Ofertes de feina...

Ahir mentre fullejava la secció d'ofertes de feina de LaVanguardia hem va sorprendre molt trobar-hi dos anuncis de grans dimensions del Banc de Sabadell i de La Caixa buscant informàtics.

L'anunci de La Caixa, via una filial anomenada Silk, m'ha sorprès perquè no sabia que la Caixa hagués creat una filial amb entitat pròpia per gestionar la informàtica. Però els perfils que demanen són els esperats, arquitectes i caps de projecte amb molta experiència. En canvi m'ha sorprès molt més l'anunci del Banc de Sabadell, perquè els perfils que busquen són molt més baixos, programadors i APs en tecnologies molt variades.

La pregunta que hem faig és: Aquests dos anuncis simbolitzen un canvi en la tendència d'externalitzar tota la informàtica cap a consultores o es simple casualitat?

Can Figueres

A Gualba hi ha una masia que data del 1492, Can Figueres. La masia es majestuosa i ha conservat el seu encant durant molts i molts anys. De fet, ha estat hoste de diversos anuncis i pel·licules. Fa uns anys Can Figueres va ser adquirida per l'ajuntament i per tant en certa manera va "tornar al poble".

Ara el nou ajuntament ha decidit refer el cobert que hi havia just a la façana i construir-lo segons els seus propis criteris. I la veritat és que aquest n'és el resultat:

abans...

ara...

Molt llampant, no? La veritat és que no se si realment feia falta refer el cobert o no; no soc especialista en el tema i no m'hi posaré. Però el que si està clar és que quan tens un edifici històric, abans de tocar-lo has de fer que s'ho miri algú especialitzat i no ho has d'encarregar als primers paletes que et passen pel davant. Però això hi ha un Col·legi d'Aparelladors i a la Facultat de Belles Arts tenen l'especialitat de restauració. Perquè ara aquesta xapusa ens l'haurem de menjar entre tots!!!

Canviant de tema, Gualba deu ser dels pocs pobles de Catalunya que encara no ha activat el domini .cat a la seva web...

Paraula de GPS...

A vegades et trobes noticies com aquesta: "Trucker blindly follows GPS, gets wedged in farm lane" (Camioner segueix cegament el GPS i acaba encastat en un camí de carro) i flipes bastant de com algú pot fer cas d'aquesta manera a un GPS, quan veu que el camí es va fent estret ... estret i més estret. Però acaba passant i es veu que a Anglaterra tenen bastants problemes amb els camioners que venen del continent i no saben on van.

De fet, nosaltres quan feia poc que teníem el tomtom ens va passar una cosa similar, bé no ens va haver de venir a buscar ningú. Però tornant de Port de la Selva, ens vam passar l'entrada de l'autopista i el mega-crack del tomtom ens proporcionar una ruta alternativa i la vam seguir; vam anar a un camí de carro i vam anar tirant fins que l'aparell va amablement va dir: "corba pronunciada a la dreta i arriba a destinació". El que no va pensar a dir era que l'entrada de l'autopista estava 5 o 6 metres més amunt..... i per tant vam aprendre la primera llei dels GPS:

"Si el que diu el GPS sona raro, millor no fer-li cas i fer servir l'instint".

De fet, aquestes situacions són un bon exemple de com un mal disseny d'un sistema informàtic té conseqüències per als usuaris...

Boscos endins...

Ahir a la nit varem anar al Teatre Victoria a veure la darrera obra de Dagoll Dagom, Boscos Endins (Into the woods). Hem va venir de gust anar a veure aquesta obra, perquè pren com a partida un conjunt de contes dels Germans Grimm (la caputxeta vermella, la Ventafocs,...) i els entrellaça portant-los cap a una nova història. Per tant, només pel guió ja era una obra prometedora.

I de fet, boscos endins compleix les expectatives fora bé. Perquè tot i que a vegades baixa una mica el ritme i sembla que els hi costa avançar, sobretot després de la mitja part quan els hi costa una mica arrancar. L'historia és divertida i enganxadora, a part té algunes escenes molt bones: com quan la bruixa (qui es pot imaginar un conte sense una bruixa?) fa una explicació a ritme de rock. És brutal! O quan la caputxeta vermella tonteja amb el llop. Entre moltes d'altres.

Cal destacar l'actuació de la noia que fa de caputxeta vermella, Anna Moliner, ja ho va fer molt bé a "Mar i cel" i aquí encara ho fa millor. En canvi els dos prínceps blaus nou hem van acabar de fer el pes, no se si intentaven imitar el princep Charming d'Shrek o a l'imitador d'en Mas del Polònia.

Aquest n'és l'anunci que he trobat a youtube:

I com a reflexió final. Feia anys que no veia ni llegia cap conte dels germans Grimm i ja no recordava lo bèsties que són aquests contes. Que si la madrastra de la Ventafocs retalla els peus de les germanastres a carn viva perquè els hi capiguin les sabates i després uns ocells els hi arranquen els ulls; a la caputxeta a part de que se la mengi un llop! després encara li omplen la panxa de pedres i el tiren al riu perquè s'hi ofegui,.... Que violents són els clàssics de sempre, no? i després deien que Bola de drac era violent....

El celler...

"El Celler" de Noah Gordon, juntament amb "Un mon sense fi" de Ken Follet, ha estat un dels llibres dels que més se n'ha parlat aquest Nadal. Encara que sigui perquè segons diuen, la traducció al Català té més faltes que si l'hagués fet jo mateix i sense corrector ortogràfic...

Aquests dies l'he estat llegint. Tot hi no ser una obra de l'alçada del "Metge" o de "L'últim jueu", el llibre no està malament i té una trama d'aquelles que t'enganxa fins al final. Ja que vulguis o no, la temàtica dels vins i l'època en que està inspirat, finals del segle XIX, són temes interessants. Hi apareixen les guerres carlistes (època que ja no t'expliquen mai a l'institut) i també, tot que no crec que anés ben bé així, com podrien ser els inicis del Penedes com gran regió vinícola. Un defecte que li he trobat i que ja he trobat a altres llibres últimament, és que hi manquen les descripcions detallades dels personatges. No demano descripcions d'aquelles de 2 pàgines que et conviden a anar a dormir, però si tenir clar si el personatge es ros o moreno i quatre dades bàsiques més. En resum, un llibre que es deixa llegir força bé.

Respecte les faltes, potser els professors de català en busca de purisme li hauran trobat moltes faltes, però jo només he enganxat un "chaqueta" en lloc de jaqueta i la Gemma algunes coses de concordança. A veure, té pinta que no li van passar ni el corrector ortogràfic del word, però que tant malament com vaig llegir en alguns fòrums tampoc no està.

Ara quan tingui ànims començaré "Un mon sense fi"... potser a l'estiu.

De camí d'Andorra...

Darrerament, sempre que pugem a Andorra ens hem acostumat a posar gasolina a la benzinera que l'Àrea de Guissona té a Torà. Aquest divendres m'hi vaig fixar, i la Super de l'Àrea anava a 1,024€ i en canvi a Andorra valia 1,03€. Que fort no? La diferencia de preu és mínima, però es pot dir que la benzina d'Andorra és més cara que la de Lleida! Clar, a Andorra hi tenen muntat un "cartel de preus" i la benzina val el mateix a tot arreu. En canvi a Catalunya tenim competència i per tant el mercat és més eficient. Per tant, ara ja no només pararem a Ponts a comprar menjar, sinó que també pararem a Torà a omplir el dipòsit. I si continuem afegint parades pel camí, al final encara tardarem més que un rodalies.

De manera similar, tenia esperances que a la nova botiga Nespresso d'Andorra els preus fossin una mica més barats que a la de Barcelona. Però res de res, no han descomptat ni el 7% d'Iva i valen exactament el mateix que aquí. Suposo que venen les pastilles com xurros i que per ara no els hi cal...

Aquests d'Andorra, com no es posin una mica les piles.....

Porto...

Aprofitant que el segon cap de setmana de l'any és un molt bon cap de setmana per viatjar a bon preu, hem anat fins a Porto amb Ryanair.

Porto és una ciutat petita i amb l'encant de les coses antigues. De fet, si no fos pel metro-tramvia que encara fa olor a nou i per un funicular que uneix el riu amb el centre de la ciutat, et podries pensar que no ha canviat gaire els 50 últims anys. Porto no és molt diferent de Lisboa, hi ha les típiques aceres empedrades i els edificis amb les façanes pintades de colors o enrajolades què li donen un fort aire autèntic.

El que més et sorprèn només arribar són les pujades i baixades que hi ha per tot arreu. A la foto queda molt maco veure el riu amb la ciutat envoltant-lo, però quan has de començar a pujar i baixar, ja es una altre cosa... Per dos dies que hi he estat, tampoc no ens queixarem :-P

El must go de la ciutat són les Caves de vi de Porto, només cal que creuïs el Duero i te les trobes totes allà esperant-he. I com que Portugal és un país barat, val la pena anar-hi, perquè per 2€ o 3€ et fan una mini visita guiada i després et deixen provar algun dels seus vins. com que anava amb la meva mare, només vam anar a 1 cava. Però no seria una mala idea fer la ruta de les caves, Calem, Ferreira, Sandeman,... i anar fent.

En resum, Porto és un altre bon lloc on anar a fer una escapada de cap de setmana...

S'acosta el bicing...

Ahir vaig veure el que sembla una parada de bicing en construcció a la confluència del carrer Malats amb el carrer Gran. Esperem que això vulgui dir que ben aviat hi haurà servei a Sant Andreu.

El regal d'aquestes festes...

El regal estrella d'aquestes festes a les cases de molts ministres i consellers serà aquest "Train Simulator":

És el regal perfecte perquè alguns ministres aprenguin per on pot i per on no pot passar un tren i perquè molts consellers, somiadors, s'imaginin a ells mateixos conduït un tren des de Sants, passant per sota les ruïnes de la Sagrada Família i fins a Perpinyà.

Bona Entrada d'any per tothom i aneu amb compte de no descarrilar!

La setmana del desastre....

Soc un desastre amb potes, amb només una setmana he perdut el paraigües i la bufanda. Crec que mai no havia perdut ni una bufanda ni un paraigües. I ara de cop he perdut les dues coses. Deu ser que últimament estic molt despistat...

Per sort, amb la quantitat de pluges que tenim darrerament, poques oportunitats més crec que tindré de perdre paraigües... De la bufanda no puc dir tant, perquè aquest any sembla que el fred apretarà fort.

Bé, si algú hem vol fer un regal, ja li he donat forces pistes de què hem fa realment falta.