dissabte, 25 d’agost del 2012

Buenos Aires...

Abans d'anar a Buenos Aires, teníem tres prejudicis sobre els portenys:
  1. Fan molt xivarri quan parlen i se'ls sent a kilometres de distància.
  2. Serà una ciutat super-sorollosa, mig caòtica, a l'estil de Nàpols.
  3. Condueixen com el cul.
Però després d'uns dies a la seva ciutat, i per ser justos, se'ls ha de reformular d'aquesta manera:
  1. Quan estan al seu habitat natural, no criden, parlen a un volum més normal. Fins al punt que un dia varem estar prenent un cafè (+ pastis) al barri de Palermo, i allò semblava Barcelona. Això si, quan parlen mantenen la entonació i el parlar que tots coneixem amb el seu "sha" en lloc de les j.
  2. Potser perquè estavem a un bon barri, Recoleta, però el soroll era el normal del transit. Excepte el dels autobusos destartalats. A més a més, no se senten alarmes cada 5 minuts com a Santiago!
  3. Es cert, condueixen com el cul. No fan servir l'intermitent quan canvien de carril; d'un carril en fan 2... Però igual que al punt anterior, no utilitzen el clàxon contínuament com els Xilens.

Fins ara havíem fet algunes escales als aeroports de Buenos Aires, i fins i tot, aprofitant que l'Aeroparque esta al costat del Mar de la Plata, havíem passejat  pel costat del riu. Pero no se'ns passava pel cap tornar a Europa sense visitar una de les ciutats més importants del continent.


Buenos Aires, és la capital de l'Argentina, els que habiten l'altre costat de la Cordillera, una gran urb de 3 milions d'habitants, però 12 a la seva regió metropolitana. La ciutat portenya, es una ciutat de barris, cadascun d'ells amb la seva història i el seu estil propi. I en el seu conjunt, una ciutat complexa però d'estil Europeu. En alguns moments, et pot recordar que estas en un barri una mica oblidat de Paris.


Mostra un mapa més gran

No pots sortir de Buenos Aires, sense visitar el barri de la Boca, lleugerament al sud cel centre, es com anar a Barcelona i no veure la Pedrera. Eminentment obrer i industrial, nascut sota l'ampra de la immigració genovesa, es un conjunt de carrer estrets amb cases on abunda l'explosió de colors. Els punts culminants del barri són el Caminito, un petit carrer on s'agrupen tots els estereotips del bari, i l'estadi del Boca Juniors, la Bombonera. 


Puerto Madero, un port fallit, construït a principis del segle XX però que de seguida es va fer petit a causa del mal disseny i dels abundants sediments que deixaven els riuets que desemboquen al mar de la plata. Avui dia, ha donat lloc a un conjunt de canals envoltat de magatzems que s'omplen de restaurants i d'hotels. I donen pas a un barri elegant i modern. La gracia de Puerto Madero com a barri és que per una banda esta físicament enganxat amb el centre (casa rosada...) i per l'altre dona a un bonic espai natural que et permet passejar tranquil·lament fins al mar. És una barri d'aquells on a tots ens agradaria viure-hi. En certa manera recorda als docks de Liverpool.

El centre de la ciutat,  el que els argentins anomenen Microcentro, es un barri d'oficines gris, amb grans edificis on s'enclaustren els funcionaris de l'estat,  aquí hi destaca la plaça de Mayo (o de les reivindicacions) amb la Catedral,  la casa Rosada i la casa del Cabildo (on es va declarar la independència!), envoltat d'una sèrie de carrers amb els típics edificis d'oficines i algun comercial. No massa res d'especial, tot aquest gran bloc et porta fins a l'Avenida 9 de Julio, coneguda per ser una de les més amples del mon i on destaca el monumental obelisc.

A la zona nord de la ciutat, trobem l'elegant barri de Recoleta, i mes enllà Palermo.Aquests barris destaquen per tenir a la part propera al riu, un gran continu de parcs, sense aturador. Palermo és un barri que convé visitar, especialment la zona de la Plaça Cortaza, perquè els carrers estan plens de botiguetes, cafès i locals per més tard. Una mica com la zona de Portal de l'Angel.
Entre els molts parcs que hi ha, destacar el jardí Japonés (no es broma), un dels més grans d'aquest estil fora del país nipó.


A nivell practic, Ens varem allotjar al tranquil barri de Recoleta,  al hotel Intersur Recoleta. Molt correcte,  bé tampoc era barat. Queda a prop del cementiri de Recoleta, que et condueix cap a la rua de parcs que ressegueixen la "riva" nord de la ciutat. 
M'agradaria poder recomanar alguna banda on anar a fer una parrillada argentina, però no varem trobar cap lloc espectacular, i en canvi tots els llocs on varem menjar, ja sigui carn o pasta eren ben correctes.

A nivell de curiositat, mentre aquí Xile pels carrers bàsicament es veuen cotxes asiàtics, la majoria Coreans, a Buenos Aires,  et sopren veure la quantitat de Renaults, Citroens i petits Volkswaguen, a causa de les restriccions d'entrada de vehicles que hi apliquen. Casi que només es poden vendre cotxes fabricats al propi país.

 I si amb això no en tens prou...
Des de Buenos Aires, sempre tens la opció d'agafar l'avió i anar 2 o 3 dies fins a Iguaçú. Si has fet el viatge fins aquí, val la pena fer aquest petit esforç. 
Com excursió d'un dia, ens hauria agradat anar fins a la ciutat colonial, Colonia del Sacramento, a Uruguay, però al final t'adones que Buenos Aires dona per bastant, i no ens va donar temps. Hi ha ferris que et permeten fer l'excursió d'1 dia.