divendres, 24 de desembre del 2010

Telèfons 902....

Els telèfons 902 van néixer, al seu moment, perquè tothom pugues accedir als telèfons de contacte de les empreses en les mateixes condicions, independentment del lloc on visques. De manera, que els de Madrit no paguessin menys que la gent de "provincias".

Amb el temps, el que havia de ser un avantatge d'aquest tipus de línies, tothom paga igual, s'ha convertit amb un problema. Perquè amb l'aparició de tarifes planes per Internet, que incorporen a la vegada les trucades nacionals gratuïtes,  el tothom paga igual, s'ha convertit amb un tothom paga. Perquè una cosa que tenen en comú totes les tarifes planes, és que s'han descuidat d'incloure els 902. I per això, s'han convertit de facto amb els únics números que apareixen a les factures de telèfon.

Però quan vius a l'estranger el problema pren una nova dimensió. Perquè aquests números no són accessibles des de l'estranger, és a dir, tu pots intentar marcar +34 902 xxx xxx amb totes les esperances del mon, però l'intent és completament infructuós. I un cop t'adones que per molt que ho intentis el resultat és sempre el mateix, aleshores comença la odissea per saber a qui número has de trucar. Perquè no se per quin motiu és, però les empreses, o el tenen amagat per la web o simplement no publiquen a en lloc quin és el telefon equivalent al 902. Cosa que toca bastant els c..., perquè quan necessites trucar-hi acostuma a ser per alguna cosa important (problemes amb la targeta de crèdit....).

En resum, he identificat un altre invent inútil dels amics de les telefòniques. I que de fet, es bastant més molest que els llistins que ja vaig identificar fa una temporada. Mentre no desapareguin del mapa, haure de seguir utilitzant les webs agregadores d'alternatives als 902.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Ofertes que no són ofertes...

Una curiositat dels supermercats Xilens és que durant al cap de setmana hi ha molts comercials que hi fan accions directes de màrqueting. No es exagerat dir que ahir en vam trobar almenys en 4 seccions diferents.

Ahir, vaig parar-me a escoltar-ne uns, perquè feien ofertes d'una xocolata amb avellanes de la Nestle, Sahne-Nuss, que realment és molt bona. M'oferien una tauleta de 250gr per 1800 CLP. El problema, es que hem va venir al cap que normalment jo la compro per 960 CLP. I clar, no ho vaig veure gens clar, perquè, si apliquem una senzilla regla de 3: 

Si, per 160 grs paques 960 CLP,  per 250 grs hauries de pagar 1500 CLP.

El problema va ser, que més tard quan varem anar a buscar el paper higiènic i ens varem adonar que:

- 4 rotllos: 1439 CLP. 359 / unitat
- 8 rotllos: 2999 CLP. 374 / unitat

Això que sembla una tonteria, és un canvi d'esquema molt gran per a nosaltres. Perquè en el nostre subconscient sempre tenim el referent, de com més gran el paquet, més barat el preu per quilo/unitat. I aquí està clar que no té perquè complir-se. De manera, que a partir d'ara haurem d'anar en peus de plom.
Tot això hem fa pensar, què és molt important que els nens aprenguin matemàtiques i tinguin esperit crític, perquè sinó, quan siguin grans els hi colaran qualsevol cosa en forma d'oferta.

Per cert, professors de matemàtiques aquí teniu la base per a un exercici en el proper examen: "Si vas al super i t'ofereixen una oferta de xocolata..."

dissabte, 11 de desembre del 2010

Reciclar a santiago, missió impossible?

Per a nosaltres que venim de Barcelona, Santiago és un canvi de paradigma. Mentre que a Barcelona ens estan acostumant a tenir un número casi excessiu de contenidors (Orgànic, paper, vidre, plàstics i residus), i a vegades fins i tot et sents fiscalitzat per l'ajuntament. Aquí les coses són força més senzilles. Al nostre edifici tenim a cada pis el típic forat que surt a les pel·lícules americanes i allà es on va la bossa d'escombraries. La tires pel forat,  i la cosa desapareix.
A més a més, ens han demanat que no hi tirem el vidr perquè es perillós quan baixa pel conducte. Però ningú et garanteix que després, un cop recollit, no acabi anant a parar tot al mateix lloc. L'única cosa que tinc clar que separen són els diaris vells, i perquè m'han dit que una empresa els compra.

I no és que al meu edifici siguem uns porquets, sinó que a nivell municipal la cosa no està gaire millor. Perquè nosaltres vivim a un barri, Las Condes, que a Barcelona estaria per sobre de la diagonal, i per als 280.000 habitants només hi ha 10 llocs amb contenidors de vidre i plástic habilitats.

L'altre tema que fa clamar al cel, són les bosses de plàstic. Aquí el concepte de bosses de cotó o de fer pagar al client per les bosses encara no ha arribat. I quan vas al super t'inunden de bosses com si tinguessin una font infinita de bosses de plàstic. I quan els dius, no gràcies que ja porto una bossa de casa, estic segur que pensen:  "apa, un altre europeu excèntric. Aquest es pensa que salvarà el mon".
Ahir, ja va ser espectacular, quan vaig arribar a casa el porter (algun dia parlaré de la plantilla que tenim a l'edifici) hem va donar 30 bosses d'escombraries negres. Per passar el mes!! I jo vaig pensar, que en faig jo ara, d'aquestes bosses, munto una empresa d'exportació?