dimarts, 25 d’octubre de 2011

Un any a Xile...

Demà al matí farà un any just que varem arribar a Xile,  i mentre escrit aquest mail ja estàvem sobrevolant l'Atlàntic, fins arribar a l'altre punta del mon. 
Vull aprofitar aquesta mena d'aniversari per deixar anar les 10 coses que més ens han agradat i les que menys ens han agradat de país d'acollida. Val a dir que no es una llista exhaustiva, sinó que son les coses que ens han vingut al cap mentre feiem el sopar.

Positives

1. La natura. Desert, boscos de cactus, boscos frondosos, estepa, volcans, grans muntanyes, pingüins, alpacas... la llista no s'acaba mai.
2. San Pedro d'Atacama. Tot i que hi vaig perdre un tros de dent pel camí, sens dubte la millor escapada que hem fet per Xile.  
3. El vi. Especialment els de la varietat Carmenere de la vall de Colchagua.
4. La Cervesa. Una bona Kuntsmann Torobayo,  ambar amb la intensitat justa.
5. El parc del Bicentenario a Vitacura. Parcs com aquest ens caldrien a Barcelona.
6.. La teca (Les humitas, el Pastel de Choclo).
7. Les parades de taronges arran d'autopista. Molt autèntic i economic.
8. La Selva Patagònica.
9. Les cireres i les xirimoies.
10. Que a la nit refresqui. Per molta calor que faci de dia, a la nit sempre baixem dels 20 graus. Fa enveja!

Negatives

1. Les diferencies socials. Els rics són molts rics i els pobres molts pobres;  a sobre el sistema tendeix a perpetuar-se per culpa de la sanitat i educació privades.
2. El formatge. És terrible. No té gust a res. Només serveix per fondre.
3. Els hàbits de treball a la feina. Van al seu ritme... A vegades et trobes gent en certs càrrecs que no saps com ha arribat allà. (Per sort hi ha algunes molt bones excepcions, ja saben qui són).
4. Els gossos abandonats al carrer. Els centres de tots els pobles grans ciutats n'estan plens. És molt trist. Com a mínim no són violents.
5. Que no arribi el vaixell. Xile és com una illa en termes comercials. Tenim molt poca varietats, i moltes vegades s'acaben les coses. De manera que has d'esperar el següent carregament i molts cops el que arriba ja es diferent.
6. Que canviïn d'equip segons bufa el vent. Els que l'any passat anaven amb el Madrid, aquest any miren tots els partits del Barça....
7. La Televisió. Mai havíem tingut tants canals al cable, mai aviem vist tants anuncis.
8. El reciclatge, aquí no hi ha ni costum de reciclar ni costum d'estalviar energia. Molt trist. Com a mínim he aconseguit que a la planta on treballo es recicli el paper i que l'aire condicionat no baixi de 24ºC (ells el tindrien a estones a 19º i a estones a 25º).
9. Com condueixen. Es transformen quan agafen un cotxe.
10. La baixa de paternitat de només 5 dies... i que m'enganxi a Xile serà una putada.




diumenge, 9 d’octubre de 2011

Incentivar el vot...

I el títol de l'entrada es irònic. El divendres vaig rebre la carta amb les instruccions que he de seguir per poder votar per correu des de Xile, com a persona inscrita en el cens de residents a l'estranger. Segons el que diu la carta he d'enviar la seguent informació:

1. Fotocopia del DNI. Això es fàcil.
2. Fotocopia del Passaport, "expedido por las autoridades españolas". Molt bé, capo problema. Però encara hem pregunto qui més pot expedir passaports.
3. Certificat de nacionalitat. No ho tinc ni per casualitat. Però si tens el DNI i el Passaport, no queda prou demostrat ja que tens la nacionalitat? No és com a mínim redundant?
4. Certificat d'inscripció al registre consultar. L'he de tenir per alguna banda.

Hem sorprèn que ara et demanin tot això. Perquè fa un any, quan vaig arribar a Xile, ja vaig anar un dia al consultat a inscriurem i vaig presentar tot el paperam. I ara m'ho tornen a demanar tot una altre vegada.
Per sort el consultat està a prop de casa, i obre amb un "ampli" horari de 9h a 13h. Com veieu, amb totes les facilitats t'hi posen, qui no voti a les properes eleccions, serà per pur caprici...