360º...

Ahir a la nit varem anar al segon concert d'U2 a Barcelona. Crec que per justícia el primer que he de dir és no soc un gran fan del grup, me n'agraden un grapat de cançons com Pride, With or withouth you, Bloody Sunday, The origin of the spices,... però no me'n considero un fan. No negaré que són un dels grans de la música i per això varem fer una mica la compra compulsiva.

Només entrar al camp, ja s'hem van posar els peus de punta, entrar a la pista del Camp Nou amb les grades plenes és una gran sensació. S'ha de viure!, Ets allà baix i veus les grades enormes al teu voltant. Després gires el cap i t'adones de la immensitat de l'escenari, Spacesation, què és enorme i completament envolvent. La pantalla és molt gran, prou gran perquè al principi no t'adonis què és una pantalla, i molt dinàmica, sobretot quan evoluciona durant el concert. Impressionant.
Bé, sent una mica critic, durant el concert hem vaig adonar que el públic que estava al gol sud, al darrera, nomes va poder aspirar a veure el cul del Bono... és una pena que l'escenari no giri els 360º.

El concert va ser XXL, varen començar amb Breathe (del últim album) i varen seguir un total de 24 cançons, intercalant les del darrer disc amb les clàssiques de tota la vida. També hi va haver el petit homenatge de rigor a Michael Jackson quan van versionar dos fragments de cançons seves. Per mi, el millor moment va ser quan van encadenar Vertigo amb Bloody Sunday i Pride., després el nivell del concert ja va tendir a baixar perquè es varen començar a intercalar entre les cançons els anuncis de les diverses causes i ONGs en les que col·laboren. I finalment a nivell personal, hauria preferit que acabessin amb la mítica With Or Without You, tal i com fan el 50% de les discoteques (la resta tanquen amb In my way... de'n Sinatra).

No hem penedeixo gens ni mica d'haver-hi anar, però potser si que us diré que el contenidor va estar una mica per davant que el contingut. Ai, no hi he pensat, els teloners van ser Snow Patrol, simplement correctes.

Una bona noticia...

Algú pensarà que aquest blog s'ha convertit en un blog especialitat en mòbils, però només és casualitat. La bona noticia és aquesta:

"Els mòbils tindran un carregador universal a partir del 2010 i basat en la tecnològica micro-USB"

És una molt bona noticia, perquè a casa tenim fàcilment mitja dotzena de carregadors de mòbils i tots diferents. I el dia que se't acaba la bateria, apa, emporta't el carregador excursió fins la feina. Ara en canvi, en tindràs un a cada lloc i s'ha acabat.
En tot cas, no se que passarà a partir de que és llanci el nou estàndard. Els mòbils seguiran anant acompanyats del carregador? hauràs de comprar el carregador a part? ... hem fa por que no passi com la festa major de Gualba de fa un parell d'estius, quan van començar a utilitzar els gots reciclables per la festa major. El problema va ser que cada dia treien gots d'un color diferent i des del propi programa de la festa major t'animaven a fer-ne la col·lecció... tot molt ecològic.

De fet, molta gent pensarà que la UE no fa res, però si que és cert que en aquests temes estan prenent la iniciativa i també són responsables de les successives baixades de preus de les trucades a nivell europeu. Fins a l'absurditat que a partir d'avui, crec, és més barat enviar un sms des de l'estranger que al vei del costat.

Joguina nova (i 2). Samsung F480v...

La cosa bona de canviar-nos de companyia és que ara tenim dos mòbils nous a casa. L'últim a arribar ha estat un Samsung F480v, rosa!. Com que no el portaré jo, puc parlar menys amb propietat, però si que us en puc fer-ne un petit esbos.

A diferencia del Nokia 5800 XpressMusic, que vaig comentar fa poc, aquest Samsung no és tant potent a nivell tècnic. Bàsicament el destacaré per:

• La pantalla tàctil d'alta resolució. Crec que multitouch i tot.
• Càmera de 5 megapixel.
• En principi porta una targeta de memòria SD, però és una promoció i l'has de demanar i potser t'arriba...
  

El primer del que t'adones quan agafes el mòbil és que aquesta gent de Samsung han fet un terminal molt elegant, amb uns bons acabats metal·lics, en aquest cas acompanyats d'alguns plàstics roses. Però amb un resultat final molt bo. Un cop l'engegues la sensació millora, perquè tot i no tenir unes especificacions espectaculars t'adones de que la pantalla és molt bona i que la reacció al contacte és còmode, i la navegació molt àgil gràcies a la usabilitat de sistema operatiu. Potser l'únic que se li pot retreure és que al primer dia se't engeguen mil coses sense voler, però quan t'hi acostumes és un telefon amable. En comparació, es més còmode que el Nokia 5800.

També, m'ha agradat força la pantalla inicial del mòbil, amb la barra lateral que dóna accés directe a les aplicacions més comuns, gràcies a les bones reaccions de la pantalla és una bona opció per anar estirant les aplicacions que fas servir més sovint i portar-les al centre de l'escriptori. Per cert, quan dic estirar, és estirar. A nivell d'aplicacions, porta tot allò que ens pot fer falta (o que almenys jo acostumo a fer servir habitualment): radio, reproductor de música, múltiples alarmes, aplicació de compte enrere,...

El que encara no entenc és com aquesta gent de la Samsung han pogut fer un mòbil, modern (3G, tàctil...) però sense WiFi. El fet que no tingui WiFi és el que més li trobo a faltar, perquè tampoc no hem plantejo utilitzar Internet-3G amb les tarifes que hi ha actualment, de manera que moltes de les propietats que aporta el telèfon no les farem servir mai o casi mai. Una llàstima.

En resum, un bon telèfon, però només recomanable per a qui vulgui tenir un mòbil tàctil, però només per trucar i escoltar música.

La Champions. Curiositat matemàtica...

O quin criteri he seguit per encertar el resultat de la final i per tant guanyar la porra de la feina:

Madrid 2 - Barça 6
Barça 4 - Athletic Club 1
Barça 2 - Manchester United 0

La sèrie matemàtica és perfecte. Cada partit hi ha 2 gols menys pel Barça i un menys pel rival del Barça.

Per cert, com que no vaig tenir sort al sorteig per anar a Roma. Ahir varem anar a veure el partit al Mini-estadi i va estar molt bé. Molt millor que a casa o a un bar. En tot cas espero que a la propera, potser l'any que ve al bernaveu, tingui més sort i poder-hi anar en directe. Us imagineu guanyar la Champions al bernaveu?

Joguina nova. Nokia 5800XpressMusic...

Els de Movistar hem van convidar a marxar quan van treure el repetidor del barri. Així que he pogut gaudir dels avantatges de canviar d'operadora i m'he autoregalat un Nokia 5800 XpressMusic. El 5800 XpressMusic és un d'aquest mòbils amb pantalla tàctil que han sortit darrerament, de fet hi ha qui el classifica com l'iphone dels pobres. Perquè té una mica de tot:

• Pantalla tàctil (crec que això ja ho he dit) d'alta resolució, tot i que no multi-touch.
• Càmera de 3.2megapixel amb òptica Carl Zeiss.
  
• Internet a través de Wi-Fi.
• GPS.
  
• Accelerometre per a detectar moviments i adaptar el sentit de la pantalla (horitzonal/vertical).
• 8Gb de memòria a traves d'una targeta SD, que et regalen.
• Com a sistema operatiu té un Symbian S60 5à edició, força menys glamuros que l'Android de la Google o el Windows Mobile, però molt més difós.

Només obrir la caixa t'adones que Nokia ha cuidat molt el producte, perquè incorpora un gran ventall d'acessoris de sèrie: el kit de mans lliures, una funda, el cable usb (no estandard) per a connectar-lo a l'ordinador, un cable per a connectar-lo a la tele!, una petita pua per ajudar-te a introduïr text i un llapis de recambi. L'aspecte del mòbil segueixi la línia dels Xpressmusic de Nokia, un estil plasticos que vol semblar juvenil i físicament és un pel massa gruixut pel meu gust.

Però parlem de com va, que en el fons és l'important. Despres d'uns quants dies d'aprenentatje, puc dir que el telèfon en general va bé, força bé. El màxim del que es pot acusar a Nokia és d'haver tret un producte quan encara li faltaven un parell de bullides. El més greu que he trobat són alguns defectes d'usabilitat, especialment a nivell de cohèrencia: a vegades no se si he de fer un click o 2 per accedir a algun lloc i sobretot trobo que la pantalla principal està una mica desaprofitada. Però estan apareixen noves actualitzacions del software del mòbil, que també està en Català, i per tant entenc que amb el temps les aniran corregin.
També hi ha coses que no acabo d'entendre, com pot ser que un mòbil de gamma mitja-alta no porti cap aplicació de compte-enrere? (ara s'hem passarà l'arros) o per a syncronitzar-se amb el Google Calendar? ... tot i que ara ja estic provant una de pagament què és diu GoogaSync.

Respecte a la camera, és correcte, de fet ja fa temps que no hem deixo impressionar pels objectius Carl Zeiss... aviat els trobarem a les màquines de café. I l'aplicació de mapes està molt bé, llàstima què és una versió de prova de només 3 mesos i per tant, crec que miraré de no acostumar-m'hi. Les aplicacions de música i radio són bones sense arribar al nivell del ipod i el navegador d'Internet és correcte, de sobres per mirar el correu i 4 coses més. Com a millora he trobat aplicacions com que el Fring que et permeten fer servir l'Skype o el Gtalk des del mòbil i que trobo molt útils per quan vas de viatge.

En resúm, n'estic content, millor si fos una mica més primet, però té un nivell de qualitat-preu força adecuat.

Del 4-0 al concert de Manel...

Ahir a la nit, aprofitant que ja érem a Andorra varem baixar fins la Seu d'Urgell al concert de Manel. No se si coneixeu aquest quartet barceloní, però ahir ens van enlluernar amb un gran directe. En un bon espai, una antiga església, varem poder gaudir d'una bona mostra del seu repertori, encara limitat, però molt potent, i amb unes molt bones dosis d'improvisació. A anys llum de grups com Oasis, que tenen 10 vegades més repertori, però 0 expressivitat.

Us recomano que passeu pel seu Myspace i escolteu les cançons disponibles: http://www.myspace.com/gatmanel.

De fet, anar al concert de la Seu d'Urgell no va ser una cosa improvisada, sinó que després de diversos intents a Barcelona, on sempre ens varem trobar amb el cartell d'entrades exhaurides, a la tercera va anar la vençuda!

Personalment, m'ho vaig passar tant o més bé, que el dimecres veient la primera part del Barça - Bayern. Per cert, algú sap com es diu fer una toba en alemany?

Avui he dinat per 1€...

Una imatge val més que 1000 paraules:Avui al Restaurant Morryssom que hi ha al costat de la feina, han tirat la casa per la finestra i han posat el menú a 1€, segons diuen per ajudar a superar la crisi. I no és la primera vegada ho fan.

Normalment hi anem més a esmorzar els divendres que ha dinar, però avui hem fet una excepció. En tot cas és una llàstima que avui no fos el dia de l'arros negre....

Que no m'agrada d'en Guardiola...

Potser aquesta entrada semblarà una mica oportunista. Però hi ha una cosa que no m'agrada d'en Guardiola, no m'agrada que no faci tots els canvis. A vegades sembla que és una mica tacanyet, i prefereix tenir jugadors arrastrant-se pel camp que fer un canvi.

Per exemple, al partit d'avui contra el Lió estava clar que els últims 20 minuts ni l'Henry ni en Messi no farien gaire perquè ja no s'aguantaven, però en canvi no ha canviat a ningú i en total només ha canviat 1 jugador en tot el partit. I jo crec que un Bojan descansat pot donar molta més guerra que un Henry esgotat. O no?

Una cosa que m'agradava d'en Rijkard, de les primeres temporades, és que sabies que al minut 15 de la segona part hi havia el 1r canvi i els següents anaven sortint progressivament. En canvi ara, casi has de pregar perquè els fàcin...

Recomanació 'Bienvenue chez les Ch'tis'...

Només 4 ratlles, per recomanar-vos que aneu a veure 'Bienvenue chez les Ch'tis' o com l'han traduït aquí 'Bienvenidos al norte'. És la pel·licula més taquillera de l'història de França, i realment s'ho han guanyat a pols, perquè és diverita, molt divertida. De fet, no recordo haver rigut tant en un cinema en molt de temps.

Esta basada en el típic tòpic nord/sud, però el desenvolupament està molt currat i té escenes molt divertides. I qui en vulgui més, a fer cua als cinemes; o el trailer aquí.

A si, millor en versió original... i sobretot subtitulada.

Liverpool & Manchester...

Aprofitant una oferta d'aquestes de Ryanair i que la lliura no para de baixar. Aquest cap de setmana hem anat d'escapada a Liverpool i Manchester. El que s'anomena el Nord-est d'Anglaterra.


Mostra un mapa més gran

Liverpool, encara que sigui fins i tot difícil de creure, Liverpool és alguna cosa més que els Beatles i un equip de futbol. De fet, és una ciutat portuària que ha estat molt important al llarg dels segles, i encara en conserva l'encant. De tota manera, els fans dels Beatles hi trobaran tot allò que desitgen: una recreació de The Cavern, al propi Mathew Street, un museu dels Beatles, la típica botiga de souvenirs oficials... i fins i tot un tour que et porta a tots els llocs on cal anar per a ser un bon fan; i que no varem fer.

Que dir de la ciutat? doncs que la visita és interessant i dóna per un dia. De fet, m'ha agradat molt com han sabut recuperar la zona dels molls per la ciutat, especialment l'Albert Dock, on hi ha una sucursal de la Tate de Londres i el propi museu dels Beatles. I també val la pena visitar el centre i la seva zona monumental; Especialment ara que fa poc que ha estat renovat per la capitalitat europea de la cultura del 2008.


Manchester. Crec que no es possible entendre Liverpool sense Manchester, ja que bona part de les mercaderies que arribaven al port de Liverpool, com el cotó, anaven directes a Manchester per ser tractades a les indústries tèxtils que allà hi havia.

De fet, el gran merit de Manchester va ser saber domesticar les màquines de vapor, i no només per a les fàbriques sinó que la línia de tren entre Manchester i Liverpool va ser la primera del mon de passatgers. Per això, la meva recomanació es visitar el museu de la ciència MOSI que sita on hi havia l'estació original. Juntament amb el barri de Castlefield on hi havia les antigues fàbriques tèxtils i els canals que els proveïen de mercaderies i ara s'ha convertit en un bonic barri residencial.

Com a ciutat, el centre és més gran que el de Liverpool i te coses a veure, però tampoc és espectacular. Manchester no va créixer fins fa 200 anys. Per això, varem fer una escapadeta fins a Old Trafford, que el ManU sempre m'ha fet més gràcia que el Liverpool .

Per a Manchester si que tinc una recomanació gastronòmica a fer, The Ox, un pub de Castlefield que ha sabut adaptar la cuina clàssica anglesa als nous temps.