dimarts, 11 d’agost del 2009

Selva negra, destí de plaja i sol...

Quan fas un viatge, sempre t'emportes alguna cosa dels llocs a on has estat. Aquest estiu, una cosa que m'ha sorprès molt de la Selva Negra, és la quantitat de plaques solars que hi ha a les cases. Més si tenim en compte les poques hores de radiació solar que deuen rebre aquelles zones tan humides. Si mireu aquesta fotografia ho entendreu:
Aquesta cort de vaques està plena de plaques solars per fer electricitat (fotovoltaiques). I no és una excepció, sinó que només creuar la frontera és freqüent veure taulades ostentoses com aquesta i fins i tot més; tant als pobles com a les cases aïllades.

No se quin és el motiu d'aquest situació:
- Potser un govern que n'incentiva la instal·lació de forma efectiva; només cal veure aquesta pàgina web del govern alemany.
- Potser el motiu és un major grau de consciencia ecològica de la gent, o de ganes d'estalviar diners en calefacció (motius bastant equivalents) .
- Potser per aquelles terres no hi ha tant perill de que els lladres els hi robin les plaques en una nit de fosca...

En tot cas és interessant veure com en altres llocs, amb climes menys adequats per aquestes coses, la gent s'espavila més per rebre la poca llum que rep.

dissabte, 8 d’agost del 2009

Suïssa i Selva Negra...

Aquest estiu hem marxat uns dies de vacances fins a Suïssa i la Selva Negra. En certa manera, hem continuat cap al nord el viatge que ja varem fer l'estiu passat pel nord d'Itàlia. Aquest any, hem agafat el cotxe fins a Suïssa, començant per Ginebra i seguint fins a Zuric i després hem estat un parell de dies per la Selva Negra, que queda just al nord, una mica a nivell de descoberta.


Mostra Suïssa i Selva Negra en un mapa més gran

Per reduir una mica les despeses, aquest estiu hem confiat la majoria de nits en els hotels de la cadena Ibis. Aquest estiu tenien uns descomptes bastant suculents, i hem pagat només entre 45€ i 65€ per nit, i com que ja els coneixíem d'altres vegades ja sabíem que ens trobaríem (habitacions petites, però correctes i netes).


Dia 1.
Tirada amb cotxe fins a Lió (Lyon). Tot i només ser una parada tècnica, la ciutat ens va sorprendre gratament perquè era més maca de l'esperat. Car, hi passen el Roine i la Saona, de manera que si una ciutat amb 1 riu ja és maca, amb 2 encara guanya més.
Per cert, a Lió es van inventar el concepte del bicing, mitjançant el seu servei de bicicletes Vélo'v. Que aparentment semblen força més serioses que les d'aquí...

Dia 2.
Ginebra (Genève) està a menys de dues hores de Lió, de manera que a l'hora de dinar ja érem a l'oficina de correus de Ginebra comprant la Vignette pel cotxe. Ginebra és la més francesa de les ciutats Suïsses, de fet si no fos pel sortidor d'aigua del llac Léman i que no hi ha caques de gossos pels carrers et podries arribar a pensar que encara ets a França. Com a ciutat no impressiona, però permet visitar la seus de la ONU i de la Creu Roja, que es va fundar allà.

Vam fer nit en un Ibis, acabat de inaugurar, al centre de Lausana (Lausanne). Lausana queda a 40 km, de Ginebra de manera que a la tarda varem anar-hi xino-xano pel costat del llac, gaudint-ne de les vistes amb el Mont Blanc de fons i parant per algun poble.
Lausana tampoc és una gran ciutat, té uns 150 mil habitants, però si que ja és més luxosa. I quan arribes a la riba del llac Léman, t'adones perquè els de el Comité Olimpic Internacional s'hi van instal·lar. Doncs penses, aquí no si deu viure gens malament ...

Dia 3.
Va ser un dia carregat, primer vam visitar el Chateau de Chillon un castell molt ben conservat que està en un extrem del llac Léman. I que a part d'estar ben conservat, ens va permetre descobrir que a l'època medieval ja hi havia qui feia la primera pela cobrant peatge als despistats que volien creuar els Alps.

Al migdia varem anar fins a la zona de Gruyères, on per començar varem visitar la fabrica de xocolates Cailler, la marca que utilitza la Nestlé a Suïssa. La visita no és la bomba, però és gratuïta i té sorpresa final; et passen a una sala on pots provar entre 20 i 30 tipus de xocolates i bombons. Acabes amb remordiments i tot! A si, els golafres poden repetir.

I després el propi poble de Gruyères. Vila que dóna nom al formatge de Gruyère, àmpliament conegut gràcies a les fondues. I de fet, la nostra intenció era menjar-ne una en un dels diferents restaurants especialitzats del poble, però encara estava tant empatxat de les xocolates que varem desistir :-)
Pels turistes, a part de les botiguetes i restaurants, que hi ha a la part emmurallada del poble que queda sobre el turó, a la part baixa també hi ha la Maison du Gruyère on t'expliquen com és fa el formatge i també tenen botiga i restaurant.

Varem fer nit a Interlaken...

Dia 4.
Com he dit anteriorment, vam apurar per arribar fins a Interlaken. El motiu va se que aquest dia ens tocava matinar, perquè varem fer l'excursió amb tren fins al Jungfrau, un pic de més de 4000m. De fet, el tren et porta només fins als 3570m, però et deixa sobre una glacera amb neu perenne i tens llibertat per fer excursions i caminar pels voltants, com si fos el pic de l'hivern.

L'excursió es cara però val la pena; per pujar fins al Jungfrau, has d'agafar 3 trens, l'últim dels quals, és un cremallera que fa bona part del seu recorregut en un túnel construït dins de la muntanya. Tota una obra d'enginyeria. I a dalt, hi ha una sèrie de túnels amb diferents sales entre les que hi ha diversos miradors, un palau de gel, i accés a la glacera. Nosaltres varem fer una petita excursió d'un parell d'hores fins a un refugi proper.


Abans he comentat que varem matinar, si ets un valent i agafes el primer tren cap al Jungfrau, el de les 6:35, gaudeixes d'un descompte del 25% i si tenim en compte que el viatge costa més de 100€ per persona, val la pena. A més a més, quan varem arribar tot estava molt tranquil, i al marxar ja començava a estar més plenet. Us recomano mirar el canal de televisió turístic que només mostra imatges en directe de les muntanyes amb música tradicional de fons abans de pujar-hi.
Hi ha una alternativa al Jungfrau que no varem fer, el Shilthorn, una altre pic de 3500m on pots pujar fins a dalt de tot amb un aeri. A dalt hi ha un restaurant amb mirador.

A Interlaken varem dormir a l'Hotel de la Paix, correcte, però car. Interlaken és car i si no reserves amb antelació pots triar poc. Segurament és el poble més turístic de tots els que hem estat. De manera que si voleu comprar regals, és el vostre lloc. Perquè està ple de botigues on comprar les omnipresents navalles Suïsses i els rellotges de cucut.

Dia 5.
El cinquè dia de viatge va coincidir amb l'1 d'Agost, què és la festa nacional de Suïssa. Varem anar fins a Lucerna (Luzern), zona que és considera el centre històric del país. Lucerna és la ciutat que surt més a les fotos de les guies de viatges de Suïssa, al seu centre històric hi ha un parell de ponts molt antics i que queden molt macos a les fotos. També tenen una muralla que podria estar més ben conservada.

Per la seva diada els Suïssos tenen la costum de fer fogueres i tirar focs artificials al voltant dels llacs. Una mica com el nostre Sant Joan, però més civilitzat.

Dia 6.
Aquest dia ens va ploure, de manera que varem aprofitar per voltar pels llacs de Zug i de Lucerna amb el cotxe. Per dinar varem parar a una casa d'hostes (Gasthaus en alemany), on fan menjars típics, i que ens va fer bona pinta en un poblet que es diu Lauerz. Allà varem menjar un rostit de diumenge.

Aquesta zona està plena de llacs, i molts pobles tenen els seus funiculars, aeris o telefèrics que et permeten pujar fins als pics de les muntanyes. Tot i que són més modestes que el Jungfrau. Per tant, també pot ser un lloc per estar-s'hi uns dies.

Dia 7.
Varem sortir de Suïssa per Zuric (Zurich), fent el dinar allà. També va ploure molt de manera que no varem poder fer molta cosa. Zuric ja és una ciutat molt més comercial, pels carrer principal només hi ha botigues de luxe i oficines bancaries on obrir comptes numerats.
Per cert, a Zuric hi ha la fàbrica de les xocolates Lindt, però només és pot visitar un parell de dies a la setmana :-(

Vam continuar sota la pluja fins a la Selva Negra.

Dia 8.
La Selva Negra és un paradís per les excursions, així que varem demanar a l'amo de la casa d'hostes on estàvem que ens recomanava i varem fer una excursió d'unes quantes horetes i que passava per un parell de pobles.

El normal quan vas a la Selva Negra és dormir en una casa d'hostes. Per trobar-ne una no ens varem estressar gaire, vaig mirar a la Lonely Planet per quina zona hi havia bones excursions i vaig buscar a booking.com alguna casa amb preus raonables i bones valoracions. La nostra elecció va ser una casa que es diu Grüner Baum (millor buscar-los a booking.com, perquè la web només està en alemany) i va superar les nostres expectatives, bona situació, bon tracte i molt bon menjar típic. Per sort hi havia uns altres catalans que parlaven alemany...

Dia 9.
Ja de tornada, varem intentar buscar rellotges de cucut per diferents pobles sense massa èxit, i varem parar a Friburg (Freiburg) on varem poder menjar unes salsitxes mentre admiràvem la Catedral, anomenada Münster i la plaça del mercat.

Varem fer nit a Beaune, una petita vila emmurallada francesa,30km al sud de Dijon, que destaca per ser la capital dels vins de la Borgonya. De manera que abans d'anar a dormir varem fer un molt bon sopar a Le Conty acompanyat d'un vinet de la regió.


Comentaris
Finalment uns de comentaris. Per millorar la ruta crec que ens va faltar fer una nit per la zona de Gruyères, força maca, i així també hauríem pogut visitar Berna i/o el Friburg Suïs. Els excursionistes gaudiran molt quedant-se uns quants dies a Interlaken per explorar el massis on hi ha el Jungfrau.

A més a més, tot i que nosaltres hem fet el viatge en cotxe, és sorprenent veure la densistat de trens que hi ha a Suïssa, arriben a tot arreu. De manera que hauriem pogut fer exactament el mateix anant amb tren i desplaçant-nos amb vaixell dins dels llacs.

Finalment, recomanar-vos visitar la pàgina oficial de Turísme de Suïssa. És molt completa i si demanes informació te l'envien a casa ràpidament.