dimecres, 20 d’agost de 2008

En ruta per Itàlia..

Com ja vaig avançar en un altre entrada, aquest estiu hem fet una ruta pel nord d'Itàlia, es a dir: la Toscana, l'Emilia-romanya i el Llac Como. Itàlia ja ens era coneguda, tant la Gemma com jo ja hi havíem estat, i ja sabíem que ens hi trobaríem: llocs macos i bon menjar. I per això, aquest any que no teníem ganes d'anar molt lluny, varem pensar que Itàlia era el destí.

Hem fet una mica el que seria la ruta clàssica, varem embarcar el cotxe al ferry de Gènova, després varem fer una mica de volta per Itàlia i varem tornar per França. Però en lloc de tornar per Mònaco i la Costa Blava, varem creuar els Alps. I aquesta és la ruta que varem fer:

Dies 1 i 2.
Ferry Barcelona - Gènova, el ferry no és cap meravella, està pensat per a camioners i no té gaires amenitats. Però es important destacar que els membres de l'Univers UPC hi tenim un 30% de descompte, que no és gens despreciable.

Varem arribar a Gènova pels vols de les 16:00, i varem fer una visita ràpida de la ciutat. Poca a cosa a destacar, a part dels carrers xunguillos de prop del port. I despès teníem la intenció d'anar a sopar en un dels pobles de la zona de Cinque Terre. però el pàrquing del primer poble ja estava ple i no ens hi varem poder quedar.

Varem fer nit a Lucca en un hotel de cadena que no ens va fer gaire el pes.

Dia 3.
De bon matí, visita a Lucca, petita ciutat de la Toscana, que no és de les més conegudes i que té algunes coses força maques, Com alguna torre medieval o un antic circ romà que s'ha convertit en una plaça que encara manté la forma ovalada.

Després, cop de cotxe fins a Pisa, que està a 20 minutets. A pisa, només vam veure la Piazza del Miracoli, on hi ha tot el que cal veure: La torre, el Duomo i el baptisteri. No varem pujar a la torre perquè cal reservar amb un mínim d'antelació i el preu és de 15€. Per tant, ens varem fer les típiques fotos emputjant la torre i ja varem sortir-ne contents.

I abans de plegar, varem fer una volteta pels prats de la Toscana fins a Volterra, un petit poble d'origen etrusc que està al cim d'un turó proper a Siena. Manté la seva muralla, el típic ajuntament toscà i val a dir que encara no ha estat engolit del tot del turisme. Per tant té molt encant.

Finalment, sopar a Siena a Il Carroccio (Via del casto di sotto,32), molt a prop de la Plaça Piazza del Campo i molt bó.

Dia 4.
Per començar, varem tornar a veure Siena, ara de dia i amb més calma. Siena és una ciutat preciosa, on no només en destaquen la Piazza del Campo i l'enorme Duomo, sinó que tots els carrers del centre han sabut mantenir l'aire medieval. Especialment a la nit, gracies a l'escassa il·luminació. Algun cop m'agradaria anar-hi quan hi facin el famós Palio, però serà en una altre ocasió.

Després, ja de camí cap a Florència varem anar fins a Sant Gimignano fent volta per la zona on es fa el Chianti. A Sant Gimignano varem visitar una mica el poblet, que ha esdevingut en poble excessivament turístic i on et cobren casi fins i tot per respirar. Res, que en mantindré el record de quan vaig anar-hi amb l'institut.

Varem arribar a l'hotel, el Holiday Inn Florence, i ens varem quedar a la piscina a agafar forces per l'endema :-) Per cert, si aneu amb cotxe, aquest hotel és una bona opció. Té piscina i el centre no queda gaire lluny, amb bus. Però el millor de tot és que 10 minuts a peu, direcció centre, hi ha una Pizzeria i una geladeria artesanal que són de molt bon recomanar.

Dia 5.
Visita a Florència per a refrescar una mica la memòria, perquè els dos ja hi havíem estat. Bé, qui no va anar a Itàlia de viatge de final de curs a BUP o a COU?
Si algú encara no hi ha estat, ni n'ha vist mai cap foto, el millor de tot és plantar-se al peu del Duomo i fer el camí que surt d'allà i arriba al Palau del Pitti passant per l'ajuntament, on hi ha la reproducció del David i creuant el Ponte Vechio.

Dia 6.
Un cop varem deixar Florència i Toscana es pot dir que varem abandonar la part turística del viatge, i es varen acabar les botigues de souvenirs i de postals. Cosa que a vegades pot ser un problema i tot. Ja que a l'Emilia-Romagna sembla que estan massa ocupats fent vinagre, formatge i cotxes com per preocupar-se dels turistes.

Així, primer varem pujar fins a Bologna, coneguda per les arcades que tenen les cases de la majoria de carrers del centre i per la salsa bolognesa, bé allà en diuen a Salsa Ragú. Salsa que varem provar en un restaurant de batalla recomenat per la Lonely Planet, Trattoria del Rosso (Via Augusto Righi, 30).

A la tarda ens varem acostar a Maranello per veure la Galleria Ferrari, cita obligada per un ferrarista com jo. La galleria és cara, 12€, i com a molt té una 30 de cotxes entre els de f1 i els de carrer, però la Ferrari es molta Ferrari i poder veure la fàbrica, des de fora i darrere una tanca, hem va fer molta ilusió.

Després varem tirar cap a l'Hotel Bahia del Ré, prop de Modena. Hotel que va ser una gran elecció. Vale, està a 10km de Modena i al costat de l'autopista, però es un 4* i ens va sortir per 49€ la nit (esmorzar inclòs) i a sobre varem poder gaudir del seu spa durant 1 hora. Vaja, que l'aposta ens va sortir molt bé.

Día 7.
Varem visitar Modena. Ciutat d'uns 100mil habitants i que té un centre molt petit, però de'l que en destaca per davant de tot el Duomo, es veu que està reconegut per la Unesco i de fet no m'estranya perquè és molt bonic. Modena no és només vinagre, sinó que els Tortellini també són d'aquí.

I a la tarda cap a Parma, que ja és més gran i té més coses. De Parma sobretot cal destacar-ne el baptisteri de marbre rosa, que surt a totes les guies, i el Duomo, que té un estil similar al de Mòdena. Aquí varem sopar en un restaurant recomanat, Trattoria Corrieri, amb un servei cahotic però on el menjar es molt bó. La Gemma va menjar uns raviolis de carbassa que eren bons, molt bons! I de fet, gracies a aquest restaurant jo vaig trencar tots els prejudicis que tenia contra el pernil de Parma des d'un cop que en vaig comprar a Suècia per error... però això ja és una altre història.

D'aquesta zona ens va decepcionar una mica no poder/saber visitar cap fabricant de formatge, de Lambrusco o de vinagre. En teoria de formatge ens va dir que sí que se'n podia visitar alguna cosa, però no ho varem saber trobar... En tot cas, la majoria de coses estaven tancades per vacances.

Día 8
De camí cap al Llac Como, varem fer parada a Cremona, cuitat que té una catedral/baptisteri i plaça de la vila medievals molt boniques i a més a més és la ciutat on va viure la família Stradivairus i on es van fer segons diuen els millors violins de tota la història. També, tot molt bonic, però a la vegada difícil de visitar pels horaris i el poc interès pel turisme.

A la tarda varem arribar a Lecco, a l'extrem sud-est del llac Como i varem fer una mica de volta a peu pels voltant del llac. Aquesta gent si que no te cap tipus de problema de sequera...

Dia 9.
Varem dedicar el dia a visitar el llac i els seus poblets Bellagio, Mennagio, Lenno, .... al final fins i tot et canses de visitar poblets, però el llac és molt maco. És una vall tancada amb montanyes altes, com Andorra, però amb aigua al mig.

Arribada a Torino on ens varem allotjar a un hotel històric i centric, Hotel Dogana Vechia. L'hotel està al costat de l'ajuntament i fa anys havia estat la posta de Torino. Per això hi han dormit hostes tant importants com Mozzart o Napoleo. El tracte va ser super-amable i es preocupen per tot, tot i tot.

Dia 10.
Visita a Torino, ciutat industrial però amb molta historia. D'edificis blancs, té bastantes arcades i també moltes botigues. Es pot visitar el Duomo, el palau reial, i el que fa un segle va ser l'edifici més alt del món (ara un museu del cinema, que també es pot visitar). Tot i això, estavem bastant cansats i varem decidir prendrens'ho amb calma, escriure les postals i anar de compres (la Gemma va aprofitar les rebaixes).

Havent dinant varem anar tornant cap a casa fent escala a Grenoble, just a l'altre banda dels Alps. Atenció usuaris de TomTom: el navegador us farà passar pel tunel de Ferjus de 12km i que crec que fa estalviar molta estona. Només dir que el peatge són 33€! i que no t'avisa fins que no has pagat :-(.


Encara que no ho hagi comentat a tot arreu, una de les coses bones d'Itàlia és que a cada ciutat o barri hi ha la corresponent geladeria artesana on trobar gelats bonissims a molt bon preu. No se, a alguns llocs per 1.5€ o 2 et trobaves amb un gelat de bona mida on pots possar-hi 2 o fins i tot 3 gustos.... De manera que varem tenir unes vacances d'allò més dolces.