dimarts, 27 de febrer del 2007

Pay per WIFI...

Curiós el que he llegit sobre la xarxa FON i Starbucks. Ja que innocentment hem pensava que els Starbuks donaven Internet a tothom que hi anava a fer un cafè. I ara he pogut comprovar que això no es així. I que a sobre la tarifa de connexió no és exageradament mòdica, perquè és de 10$ al dia. Tot a sortit, perquè ara FON, vol robar els clients de WIFI a Starbucks i crear una xarxa alternativa, posant punts d'accés al costat dels locals Starbucks. Oferint el seu Internet per només 2$ :-0. Si ho aconsegueixen, es ben possible que li prengui bona part del negoci als d'Starbucks.
En tot cas, no se pas si aquí Barcelona això funciona igual o el WIFI als Starbucks es gratuït. Perquè només acostumo a anar-hi quan estic pel món.

Tot això lliga amb que quan vaig anar als USA, l'estiu passat, vaig estar a punt de comprar-me una IPAQ amb WIFI per poder trucar amb l'Skype a casa per un preu mòdic des dels Starbucks. Però, sembla que vaig fer bé de no fer-ho i a canvi pagar el Roaming. Perquè de 10$ + els 4$ del Frapuccino, la trucada hauria sortit un pel cara.
Tot i així, no tan cara com els 20$ que ens van intentar cobrar els de l'hotel de San Francisco per fer una trucada a un mòbil dels USA!!! Això si què és un abús, i la resta són tonteries.

En resum, sembla que encara no es pot anar pel món confiant exclusivament amb les xarxes WIFI que ens trobem. Tot i que els telefons amb Windows Mobile com el Qtek del Joel són molt molons...

divendres, 23 de febrer del 2007

A casa estem igual....

Ostres, que bona aquesta escena de Clerks II, l'hauré de mirar. Perquè casa hem tingut la mateixa conversa respecte el Senyor dels Anells... però amb aixó que els arbres també es passen el dia caminant no hi havia caigut :-)
La propera vegada ho tindre en compte :-)





Amb Star Wars tenen una mica de raó, les 3 primeres pelis són més fluixes i en Jar Jar és infumable.

dimecres, 21 de febrer del 2007

Shrek is back...

Os3, espero que l'estrenin aquí per les mateixes dates que als USA, perquè ja tinc ganes de veurela.

1000 milions de bombetes...

Està bé la campanya que: http://www.onebillionbulbs.com , que proposa substituir les bombetes normals per les de baix consúm.

A casa ja fa temps que ho vaig fent a mesura que les velles es van morint, i de fet la llum d'aqustes m'agrada més. El què és una llàstima, es que encara no n'hagin tret cap mòdel per substituïr les bombetes dels llums halogens. Perquè de fet, les halogenes són les que més gasten. I n'hi ha per tot arreu...

Per cert, ho he llegit a microsiervos.com

dimarts, 20 de febrer del 2007

Actualització critica requerida...

Com cada dos dies, avui quan he obert un pdf l'acrobat m'ha tornat a dir que havia sortit una actualització i que s'havia d'actualizar; ahir, el Java hem va dir el mateix missatge; I perquè en aquest ordinador no hi ha antivirus, perquè sinó també podríem comptar amb el seu missatge d'actualizació. Casi com si fos el seu bon dia.

Segur que aquestes coses és poden configurar, i dir que no vols que se t'actualitzin cada dia, però crec que ningú ho acaba fent. El problema de debò, apareix quan tens un usuari, normal i corrent, i se li obren totes aquestes pantalles d'actualizació diferents i variades cada cop que encén l'ordinador, pot arribar un punt on no sap què està fent. I encara menys si no parla anglès...

I no és per estar en contra de que els software s'actualitzi. Però més que aquest regne de taifes que hi ha ara mateix, el més adequat seria fer un gestor d'actualitzacions comú, semblant al Windows Update, però genèric per les principals aplicacions i que accedís a un únic repositori de descarregués (semblant al que fa l'ibiblio amb el maven per J2EE). Ja que això estandaritzaria tot el procés i evitaria que s'hagin d'aprendré a fer anar una a una.

dilluns, 19 de febrer del 2007

4 regles per detectar el phishing bancari...

Últimament estic rebent molts mails de pajarus que intenten suplantar la identitat d'algUn banc amb la malevola intenció d'aconseguir les meves dades. El que s'anomena el phishing bancari.

No crec que gaire gent hi caigui, però tot i així hi ha 4 regles, que són casi de sentit comú, però que van molt bé per a saber si un mail es verídic o no:

1. No ets client del banc que remet el missatge. Si no ets client del banc, aleshores ja pots esborrar el missatge directament. Un banc, no es posarà mai en contacte amb persones que no en siguin clients, i encara menys per Internet. Ja que això violaria la LOPD.

2. Un banc mai no et demanarà les teves dades per internet. Ni tampoc mai les perdrà.... com tampoc no t'hauria de perdre els diners. Pel seu propi bé.

3. Els missatges provinents d'un banc estan ben escrits, tenen gent que cobra per escriure. I per tant compleixen la regla: el subjecte i el predicat d'una frase tenen concordança en gènere i numero. Si el mail és en castellà, acostuma a estar escrit en castellà de Valladolid.. o més ben dit de Santander. Per tant un mail on et diuen que hi ha hagut una "occurrencia en el servidor" o que "Esta carta se automaticamente manda a cada cliente" no és gaire de fiar.

4. Els links apunten cap a adreces raonables. Molts d'aquests mails tenen links o imatges que s'han de clicar. Tot i que l'enllaç que apareix al escrit al mail sembla apuntar a la pàgina correcta, quan mires cap a on apunta l'enllaç (surt impres a la barra d'estat de la pantalla) veus que el desti es d'allò més curiós: com gruposantahder.hk.... quan hk és el domini de Hong Kong.

divendres, 16 de febrer del 2007

L'any que la coca de llardons va arribar a 25€ al kilo...

Aquesta frase és una adaptació d'una frase de Frederik Forsyth a la seva novel·la "Icon". Però, tot i així, qui hauria dit fa només 5 anys que farien pagar 25€ * 166,386 = 4159,65 pts per un kilo de coca de llardons!!
O ahir ens van "timar" o realment hi ha algú que fa l'agost cada cop que hi ha una festa d'aquestes. Perquè per Sant Joan venen les coques que més de semblar farcides de crema sembla que ho siguin d'or i diamants. I amb els panellets més val no parlar.

El fet és curiós, perquè amb una barra de pa és molt senzill anar al forn del costat per estalviar-te 5 cèntims (en igual nivell de qualitat/preu). Però en canvi, en el dia especial podem tirar la casa de la finestra per un producte similar. Només perquè ens han dit per la TV que és tradició i que per això s'ha de comprar. I la coca segueix sent la mateixa que cada dia veiem al mostrador del forn i a qui no fem cap tipus de cas, però ara ja ha esdevingut un producte de compra per impuls i que ens reportara uns beneficis infinits quan ens la mengem....

I més val no parlar dels paquets de carbó que porten els reis... perquè aquests ja no conec ningú que els obri.

Un, dos, tres, provant...

Com que els blogs estan tant i tant de moda, només he volgut provar que se sent quan en tens un.
Ara, ja només queda trencar l'ampolla de cava. I que hi hagi molta sort.