dissabte, 13 de setembre de 2014

Impressores amb Passaport...

Fa uns anys us vaig parlar de les impressores d'injecció de tinta, com un producte captiu. La compres a un preu raonable, però després et venen la tinta més cara que una bona Ginebra. Per als fabricants, la tinta és com el petroli per als Xeics àrabs.

Però en aquell moment encara no havia descobert que les impressores necessiten passaport per poder viatjar. ¿Que vull dir amb això?  Ben senzill, les impressores comprades a Asia o Amèrica, no funcionen a Europa. No es que deixin de funcionar ipso-facto només creuar la frontera, sinó que els fabricants han dividit el món en diverses regions i cada impressora només és compatible amb la tinta de la seva regió

En el nostre cas, varem portar una impressora Hewlett-Packard (HP) de Xile (en vaixell), i un cop acabada la tinta, quan varem anar a comprar un recanvi, la sorpresa va ser que no hi havia manera de trobar-ne. Primer perquè no n'hi havia cap del fabricant amb el mateix codi, i un cop amb els compatibles, directament per missatge d'error.

Els fabricants de DVD van fer el mateix, i no ens va agradar. Però com a mínim als DVD apareixia un codi de regió al paquet i sabies a que t'arriscaves. En canvi amb les impressores la regionalitzacíó s'ha mantingut "bajo un tupido velo" i no apareix ni en el paquet, ni especificacions tècniques ni en les instruccions. 
Només se'n troben referències als fòrums d'usuaris que s'emporten la bona noticia quan arriben a casa després d'un llarg viatge: 1, 2.  I segons apareix als fòrums, tant Epson, com Canon com HP fan el mateix.

Esta clar que regionalització permet als fabricants mantenir polítiques de preus diferents a cada regió, "minimitzant" els riscos de que algú porti la tinta d'estranquis, com qui baixa tabac d'Andorra. Però el que es indecent es que ho mantinguin en secret com qui no vol la cosa. Al final, es una mostra més de com els mercats monopolistics s'emporten els drets del client per davant, sense cap mena de contemplació.

divendres, 1 d’agost de 2014

On ets?

El meu mòbil, un Nexus 5, està totalment lligat a l'ecosistema d'aplicacions de Google. Per exemple, cada dia 1 hem mostra aquest informe amb un resum del que he fet el mes anterior. Quanta estona he caminat, quanta estona he anat amb bicicleta... (tot i que la bicicleta no sempre). A més a més, quan vaig a la Maquinista o qualsevol altre centre comercial, hem diu on puc anar a menjar i la cartellera dels cinemes. Últimament fins i tot hem diu on he aparcat el cotxe.

Tot això es la part positiva de la història, l'altre és quan vas a veure el Location History a Google Maps i t'adones que aquestes petites coses que t'ensenya el mòbil van molt més enllà i que et tenen totalment registrat. Minut a minut.

El problema no es tant, les dades que tenen de tu, sinó qui hi pot accedir i com es faran servir. Quin serà el proper pas. Si detecten que anem molt sovint a segons quins llocs amb una persona de l'altre sexe et mostraran anuncis de bufets d'advocats?


La clau es tenir clar que Google (o Facebook, o .....) no ens cobren per fer servir els seus serveis. Però això no vol dir que sigui de franc.