diumenge, 30 de gener de 2011

Com és el xilè mig...

Ahir el diari La Tercera publicava un estudi sobre com és el xilè mig. L'estudi és força interessant perquè ens permet veure com es la societat xilena en grans xifres:

- Te 32 anys (com jo!)
- Medeix 1,70 m (les dones 1,56 m)
- Té la pell morena clara (el 36% dels Xilens la tenen així)
- Els homes es casen als 30 anys i les dones amb 26.
- Té poc més de 10 anys d'estudi
- Guanya 350.000 pesos al mes (530€. Aquí es cobra en 12 pagues)
- Veu 3 hores diàries de TV.
- Deu 1 milió de pesos (1500€).
- Passa 10 nits l'any fora de casa, de vacances.
- Compra 2 llibres a l'any (normal, són caríssims)
- Tarda 1,5 hores al dia entre anar i tornar de la feina.
- Un de cada dos xilens viu millor que els seus pares.
- 6 de cada 10 pensen que els seus fills viuran millor que ells.

Com acotació a aquestes dades, també puc explicar que el sou mig d'un programador acabat de sortir de la carrera està entre els 800.000 i 1.000.000 de pesos mensuals. I el d'un arquitecte/consultant pels vols de 1.5000.000 de pesos mensuals. Que vol dir això? Per una banda, què aquí la disparitat de sous és molt alta. I que realment, perquè surti un sou mig de 350.000 pesos, veient que la gent amb carreres demandades cobra molt més,  vol dir que hi ha força gent que esta molt per sota de les 350 lucas....
El que fa dies que ens preguntem nosaltres, des del nostre prisma clarament esbiaixat, és com aquests famílies poden arribar a final de mes?  sobretot, perquè els preus del "super" tampoc són tant barats.

També es interessant veure que aquí encara es pot veure com els fills tenen unes expectatives de vida millor que les dels seus pares. Crec que a Barcelona entre la bombolla immobiliaria i la crisis que hi ha instal·lada, ja fa uns quants anys que la gent ja no té aquesta sensació.

ps. 1 luca = 1.000 pesos

diumenge, 23 de gener de 2011

Excursió: Cajón del Maipo

El Cajón del Maipo, a 1 hora de Santiago, es un dels pulmons verds que envolten la ciutat i que et permeten fer una curta escapada de la realitat urbana. El que aquí anomenen cajón es el que nosaltres anomenem vall fluvial. De manera, que al que ens estem referint a la vall del riu Maipo. La cosa xula, és que aquest "riuet" baixa des dels Andes, i de seguida que surts de la ciutat, et trobes ràpidament amb un paisatge com del d'Andorra.

Mostra un mapa més gran

De seguida que surt de Santiago, poc més amunt San Jose del Maipo, el camí deixa de ser asfaltat; i a partir d'allà, passes a un camí de terra força correcte que et va pujant i fins a unes muntanyes cada vegada més altes. Els pics que coronen aquestes valls arriben als 5000 metres. I clar, fins i tot en ple Juliol austral pots veure com als pics encara hi ha una bona toba de neu.

La gracia del Cajon és que la infrastuctura turística es força variada i hi ha molta cosa a fer, des d'anar a comprar unes Empanadas de Pino (les típiques, típiques de Xile) en una de les desenes/centenar locals que hi ha a la mateixa carretera; anar a fer esports d'aventura; o pujar fins al final de la carretera i arribar a algun dels banys termals. De manera que pots tenir un dia de cap de setmana ben complet. 



Fins ara hi hem anat un parell de vegades, la primera vam anar a fer rafting amb la resta de catalans de l'empresa, i la segona varem pujar fins a les termes. La veritat es que la situació va ser variada, mentre que al rafting, Cascada de las Animas sobre els 30€, tot va estar molt ben organitzat i el nivell de les instal·lacions era bo (excepte el bus que et torna a pujar, molt pintoresc). Quan varem anar a les Termes Morales, tot era una mica més cutre, però per 2500 pesos (ni 4€) per la remullada, tampoc no pots demanar molt. Ens queda pendent pujar una mica més i anar fins als Baños Colina, que segons diuen, tenen una vista molt espectacular.

Per menjar, es coneguda la Casa en el Bosque, perquè l'edifici es xulo. Però casi que el millor és comprar unes empanades pel camí i allà, anar només a fer-hi un cafè, i veus l'edifici igual. Perquè la lentitud del servei és exasperant.

dimecres, 19 de gener de 2011

Excursió: Cachagua i Zapallar...

Si vas a la platja hi et trobes amb aquests individus?


Com et pots imaginar que estarà l'aigua?... Això mateix és el que ens va passar el diumenge.Varem agafar el cotxe i varem pujar fins a uns 200 km al nord de Santiago, fins la zona de Zapallar amb la intenció de remullar-nos una mica pel Pacific aprofitant que som el que som en ple l'estiu austral. He de confessar que banyar-nos, molt no ens varem banyar, però veure els pingüins va estar molt bé.

Mostra un mapa més gran

Zapallar és un petit poble de platja on estiueja la classe alta de Santiago. Dins de la Comuna de Zapallar hi ha la zona de Cachagua, una bonica platja d'arena ben blanca que té un illot a l'extrem nord. Aquest illot, que està només a 100m de la costa, destaca per ser una reserva natural on hi viuen uns 2000 pinguïns, uns quants pelicans i varies especies més d'ocells. 
No ens enganyem, a Xile hi ha molts més llocs on veure els Pinguïns, i millor, però com a presa de contacte no està malament. Gracies a la corrent de Humboldt, que ve de l'antartida, l'aigua del mar que recorrela costa Xilena está prou freda perquè hi visquin els pingüins sense gaires problemes de temperatura.

Al ser on lloc on estiueja la classe alta, la costa de Zapallar està lliure d'atemptats urbanístics i només hi trobes mansions amb els jardins ben cuidats. De manera que és de bon visitar. A més a més, la zona on hi ha l'illot està ben habilitada perquè s'hi pugui passejar sense gaires problemes. Per menjar, recomanen anar al Chiringuito, per gaudir de les vistes del port i del marisc Xilè (abundant i  lleugerament econòmic pels nostres estàndards). però quan vam arribar-hi ja estava ple... la propera vegada reservarem i actualitzaré el post.

dilluns, 17 de gener de 2011

Petits detalls....

Xile en general és un país que es pot considerar avançat i del primer món. Però, encara té algunes coses que et fan pensar que encara els falta una bullida. Per sort no són coses terriblement importants, però sí una mostra de que és un país amb ràpida evolució.

  • Grues pels cotxes espatllats. Ens va costar trobar-ne, però certament, hi ha alguna grua pels cotxes espatllats, però no es habitual veure'n. El realment comú, es veure com un cotxe estira un altre amb una corda o una cadena o el que tinguin més a mà. I el pitjor és que mentre estiren de l'altre cotxe són capaços de posar-s'he en una via ràpida i anar a 30km/h.....
  • Les "autopistes". En lloc d'autopistes s'haurien de dir carreteres de 2 carrils per sentit i de pagament. Perquè per allà hi circula de tot. T'hi pots trobar bicicletes, gent creuant, gossos creuant.... I el més fort, és que quan hi ha un túnel et trobes un cartell que diu: "Ciclistes, feu servir l'interfono per avisar el servei que us ajudarà a creuar". Atenció a la foto. 

  • Les alarmes. Com que tenen la població mig atemorida, és molt comú que la gent es posi alarmes a casa, al cotxe, a la feina... El problema és que aquí no passa com a Catalunya que és obligatori connectar-les a una central d'alarmes, i clar aquí et pot tocar un veí a qui li sona l'alarma cada 2 díes i simplement, no passa res. Perquè la policia (els Carabineros) no hi poden intervenir, ni tampoc els pot multar. Només per posar un exemple, el día 1 de gener va estar sonant una alarma en una plaça principal de Valparaiso durant més de 8 hores i no va passar res....
  • Neteja i reciclatge. Com ja vaig explicar en una altre entrada, el tema del reciclatge diríem que encara esta començant i que bàsicament només separen la brossa 4 gats. El que també sorprèn, és que aquí encara no han arribat les màquines per netejar els carrers i encara van amb la força humana. És a dir, que els de Ros&Roca farien bé de venir fins a Xile, perquè hi trobaran un mercat totalment verge.

diumenge, 2 de gener de 2011

Nadal a Xile

El Nadal a Xile, és més un Sant Joan que un Nadal, perquè a 30ºC és difícil menjar escudelles, canalons i tot el que mengem normalment.

Bàsicament, el Nadal Xile se centra amb el 24 a la nit, el dia en que ve el Viejito Pascuero i porta els regals. De manera similar a com fem nosaltres, la gent també decora les cases i també es posen arbres de Nadal. I fins i tot, posen la decoració una mica abans que nosaltres.
Com és d'esperar, els centres comercials, intenten fer el seu agost (i mai més ven dit) i omplen les botigues de decoracions de nadal i de Viejitos Pascueros esperant als nens per a rebre les cartes. La diferencia principal, és que aquí els pobres Viejitos es foten de calor, i les seves ajudants van amb mini-faldilles. Però no ens enganyem, tampoc són sueques...

A nivell gastronòmic, l'estrella de les festes és el Pan de Pascua. El Pan de Pascua és com una mena de Panettone, perquè també és com una magdalena gegant, farcida de fruits confitats. Però en lloc de ser esponjós, és més dens i granulat  i amb més gust a canyella. Al super pots trobar torrons Argentins, però amb la calor que fa, tampoc bé molt de gust.


Cap d'any, 
Aquí la costum és celebrar l'entrada del nou any amb focs artificials. A Santiago els llencen des de la torre de telecomunicacions que hi ha al centre. Però el que realment fa la gent, és anar fins la costa i veure els focs sobre el mar. I un dels destins més especials es anar a la zona de Valparaiso - Viña del Mar, perquè al ser una badia molt tancada, d'es d'un poble també veus el focs del poble del costat. 

Segons ens han dit, el tema dels 12 grans de raïm és conegut però no habitual. Altres tradicions és anar a fer una volta pel carrer amb una maleta buida, perquè l'any nou et porti viatges.



Nosaltres varem anar a Valparaiso, com mig Santiago, i realment varem flipar amb els focs. Són força més espectaculars dels que tenim per aquí. Com a curiositat, a Valparaiso el canvi d'any el marquen les sirenes dels vaixells de l'armada xilena.

Els reis,
Saben qui són, però no els apliquen. Així que el dijous haurem d'anar a treballar...