dimarts, 8 de desembre de 2009

ebook... el regal d'aquest Nadal?...

Fa un parell d'anys el regal de nadal van ser les Nespresso, després la Wii (aquesta amb trencament d'estoc inclòs)  i aquest any té molta pinta que el regal del Nadal seran els lectors de llibres electrònics, o ebooks. Les raons que m'ho fan pensar són diverses: han aparegut noves llibreries digitals que ja disposen d'un catàleg seriós en Català i que te'ls ofereixen a preu descomptat; apareixen als catàlegs de les botigues d'electrònica, hi ha publicitat i demostracions als punts de venda, l'altre dia a l'Abacus de Sant Andreu hi havia un estand amb un noi explicant com fer anar el producte. I el més important, ara que ja estan a la vora dels 200€  tenen un preu prou atractiu com per cabre als pressupostos de Nadal.

Tot i així, desprès de mirar-m'ho una mica no ho veig clar. La innovació dels ebooks  és que disposen d'una tecnologia especial, e-ink, que et permet llegir sobre la pantalla sense cansar la vista. Perquè us en feu una mica la idea, la pantalla recorda a un joc d'esquetxos dels anys 80à. I aparentment sembla què és així. A la vegada, poden llegir documents de text,  pdf's i disposen de fa poc d'un format de document estàndard, l'ePub, que ens ha de facilitar l'existència d'un catàleg més gran de llibres. Però els models de baix cost no permeten llegir Words directament. Cal canviar-los de format.
Malgrat les innovacions que aporten, hi trobo a faltar algunes coses, en primer lloc no són tàctils, de fet el primer que vaig fer quan vaig tenir-ne un a les mans va ser intentar desplaçar el text a cop de dit... i tot i que als USA hi ha models més avançats, per aquí encara no. La què és per mi la principal limitació a nivell tècnic, no permeten escriure ni notes, ni comentaris a peu de pàgina del que estas llegint. Suposo què estic demanant un cocktail de tecnologies a mida, però entenc que quan llegeixes algun document sempre hi acabes anotant alguna cosa, i quin sentit té haver-t'ho de seguir imprimint quan els vols editar? ... per tant, els veig limitats a només llegir llibres o diaris quan els hi afegeixin connectivitat wifi i coses d'aquestes. 

No he parlat dels preus dels llibres. Vaja d'on surten els diners. Les novetats editorials, venen amb un descompte d'entre el 30 i el 50% respecte l'equivalent en paper. Mentre que als USA, bàsicament a Amazon.com, poden a arribar al 70%. Encara ens queda molt per aprendre...

dissabte, 21 de novembre de 2009

Màrqueting relacional...

No se si ho he explicat mai, però a les tardes estic estudiant la llicenciatura de Màrqueting a la UOC, Investigació i tècniques de Mercat. Un dels conceptes que més es repeteixen al llarg de les assignatures és el del màrqueting relacional. Per sobre, el màrqueting relacional és una tendència del màrqueting, molt apreciada avui en dia, que ens indica que a les empreses els es més rentable treballar per establir relacions duradores amb els bons clients, que gastar els diners en buscar transaccions amb nous clients que poden ser menys profitoses i que poden fer que els bons clients marxin i no tornin mai més. A vegades és curiós trobar a la vida real exemples del que vas llegint als apunts.

Fins fa pocs dies era client de 'la Caixa', de fet com el 90% dels catalans. Vaig començar amb els estalvis de la guardiola, després la targeta de crèdit, la nòmina,.... I tot i ser conscient que pagava moltes comissions, seguia sent-ne client perquè valorava tenir moltes oficines, la Línia Oberta,... Però els últims mesos m'han fet unes quantes coses que no m'han agradat: canvis de targetes, se saltaven el sigil·li bancari, la línia oberta està saturada..... Un cúmul de coses que m'han portat a canviar de banc. Malgrat els costos que tenia això per a mi a nivell de molestes, temps i fins i tot de costums. Els que s'anomenen costos de lock-in.

Durant aquest procés de desafecció he anat fent les típiques accions que fa un client descontent: un parell de queixes per escrit, obrir un compte a un altre banc, i anar-hi portant diners, anar tancant coses... Pasos que haurien hagut de despertar les alarmes de qualsevol sistema de relació amb els clients (CRM),  però no he rebut res.

Ara hem queden dues preguntes obertes. Pot ser que una entitat que destina tants diners en màrqueting i publicitat no apliqui estratègies relacionals en les comunicacions amb els seus clients?  o en cas contrari, que no hem consideressin un bon client i per això no formava part del seu sistema? ...  Si la certa és la primera, està clar que han de donar un cop de timó i gastar menys en publicitat i més en cuidar als clients que ja tenen. Però si la certa és la segona, això ja et toca l'ego com a client.


dijous, 29 d’octubre de 2009

L'Astèrix fa 50 anys...

Avui 29 d'Octubre fa cinquanta anys que la primera tira d'Astèrix va se publicada a la revista Pilote i una de les moltes coses que s'han fet per celebrar l'aniversari de l'heroi gal ha estat el canvi de logo del Google:



Han passat molts anys, de fet molts més dels que tinc jo. Però sempre m'agrada tenir un Astèrix a mà per llegir i rellegir. I encara sóc d'aquells que cada vegada que surt un album nou, me'l compro o enganyo algú perquè me'l regali. 
"A l'any 1 de la nostra era,..." és com comença l'àlbum especial del cinquantenari de l'Astèrix., "Les aventures d'Astèrix el gal - L'Aniversari d'Astèrix i Obelix, El llibre d'Or"  Un àlbum que vol fer una mena d'aproximació de com seria  l'Astèrix hagués fet 50 anys de debò. La idea no és dolenta, perquè van apareixent un poti-poti dels personatges han aparegut en les diferents aventures de l'heroi gal, i hi posen la seva cullerada,  però aquest àlbum especial no sap trencar la línia descendent que va prendre la serie després de la mort del guionista. De fet, en alguns punts la "trama" queda lleugerament inconnexa. Però és com a Friends, sabies que a cada temporada tocava un episodi on tot eren refregits i els hi sabies perdonar....

diumenge, 11 d’octubre de 2009

La fregidora del segle XXI...

Qui ha dit que la informàtica no ha arribat a tot arreu? .... Aquí teniu la fregidora del segle XXI, amb Windows Vista, WiFi i lector de BlueRay. Tan completa que ni l'Iphone està al seu nivell!!




No és un muntatge, sinó l'anunci que m'han enviat els de "La Caixa". De fet, crec que tot el que venen aquest cap de setmana porta Windows, WiFi i BlueRay...

dimecres, 7 d’octubre de 2009

i+d...

Us penjo l'enllaç cap a la campanya contra la retallada de les partides en i+d dels pressupostos del 2010:



Crec que no cal ser gaire llest per pensar què un país on és prioritza més arreglar aceres que tirar endavant la investigació no anirà gaire lluny.

dimecres, 30 de setembre de 2009

Madeira...

Aquests dies hem anat de viatge de noces a Madeira. Madeira és una petita illa portuguesa que es troba al bell mig de l'Atlàntic, a uns 1000 km de la costa portuguesa.

D'origen volcànic, l'illa és coneguda per ser un jardí flotant, gràcies als boscos frondosos que cobreixen una bona part dels seus abruptes desnivells. El clima és semi-tropical (sol al matí, núvols a la tarda... i potser pluja a la muntanya).


Mostra Madeira en un mapa més gran

Un dels elements més particulars de Madeira, i també un dels motius pels que la varem triar, són les Levadas. Les levadas són uns petits canals d'aigua que porten l'aigua des de la part nord de l'illa, més plujosa, fins al sud i que han estat adaptats perquè es pugin recórrer a peu. De manera que són una bona manera de conèixer l'interior de l'illa i d'escapolir-se del turisme de sol i platja. Tot i que de platges no n'hi ha gaires i en lloc d'això hi ha piscines amb aigua de mar.

A part del seu paisatge i atraccions, els elements més coneguts de l'illa són els seus vins, els brodats de Madeira i el personatge més conegut és en Cristiano Ronaldo, conegut per tots per haver perdut la final de la Champions el 27 de Maig del 2009 :-P.

Com arribar
Des de Barcelona, cal fer enllaç a Lisboa per agafar el vol de la TAP fins l'aeroport de Madeira. Cal dir que l'aeroport és dels coneguts perquè part de la pista es troba sobre pilones a ran de mar.

Allotjament
La majoria d'hotels importants es troben al barri del Lido de Funchal, adjunt a la pròpia capital. Hi ha moltes opcions a triar, però nosaltres varem optar per un Aparhotel d'una cadena local, el Portobay Suite Eden Mar. Fa uns anys varem tenir una mala experiència a Tenerife amb el tema de la temperatura, i aquesta vegada per assegurar-nos que ens podríem banyar, varem triar un hotel que tingues un bon ventall de piscines climatitzades.

És un bon hotel, diria que per sobre de la mitjana, i clarament orientat al màrqueting de relacions, és a dir que volen que estiguis content i hi tornis. De manera que fan tot el possible i més perquè et sentis a gust. Només dir, que van programar (podria dir programar-me) tots els partits del Barça a la pantalla gegant :-)

Com moure's
Tot i que sembla que hi ha una bona xarxa d'autobusos, varem optar per llogar un cotxe. No es excessivament car. Es bó saber que tot i ser una illa molt escarpada, la xarxa de carreteres es sorprenent. Només a Noruega havia vist una xarxa de túnels tant amplia.

L'únic problema és que els turistes volem fer la ruta panoràmica i al final acabes fent el port de muntanya, però és la teva elecció.

A visitar
Tot i que no varem arribar a fer-ho, quan vas a una illa sempre tens la tendència de rodejar-la amb cotxe. I és certament una de les coses a fer. A més a més, en el cas de Madeira l'interior escarpat és molt espectacular, en 20 minuts pots passar d'estar al nivell del mar a haver pujat casi 1000 metres. Potser els punts més espectaculars són el pas de L'Encumeada i el poble de Curral das Freiras.

Sense oblidar-nos de la capital, de l'illa. Funchal. La ciutat no és excessivament gran però ha anat creixent a la muntanya i ocupa una bona superfície. De la ciutat, cal visitar-ne els parcs, el mercat  dos labradores, on comprar les fruites tropicals (Warning, el Maracujà surt car i té moltes llavors), i alguna de les caves de vi de Madeira, com la Blandy's que està en un antic convent. A més a més, també és típic agafar el telefèric fins al poble de dalt del turó, Monte, i visitar el jardí tropical o el jardí botànic. Nosaltres varem optar per visitar jardí botànic, força més barat i amb més varietat de flora i perquè té un parc de lloros i altres aus.



Excursions
Com ja he dit més amunt, a part de les típiques rutes amb cotxe per conèixer els diferents punts de l'illa, i en aquest cas, també per creuar els diferents ports de muntanya on pares a fer fotos cada 5 minuts. L'element que fa més especial Madeira són les Levadas, perquè et permeten submergir-te en els boscos de l'illa en uns camins força arreglats i sense gaires desnivells. Això si, les Levadas discorren per un tros retallat del costat dels turons i tot hi estar ben protegides, a vegades els penya-segats poden fer vertigen. Més val informar-se abans de sortir.



Nosaltres varem fer les concorregudes Levadas de les 25 fontes i Risco i després seguint una recomanació de la guia varem fer la més solitària Levada do Rei que queda a la costa sud. Tot i que no és una Levada, sinó tot al contrari, l'extrem est de l'illa, la Ponta de Sao Lourenço, també és de bon visitar.

A més a més, també es poden fer sortides d'un dia fins l'illa de Porto Santo, que destaca per les platges, o anar a veure cetacis a les properes illes Desertes que són un parc natural. Però ho varem deixar per la propera vegada.

Un detall a destacar, val la pena fer les excursions de bon matí, perquè amb el dia les muntanyes es van ennuvolant i a la tarda ja pot ser que et caigui algun ruixat. Ja ho diuen, the early bird catches the worm...

On menjar
La cuina de l'illa té dos grans plats destacats: el que ells anomenen peix espasa, que et preparen arrebossat i acompanyat d'una banana fregida; i la espetada, una broqueta de carn de porc marinada amb alls. I a partir d'aquí els restaurants no tenen una gran varietat. Tot i que hi ha bons acompanyaments com el Milho frito, una mena de croquetes fetes amb una massa de blat de moro, i el Bolo de caco, un pa fet d'una mena de moniato, la batata,  i que et serveixen amb mantega d'all i julivert.

Dels restaurants als que varem anar, destaquen el Nun's Valley, que està just al centre del poble de Curral das Freiras, aquest restaurant destaca per les receptes amb castanyes, la sopa està molt bé. I a Funchal, ens varen recomanar el restaurant Cá Te Espero al mateix Lido amb una qualitat/preu força raonable.


Finalment una opinió una mica personal, per la cultura, les excursions, les infraestructures, el tracte, .... que ningú se li passi pel cap anar a Tenerife. Madeira és molt millor.


dimarts, 11 d’agost de 2009

Selva negra, destí de plaja i sol...

Quan fas un viatge, sempre t'emportes alguna cosa dels llocs a on has estat. Aquest estiu, una cosa que m'ha sorprès molt de la Selva Negra, és la quantitat de plaques solars que hi ha a les cases. Més si tenim en compte les poques hores de radiació solar que deuen rebre aquelles zones tan humides. Si mireu aquesta fotografia ho entendreu:
Aquesta cort de vaques està plena de plaques solars per fer electricitat (fotovoltaiques). I no és una excepció, sinó que només creuar la frontera és freqüent veure taulades ostentoses com aquesta i fins i tot més; tant als pobles com a les cases aïllades.

No se quin és el motiu d'aquest situació:
- Potser un govern que n'incentiva la instal·lació de forma efectiva; només cal veure aquesta pàgina web del govern alemany.
- Potser el motiu és un major grau de consciencia ecològica de la gent, o de ganes d'estalviar diners en calefacció (motius bastant equivalents) .
- Potser per aquelles terres no hi ha tant perill de que els lladres els hi robin les plaques en una nit de fosca...

En tot cas és interessant veure com en altres llocs, amb climes menys adequats per aquestes coses, la gent s'espavila més per rebre la poca llum que rep.

dissabte, 8 d’agost de 2009

Suïssa i Selva Negra...

Aquest estiu hem marxat uns dies de vacances fins a Suïssa i la Selva Negra. En certa manera, hem continuat cap al nord el viatge que ja varem fer l'estiu passat pel nord d'Itàlia. Aquest any, hem agafat el cotxe fins a Suïssa, començant per Ginebra i seguint fins a Zuric i després hem estat un parell de dies per la Selva Negra, que queda just al nord, una mica a nivell de descoberta.


Mostra Suïssa i Selva Negra en un mapa més gran

Per reduir una mica les despeses, aquest estiu hem confiat la majoria de nits en els hotels de la cadena Ibis. Aquest estiu tenien uns descomptes bastant suculents, i hem pagat només entre 45€ i 65€ per nit, i com que ja els coneixíem d'altres vegades ja sabíem que ens trobaríem (habitacions petites, però correctes i netes).


Dia 1.
Tirada amb cotxe fins a Lió (Lyon). Tot i només ser una parada tècnica, la ciutat ens va sorprendre gratament perquè era més maca de l'esperat. Car, hi passen el Roine i la Saona, de manera que si una ciutat amb 1 riu ja és maca, amb 2 encara guanya més.
Per cert, a Lió es van inventar el concepte del bicing, mitjançant el seu servei de bicicletes Vélo'v. Que aparentment semblen força més serioses que les d'aquí...

Dia 2.
Ginebra (Genève) està a menys de dues hores de Lió, de manera que a l'hora de dinar ja érem a l'oficina de correus de Ginebra comprant la Vignette pel cotxe. Ginebra és la més francesa de les ciutats Suïsses, de fet si no fos pel sortidor d'aigua del llac Léman i que no hi ha caques de gossos pels carrers et podries arribar a pensar que encara ets a França. Com a ciutat no impressiona, però permet visitar la seus de la ONU i de la Creu Roja, que es va fundar allà.

Vam fer nit en un Ibis, acabat de inaugurar, al centre de Lausana (Lausanne). Lausana queda a 40 km, de Ginebra de manera que a la tarda varem anar-hi xino-xano pel costat del llac, gaudint-ne de les vistes amb el Mont Blanc de fons i parant per algun poble.
Lausana tampoc és una gran ciutat, té uns 150 mil habitants, però si que ja és més luxosa. I quan arribes a la riba del llac Léman, t'adones perquè els de el Comité Olimpic Internacional s'hi van instal·lar. Doncs penses, aquí no si deu viure gens malament ...

Dia 3.
Va ser un dia carregat, primer vam visitar el Chateau de Chillon un castell molt ben conservat que està en un extrem del llac Léman. I que a part d'estar ben conservat, ens va permetre descobrir que a l'època medieval ja hi havia qui feia la primera pela cobrant peatge als despistats que volien creuar els Alps.

Al migdia varem anar fins a la zona de Gruyères, on per començar varem visitar la fabrica de xocolates Cailler, la marca que utilitza la Nestlé a Suïssa. La visita no és la bomba, però és gratuïta i té sorpresa final; et passen a una sala on pots provar entre 20 i 30 tipus de xocolates i bombons. Acabes amb remordiments i tot! A si, els golafres poden repetir.

I després el propi poble de Gruyères. Vila que dóna nom al formatge de Gruyère, àmpliament conegut gràcies a les fondues. I de fet, la nostra intenció era menjar-ne una en un dels diferents restaurants especialitzats del poble, però encara estava tant empatxat de les xocolates que varem desistir :-)
Pels turistes, a part de les botiguetes i restaurants, que hi ha a la part emmurallada del poble que queda sobre el turó, a la part baixa també hi ha la Maison du Gruyère on t'expliquen com és fa el formatge i també tenen botiga i restaurant.

Varem fer nit a Interlaken...

Dia 4.
Com he dit anteriorment, vam apurar per arribar fins a Interlaken. El motiu va se que aquest dia ens tocava matinar, perquè varem fer l'excursió amb tren fins al Jungfrau, un pic de més de 4000m. De fet, el tren et porta només fins als 3570m, però et deixa sobre una glacera amb neu perenne i tens llibertat per fer excursions i caminar pels voltants, com si fos el pic de l'hivern.

L'excursió es cara però val la pena; per pujar fins al Jungfrau, has d'agafar 3 trens, l'últim dels quals, és un cremallera que fa bona part del seu recorregut en un túnel construït dins de la muntanya. Tota una obra d'enginyeria. I a dalt, hi ha una sèrie de túnels amb diferents sales entre les que hi ha diversos miradors, un palau de gel, i accés a la glacera. Nosaltres varem fer una petita excursió d'un parell d'hores fins a un refugi proper.


Abans he comentat que varem matinar, si ets un valent i agafes el primer tren cap al Jungfrau, el de les 6:35, gaudeixes d'un descompte del 25% i si tenim en compte que el viatge costa més de 100€ per persona, val la pena. A més a més, quan varem arribar tot estava molt tranquil, i al marxar ja començava a estar més plenet. Us recomano mirar el canal de televisió turístic que només mostra imatges en directe de les muntanyes amb música tradicional de fons abans de pujar-hi.
Hi ha una alternativa al Jungfrau que no varem fer, el Shilthorn, una altre pic de 3500m on pots pujar fins a dalt de tot amb un aeri. A dalt hi ha un restaurant amb mirador.

A Interlaken varem dormir a l'Hotel de la Paix, correcte, però car. Interlaken és car i si no reserves amb antelació pots triar poc. Segurament és el poble més turístic de tots els que hem estat. De manera que si voleu comprar regals, és el vostre lloc. Perquè està ple de botigues on comprar les omnipresents navalles Suïsses i els rellotges de cucut.

Dia 5.
El cinquè dia de viatge va coincidir amb l'1 d'Agost, què és la festa nacional de Suïssa. Varem anar fins a Lucerna (Luzern), zona que és considera el centre històric del país. Lucerna és la ciutat que surt més a les fotos de les guies de viatges de Suïssa, al seu centre històric hi ha un parell de ponts molt antics i que queden molt macos a les fotos. També tenen una muralla que podria estar més ben conservada.

Per la seva diada els Suïssos tenen la costum de fer fogueres i tirar focs artificials al voltant dels llacs. Una mica com el nostre Sant Joan, però més civilitzat.

Dia 6.
Aquest dia ens va ploure, de manera que varem aprofitar per voltar pels llacs de Zug i de Lucerna amb el cotxe. Per dinar varem parar a una casa d'hostes (Gasthaus en alemany), on fan menjars típics, i que ens va fer bona pinta en un poblet que es diu Lauerz. Allà varem menjar un rostit de diumenge.

Aquesta zona està plena de llacs, i molts pobles tenen els seus funiculars, aeris o telefèrics que et permeten pujar fins als pics de les muntanyes. Tot i que són més modestes que el Jungfrau. Per tant, també pot ser un lloc per estar-s'hi uns dies.

Dia 7.
Varem sortir de Suïssa per Zuric (Zurich), fent el dinar allà. També va ploure molt de manera que no varem poder fer molta cosa. Zuric ja és una ciutat molt més comercial, pels carrer principal només hi ha botigues de luxe i oficines bancaries on obrir comptes numerats.
Per cert, a Zuric hi ha la fàbrica de les xocolates Lindt, però només és pot visitar un parell de dies a la setmana :-(

Vam continuar sota la pluja fins a la Selva Negra.

Dia 8.
La Selva Negra és un paradís per les excursions, així que varem demanar a l'amo de la casa d'hostes on estàvem que ens recomanava i varem fer una excursió d'unes quantes horetes i que passava per un parell de pobles.

El normal quan vas a la Selva Negra és dormir en una casa d'hostes. Per trobar-ne una no ens varem estressar gaire, vaig mirar a la Lonely Planet per quina zona hi havia bones excursions i vaig buscar a booking.com alguna casa amb preus raonables i bones valoracions. La nostra elecció va ser una casa que es diu Grüner Baum (millor buscar-los a booking.com, perquè la web només està en alemany) i va superar les nostres expectatives, bona situació, bon tracte i molt bon menjar típic. Per sort hi havia uns altres catalans que parlaven alemany...

Dia 9.
Ja de tornada, varem intentar buscar rellotges de cucut per diferents pobles sense massa èxit, i varem parar a Friburg (Freiburg) on varem poder menjar unes salsitxes mentre admiràvem la Catedral, anomenada Münster i la plaça del mercat.

Varem fer nit a Beaune, una petita vila emmurallada francesa,30km al sud de Dijon, que destaca per ser la capital dels vins de la Borgonya. De manera que abans d'anar a dormir varem fer un molt bon sopar a Le Conty acompanyat d'un vinet de la regió.


Comentaris
Finalment uns de comentaris. Per millorar la ruta crec que ens va faltar fer una nit per la zona de Gruyères, força maca, i així també hauríem pogut visitar Berna i/o el Friburg Suïs. Els excursionistes gaudiran molt quedant-se uns quants dies a Interlaken per explorar el massis on hi ha el Jungfrau.

A més a més, tot i que nosaltres hem fet el viatge en cotxe, és sorprenent veure la densistat de trens que hi ha a Suïssa, arriben a tot arreu. De manera que hauriem pogut fer exactament el mateix anant amb tren i desplaçant-nos amb vaixell dins dels llacs.

Finalment, recomanar-vos visitar la pàgina oficial de Turísme de Suïssa. És molt completa i si demanes informació te l'envien a casa ràpidament.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Una imatge del passat...


L'altre dia hem van deixar les típiques pàgines blanques a la porta de casa; vaig pensar, perquè serveix això? .... i varen anar de pet cap al contenidor de paper.

Avui en dia on tot està a Internet, hem sorprèn com encara a alguna empresa li pot sortir a compte imprimir aquests llibres mastodòntics i portar-los fins a casa. I no només les pàgines blanques, sinó també les pàgines grogues. On encara és més greu, perquè la gent paga per ser-hi!

Encara recordo com fa uns anys el meu pare les guardava cautelosament, com a única manera d'aconseguir els números de telèfon. Fins i tot, volia aconseguir les de Barcelona capital, perquè als pobles només ens portaven les de la província i en 2 volums (Abrera - Mura...). Però crec que ara ja ha aprés a fer-ne anar la versió a Internet, i no descarto que ja n'hagi descobert fins i tot la versió francesa.

Tard o d'hora acabaran desapareixent i passaran a ser una entrada més a la llista de coses que la revolució digital ha canviat de les nostres vides...

divendres, 3 de juliol de 2009

360º...

Ahir a la nit varem anar al segon concert d'U2 a Barcelona. Crec que per justícia el primer que he de dir és no soc un gran fan del grup, me n'agraden un grapat de cançons com Pride, With or withouth you, Bloody Sunday, The origin of the spices,... però no me'n considero un fan. No negaré que són un dels grans de la música i per això varem fer una mica la compra compulsiva.

Només entrar al camp, ja s'hem van posar els peus de punta, entrar a la pista del Camp Nou amb les grades plenes és una gran sensació. S'ha de viure!, Ets allà baix i veus les grades enormes al teu voltant. Després gires el cap i t'adones de la immensitat de l'escenari, Spacesation, què és enorme i completament envolvent. La pantalla és molt gran, prou gran perquè al principi no t'adonis què és una pantalla, i molt dinàmica, sobretot quan evoluciona durant el concert. Impressionant.
Bé, sent una mica critic, durant el concert hem vaig adonar que el públic que estava al gol sud, al darrera, nomes va poder aspirar a veure el cul del Bono... és una pena que l'escenari no giri els 360º.

El concert va ser XXL, varen començar amb Breathe (del últim album) i varen seguir un total de 24 cançons, intercalant les del darrer disc amb les clàssiques de tota la vida. També hi va haver el petit homenatge de rigor a Michael Jackson quan van versionar dos fragments de cançons seves. Per mi, el millor moment va ser quan van encadenar Vertigo amb Bloody Sunday i Pride., després el nivell del concert ja va tendir a baixar perquè es varen començar a intercalar entre les cançons els anuncis de les diverses causes i ONGs en les que col·laboren. I finalment a nivell personal, hauria preferit que acabessin amb la mítica With Or Without You, tal i com fan el 50% de les discoteques (la resta tanquen amb In my way... de'n Sinatra).

No hem penedeixo gens ni mica d'haver-hi anar, però potser si que us diré que el contenidor va estar una mica per davant que el contingut. Ai, no hi he pensat, els teloners van ser Snow Patrol, simplement correctes.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Una bona noticia...

Algú pensarà que aquest blog s'ha convertit en un blog especialitat en mòbils, però només és casualitat. La bona noticia és aquesta:

"Els mòbils tindran un carregador universal a partir del 2010 i basat en la tecnològica micro-USB"

És una molt bona noticia, perquè a casa tenim fàcilment mitja dotzena de carregadors de mòbils i tots diferents. I el dia que se't acaba la bateria, apa, emporta't el carregador excursió fins la feina. Ara en canvi, en tindràs un a cada lloc i s'ha acabat.
En tot cas, no se que passarà a partir de que és llanci el nou estàndard. Els mòbils seguiran anant acompanyats del carregador? hauràs de comprar el carregador a part? ... hem fa por que no passi com la festa major de Gualba de fa un parell d'estius, quan van començar a utilitzar els gots reciclables per la festa major. El problema va ser que cada dia treien gots d'un color diferent i des del propi programa de la festa major t'animaven a fer-ne la col·lecció... tot molt ecològic.

De fet, molta gent pensarà que la UE no fa res, però si que és cert que en aquests temes estan prenent la iniciativa i també són responsables de les successives baixades de preus de les trucades a nivell europeu. Fins a l'absurditat que a partir d'avui, crec, és més barat enviar un sms des de l'estranger que al vei del costat.

dijous, 18 de juny de 2009

Joguina nova (i 2). Samsung F480v...

La cosa bona de canviar-nos de companyia és que ara tenim dos mòbils nous a casa. L'últim a arribar ha estat un Samsung F480v, rosa!. Com que no el portaré jo, puc parlar menys amb propietat, però si que us en puc fer-ne un petit esbos.

A diferencia del Nokia 5800 XpressMusic, que vaig comentar fa poc, aquest Samsung no és tant potent a nivell tècnic. Bàsicament el destacaré per:
  • La pantalla tàctil d'alta resolució. Crec que multitouch i tot.
  • Càmera de 5 megapixel.
  • En principi porta una targeta de memòria SD, però és una promoció i l'has de demanar i potser t'arriba...
El primer del que t'adones quan agafes el mòbil és que aquesta gent de Samsung han fet un terminal molt elegant, amb uns bons acabats metal·lics, en aquest cas acompanyats d'alguns plàstics roses. Però amb un resultat final molt bo. Un cop l'engegues la sensació millora, perquè tot i no tenir unes especificacions espectaculars t'adones de que la pantalla és molt bona i que la reacció al contacte és còmode, i la navegació molt àgil gràcies a la usabilitat de sistema operatiu. Potser l'únic que se li pot retreure és que al primer dia se't engeguen mil coses sense voler, però quan t'hi acostumes és un telefon amable. En comparació, es més còmode que el Nokia 5800.

També, m'ha agradat força la pantalla inicial del mòbil, amb la barra lateral que dóna accés directe a les aplicacions més comuns, gràcies a les bones reaccions de la pantalla és una bona opció per anar estirant les aplicacions que fas servir més sovint i portar-les al centre de l'escriptori. Per cert, quan dic estirar, és estirar. A nivell d'aplicacions, porta tot allò que ens pot fer falta (o que almenys jo acostumo a fer servir habitualment): radio, reproductor de música, múltiples alarmes, aplicació de compte enrere,...

El que encara no entenc és com aquesta gent de la Samsung han pogut fer un mòbil, modern (3G, tàctil...) però sense WiFi. El fet que no tingui WiFi és el que més li trobo a faltar, perquè tampoc no hem plantejo utilitzar Internet-3G amb les tarifes que hi ha actualment, de manera que moltes de les propietats que aporta el telèfon no les farem servir mai o casi mai. Una llàstima.

En resum, un bon telèfon, però només recomanable per a qui vulgui tenir un mòbil tàctil, però només per trucar i escoltar música.

dijous, 28 de maig de 2009

La Champions. Curiositat matemàtica...

O quin criteri he seguit per encertar el resultat de la final i per tant guanyar la porra de la feina:

Madrid 2 - Barça 6
Barça 4 - Athletic Club 1
Barça 2 - Manchester United 0

La sèrie matemàtica és perfecte. Cada partit hi ha 2 gols menys pel Barça i un menys pel rival del Barça.

Per cert, com que no vaig tenir sort al sorteig per anar a Roma. Ahir varem anar a veure el partit al Mini-estadi i va estar molt bé. Molt millor que a casa o a un bar. En tot cas espero que a la propera, potser l'any que ve al bernaveu, tingui més sort i poder-hi anar en directe. Us imagineu guanyar la Champions al bernaveu?


dilluns, 11 de maig de 2009

Joguina nova. Nokia 5800XpressMusic...

Els de Movistar hem van convidar a marxar quan van treure el repetidor del barri. Així que he pogut gaudir dels avantatges de canviar d'operadora i m'he autoregalat un Nokia 5800 XpressMusic. El 5800 XpressMusic és un d'aquest mòbils amb pantalla tàctil que han sortit darrerament, de fet hi ha qui el classifica com l'iphone dels pobres. Perquè té una mica de tot:
  • Pantalla tàctil (crec que això ja ho he dit) d'alta resolució, tot i que no multi-touch.
  • Càmera de 3.2megapixel amb òptica Carl Zeiss.
  • Internet a través de Wi-Fi.
  • GPS.
  • Accelerometre per a detectar moviments i adaptar el sentit de la pantalla (horitzonal/vertical).
  • 8Gb de memòria a traves d'una targeta SD, que et regalen.
  • Com a sistema operatiu té un Symbian S60 5à edició, força menys glamuros que l'Android de la Google o el Windows Mobile, però molt més difós.
Només obrir la caixa t'adones que Nokia ha cuidat molt el producte, perquè incorpora un gran ventall d'acessoris de sèrie: el kit de mans lliures, una funda, el cable usb (no estandard) per a connectar-lo a l'ordinador, un cable per a connectar-lo a la tele!, una petita pua per ajudar-te a introduïr text i un llapis de recambi. L'aspecte del mòbil segueixi la línia dels Xpressmusic de Nokia, un estil plasticos que vol semblar juvenil i físicament és un pel massa gruixut pel meu gust.

Però parlem de com va, que en el fons és l'important. Despres d'uns quants dies d'aprenentatje, puc dir que el telèfon en general va bé, força bé. El màxim del que es pot acusar a Nokia és d'haver tret un producte quan encara li faltaven un parell de bullides. El més greu que he trobat són alguns defectes d'usabilitat, especialment a nivell de cohèrencia: a vegades no se si he de fer un click o 2 per accedir a algun lloc i sobretot trobo que la pantalla principal està una mica desaprofitada. Però estan apareixen noves actualitzacions del software del mòbil, que també està en Català, i per tant entenc que amb el temps les aniran corregin.
També hi ha coses que no acabo d'entendre, com pot ser que un mòbil de gamma mitja-alta no porti cap aplicació de compte-enrere? (ara s'hem passarà l'arros) o per a syncronitzar-se amb el Google Calendar? ... tot i que ara ja estic provant una de pagament què és diu GoogaSync.

Respecte a la camera, és correcte, de fet ja fa temps que no hem deixo impressionar pels objectius Carl Zeiss... aviat els trobarem a les màquines de café. I l'aplicació de mapes està molt bé, llàstima què és una versió de prova de només 3 mesos i per tant, crec que miraré de no acostumar-m'hi. Les aplicacions de música i radio són bones sense arribar al nivell del ipod i el navegador d'Internet és correcte, de sobres per mirar el correu i 4 coses més. Com a millora he trobat aplicacions com que el Fring que et permeten fer servir l'Skype o el Gtalk des del mòbil i que trobo molt útils per quan vas de viatge.

En resúm, n'estic content, millor si fos una mica més primet, però té un nivell de qualitat-preu força adecuat.


divendres, 10 d’abril de 2009

Del 4-0 al concert de Manel...

Ahir a la nit, aprofitant que ja érem a Andorra varem baixar fins la Seu d'Urgell al concert de Manel. No se si coneixeu aquest quartet barceloní, però ahir ens van enlluernar amb un gran directe. En un bon espai, una antiga església, varem poder gaudir d'una bona mostra del seu repertori, encara limitat, però molt potent, i amb unes molt bones dosis d'improvisació. A anys llum de grups com Oasis, que tenen 10 vegades més repertori, però 0 expressivitat.
Us recomano que passeu pel seu Myspace i escolteu les cançons disponibles: http://www.myspace.com/gatmanel.

De fet, anar al concert de la Seu d'Urgell no va ser una cosa improvisada, sinó que després de diversos intents a Barcelona, on sempre ens varem trobar amb el cartell d'entrades exhaurides, a la tercera va anar la vençuda!

Personalment, m'ho vaig passar tant o més bé, que el dimecres veient la primera part del Barça - Bayern. Per cert, algú sap com es diu fer una toba en alemany?

dimecres, 1 d’abril de 2009

Avui he dinat per 1€...

Una imatge val més que 1000 paraules:Avui al Restaurant Morryssom que hi ha al costat de la feina, han tirat la casa per la finestra i han posat el menú a 1€, segons diuen per ajudar a superar la crisi. I no és la primera vegada ho fan.

Normalment hi anem més a esmorzar els divendres que ha dinar, però avui hem fet una excepció. En tot cas és una llàstima que avui no fos el dia de l'arros negre....

dimarts, 24 de febrer de 2009

Que no m'agrada d'en Guardiola...

Potser aquesta entrada semblarà una mica oportunista. Però hi ha una cosa que no m'agrada d'en Guardiola, no m'agrada que no faci tots els canvis. A vegades sembla que és una mica tacanyet, i prefereix tenir jugadors arrastrant-se pel camp que fer un canvi.

Per exemple, al partit d'avui contra el Lió estava clar que els últims 20 minuts ni l'Henry ni en Messi no farien gaire perquè ja no s'aguantaven, però en canvi no ha canviat a ningú i en total només ha canviat 1 jugador en tot el partit. I jo crec que un Bojan descansat pot donar molta més guerra que un Henry esgotat. O no?

Una cosa que m'agradava d'en Rijkard, de les primeres temporades, és que sabies que al minut 15 de la segona part hi havia el 1r canvi i els següents anaven sortint progressivament. En canvi ara, casi has de pregar perquè els fàcin...

diumenge, 8 de febrer de 2009

Recomanació 'Bienvenue chez les Ch'tis'...

Només 4 ratlles, per recomanar-vos que aneu a veure 'Bienvenue chez les Ch'tis' o com l'han traduït aquí 'Bienvenidos al norte'. És la pel·licula més taquillera de l'història de França, i realment s'ho han guanyat a pols, perquè és diverita, molt divertida. De fet, no recordo haver rigut tant en un cinema en molt de temps.

Esta basada en el típic tòpic nord/sud, però el desenvolupament està molt currat i té escenes molt divertides. I qui en vulgui més, a fer cua als cinemes; o el trailer aquí.

A si, millor en versió original... i sobretot subtitulada.

dimarts, 27 de gener de 2009

Liverpool & Manchester...

Aprofitant una oferta d'aquestes de Ryanair i que la lliura no para de baixar. Aquest cap de setmana hem anat d'escapada a Liverpool i Manchester. El que s'anomena el Nord-est d'Anglaterra.


Mostra un mapa més gran

Liverpool, encara que sigui fins i tot difícil de creure, Liverpool és alguna cosa més que els Beatles i un equip de futbol. De fet, és una ciutat portuària que ha estat molt important al llarg dels segles, i encara en conserva l'encant. De tota manera, els fans dels Beatles hi trobaran tot allò que desitgen: una recreació de The Cavern, al propi Mathew Street, un museu dels Beatles, la típica botiga de souvenirs oficials... i fins i tot un tour que et porta a tots els llocs on cal anar per a ser un bon fan; i que no varem fer.

Que dir de la ciutat? doncs que la visita és interessant i dóna per un dia. De fet, m'ha agradat molt com han sabut recuperar la zona dels molls per la ciutat, especialment l'Albert Dock, on hi ha una sucursal de la Tate de Londres i el propi museu dels Beatles. I també val la pena visitar el centre i la seva zona monumental; Especialment ara que fa poc que ha estat renovat per la capitalitat europea de la cultura del 2008.


Manchester. Crec que no es possible entendre Liverpool sense Manchester, ja que bona part de les mercaderies que arribaven al port de Liverpool, com el cotó, anaven directes a Manchester per ser tractades a les indústries tèxtils que allà hi havia.

De fet, el gran merit de Manchester va ser saber domesticar les màquines de vapor, i no només per a les fàbriques sinó que la línia de tren entre Manchester i Liverpool va ser la primera del mon de passatgers. Per això, la meva recomanació es visitar el museu de la ciència MOSI que sita on hi havia l'estació original. Juntament amb el barri de Castlefield on hi havia les antigues fàbriques tèxtils i els canals que els proveïen de mercaderies i ara s'ha convertit en un bonic barri residencial.

Com a ciutat, el centre és més gran que el de Liverpool i te coses a veure, però tampoc és espectacular. Manchester no va créixer fins fa 200 anys. Per això, varem fer una escapadeta fins a Old Trafford, que el ManU sempre m'ha fet més gràcia que el Liverpool .

Per a Manchester si que tinc una recomanació gastronòmica a fer, The Ox, un pub de Castlefield que ha sabut adaptar la cuina clàssica anglesa als nous temps.


dijous, 22 de gener de 2009

Truquet per al Word...

Avui he aprés a fer una cosa nova al Word. Com fer que la capçalera d'una taula es repeteixi al principi de cada pàgina. És molt fàcil de definir, però és una cosa d'aquelles que si no te les expliquen, no les trobes mai (gràcies Sadurní!).

Així, per fer que la fila que fa de capçalera d'una taula es repeteixi al principi de cada pàgina, cal:
  • Col·locar-se sobre la primera fila de la taula que volem modificar.
  • Accedir a les propietats de la taula, i allà a la pestanya "Fila" i trobarem l'opció que ens interessa, "Repetir como fila de encabezado en cada página".

  • Només queda marcar el checkbox i provar!

Espero que us faci servei. Crec que així els documents queden força més elegants.

diumenge, 18 de gener de 2009

Can Figueres, quina hora és?...

Una de les últimes "millores" que l'Ajuntament ha fet a Can Figueres ha estat incorporar-hi aquest rellotge de sol a la façana. Només es van oblidar un petit detall, els rellotges de sol només funcionen quan hi ha sol. Encara no en fan a piles...

Avui hi he passat pels vols de les 13:30 i el sol ja no hi era, i per la foto sembla que ja feia estona que l'havia abandonat. Així, que potser ens haurem d'agermanar amb la bona gent de Sant Pol de Mar.