divendres, 22 de febrer de 2008

Paraula de GPS...

A vegades et trobes noticies com aquesta: "Trucker blindly follows GPS, gets wedged in farm lane" (Camioner segueix cegament el GPS i acaba encastat en un camí de carro) i flipes bastant de com algú pot fer cas d'aquesta manera a un GPS, quan veu que el camí es va fent estret ... estret i més estret. Però acaba passant i es veu que a Anglaterra tenen bastants problemes amb els camioners que venen del continent i no saben on van.

De fet, nosaltres quan feia poc que teníem el tomtom ens va passar una cosa similar, bé no ens va haver de venir a buscar ningú. Però tornant de Port de la Selva, ens vam passar l'entrada de l'autopista i el mega-crack del tomtom ens proporcionar una ruta alternativa i la vam seguir; vam anar a un camí de carro i vam anar tirant fins que l'aparell va amablement va dir: "corba pronunciada a la dreta i arriba a destinació". El que no va pensar a dir era que l'entrada de l'autopista estava 5 o 6 metres més amunt..... i per tant vam aprendre la primera llei dels GPS:

"Si el que diu el GPS sona raro, millor no fer-li cas i fer servir l'instint".

De fet, aquestes situacions són un bon exemple de com un mal disseny d'un sistema informàtic té conseqüències per als usuaris...

dijous, 7 de febrer de 2008

Boscos endins...

Ahir a la nit varem anar al Teatre Victoria a veure la darrera obra de Dagoll Dagom, Boscos Endins (Into the woods). Hem va venir de gust anar a veure aquesta obra, perquè pren com a partida un conjunt de contes dels Germans Grimm (la caputxeta vermella, la Ventafocs,...) i els entrellaça portant-los cap a una nova història. Per tant, només pel guió ja era una obra prometedora.

I de fet, boscos endins compleix les expectatives fora bé. Perquè tot i que a vegades baixa una mica el ritme i sembla que els hi costa avançar, sobretot després de la mitja part quan els hi costa una mica arrancar. L'historia és divertida i enganxadora, a part té algunes escenes molt bones: com quan la bruixa (qui es pot imaginar un conte sense una bruixa?) fa una explicació a ritme de rock. És brutal! O quan la caputxeta vermella tonteja amb el llop. Entre moltes d'altres.

Cal destacar l'actuació de la noia que fa de caputxeta vermella, Anna Moliner, ja ho va fer molt bé a "Mar i cel" i aquí encara ho fa millor. En canvi els dos prínceps blaus nou hem van acabar de fer el pes, no se si intentaven imitar el princep Charming d'Shrek o a l'imitador d'en Mas del Polònia.

Aquest n'és l'anunci que he trobat a youtube:



I com a reflexió final. Feia anys que no veia ni llegia cap conte dels germans Grimm i ja no recordava lo bèsties que són aquests contes. Que si la madrastra de la Ventafocs retalla els peus de les germanastres a carn viva perquè els hi capiguin les sabates i després uns ocells els hi arranquen els ulls; a la caputxeta a part de que se la mengi un llop! després encara li omplen la panxa de pedres i el tiren al riu perquè s'hi ofegui,.... Que violents són els clàssics de sempre, no? i després deien que Bola de drac era violent....

divendres, 1 de febrer de 2008

El celler...

"El Celler" de Noah Gordon, juntament amb "Un mon sense fi" de Ken Follet, ha estat un dels llibres dels que més se n'ha parlat aquest Nadal. Encara que sigui perquè segons diuen, la traducció al Català té més faltes que si l'hagués fet jo mateix i sense corrector ortogràfic...

Aquests dies l'he estat llegint. Tot hi no ser una obra de l'alçada del "Metge" o de "L'últim jueu", el llibre no està malament i té una trama d'aquelles que t'enganxa fins al final. Ja que vulguis o no, la temàtica dels vins i l'època en que està inspirat, finals del segle XIX, són temes interessants. Hi apareixen les guerres carlistes (època que ja no t'expliquen mai a l'institut) i també, tot que no crec que anés ben bé així, com podrien ser els inicis del Penedes com gran regió vinícola. Un defecte que li he trobat i que ja he trobat a altres llibres últimament, és que hi manquen les descripcions detallades dels personatges. No demano descripcions d'aquelles de 2 pàgines que et conviden a anar a dormir, però si tenir clar si el personatge es ros o moreno i quatre dades bàsiques més. En resum, un llibre que es deixa llegir força bé.

Respecte les faltes, potser els professors de català en busca de purisme li hauran trobat moltes faltes, però jo només he enganxat un "chaqueta" en lloc de jaqueta i la Gemma algunes coses de concordança. A veure, té pinta que no li van passar ni el corrector ortogràfic del word, però que tant malament com vaig llegir en alguns fòrums tampoc no està.

Ara quan tingui ànims començaré "Un mon sense fi"... potser a l'estiu.