dissabte, 27 de desembre de 2008

Entresòl...

Viure en un entresòl té coses bones i coses dolentes. De les coses bones només en gaudeixes el típic dia que ha marxat la llum i veus al pobre veí del 5é carregat amb garrafa d'aigua a cada mà. I de les coses dolentes, només en parlaré d'una, sens dubte la pitjor, el pati de llums.

El pati de llums és com el calaix de sastre on hi va a parar tot allò que molesta. Al pati de llums no només t'hi pots trobar les típiques pinces i mitjons desaparellats (dia si, dia també), sinó que a vegades t'hi pots trobar: colilles i fins i tot el paquet de Malboro buït; peles de fruita; una ceba; engrunes de pa .... o coses tan estrambòtiques com una bobina de CD's plena a vessar de peliqules o un gorro de dutxa.

La única diferencia entre els que vivim a l'entresol i els que viuen als altres pisos, és que als de l'entresòl ens toca netejar al pati :-( i la resta només veuen ploure des de la finestra. Per tant, quan vagis a mirar un entresòl, no vegis el pati com una oportunitat, sinó més en un marrón en potència...

dimecres, 10 de desembre de 2008

Haute Languedoc...

El destí de l'escapadeta d'aquest pont ha estat l'Alt Llenguadoc, entenent per Alt Llenguadoc, la ciutat de Montpeller i l'altiplà del Larzac, on hi ha la vila de Roquefort-sur-Suzon i alguns poblets templers que han sabut mantenir l'encant de l'època medieval.

Però comencem per Montpeller. Montpeller és una de les moltes ciutats que hi ha al sud de França, només a 3 hores en cotxe de Barcelona. Que té d'especial? el bullici d'una petita ciutat universitària amb un centre històric ben conservat i completament peatonal. Juntament, amb un barri modern, Antigone, dissenyat per en Ricard Bofill (espero, que el pare) i amb linies clàssiques greco-romanes.
De fet, aquesta és la segona vegada que he anat a Montpeller i no m'ha fet res repetir. És una ciutat bonica i amb moltes coses a fer. Especialment perdres pels carrerons del centre i descobrir-hi llocs nous a cada cantonada.

Varem dormir en un hotel força centric, el Mercure Montpeller Centre, i per menjar us recomano descobrir els petits locals que hi ha pels voltants de la plaça de Sant Roch. Hi ha molt per triar i remenar.
Un petit capritx és el restaurant de Fondues, Aux 2 Fondues. Hi vaig anar la primera vegada amb en Manel, i aquest cop hem repetit. La de xocolata és la millor!

L'altiplà del Larzac

Pràcticament desconegut, aquest altiplà es una de les primeres estriacions del massis central Francès. Però no us deixeu confondre pel nom, perquè en aquest altiplà mig desertic hi ha dos elements que són pràcticament coneguts per tothom. Per una banda, hi ha Roquefor-sur-Soulzon (aliàs Roquefort), poblet que inunda tot el mon amb els seus especials formatges. I a més a més, des de fa uns anys a prop de Millau hi ha l'espectacular pont de Millau, dissenyat per Norman Foster i què és el més alt del mon de les seves característiques.


Com excursioneta d'un dia està molt bé, perquè a aquests elements que us he comentat, també s'hi ha d'afegir una sèrie de poblets d'origen Templer (els cavallers aquells que anaven a salvar la terra santa del infidel) que estan molt ben conservats: La Cavaliere, la Couvertoirade..... Suposo què aquest bon estat de conservació és degut a que fins que varen fer el pont de Millau per allà no hi passava ningú. Però per això, ara és el moment de gaudir-ne!!

I no ens oblidem de Roquefort, sembla mentida que un poblet tant petit hagi pogut fer tants formatges. Però és així, la muntanya que dóna recer al poble està plena de coves naturals que contenen els preuats formatges durant la seva maduració. Això sí, només de Gener a Juny. La resta de l'any, només hi ha formatges de plàstic perquè els turistes puguin fer fotos :-O. En tot cas, la visita a Société val la pena, són 3€ i inclou un petit tour i la degustació de rigor.

Això sí, atenció als viatgers incauts que viatgin en diumenge i fora de temporada! Aprofiteu qualsevol lloc per menjar i a l'hora dels Francesos! No fos cas que us trobéssiu els restaurants tancats o cuiners amb poques ganes de cuinar més enllà de les 13:30.

dijous, 4 de desembre de 2008

Llenguatges de programació...

Avui he enganxat un ranking de quins són els llenguatges de programació més "vius" que hi ha avui en dia. Entenent per llenguatges "vius" els que més se'n parla.... En tot cas, m'agrada sentir que Java és el llenguatge més viu de tots i no hem sorprèn veure que entre els seguidors hi ha C/C++, Visual Basic, PHP y Python (aquest últim l'utilitzen bastant a Google i això es nota).

Però el que m'ha sorpres és que a la posció 19 hi hagi el Logo. Sí, el Logo de la tortugueta. Vale que només l'han trobat un 0,5% de les vegades. Però qui pot fer servir el Logo avui en dia i perquè? El més fort és que alguns "grans" llenguatges que varem fer servir a la carrera com l'Eiffel (que no vaig arribar a aprendre mai) no està ni en els 50 primers i el mitic Modula 2 ni apareix... pobret Modula.

Per cert, el menys fiable de tot és que el Cobol, que encara està molt viu, massa viu!, entre les grans empreses i bancs només apareix a la posició 17 poc per damunt del Logo! Potser els que encara el fan servir no s'atrebeixen a confesar el seu pecat....

dissabte, 15 de novembre de 2008

Diàris en català...

Atenció als enllaços que m'ha passat l'Albert i que et permeten llegir La Vanguardia i l'Sport en Català:

http://www.lavanguardia.encatala.net/
http://www.sport.encatala.net/

i l'enllaç a la pàgina principal:

http://www.encatala.net/

És una pena que no siguin enllaços oficials i que s'hagin de fer truquets, com utilitzar el traductor del Google al Català, per tenir aquests diaris en el teu idioma. A veure si això serveix d'excusa perquè es posin les piles d'una vegada...

Hivern fredot...

Fa un any vaig sentir a l'home del temps de RAC1, Xavi Freixes, explicar una teoria curiosa. Segons aquesta teoria, la manera com han florit els plomalls és un indicador de com serà l'hivern. Així, si els plomalls estan bel florits i ofenosos, l'hivern serà fred. En canvi, si estan més magres, aleshores no tant...

Com que a casa els meus avis, a Santa Maria de Palautordera, hi ha un gran plomall just a l'entrada vaig pensar que seria divertit seguir aquesta teoria. Ahir, aprofitant que vaig anar-hi, vaig fer aquesta foto del plomall:
Encara no tinc gaire experiència amb el tema dels plomalls, però crec que davant de la mida i de la quantitat de plomalls que han sortit aquest any, tindrem un hivern fredot! Apa, tots a tapar-se!

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Ahir vaig anar al circ...

Ahir vaig anar al circ, i no hem refereixo al Camp Nou on últimament estan fent cada partit el encara més difícil.... Sinó que ahir vaig anar al circ de debò. Vaig anar al Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera. La meva mare m'ho va proposar, i vaig pensar, perquè no? De fet, ja m'agrada veure les activitats tipus circenses qua les fan per els festes majors i aquesta proposta no n'és tan diferent.

El Circ Cric és la companyia que dirigeix en Tortell Poltrona i que fa un circ molt allunyat al dels típics circs que anaven pels pobles amb lleons, tigres i bitxos d'aquests.... Sinó que s'assembla bastant al concepte de circ que fan els del Cirque du Soleil, però més petit, o el que pots trobar per la fira de Tàrrega. Que dir de l'actuació? Doncs què el ritme de l'actuació és força àgil, les actuacions es van enllaçant una darrera l'altre i els que acabats són molt bons, perquè els que estan en un segon pla no estan allà per omplir sinó que també fan coses per donar suport a l'actuació principal. Hi ha un moment remember when, quan el Tortell fa el número de les cadires que encara recordava de quan era un nen....

En tot cas, si teniu un dissabte a la tarda o un matí de diumenge lliures és una bona cosa a fer. I així de pas coneixereu el poble on vaig estudiar durant l'EGB!!

Per cert, pels boletaires, al prat que envolta el circ hi havia moixernons ;-)

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Cinema & paranoies...

Aquest cap de setmana he anat a veure "La conspiración del panico" al cinema. Típica pel·licula d'acció on es paranoien amb un estat que on esta tot controlat, tot, tot i tot: converses de mòbil, les càmeres de videovigilancia que hi ha repartides per les ciutats i el que encara es pitjor, es capaç d'interpretar-ne les dades a temps real. Com a peli d'acció està força bé, tot i que aquesta historia ja l'hem vista moltes vegades i què les virtuds de la màquina són massa exagerdades. En tot cas, varem passar una bona estona.

Tot i així, ja fa dies que volia parlar d'una nova funcionalitat que han afegir al Picassaweb, la gent de google, i que hem va fer pensar malament. Han introduït un sistema de reconeixent de les cares que apareixen a les teves fotos i a partir d'aquí, quan puges noves fotos al teu espai, ell reconeix automàticament quines persones hi apareixen i les classifica. Això sí, per ara l'has d'anar ajudant perquè no està gaire perfeccionat.
Fins ara tot molt bonic. Però que passará quan el programet vagi una mica millor i siguin capaços de trobar-te a les fotos d'altres usuaris del picassa? potser et troben fent una burilla darrere un japones que estava fent fotos pel Passeig de Gracia... quina por!!

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Dig out your soul...

Feia dies que estava pendent de la sortida del nou disc d'Oasis, "Dig out your soul", n'havia llegit critiques molt prometedores, fins i tot una mica hooligans, on s'afirmava que és el millor disc des del mític "What's the story, morning glory". Però després d’escoltar-lo un parell de vegades ho deixaré’m amb un és possible. La principal novetat d’aquest disc és que les guitarres han pujat el volum, i té una tendència una mica més roquera, abandonant lleugerament l’estil clàssic d’Oasis. Per mi la millor cançó del disc és sens dubte “The shock of the lighting” i després vindria “The Turning”, potser perquè són més properes a l’estil Oasis de tota la vida.... Tot i així el conjunt del disc esta força bé, el deixarem amb un disc Notable.

M’agradaria equivocar-me, però no crec que els germans Gallagher puguin tornar a compondre cançons com “Wonderwall” o “Champagne supernova”....

diumenge, 28 de setembre de 2008

Una mica d'etimologia futbolistica...

Quan parlem de futbol, moltes vegades utilitzem paraules que no sabem d'on surten. N'hi una que aquest cap de setmana hem fet servir molt, derbi, i una altre que ja fa temps de la que en vaig conèixer l'origen i crec què és força curiós:
  • Derbi, en anglès Derby. Doncs Derby és una ciutat anglesa que també és la capital del comptat de Derbyshire. I segons sembla, el nom bé dels enfrontaments que hi havia entre les dues meitats del poblet de Ashbourne d'aquest comptat.


  • Rubgi. En principi no tindria res a veure amb el futbol, però no és així perquè l'origen del Rubgi bé d'una transformació del futbol. Ja que en un principi el Rugbi era el futbol que és jugava a partir de les regles implantades a l'escola de Rugby a Anglaterra. Segons la llegenda William Webb Ellis va inventar el Rugbi el quan va agafar la pilota amb les mans a mitja jugada i va anar amb ella fins la porteria per marcar un gol. El que si que està clar, es que allà s'hi van redactar les primeres regles del rubgi el 1845.
    En aquest cas, també és curiós saber que la necessitat d'unes regles comuns per aquest esport va venir lligada amb el desenvolupament del ferrocarril a anglaterra durant el segle XIX i el nombre creixent de trobades entre escoles diferents.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Interesant novetat al gmail...

Fa poc Google a introduït una novetat interessant al gmail. Ara es possible configurar que les comunicacions entre client i servidor vagin encriptades mitjançant el protocol segur https.

Per a activar aquesta opció cal anar a l'opció Configuració i allà, a la pestanya General, indicar que vols utilitzar sempre el protocol https.


Que vol dir això? Fins ara les dades que s'enviaven entre el teu compte gmail, al teu navegador, i el servidor de la google anaven en text pla. Es a dir que si algú es posava a escoltar la xarxa i interceptava el teu missatge podia llegir-hi perfectament el que hi deixa. En canvi, s'hi s'activa el protocol https, aquestes comunicacions passen a estar encriptades. De manera que si la mateixa persona captura el mateix missatge, ara en lloc del teu text s'hi trovarà una serie de lletres i números sense sentit. Perquè estarà codificat. Això no vol dir que el missatge sigui 100% segur, sinó que si algú el vol llegir, hi haurà de dedicar molt més esforç.

L'única pega es que pot ser que tot et vagi el gmail més lent... però amb els ordinadors que hi ha avui en dia no crec que això s'arribi a notar...

dimecres, 20 d’agost de 2008

En ruta per Itàlia..

Com ja vaig avançar en un altre entrada, aquest estiu hem fet una ruta pel nord d'Itàlia, es a dir: la Toscana, l'Emilia-romanya i el Llac Como. Itàlia ja ens era coneguda, tant la Gemma com jo ja hi havíem estat, i ja sabíem que ens hi trobaríem: llocs macos i bon menjar. I per això, aquest any que no teníem ganes d'anar molt lluny, varem pensar que Itàlia era el destí.

Hem fet una mica el que seria la ruta clàssica, varem embarcar el cotxe al ferry de Gènova, després varem fer una mica de volta per Itàlia i varem tornar per França. Però en lloc de tornar per Mònaco i la Costa Blava, varem creuar els Alps. I aquesta és la ruta que varem fer:

Dies 1 i 2.
Ferry Barcelona - Gènova, el ferry no és cap meravella, està pensat per a camioners i no té gaires amenitats. Però es important destacar que els membres de l'Univers UPC hi tenim un 30% de descompte, que no és gens despreciable.

Varem arribar a Gènova pels vols de les 16:00, i varem fer una visita ràpida de la ciutat. Poca a cosa a destacar, a part dels carrers xunguillos de prop del port. I despès teníem la intenció d'anar a sopar en un dels pobles de la zona de Cinque Terre. però el pàrquing del primer poble ja estava ple i no ens hi varem poder quedar.

Varem fer nit a Lucca en un hotel de cadena que no ens va fer gaire el pes.

Dia 3.
De bon matí, visita a Lucca, petita ciutat de la Toscana, que no és de les més conegudes i que té algunes coses força maques, Com alguna torre medieval o un antic circ romà que s'ha convertit en una plaça que encara manté la forma ovalada.

Després, cop de cotxe fins a Pisa, que està a 20 minutets. A pisa, només vam veure la Piazza del Miracoli, on hi ha tot el que cal veure: La torre, el Duomo i el baptisteri. No varem pujar a la torre perquè cal reservar amb un mínim d'antelació i el preu és de 15€. Per tant, ens varem fer les típiques fotos emputjant la torre i ja varem sortir-ne contents.

I abans de plegar, varem fer una volteta pels prats de la Toscana fins a Volterra, un petit poble d'origen etrusc que està al cim d'un turó proper a Siena. Manté la seva muralla, el típic ajuntament toscà i val a dir que encara no ha estat engolit del tot del turisme. Per tant té molt encant.

Finalment, sopar a Siena a Il Carroccio (Via del casto di sotto,32), molt a prop de la Plaça Piazza del Campo i molt bó.

Dia 4.
Per començar, varem tornar a veure Siena, ara de dia i amb més calma. Siena és una ciutat preciosa, on no només en destaquen la Piazza del Campo i l'enorme Duomo, sinó que tots els carrers del centre han sabut mantenir l'aire medieval. Especialment a la nit, gracies a l'escassa il·luminació. Algun cop m'agradaria anar-hi quan hi facin el famós Palio, però serà en una altre ocasió.

Després, ja de camí cap a Florència varem anar fins a Sant Gimignano fent volta per la zona on es fa el Chianti. A Sant Gimignano varem visitar una mica el poblet, que ha esdevingut en poble excessivament turístic i on et cobren casi fins i tot per respirar. Res, que en mantindré el record de quan vaig anar-hi amb l'institut.

Varem arribar a l'hotel, el Holiday Inn Florence, i ens varem quedar a la piscina a agafar forces per l'endema :-) Per cert, si aneu amb cotxe, aquest hotel és una bona opció. Té piscina i el centre no queda gaire lluny, amb bus. Però el millor de tot és que 10 minuts a peu, direcció centre, hi ha una Pizzeria i una geladeria artesanal que són de molt bon recomanar.

Dia 5.
Visita a Florència per a refrescar una mica la memòria, perquè els dos ja hi havíem estat. Bé, qui no va anar a Itàlia de viatge de final de curs a BUP o a COU?
Si algú encara no hi ha estat, ni n'ha vist mai cap foto, el millor de tot és plantar-se al peu del Duomo i fer el camí que surt d'allà i arriba al Palau del Pitti passant per l'ajuntament, on hi ha la reproducció del David i creuant el Ponte Vechio.

Dia 6.
Un cop varem deixar Florència i Toscana es pot dir que varem abandonar la part turística del viatge, i es varen acabar les botigues de souvenirs i de postals. Cosa que a vegades pot ser un problema i tot. Ja que a l'Emilia-Romagna sembla que estan massa ocupats fent vinagre, formatge i cotxes com per preocupar-se dels turistes.

Així, primer varem pujar fins a Bologna, coneguda per les arcades que tenen les cases de la majoria de carrers del centre i per la salsa bolognesa, bé allà en diuen a Salsa Ragú. Salsa que varem provar en un restaurant de batalla recomenat per la Lonely Planet, Trattoria del Rosso (Via Augusto Righi, 30).

A la tarda ens varem acostar a Maranello per veure la Galleria Ferrari, cita obligada per un ferrarista com jo. La galleria és cara, 12€, i com a molt té una 30 de cotxes entre els de f1 i els de carrer, però la Ferrari es molta Ferrari i poder veure la fàbrica, des de fora i darrere una tanca, hem va fer molta ilusió.

Després varem tirar cap a l'Hotel Bahia del Ré, prop de Modena. Hotel que va ser una gran elecció. Vale, està a 10km de Modena i al costat de l'autopista, però es un 4* i ens va sortir per 49€ la nit (esmorzar inclòs) i a sobre varem poder gaudir del seu spa durant 1 hora. Vaja, que l'aposta ens va sortir molt bé.

Día 7.
Varem visitar Modena. Ciutat d'uns 100mil habitants i que té un centre molt petit, però de'l que en destaca per davant de tot el Duomo, es veu que està reconegut per la Unesco i de fet no m'estranya perquè és molt bonic. Modena no és només vinagre, sinó que els Tortellini també són d'aquí.

I a la tarda cap a Parma, que ja és més gran i té més coses. De Parma sobretot cal destacar-ne el baptisteri de marbre rosa, que surt a totes les guies, i el Duomo, que té un estil similar al de Mòdena. Aquí varem sopar en un restaurant recomanat, Trattoria Corrieri, amb un servei cahotic però on el menjar es molt bó. La Gemma va menjar uns raviolis de carbassa que eren bons, molt bons! I de fet, gracies a aquest restaurant jo vaig trencar tots els prejudicis que tenia contra el pernil de Parma des d'un cop que en vaig comprar a Suècia per error... però això ja és una altre història.

D'aquesta zona ens va decepcionar una mica no poder/saber visitar cap fabricant de formatge, de Lambrusco o de vinagre. En teoria de formatge ens va dir que sí que se'n podia visitar alguna cosa, però no ho varem saber trobar... En tot cas, la majoria de coses estaven tancades per vacances.

Día 8
De camí cap al Llac Como, varem fer parada a Cremona, cuitat que té una catedral/baptisteri i plaça de la vila medievals molt boniques i a més a més és la ciutat on va viure la família Stradivairus i on es van fer segons diuen els millors violins de tota la història. També, tot molt bonic, però a la vegada difícil de visitar pels horaris i el poc interès pel turisme.

A la tarda varem arribar a Lecco, a l'extrem sud-est del llac Como i varem fer una mica de volta a peu pels voltant del llac. Aquesta gent si que no te cap tipus de problema de sequera...

Dia 9.
Varem dedicar el dia a visitar el llac i els seus poblets Bellagio, Mennagio, Lenno, .... al final fins i tot et canses de visitar poblets, però el llac és molt maco. És una vall tancada amb montanyes altes, com Andorra, però amb aigua al mig.

Arribada a Torino on ens varem allotjar a un hotel històric i centric, Hotel Dogana Vechia. L'hotel està al costat de l'ajuntament i fa anys havia estat la posta de Torino. Per això hi han dormit hostes tant importants com Mozzart o Napoleo. El tracte va ser super-amable i es preocupen per tot, tot i tot.

Dia 10.
Visita a Torino, ciutat industrial però amb molta historia. D'edificis blancs, té bastantes arcades i també moltes botigues. Es pot visitar el Duomo, el palau reial, i el que fa un segle va ser l'edifici més alt del món (ara un museu del cinema, que també es pot visitar). Tot i això, estavem bastant cansats i varem decidir prendrens'ho amb calma, escriure les postals i anar de compres (la Gemma va aprofitar les rebaixes).

Havent dinant varem anar tornant cap a casa fent escala a Grenoble, just a l'altre banda dels Alps. Atenció usuaris de TomTom: el navegador us farà passar pel tunel de Ferjus de 12km i que crec que fa estalviar molta estona. Només dir que el peatge són 33€! i que no t'avisa fins que no has pagat :-(.


Encara que no ho hagi comentat a tot arreu, una de les coses bones d'Itàlia és que a cada ciutat o barri hi ha la corresponent geladeria artesana on trobar gelats bonissims a molt bon preu. No se, a alguns llocs per 1.5€ o 2 et trobaves amb un gelat de bona mida on pots possar-hi 2 o fins i tot 3 gustos.... De manera que varem tenir unes vacances d'allò més dolces.


dijous, 31 de juliol de 2008

Acumulatiu de lectures...

Els últims mesos he estat llegint un parell de llibres d'economia per a no iniciats i aquestes en són les ressenyes:
  • "Converses amb Xavier Sala i Martin", Jordi Graupera
    Interessant llibre de converses amb Xavier Sala i Martin, segurament l'economista més excèntric del país. Llibre no només interessant per coneixe'l una mica més a ell com a persona i els seus pensaments, sinó també perquè és una persona amb les idees molt clares i que et descobreix que hi ha al darrere moltes coses que surten durant el dia a dia des d'una perspectiva diferent a l'habitual. A nivell d'exemple, vaig trobar molt enriquidor el capítol on parla de la feina de les ONG als països del tercer món i els resultats del seu altruisme, de fet vaig tenir com una mena de deja vú.
    En resum, un llibre imprescindible per entendre algunes coses de com va el món. Això si, No recomanable ni per a vells nostàlgics del comunisme ni per anti-Laportistes.

  • "El economista camuflado", Tim Harford
    El vaig començar a llegir durant la meva darrera visita a Brussel·les a casa d'en Miguel. I el vaig acabar comprant quan vaig tornar, perquè comença força bé quan parla de l'oferta, la demanda i del poder de l'escassetat amb exemples força interessants: pagesos, cafès situats en llocs estratègics tipus starbucks.... Et parla de coses d'aquelles que en el fons ja saps, però que et va ve confirmar que són veritat, com el fet que les botigues de les estacions de trens o dels aeroports els productes són més cars que a les de barri, simplement perquè quan vas a comprar allà ja no tens temps d'anar-ho a fer a un altre lloc on serà més barat. I de coses que encara fan més ràbia, com que a vegades un producte o model més car no ha de ser més costos de fàbricar que un què és més barat, i que simplement pot ser més car per històries de posicionament del producte...
    Llàstima que a mesura que avances va perdent ritme, potser perquè temes com el problema de la sanitat als USA a mi m'importen ben poc. Però per sort al final millora quan explica les tècniques utilitzades a la xina per avançar cap al capitalisme. Tema molt de moda per aquestes dates.
Per cert, ara mateix estic amb el darrer llibre d'en Ken Follet, "Un mon sense fi". Potser algun dia l'acabaré i en podré fer la ressenya, 1200 pàgines són 1200 pàgines...

dimarts, 22 de juliol de 2008

Fer obres a casa...

Crec que no descobreixo res a ningú si us dic que fer obres a casa és de les pitjors coses que et poden passar. Sobretot si hi vius. El procés té més de processó de setmana santa que de procés: Primer cal endreçar i empaquetar tot el que es trobi en varis kilometres a la rodona de la zona on es faran les obres; seguidament preparar el territori; confiar que els especialistes vinguin a fer-ho quan van et dir que vindrien i finalment resar perquè facin el que han de fer, ho facin bé i no et deixin la resta de la casa feta un nyap....
i després; després t'estas dies i dies netjant i tornant a posar les coses al seu lloc.

I tot això amb l'ilusió que el resultat final sigui millor que el punt de partida inicial.

dissabte, 5 de juliol de 2008

Consells per búscar hotel

Ara que s'acosten les vacances, es molt possible que esteu intentant buscar un hotel on passar-hi alguna nit o alguns dies. Nosaltres aquest any ja hem fet la feina, i ja tenim preparat el nostre viatget pel nord d'Itàlia.

Tot i així, el que vull comentar en aquesta entrada són alguns petits trucs que seguim per anar a bons hotels, per un preu força raonable. El truc per aconseguir-ho, no només està en utilitzar webs de reserves d'hotels, com booking.com, hotels.com..., sinó que també cal fer seguiment de les grans cadenes hoteleres. Especialment d'aquelles cadenes que fan els diners en els viatges d'empresa, ja que aquests hotels acostumen a tenir ofertes molt bones de cara a l'estiu o els caps de setmana, quan la seva clientela habitual no viatja. Això sí, la pega d'aquestes ofertes és que acostumen a demanar que es faci al pagament a l'avançada i que en alguns casos no es pugui anul·lar la reserva, vaja, com les línies aèries low cost.

Quan preparem un viatge, revisem habitualment les diferents webs de la cadena francesa Accor (Mercure, Novotel, Ibis,...) perquè acostumen a tenir sempre aquest tipus d'ofertes i estan molt estesos per tot Europa. Així a nivell d'exemple aquest estiu hem reservat un Novotel (4*) a Grenoble per 90€/nit incloent l'esmorzar. Tot i així, el grup Accor no són els únics que ho fan i hi ha moltes altres cadenes que ofereixen ofertes equivalents, que conegui: NH Hotels, Holiday inn, Best Western, ...

Com a central de reserves utilitzem el portal booking.com, no només pel bon disseny de la web, sinó perquè està molt bé que per defecte s'inclogui el preu de l'esmorzar al preu ofertat. Però no n'hi ha prou amb mirar els preus a aquest portals, perquè no poques vegades el preu ofertat a la web de l'hotel directament és millor que el trobat a través de les webs de reserves.

A si, i si aneu amb cotxe, no està de més preguntar quan costa el parking de l'hotel, perquè a vegades pot haver-hi diferencies considerables entre un hotel i un altre.

Apa, bon viatge!

divendres, 13 de juny de 2008

I les cerveses...

No he pensat a parlar de les Cerveses belgues. Segons diuen, a Bèlgica hi ha unes 300 varietats de cervesa. En tres dies no n'he pogut provar moltes i m'he centrat amb les rosses, però aquesta és l'opinió de les que he pogut provar. Les ordeno de millor a pitjor:

1- Palm, un sabor molt elegant; entra molt bé.
2- Duvel, un sabor intens però bo. Per cert, Duvel vol dir dimoni en algun dels idiomes que tenen per allà.
3- Hoegaarden, segons hem van dir és una mica com per les dones. Sau i amb regust allimonat. No se, no hem va fer molt el pes.
4- Maes Pils, simplement vulgar, té un sabor massa basto pel meu gust.

Hi trobareu a faltar cerveses d'abadia, però no m'hi vaig dedicar perquè no en soc especialment fan. Caldrà fer un altre viatge a Brussel·les per a continuar amb el treball de camp.

dilluns, 9 de juny de 2008

Bruxelles/Brussels/Brussel·les...

Aquest cap de setmana he fet una escapada fins a Brussel·les per a visitar en Miguel i crec que ús l'he de recomanar. Brussel·les ens sona molt més per ser la capital de la Unió Europea que per ser un destí turístic de primera importància. I potser no ho és, però si que es una ciutat amb molt d'encant que també forma part d'una regió, Flandes, que està farcida de petites ciutats d'allò més boniques.

I es clar, sense oblidar la seva gastronomia, essent-ne els elements més destacats: la Xocolata, especialment els Pralinés; la cervesa; les especialitats amb musclos (que no vaig provar) i les patates fregides. No està malament, no?

Brussel·les
Quan pensem en Brussel·les segur que el primer que ens ve al cap és la imatge d'un presentador de TV3 despedint la connexió des d'un edifici en forma d'estrella. I certament, el barri europeu és una part molt important de la ciutat. A part de l'edifici Berlaymont, hi ha uns quants edificis institucionals més, però el que més hem va agradar va ser poder passejar pel Parc du Cinquantenaire. Quina sort tenir aquests parcs al mig de la ciutat!

Però l'autèntica Brussel·les és la zona de la Grand Place, segurament el conjunt més bonic de la ciutat i de les places més maques d'Europa. Pels seus voltants destaquen els edificis d'arquitectura flamenca força ben conservats i les galeries Saint-Hubert, ben cobertes per a permetre't escapar la pluja, habitual de la zona.

Curiosament el gran èxit comercial del centre de la ciutat són les botigues de xocolates i pralinés. I la varietat de qualitats i preus es inacabable: Leonides, Rogier, Godiva, ... de fet, fins i tot n'hi ha algunes regentades per xinesos... si es que tenen un olfacte comercial aquesta gent. Són cares, però a la Godiva varem poder provar unes maduixes amb xocolata blanca bonissimes!!!

A si, també existeix una cosa que es diu Manneken Pis i que en teoria es famosa, però es pot obviar sense tenir cap tipus de remordiment.

On menjar:
En Miguel, que d'això en sap, hem va recomanar un restaurant de cuina belga prop de la Grand Place què és diu Le Fin de Siècle, però a l'hora de dinar tanquen i no hi vaig poder anar. A canvi vaig anar de menú al restaurant/pub el Hotels Orts i vaig trobar la seva cuina afrancesada molt adequat per 9€.


Gant/Gent
Segurament Bruixes és molt més coneguda que Gant, però realment Gant no té res a envejar-li. El centre de la ciutat es una visita d'allò més agradable. Format per un cocktail d'esglésies gòtiques, torres, cases d'estil flamenc/holandès molt ben conservades i canals el centre de la ciutat sorprenen al visitant i és mostra d'un passat esplendorós de la ciutat.
Anar a fer el dia a aquesta petita ciutat, és d'allò més recomanable. Més si tenim en compte que no està ni a una hora de Brussel·les.
A tenir en compte, l'estació de tren esta casi tan ben col·locada com la de Gualba.


Com hi vaig anar?
Vair anar-hi amb Brussels Airlines, i van ser molt puntuals. També hi volen altres companyies com Vueling o Clickair i des de Girona, Ryanair. Com sempre, tot depèn de l'oferta de cada moment.

Que comprar?
Evidentment, Xocolata, xocolata i xocolata i també una mica cervesa.

Per cert, per preparar el viatge vaig demanar uns quants brochures a través de la web de l'Oficina de turisme de Flandes i als 2 dies ja els tenia a casa. Fins i tot en tenen algun en català!

dilluns, 2 de juny de 2008

Fent ús de la globalització...

Fins fa poc, a part de fer el seguiment d'algun producte mai no havia comprat res a través d'ebay. Però com que n'havia sentit forces opinions favorables, farà cosa d'un parell de mesos m'hi vaig llançar i vaig comprar un joc per la Wii. Però això només va ser el primer pas, perquè on m'he aficionat de debò és a comprar calçotets! Sí, sí, a comprar calçotets marca Calvin Klein per ebay!. Te'ls envien des de Hong Kong i val molt la pena, perquè per 20€ te n'envien 3 unitats i aquí com a mínim en pagaries 25€ o més per cada un.

Quan ho comento als amics, tothom fa la mateixes bromes: "Segur que són nous?",.., "Ja els rentes abans de posar-te'ls?". De fet, possiblement no ho hauria començat a fer-ho sinó hagués sabut de gent que compra roba (i també calçotets) a través d'ebay i repeteix. La meva experiència és que el paquet t'arriba al cap d'uns 15 dies i que els calçotets venen empaquetats i etiquetats exactament igual que els originals i res no fa sospitar que no ho siguin. Pel que se les fàbriques de CK són per la xina....

El fet és aquest, que la diferencia de preus entre els dos països i el fet que el dolar i les monedes lligades al dolar estiguin a preu de broma, permet fer excentricitats com aquesta. Perquè de fet, amb els preus que tenen aquí poques vegades optaria per uns tant cars com els CK.

Realment, això si què és tot un exemple de globalització. La part negativa, es clar, és que després sents que ha Hostalric estan tancant algunes fàbriques tèxtils. Però amb aquestes diferencies de preus, tampoc no m'estranya que no puguin competir-hi... i tampoc no crec que tingui sentit que s'intenti competir a nivell preus sinó a nivell de diferenciació.

Mentrestant a veure quan arribarà el paquet que vaig demanar diumenge...

diumenge, 25 de maig de 2008

Fer-ne 30...

Sembla mentida, però avui ja en faig 30! Un nou canvi de dècada. I aquest est diferent dels altres, perquè no és d'aquells que desitges amb antelació. Vull dir, quan tens 15 anys en vols tenir 18 per tenir el carnet de conduir, i els 20 molen perquè estàs en certa manera en la plenitud de la vida , ...

Però els 30, que t'aporten de bo els 30? ... encara no ho se, però espero descobrir-ho ven aviat.

divendres, 16 de maig de 2008

Imprimir a casa...

Què els fabricants de impressores domèstiques guanyen més diners amb la tinta que amb la impressora no es cap sorpresa. De fet el mercat de les impressores segueixen una estratègia de preus captius, la impressora no serveix de res sense la tinta i per tant no cal obtenir-ne benefici; I on realment fan els diners amb la tinta. Perquè sinó com quadra que et puguis comprar una impressora per 40€ i que després els cartutxos de tinta en valguin com a mínim 10€ per color?

A partir d'aquí, les tècniques que gasten els fabricants per guanyar encara més diners amb les tintes arriben a nivells totalment fora de lloc. Fa un temps llegia que les impressores menteixen a l'hora d'indicar que un cartutx de tinta està buit i a obligar-te a canviar-lo. I de fet és completament cert, perquè des de fa un temps hem deixen un resetejador de cartutxos i aquest senzill procés li allarga la vida unes quantes desenes de pàgines.

L'altre dia, aprofitant que han obert una tenda de cartutxos de marca blanca prop de casa, vaig decidir comprar un cartutx per la meva impressora Epson D88+. El preu és raonable, pel mateix preu que l'original te'n donen un amb el doble de tinta. Però la sorpresa ha estat meva, perquè ara cada cop que vull imprimir alguna cosa hem surt aquesta finestra d'avís indicant que el cartutx es original i recomanant que el canvii.


Entenc que els fabricants no estiguin molt contents amb les marques blanques, però tampoc n'hi ha per anar tocant la moral a l'usuari. Perquè com comentava l'altre dia un company de feina, l'únic que els hi queda fer (i no ho dic gaire fort perquè no hem sentin) és afegir una marca d'aigua a cada pàgina impresa que digui: "Pàgina impresa amb un cartutx no original".

En tot cas, si no volen perdre mercat tenen dues opcions (i segons Porter):
1. Abaixar els preus
2. Oferir productes amb més qualitat què els de la competència. I que aquesta major qualitat sigui evident pel comprador, perquè jo no noto que el cartutx pirata sigui pitjor que els originals.

dimarts, 22 d’abril de 2008

Quan costa donar la volta al món...

Navegant, navegant he descobert que les aliances aèries (Sky team, One world...) tenen dins de les seves webs un servei especial perquè t'organitzis una volta al món a la teva mida! Les condicions són del pal, com a mínim visitar 3 continents, no més de 15 avions i coses d'aquestes, però el preu no surt tant descabellat. He trobat preus a partir de poc menys de 3000 euros en classe turista i d'una barbaritat en primera classe.

Es clar, al preu de l'avió hi has de sumar el que et costaran els hotels, el menjar desplaçaments i el més difícil de tot, els dies de vacances que et faran falta per disfrutar de totes les escales. Però és una bona aventura, no?

Si pogués escollir, sortiria de Barcelona i aniria cap a Nova York i Las Vegas després cap a Rio de Janeiro a veure el Carnaval, Saltaria cap a la Polinèsia Francesa per a descansar en una illeta tropical i després cap Austràlia. A Asia començaria per a Hong Kong i el Japó; Saltaria cap a Dubai i com a últim continent Africa potser apostaria per l'illa de Maurici o les Seychelles per a descansar una mica.

dijous, 17 d’abril de 2008

Mapa del facebook...

Una cosa que trobo innovadora del Facebook és la possibilitat de que terceres empreses afegeixin nous elements (o widgets). Ja que això permet que la varietat de coses que pots afegir al teu espai creixi fins l'infinit. De tots ells el que més m'agrada és aquest mapa de TripAdvisor que et permet indicar tots aquells llocs on has viatjat:



Perquè si ets algú a qui li agrada molt viatjar, aleshores sempre el tens ben farcidet. Per cert, la propera destinació és Brusel·les a veure en Miguel a principis de juny.

dijous, 3 d’abril de 2008

Com saber quan t'estas fent gran?

Molt senzill, quan en lloc de gastar els punts estrella amb coses per a tu, els dediques a coses de la casa. Les meves últimes "adquisicions" són: una magnifica olla i un espremedor de taronges...

dilluns, 31 de març de 2008

Ofertes de feina...

Ahir mentre fullejava la secció d'ofertes de feina de LaVanguardia hem va sorprendre molt trobar-hi dos anuncis de grans dimensions del Banc de Sabadell i de La Caixa buscant informàtics.

L'anunci de La Caixa, via una filial anomenada Silk, m'ha sorprès perquè no sabia que la Caixa hagués creat una filial amb entitat pròpia per gestionar la informàtica. Però els perfils que demanen són els esperats, arquitectes i caps de projecte amb molta experiència. En canvi m'ha sorprès molt més l'anunci del Banc de Sabadell, perquè els perfils que busquen són molt més baixos, programadors i APs en tecnologies molt variades.

La pregunta que hem faig és: Aquests dos anuncis simbolitzen un canvi en la tendència d'externalitzar tota la informàtica cap a consultores o es simple casualitat?

dilluns, 10 de març de 2008

Can Figueres

A Gualba hi ha una masia que data del 1492, Can Figueres. La masia es majestuosa i ha conservat el seu encant durant molts i molts anys. De fet, ha estat hoste de diversos anuncis i pel·licules. Fa uns anys Can Figueres va ser adquirida per l'ajuntament i per tant en certa manera va "tornar al poble".

Ara el nou ajuntament ha decidit refer el cobert que hi havia just a la façana i construir-lo segons els seus propis criteris. I la veritat és que aquest n'és el resultat:

abans...



ara...



Molt llampant, no?
La veritat és que no se si realment feia falta refer el cobert o no; no soc especialista en el tema i no m'hi posaré. Però el que si està clar és que quan tens un edifici històric, abans de tocar-lo has de fer que s'ho miri algú especialitzat i no ho has d'encarregar als primers paletes que et passen pel davant. Però això hi ha un Col·legi d'Aparelladors i a la Facultat de Belles Arts tenen l'especialitat de restauració. Perquè ara aquesta xapusa ens l'haurem de menjar entre tots!!!

Canviant de tema, Gualba deu ser dels pocs pobles de Catalunya que encara no ha activat el domini .cat a la seva web...


divendres, 22 de febrer de 2008

Paraula de GPS...

A vegades et trobes noticies com aquesta: "Trucker blindly follows GPS, gets wedged in farm lane" (Camioner segueix cegament el GPS i acaba encastat en un camí de carro) i flipes bastant de com algú pot fer cas d'aquesta manera a un GPS, quan veu que el camí es va fent estret ... estret i més estret. Però acaba passant i es veu que a Anglaterra tenen bastants problemes amb els camioners que venen del continent i no saben on van.

De fet, nosaltres quan feia poc que teníem el tomtom ens va passar una cosa similar, bé no ens va haver de venir a buscar ningú. Però tornant de Port de la Selva, ens vam passar l'entrada de l'autopista i el mega-crack del tomtom ens proporcionar una ruta alternativa i la vam seguir; vam anar a un camí de carro i vam anar tirant fins que l'aparell va amablement va dir: "corba pronunciada a la dreta i arriba a destinació". El que no va pensar a dir era que l'entrada de l'autopista estava 5 o 6 metres més amunt..... i per tant vam aprendre la primera llei dels GPS:

"Si el que diu el GPS sona raro, millor no fer-li cas i fer servir l'instint".

De fet, aquestes situacions són un bon exemple de com un mal disseny d'un sistema informàtic té conseqüències per als usuaris...

dijous, 7 de febrer de 2008

Boscos endins...

Ahir a la nit varem anar al Teatre Victoria a veure la darrera obra de Dagoll Dagom, Boscos Endins (Into the woods). Hem va venir de gust anar a veure aquesta obra, perquè pren com a partida un conjunt de contes dels Germans Grimm (la caputxeta vermella, la Ventafocs,...) i els entrellaça portant-los cap a una nova història. Per tant, només pel guió ja era una obra prometedora.

I de fet, boscos endins compleix les expectatives fora bé. Perquè tot i que a vegades baixa una mica el ritme i sembla que els hi costa avançar, sobretot després de la mitja part quan els hi costa una mica arrancar. L'historia és divertida i enganxadora, a part té algunes escenes molt bones: com quan la bruixa (qui es pot imaginar un conte sense una bruixa?) fa una explicació a ritme de rock. És brutal! O quan la caputxeta vermella tonteja amb el llop. Entre moltes d'altres.

Cal destacar l'actuació de la noia que fa de caputxeta vermella, Anna Moliner, ja ho va fer molt bé a "Mar i cel" i aquí encara ho fa millor. En canvi els dos prínceps blaus nou hem van acabar de fer el pes, no se si intentaven imitar el princep Charming d'Shrek o a l'imitador d'en Mas del Polònia.

Aquest n'és l'anunci que he trobat a youtube:



I com a reflexió final. Feia anys que no veia ni llegia cap conte dels germans Grimm i ja no recordava lo bèsties que són aquests contes. Que si la madrastra de la Ventafocs retalla els peus de les germanastres a carn viva perquè els hi capiguin les sabates i després uns ocells els hi arranquen els ulls; a la caputxeta a part de que se la mengi un llop! després encara li omplen la panxa de pedres i el tiren al riu perquè s'hi ofegui,.... Que violents són els clàssics de sempre, no? i després deien que Bola de drac era violent....

divendres, 1 de febrer de 2008

El celler...

"El Celler" de Noah Gordon, juntament amb "Un mon sense fi" de Ken Follet, ha estat un dels llibres dels que més se n'ha parlat aquest Nadal. Encara que sigui perquè segons diuen, la traducció al Català té més faltes que si l'hagués fet jo mateix i sense corrector ortogràfic...

Aquests dies l'he estat llegint. Tot hi no ser una obra de l'alçada del "Metge" o de "L'últim jueu", el llibre no està malament i té una trama d'aquelles que t'enganxa fins al final. Ja que vulguis o no, la temàtica dels vins i l'època en que està inspirat, finals del segle XIX, són temes interessants. Hi apareixen les guerres carlistes (època que ja no t'expliquen mai a l'institut) i també, tot que no crec que anés ben bé així, com podrien ser els inicis del Penedes com gran regió vinícola. Un defecte que li he trobat i que ja he trobat a altres llibres últimament, és que hi manquen les descripcions detallades dels personatges. No demano descripcions d'aquelles de 2 pàgines que et conviden a anar a dormir, però si tenir clar si el personatge es ros o moreno i quatre dades bàsiques més. En resum, un llibre que es deixa llegir força bé.

Respecte les faltes, potser els professors de català en busca de purisme li hauran trobat moltes faltes, però jo només he enganxat un "chaqueta" en lloc de jaqueta i la Gemma algunes coses de concordança. A veure, té pinta que no li van passar ni el corrector ortogràfic del word, però que tant malament com vaig llegir en alguns fòrums tampoc no està.

Ara quan tingui ànims començaré "Un mon sense fi"... potser a l'estiu.

diumenge, 27 de gener de 2008

De camí d'Andorra...

Darrerament, sempre que pugem a Andorra ens hem acostumat a posar gasolina a la benzinera que l'Àrea de Guissona té a Torà. Aquest divendres m'hi vaig fixar, i la Super de l'Àrea anava a 1,024€ i en canvi a Andorra valia 1,03€. Que fort no? La diferencia de preu és mínima, però es pot dir que la benzina d'Andorra és més cara que la de Lleida! Clar, a Andorra hi tenen muntat un "cartel de preus" i la benzina val el mateix a tot arreu. En canvi a Catalunya tenim competència i per tant el mercat és més eficient. Per tant, ara ja no només pararem a Ponts a comprar menjar, sinó que també pararem a Torà a omplir el dipòsit. I si continuem afegint parades pel camí, al final encara tardarem més que un rodalies.

De manera similar, tenia esperances que a la nova botiga Nespresso d'Andorra els preus fossin una mica més barats que a la de Barcelona. Però res de res, no han descomptat ni el 7% d'Iva i valen exactament el mateix que aquí. Suposo que venen les pastilles com xurros i que per ara no els hi cal...

Aquests d'Andorra, com no es posin una mica les piles.....

dilluns, 14 de gener de 2008

Porto...

Aprofitant que el segon cap de setmana de l'any és un molt bon cap de setmana per viatjar a bon preu, hem anat fins a Porto amb Ryanair.

Porto és una ciutat petita i amb l'encant de les coses antigues. De fet, si no fos pel metro-tramvia que encara fa olor a nou i per un funicular que uneix el riu amb el centre de la ciutat, et podries pensar que no ha canviat gaire els 50 últims anys. Porto no és molt diferent de Lisboa, hi ha les típiques aceres empedrades i els edificis amb les façanes pintades de colors o enrajolades què li donen un fort aire autèntic.

El que més et sorprèn només arribar són les pujades i baixades que hi ha per tot arreu. A la foto queda molt maco veure el riu amb la ciutat envoltant-lo, però quan has de començar a pujar i baixar, ja es una altre cosa... Per dos dies que hi he estat, tampoc no ens queixarem :-P

El must go de la ciutat són les Caves de vi de Porto, només cal que creuïs el Duero i te les trobes totes allà esperant-he. I com que Portugal és un país barat, val la pena anar-hi, perquè per 2€ o 3€ et fan una mini visita guiada i després et deixen provar algun dels seus vins. com que anava amb la meva mare, només vam anar a 1 cava. Però no seria una mala idea fer la ruta de les caves, Calem, Ferreira, Sandeman,... i anar fent.

En resum, Porto és un altre bon lloc on anar a fer una escapada de cap de setmana...

dijous, 10 de gener de 2008

S'acosta el bicing...

Ahir vaig veure el que sembla una parada de bicing en construcció a la confluència del carrer Malats amb el carrer Gran. Esperem que això vulgui dir que ben aviat hi haurà servei a Sant Andreu.