costa una mica arrancar. L'historia és divertida i enganxadora, a part té algunes escenes molt bones: com quan la bruixa (qui es pot imaginar un conte sense una bruixa?) fa una explicació a ritme de rock. És brutal! O quan la caputxeta vermella tonteja amb el llop. Entre moltes d'altres.

Cal destacar l'actuació de la noia que fa de caputxeta vermella, Anna Moliner, ja ho va fer molt bé a "Mar i cel" i aquí encara ho fa millor. En canvi els dos prínceps blaus nou hem van acabar de fer el pes, no se si intentaven imitar el princep Charming d'Shrek o a l'imitador d'en Mas del Polònia.

Aquest n'és l'anunci que he trobat a youtube:

I com a reflexió final. Feia anys que no veia ni llegia cap conte dels germans Grimm i ja no recordava lo bèsties que són aquests contes. Que si la madrastra de la Ventafocs retalla els peus de les germanastres a carn viva perquè els hi capiguin les sabates i després uns ocells els hi arranquen els ulls; a la caputxeta a part de que se la mengi un llop! després encara li omplen la panxa de pedres i el tiren al riu perquè s'hi ofegui,.... Que violents són els clàssics de sempre, no? i després deien que Bola de drac era violent....

El celler...

"El Celler" de Noah Gordon, juntament amb "Un mon sense fi" de Ken Follet, ha estat un dels llibres dels que més se n'ha parlat aquest Nadal. Encara que sigui perquè segons diuen, la traducció al Català té més faltes que si l'hagués fet jo mateix i sense corrector ortogràfic...

Aquests dies l'he estat llegint. Tot hi no ser una obra de l'alçada del "Metge" o de "L'últim jueu", el llibre no està malament i té una trama d'aquelles que t'enganxa fins al final. Ja que vulguis o no, la temàtica dels vins i l'època en que està inspirat, finals del segle XIX, són temes interessants. Hi apareixen les guerres carlistes (època que ja no t'expliquen mai a l'institut) i també, tot que no crec que anés ben bé així, com podrien ser els inicis del Penedes com gran regió vinícola. Un defecte que li he trobat i que ja he trobat a altres llibres últimament, és que hi manquen les descripcions detallades dels personatges. No demano descripcions d'aquelles de 2 pàgines que et conviden a anar a dormir, però si tenir clar si el personatge es ros o moreno i quatre dades bàsiques més. En resum, un llibre que es deixa llegir força bé.

Respecte les faltes, potser els professors de català en busca de purisme li hauran trobat moltes faltes, però jo només he enganxat un "chaqueta" en lloc de jaqueta i la Gemma algunes coses de concordança. A veure, té pinta que no li van passar ni el corrector ortogràfic del word, però que tant malament com vaig llegir en alguns fòrums tampoc no està.

Ara quan tingui ànims començaré "Un mon sense fi"... potser a l'estiu.