Paraula de GPS...

A vegades et trobes noticies com aquesta: "Trucker blindly follows GPS, gets wedged in farm lane" (Camioner segueix cegament el GPS i acaba encastat en un camí de carro) i flipes bastant de com algú pot fer cas d'aquesta manera a un GPS, quan veu que el camí es va fent estret ... estret i més estret. Però acaba passant i es veu que a Anglaterra tenen bastants problemes amb els camioners que venen del continent i no saben on van.

De fet, nosaltres quan feia poc que teníem el tomtom ens va passar una cosa similar, bé no ens va haver de venir a buscar ningú. Però tornant de Port de la Selva, ens vam passar l'entrada de l'autopista i el mega-crack del tomtom ens proporcionar una ruta alternativa i la vam seguir; vam anar a un camí de carro i vam anar tirant fins que l'aparell va amablement va dir: "corba pronunciada a la dreta i arriba a destinació". El que no va pensar a dir era que l'entrada de l'autopista estava 5 o 6 metres més amunt..... i per tant vam aprendre la primera llei dels GPS:

"Si el que diu el GPS sona raro, millor no fer-li cas i fer servir l'instint".

De fet, aquestes situacions són un bon exemple de com un mal disseny d'un sistema informàtic té conseqüències per als usuaris...

Boscos endins...

Ahir a la nit varem anar al Teatre Victoria a veure la darrera obra de Dagoll Dagom, Boscos Endins (Into the woods). Hem va venir de gust anar a veure aquesta obra, perquè pren com a partida un conjunt de contes dels Germans Grimm (la caputxeta vermella, la Ventafocs,...) i els entrellaça portant-los cap a una nova història. Per tant, només pel guió ja era una obra prometedora.

I de fet, boscos endins compleix les expectatives fora bé. Perquè tot i que a vegades baixa una mica el ritme i sembla que els hi costa avançar, sobretot després de la mitja part quan els hi costa una mica arrancar. L'historia és divertida i enganxadora, a part té algunes escenes molt bones: com quan la bruixa (qui es pot imaginar un conte sense una bruixa?) fa una explicació a ritme de rock. És brutal! O quan la caputxeta vermella tonteja amb el llop. Entre moltes d'altres.

Cal destacar l'actuació de la noia que fa de caputxeta vermella, Anna Moliner, ja ho va fer molt bé a "Mar i cel" i aquí encara ho fa millor. En canvi els dos prínceps blaus nou hem van acabar de fer el pes, no se si intentaven imitar el princep Charming d'Shrek o a l'imitador d'en Mas del Polònia.

Aquest n'és l'anunci que he trobat a youtube:

I com a reflexió final. Feia anys que no veia ni llegia cap conte dels germans Grimm i ja no recordava lo bèsties que són aquests contes. Que si la madrastra de la Ventafocs retalla els peus de les germanastres a carn viva perquè els hi capiguin les sabates i després uns ocells els hi arranquen els ulls; a la caputxeta a part de que se la mengi un llop! després encara li omplen la panxa de pedres i el tiren al riu perquè s'hi ofegui,.... Que violents són els clàssics de sempre, no? i després deien que Bola de drac era violent....

El celler...

"El Celler" de Noah Gordon, juntament amb "Un mon sense fi" de Ken Follet, ha estat un dels llibres dels que més se n'ha parlat aquest Nadal. Encara que sigui perquè segons diuen, la traducció al Català té més faltes que si l'hagués fet jo mateix i sense corrector ortogràfic...

Aquests dies l'he estat llegint. Tot hi no ser una obra de l'alçada del "Metge" o de "L'últim jueu", el llibre no està malament i té una trama d'aquelles que t'enganxa fins al final. Ja que vulguis o no, la temàtica dels vins i l'època en que està inspirat, finals del segle XIX, són temes interessants. Hi apareixen les guerres carlistes (època que ja no t'expliquen mai a l'institut) i també, tot que no crec que anés ben bé així, com podrien ser els inicis del Penedes com gran regió vinícola. Un defecte que li he trobat i que ja he trobat a altres llibres últimament, és que hi manquen les descripcions detallades dels personatges. No demano descripcions d'aquelles de 2 pàgines que et conviden a anar a dormir, però si tenir clar si el personatge es ros o moreno i quatre dades bàsiques més. En resum, un llibre que es deixa llegir força bé.

Respecte les faltes, potser els professors de català en busca de purisme li hauran trobat moltes faltes, però jo només he enganxat un "chaqueta" en lloc de jaqueta i la Gemma algunes coses de concordança. A veure, té pinta que no li van passar ni el corrector ortogràfic del word, però que tant malament com vaig llegir en alguns fòrums tampoc no està.

Ara quan tingui ànims començaré "Un mon sense fi"... potser a l'estiu.

De camí d'Andorra...

Darrerament, sempre que pugem a Andorra ens hem acostumat a posar gasolina a la benzinera que l'Àrea de Guissona té a Torà. Aquest divendres m'hi vaig fixar, i la Super de l'Àrea anava a 1,024€ i en canvi a Andorra valia 1,03€. Que fort no? La diferencia de preu és mínima, però es pot dir que la benzina d'Andorra és més cara que la de Lleida! Clar, a Andorra hi tenen muntat un "cartel de preus" i la benzina val el mateix a tot arreu. En canvi a Catalunya tenim competència i per tant el mercat és més eficient. Per tant, ara ja no només pararem a Ponts a comprar menjar, sinó que també pararem a Torà a omplir el dipòsit. I si continuem afegint parades pel camí, al final encara tardarem més que un rodalies.

De manera similar, tenia esperances que a la nova botiga Nespresso d'Andorra els preus fossin una mica més barats que a la de Barcelona. Però res de res, no han descomptat ni el 7% d'Iva i valen exactament el mateix que aquí. Suposo que venen les pastilles com xurros i que per ara no els hi cal...

Aquests d'Andorra, com no es posin una mica les piles.....

Porto...

Aprofitant que el segon cap de setmana de l'any és un molt bon cap de setmana per viatjar a bon preu, hem anat fins a Porto amb Ryanair.

Porto és una ciutat petita i amb l'encant de les coses antigues. De fet, si no fos pel metro-tramvia que encara fa olor a nou i per un funicular que uneix el riu amb el centre de la ciutat, et podries pensar que no ha canviat gaire els 50 últims anys. Porto no és molt diferent de Lisboa, hi ha les típiques aceres empedrades i els edificis amb les façanes pintades de colors o enrajolades què li donen un fort aire autèntic.

El que més et sorprèn només arribar són les pujades i baixades que hi ha per tot arreu. A la foto queda molt maco veure el riu amb la ciutat envoltant-lo, però quan has de començar a pujar i baixar, ja es una altre cosa... Per dos dies que hi he estat, tampoc no ens queixarem :-P

El must go de la ciutat són les Caves de vi de Porto, només cal que creuïs el Duero i te les trobes totes allà esperant-he. I com que Portugal és un país barat, val la pena anar-hi, perquè per 2€ o 3€ et fan una mini visita guiada i després et deixen provar algun dels seus vins. com que anava amb la meva mare, només vam anar a 1 cava. Però no seria una mala idea fer la ruta de les caves, Calem, Ferreira, Sandeman,... i anar fent.

En resum, Porto és un altre bon lloc on anar a fer una escapada de cap de setmana...

S'acosta el bicing...

Ahir vaig veure el que sembla una parada de bicing en construcció a la confluència del carrer Malats amb el carrer Gran. Esperem que això vulgui dir que ben aviat hi haurà servei a Sant Andreu.

El regal d'aquestes festes...

El regal estrella d'aquestes festes a les cases de molts ministres i consellers serà aquest "Train Simulator":

És el regal perfecte perquè alguns ministres aprenguin per on pot i per on no pot passar un tren i perquè molts consellers, somiadors, s'imaginin a ells mateixos conduït un tren des de Sants, passant per sota les ruïnes de la Sagrada Família i fins a Perpinyà.

Bona Entrada d'any per tothom i aneu amb compte de no descarrilar!

La setmana del desastre....

Soc un desastre amb potes, amb només una setmana he perdut el paraigües i la bufanda. Crec que mai no havia perdut ni una bufanda ni un paraigües. I ara de cop he perdut les dues coses. Deu ser que últimament estic molt despistat...

Per sort, amb la quantitat de pluges que tenim darrerament, poques oportunitats més crec que tindré de perdre paraigües... De la bufanda no puc dir tant, perquè aquest any sembla que el fred apretarà fort.

Bé, si algú hem vol fer un regal, ja li he donat forces pistes de què hem fa realment falta.

They thought we wouldn't notice....

Aquesta web youthoughtwewouldntnotice.com (et pensaves que no ens en donaríem compte) recull el que se'n podrien dir dissenys massa similars, per no dir còpies. Està bé veure que la originalitat a vegades no és del tot original.

De fet, a vegades no cal anar tant lluny per a adonar-t'he que hi ha coses que no són tant originals. Per exemple aquests dies ha Irlanda vaig veure un anunci que vaig trobar força familiar. Només que allà en lloc de promocionar el Català, anunciaven un banc. No se pas que va ser el primer si l'ou o la gallina...

Irlanda...

Aquest pont hem aprofitat per anar a Irlanda a veure una amiga de la Gemma que viu allà. De manera que varem anar primer un parell de dies a Dublin i després varem agafar un tren fins Waterford, què és on viu l'amiga de la Gemma.

Que dir d'Irlanda? doncs què m'ha agradat força. Per una banda, Dublin és una capital força petita i no té cap element que la faci destacar especialment. Però en canvi, la ciutat en el seu conjunt està força bé. De fet, el que vaig entreveure sota la pluja insistent hem va recordar una mica a Copenhagen. També, perquè a Dublin com a Copenhagen el museu al que cal anar és el de la cerveseria de la ciutat, en aquest cas la Guinness.
En tot cas, Irlanda és més coneguda pels seus paisatges rurals i per les seves costes que per la seva capital. I en aquest punt no defrauda gens ni mica.

Hi ha dues coses d'Irlanda que hem van sorprendre força, el primer de tot va ser que es un "driving country", és a dir un país pensat per els cotxes. Tant al propi Dublin com a Waterford, tot esta pensat perquè es vagi en cotxe. Fins i tot al centre de Dublin els semàfors estan super mal coordinats i per creuar un carrer has de fer combinacions estrambòtiques. L'altre cosa són els preus, no m'esperava que tot fos tant car, i no parlo de menjar a fora sinó dels preus del menjar als supers. Res no baixava dels 2€... ni França és tan car.

Dues recomanacions a Dublin,

• El Temple Bar Hotel, ens el van recomanar i va complir plenament les expectatives. Molt cèntric i una qualitat/preu força bona. El més divertit és que fins i tot ens van atendre en Català.
  
• Un bon lloc per menjar: el restaurant Gruel, 68 Dame St, des del carrer no donaries ni un duro per ell. Però com que la Lonely Planet el recomanava i vam entrar. Menjar Irlandes molt bo. Si hi aneu no dubteu provar aquesta cervesa orgànica, es bonissima!