diumenge, 30 de desembre del 2007

El regal d'aquestes festes...

El regal estrella d'aquestes festes a les cases de molts ministres i consellers serà aquest "Train Simulator":

És el regal perfecte perquè alguns ministres aprenguin per on pot i per on no pot passar un tren i perquè molts consellers, somiadors, s'imaginin a ells mateixos conduït un tren des de Sants, passant per sota les ruïnes de la Sagrada Família i fins a Perpinyà.

Bona Entrada d'any per tothom i aneu amb compte de no descarrilar!

dilluns, 24 de desembre del 2007

La setmana del desastre....

Soc un desastre amb potes, amb només una setmana he perdut el paraigües i la bufanda. Crec que mai no havia perdut ni una bufanda ni un paraigües. I ara de cop he perdut les dues coses. Deu ser que últimament estic molt despistat...

Per sort, amb la quantitat de pluges que tenim darrerament, poques oportunitats més crec que tindré de perdre paraigües... De la bufanda no puc dir tant, perquè aquest any sembla que el fred apretarà fort.

Bé, si algú hem vol fer un regal, ja li he donat forces pistes de què hem fa realment falta.



dimecres, 12 de desembre del 2007

They thought we wouldn't notice....

Aquesta web youthoughtwewouldntnotice.com (et pensaves que no ens en donaríem compte) recull el que se'n podrien dir dissenys massa similars, per no dir còpies. Està bé veure que la originalitat a vegades no és del tot original.

De fet, a vegades no cal anar tant lluny per a adonar-t'he que hi ha coses que no són tant originals. Per exemple aquests dies ha Irlanda vaig veure un anunci que vaig trobar força familiar. Només que allà en lloc de promocionar el Català, anunciaven un banc. No se pas que va ser el primer si l'ou o la gallina...

dimarts, 11 de desembre del 2007

Irlanda...

Aquest pont hem aprofitat per anar a Irlanda a veure una amiga de la Gemma que viu allà. De manera que varem anar primer un parell de dies a Dublin i després varem agafar un tren fins Waterford, què és on viu l'amiga de la Gemma.

Que dir d'Irlanda? doncs què m'ha agradat força. Per una banda, Dublin és una capital força petita i no té cap element que la faci destacar especialment. Però en canvi, la ciutat en el seu conjunt està força bé. De fet, el que vaig entreveure sota la pluja insistent hem va recordar una mica a Copenhagen. També, perquè a Dublin com a Copenhagen el museu al que cal anar és el de la cerveseria de la ciutat, en aquest cas la Guinness.
En tot cas, Irlanda és més coneguda pels seus paisatges rurals i per les seves costes que per la seva capital. I en aquest punt no defrauda gens ni mica.

Hi ha dues coses d'Irlanda que hem van sorprendre força, el primer de tot va ser que es un "driving country", és a dir un país pensat per els cotxes. Tant al propi Dublin com a Waterford, tot esta pensat perquè es vagi en cotxe. Fins i tot al centre de Dublin els semàfors estan super mal coordinats i per creuar un carrer has de fer combinacions estrambòtiques. L'altre cosa són els preus, no m'esperava que tot fos tant car, i no parlo de menjar a fora sinó dels preus del menjar als supers. Res no baixava dels 2€... ni França és tan car.

Dues recomanacions a Dublin,
  • El Temple Bar Hotel, ens el van recomanar i va complir plenament les expectatives. Molt cèntric i una qualitat/preu força bona. El més divertit és que fins i tot ens van atendre en Català.
  • Un bon lloc per menjar: el restaurant Gruel, 68 Dame St, des del carrer no donaries ni un duro per ell. Però com que la Lonely Planet el recomanava i vam entrar. Menjar Irlandes molt bo. Si hi aneu no dubteu provar aquesta cervesa orgànica, es bonissima!