diumenge, 30 de desembre de 2007

El regal d'aquestes festes...

El regal estrella d'aquestes festes a les cases de molts ministres i consellers serà aquest "Train Simulator":

És el regal perfecte perquè alguns ministres aprenguin per on pot i per on no pot passar un tren i perquè molts consellers, somiadors, s'imaginin a ells mateixos conduït un tren des de Sants, passant per sota les ruïnes de la Sagrada Família i fins a Perpinyà.

Bona Entrada d'any per tothom i aneu amb compte de no descarrilar!

dilluns, 24 de desembre de 2007

La setmana del desastre....

Soc un desastre amb potes, amb només una setmana he perdut el paraigües i la bufanda. Crec que mai no havia perdut ni una bufanda ni un paraigües. I ara de cop he perdut les dues coses. Deu ser que últimament estic molt despistat...

Per sort, amb la quantitat de pluges que tenim darrerament, poques oportunitats més crec que tindré de perdre paraigües... De la bufanda no puc dir tant, perquè aquest any sembla que el fred apretarà fort.

Bé, si algú hem vol fer un regal, ja li he donat forces pistes de què hem fa realment falta.



dimecres, 12 de desembre de 2007

They thought we wouldn't notice....

Aquesta web youthoughtwewouldntnotice.com (et pensaves que no ens en donaríem compte) recull el que se'n podrien dir dissenys massa similars, per no dir còpies. Està bé veure que la originalitat a vegades no és del tot original.

De fet, a vegades no cal anar tant lluny per a adonar-t'he que hi ha coses que no són tant originals. Per exemple aquests dies ha Irlanda vaig veure un anunci que vaig trobar força familiar. Només que allà en lloc de promocionar el Català, anunciaven un banc. No se pas que va ser el primer si l'ou o la gallina...

dimarts, 11 de desembre de 2007

Irlanda...

Aquest pont hem aprofitat per anar a Irlanda a veure una amiga de la Gemma que viu allà. De manera que varem anar primer un parell de dies a Dublin i després varem agafar un tren fins Waterford, què és on viu l'amiga de la Gemma.

Que dir d'Irlanda? doncs què m'ha agradat força. Per una banda, Dublin és una capital força petita i no té cap element que la faci destacar especialment. Però en canvi, la ciutat en el seu conjunt està força bé. De fet, el que vaig entreveure sota la pluja insistent hem va recordar una mica a Copenhagen. També, perquè a Dublin com a Copenhagen el museu al que cal anar és el de la cerveseria de la ciutat, en aquest cas la Guinness.
En tot cas, Irlanda és més coneguda pels seus paisatges rurals i per les seves costes que per la seva capital. I en aquest punt no defrauda gens ni mica.

Hi ha dues coses d'Irlanda que hem van sorprendre força, el primer de tot va ser que es un "driving country", és a dir un país pensat per els cotxes. Tant al propi Dublin com a Waterford, tot esta pensat perquè es vagi en cotxe. Fins i tot al centre de Dublin els semàfors estan super mal coordinats i per creuar un carrer has de fer combinacions estrambòtiques. L'altre cosa són els preus, no m'esperava que tot fos tant car, i no parlo de menjar a fora sinó dels preus del menjar als supers. Res no baixava dels 2€... ni França és tan car.

Dues recomanacions a Dublin,
  • El Temple Bar Hotel, ens el van recomanar i va complir plenament les expectatives. Molt cèntric i una qualitat/preu força bona. El més divertit és que fins i tot ens van atendre en Català.
  • Un bon lloc per menjar: el restaurant Gruel, 68 Dame St, des del carrer no donaries ni un duro per ell. Però com que la Lonely Planet el recomanava i vam entrar. Menjar Irlandes molt bo. Si hi aneu no dubteu provar aquesta cervesa orgànica, es bonissima!

dijous, 22 de novembre de 2007

I al final, un SE K530...

Al final vaig deixar estar la idea d'esperar i esperar per un Nokia que tenia vist i optar per l'opció ràpida i barata, un Sony Ericsson k530. Que ve a ser l'evolució del mòbil que ja tenia fins ara, un k700.

La veritat que els motius que hem van portar a comprar-lo van ser la mida, es molt primet; el preu, 35€; veure que havien solucionat el principal punt negatiu que tenien els Sony Ericsson fins ara: el botó tipus joystick que serveix per a tot i que s'acaba espatllant, sense cap tipus de remei...

M'esperava que aquest telèfon seria com un k700 al que li han fet una dieta extrema i li han canviat la càmera. Però m'ha sorprès que en aquest temps han millorat força l'aspecte visual de la pantalla, ara es molt més nítida i fins i tot pots fer que el rellotge et surti en gran, i li han afegit forces millores d'usabilitat, com que et demani que et permís abans de connectar-se a Internet (sembla mentida que hagin tardat tant a fer una cosa tan simple).

L'única cosa que no m'acaba de convèncer és que el port USB en lloc de venir integrat dins del propi telèfon, s'hagi de fer servir un cable especial no-estàndard. Això si, te'l proveeixen de sèrie. I el que està molt bé és que la bateria del mòbil es carrega quan el connectes a l'ordinador.

I finalment, una altre cosa que m'agrada molt dels mòbils Sony Ericsson és que els dissenyen a Lund :-)

dijous, 15 de novembre de 2007

Canviar el móbil...

Això de canviar el mòbil és més complicat del que hem pensava. Sent molt innocent, hem pensava que el què calia fer era mirar el catàleg de telèfons disponibles, triar el que més t'agrada, anar a un distribuïdor i fer el canvi.

Però no. No s'ha de fer així, i de fet mirar el catàleg és un error. El que has de fer, és anar a la botiga i triar el telefon que bonament et puguin oferir. Perquè si hi vas amb una idea del telefon que vols, es pot convertir amb un via-crucis sense fi de: "aquest no el tenim", "aquest tampoc el tenim", "aquest és només per portabilitat",... Per no parlar de les voles que t'intenten colar per aconseguir una venda ja.

Realment fent una anàlgia, el sistema de canvis de telèfon de movistar hem recorda molt un sistema comunista, com aquell que es veia per la tele poc abans de la caiguda del mur: botigues que anuncien molt, i al final només tenen allò que el planificador central ha considerat que han de tenir i que arriba, simplement quan arriba...

Si no fos que a Gualba només hi ha movistar i encara no a tot arreu....

dimecres, 7 de novembre de 2007

Barça - Rangers per Internet: èxit

Només comentar que avui m'he arriscat a mirar el partit del Barça per Internet i com a mínim fins ara, a la mitja part del partit, el resultat ha és tot un èxit. És veu força bé i casi no hi ha talls.

En lloc de fer servir els mitjans de pagament que comentava en en una entrada de la temporada passada, he optat per utilitzar un programa què és diu SoapCast i mirar-ho per la ESPN en anglès.

El resultat és 2-0 a la mitja part i esperem que caigui algun gol més.

divendres, 26 d’octubre de 2007

Humor negre....

Aquest és el cartell que l'insigne i inigualable govern espanyol ha penjat aquesta setmana prop de casa aquesta setmana! ! El text no es llegeix gaire bé, el meu mòbil està a les últimes, però hi diu: "Este Diciembre la alta velocidad llegará a Barcelona".

Es vergonyós que amb tot el sideral que estan muntant encara s'atreveixin a anar enganyant el personal d'aquesta manera...

dilluns, 22 d’octubre de 2007

F1, el desenllaç...

Ja ho vaig dir, que guanyi un Ferrari sempre fa bonic. Encara que el campió sigui més fred que un pal de gel.

Per cert, gran plantejament de la sortida dels Ferrari. Fer que en Massa es poses davant de'n Hamilton i el frenes, va ser genial. No només perquè va permetre que en Räikkönen l'avances, sinó perquè li va generar una frustració tant gran que el va encegar unes quantes voltes i així li va anar. Només comparable a quan l'Alonso el va fer esperar per canviar els neumàtics, com si estigues fent cua en una benzinera, fa unes carreres.

I ara només queda esperar que el que s'ha guanyat a la pista no ho s'acabi espatllant als jutjats. Perquè en Hamilton ja en va fer dues abans de començar la carrera, que en condicions normals de F1 li haurien costat perdre unes quantes posicions a la graella de sortida. I un favoritisme tant descarat no faria més que espatllar la competició...

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Truquets d'Excel...

La majoria de vegades, quan faig servir l'Excel no és per a fer la comptabilitat ni coses d'aquestes, sinó que l'acabo fent servir per treballar amb llistes i taules de text. Per això, hi ha un parell de coses que van bé de saber:

Fer que el text s'adapti a l'amplada de les columnes:
És molt incomode que el text ocupi més espai que l'amplada de la columna a la que pertany. Per fer què el text s'adapti a l'amplada de la columna i es vagi tallant en línies, cal anar a les "Propietats de la cela", que apareix del menú contextual de la pròpia cela i allí cal indicar que la columna és de tipus Text. Finalment, cal anar a la pestanya "Opcions d'alineament" i allà marcar la opció "Ajustar el text".

Afegir salts de línia dins d'una cela de text:

Per a afegir un salt de línia dins d'una cela de text cal fer Atl + Enter en el punt on se'l vol introduir.

Establir filtres a les capçaleres de les columnes:
Al menú "Dades" hi ha la opció "Filtre" i a dins l'acció "Autofiltre". Aquesta acció que crea una llista desplegable per cada columna que conté els diferents elements que hi ha a cada columna. Permetent establir filtres de selecció.
Això queda molt molon, però poques vegades ho he fet servir de debò, suposo està pensat l'hora de fer cerques.


Ni que sigui per portar la contraria, últimament quan he de fer coses senzilles i ràpides, prefereixo fer servir la fulla de càlcul que hi ha a Google Docs. Sobretot, perquè és molt còmode quan amb els documents els edita més d'una persona. Especialment quan preparem viatges :-)

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Patrocinis a la F1...

Una dels temes que anaven sortint de tant en tant a ITM era el tema dels patrocinis. sobretot perquè avui en dia les empreses hi destinen grans quantitats de diners, amb l'esperança d'associar la seva imatge a la d'una icona reconeguda. I moltes vegades els hi surt bé, només cal pensar el casos de Nike amb el Barça, Vodafone amb el Manchester United,...

I ara mateix a la F1 s'està donant un exemple de llibre d'un patrocini que no està sortint bé, i què fins i tot està danyant la imatge de les empreses patrocinadores. Evidentment estic parlant dels patrocinadors de l'equip McLaren-Mercedes. Perquè aquesta gent s'ha gastant molts diners en lligar la seva imatge a la d'aquest equip, i ara que a dins l'equip hi tenen muntada una bona batalla campal, on els pims i pams van caient dia a dia, els patrocinadors no saben on posar-s'he. Sobretot empreses com: Vodafone, que venia de Ferrari i ara volia associar la seva imatge a McLaren, i el fet de ser anglesos encara els penalitza més; O del grup Santander, que volia aprofitar l'operació Alonso per crear la seva imatge d'empresa global a Anglaterra i si no vigilen encara quedaran escaldats aquí i allà.

Només cal mirar per fòrums i blogs, i es pot veure que a la mínima ocasió els fanàtics de l'Alonso aprofiten per recordar quins són els enemics, i a proposar-n'he el boicot a la mínima que poden. Per tant, acabi com acabi el mundial, d'aquí qui més hi perdrà no hi seran ni l'Alonso, ni en Hamilton, sinó els que els hi han pagat el cotxe.

En tot cas, en Räikkönen és el que fa menys ràbia dels tres pilots que encara tenen possibilitats i un Ferrari campió sempre fa bonic.

dimecres, 3 d’octubre de 2007

De mòbils...

Ja fa temps que el meu mòbil esta a les últimes i ara n'estic buscant un de nou. Soc molt exigent, demano que: sigui barat, molon, que no s'espatlli al cap de 4 dies i què és pugui connectar a l'ordinador via port USB.
Crec què és interessant que el telèfon tingui port USB perquè així podré guardar tots els contactes a l'ordinador. I sobretot, perquè tinc l'esperança que així no caldrà dependre tot el dia del carregador i el podré carregar el telèfon des del ordinador.

En tot cas, el motiu d'aquesta entrada és perquè he trobat una pàgina que permet comparar mòbils fàcilment:

http://www.gsmarena.com/compare.php3?idPhone2=2013&idPhone1=2004

Està força bé perquè a part de tenir molta informació dels telèfons, la web no te gaire publicitat i això avui en dia és d'agrair. A nivell de curiositat, encara hi he trobat les dades de telèfons antics, de manera que pots comparar si el telefon nou pesarà més o menys que el que tens ara...

dilluns, 24 de setembre de 2007

Qui contamina més?

Avui, tornat de Madrit en avió, m'ha sorprès un dels anuncis que hi havia a la revista d'Spanair d'aquest més. En aquest anunci, d'una associació de línies aèries i fabricants d'avions, hi venien a dir que a nivell mundial les vaques produeixen més CO2 què els avions.

Tot i que no dubto pas que això pugui ser possible, trobo molt defensiu el seu plantejament de ... no hem mireu a mi, que ells contaminen més.... sobretot quan els implicats no tenen mitjans per a contestar.

En tot cas, a mi no m'han convençut amb aquests postulats, i de fet crec que s'haurien de dedicar més a millorar l'eficiència de tot el seu circuit i gastar menys esforços en mirar a qui tirar el marrón....

dijous, 13 de setembre de 2007

Calculador del sou net mensual...

Aquest és un link interessant, perquè et calcula el sou net mensual que hauries de percebre a partir del sou brut anual i de 4 coses més com: el número de pagues, l'edat,...
Va força bé per fer-se una idea de quan és s'emporta el "soci" a la sombra al cap de l'any. Recomano, no mirar-s'ho gaire si la Renfe ha tornat a petar, torna haver-hi col·lapse a l'aeroport o simplement has hagut de passar per l'autopista per anar a casa.


A si, si algú li fa gràcia, aquesta n'és la versió anglesa:

divendres, 7 de setembre de 2007

Un petit plaer....

Anar a menjar un Dönner/Kebab al Bismilla, el lloc kebabs autèntics que hi ha prop del MACBA, al carrer de Joaquim Costa número 22. Possiblement dels millors kebabs que he menjat mai i per un preu més que raonable.
(Actualització, el #3 segons la revista Time Out).

dilluns, 3 de setembre de 2007

El gran repte...

Al canal SET en VEO de la TDT hi fan un programa americà què és diu "El gran reto" (the amazing race). No és més que una gincama per parelles on s'ha d'anar viatjant de ciutat en ciutat i allà fer les proves que et proposen, fins a fer la volta al món. Típic programa entretingudet on veus com se'n surten els americans quan van pel món.

L'últim dia que el vaig enganxar, feien una etapa per Portugal i després de baixar per un penya-segat a l'Algarve el següent que havien de fer era conduir un tot terreny fins a Aljesires per creuar l'estret fins al Marroc. Només començar els americans ja varen tenir forces problemes per aprendre a fer anar el canvi manual del cotxe, però el que va ser més esperpèntic va ser quan varen haver d'omplir els dipòsits de benzina. Perquè 3 dels 7 o 8 equips que participaven van anar per la via directa i van omplir el diposit sense mirar quin tipus de benzina gastava el cotxe. I als 5 minuts és van quedar tirats a la carretera.

No se si això és una mostra de la capacitat d'adaptació dels americans quan van pel mon, però com a mínim vaig riure una bona estona. Més si tenim en compte que amb una mitjana d'error va ser casi del 50% i per tant tampoc no descartaria que la resta d'equips també omplissin els dipòsits sense mirar, però tinguessin una mica més de sort.

El millor va ser quan van enfocar els dipòsits dels cotxes "espatllats" i hi havia una magnifica etiqueta que posava: DIESEL. Aquests americans no se'ls pot treure de casa...

diumenge, 26 d’agost de 2007

Gualba...

Sempre ús he parlat molt de Gualba, però pocs de vosaltres hi heu estat. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, aquí teniu un dels vídeos que han penjat les joves promeses del poble al Youtube.



Podeu trobar la resta de vídeos al canal Gualbass del Youtube. Ahir hem varen dir que en tenen uns quants més de preparats... a veure si també els pengen.

dimecres, 22 d’agost de 2007

The Bourne Ultimatum

Finalment!, feia força temps que no anava al cinema i en sortia content. Més des de l'últim fracàs, Spiderman 3, que varem sortir del cinema a mitja pel·lícula. Però The Bourne Ultimatum compleix, és un bon final per la trilogia (avui en dia, si no ets una trilogia no ets ningú) i és una pel·lícula d'espies trepidant i en que la intensitat no para en dues hores.

Només dir que la película comença a Moscú i acaba a Nova York (of course!), passant per Torino, París, Londres, Madrid i Tànger. I després diuen que calen 80 dies per donar la volta al món. I que curiosament els únics policies que aconsegueixen detenir a algú són els Policies Nacionals de Madrid... i això sí què és irònic.

Sí us agraden les pelis d'espies, és un must see!

dimarts, 7 d’agost de 2007

reciclem prou?...

Ara que he tornat a Suècia he recordat algunes de les bones costums que tenia allà, i que els suecs tenen ben interioritzades. A part de reciclar plàstics, papers i vidres, a Suècia també hi ha la costum de retornar els envasos de begudes a les botigues a canvi d'una petita quantitat de diners. Tal com fèiem aquí fins no fa gaire temps amb les ampolles de cava o d'aigua de caldes.
La diferencia és que a Suècia els supermercats tenen una petita secció amb unes maquines que es traguen els envasos i a canvi et donen un tiquet amb un import què et descompten a l'hora de pagar la teva compra.
Encara que sembli una tonteria, perquè com a màxim et donen 1 SEK = 0,10 € per cada ampolla, però cada cop que fèiem una festa al korridor acabem recuperant els envasos de les cerveses i després algú els portava al Super... i m'agradaria pensar que els diners anaven per les coses comuns. A més a més, en els concerts i coses d'aquestes més massives, sempre veies que l'endemà a primera hora ja hi havia algú que anava a buscar els envasos per treure's un sobresou.

Una altre cosa que també reciclen els suecs són les bosses de la compra dels supermercats i no és que les tirin al contenidor groc. Sinó que les aprofiten pe les següents compres. Perquè allà les bosses de plàstic s'han de comprar. De manera similar com també fa l'Ikea aquí. De manera, que la gent torna a portar les bosses al super i s'estalvien moltes i moltes bosses al cap de l'any.

Instaurar un sistema de reciclatge d'envasos com el suec seria costos d'implantar aquí, perquè les màquines són cares i a aquí tenim una xarxa de petits comerciants que allà no tenen. Però en canvi, incentivar el reciclatge de les bosses de plàstic del supermercat no costaria gaire i estalviaria generar molts plàstics. Com ho veieu?

dilluns, 30 de juliol de 2007

escandinava...

Com ja sabeu aquest estiu hem anat de vacances a escandinava, a fer una mica de "remember when" de quan vaig anar d'Erasmus a Lund. I com que aquest viatge el varem planificar bastant abans de sortir i el teníem força per mà. He pensat que escriure aquí una mica la ruta que varem fer i els llocs on varem anar. I així si algú vol anar cap aquelles terres, com a mínim tindrà per on començar.



Copenhagen:
Copenhagen és una petita capital, és molt més petita que Barcelona, però que té molt encant gracies als seus canals. Tot i ser petita té forces coses per veure i si no es té intenció d'entrar a gaires museus amb 2 dies es pot visitar la ciutat força bé.

Com arribar:
Un vol directe des de Barcelona fins a Copenhagen, hi volen Spanair i la low cost Sterling. De l'aeroport fins al centre hi ha un servei de trens molt freqüent.

On ens varem allotjar:
A Copenhagen ens varem allotjar a l'alberg de la cadena Danhostel. Un edifici molt cèntric de 20 plantes, i amb moltissimes habitacions. Segurament un dels millors albergs on he estat mai, les habitacions són molt grans i totes tenen lavabo propi. I el millor és que si tens una habitació en una planta alta les vistes sobre la ciutat són genials. Només cal que mireu la foto que segueix.

Que s'ha de veure:
- El centre, aquest és un concepte molt genèric perquè inclou la plaça de l'ajuntament, Radhuset, els carrers principals, el Nyhavn (típica foto de les caixes de galetes amb mantega).
- La Sireneta, far and far away, i el castell, que no es res de l'altre món però està a costat. Inclou passeig pel port i per la zona cool de la ciutat. Les guies Lonely Planet recomanen començar el camí cap a la sireneta des del Nyhavn pel carrer Toldboldgade i passar per la residencia reial de AmallenBorg.
- El palau reial i el Borsen a l'extrem sud del centre.
- Christiania, és un barri hippie on es venen drogues suaus. Té un Status Quo bastant propi des dels anys 70. Però de tant en tant hi ha redades de la poli.
- La fàbrica de la Calsberg, és relativament interessant i la visita inclou la degustació de dues cerveses especials per persona.
- El Jardí Botànic, el castell de Rosenborg i els canals que hi ha just al nord d'aquest castell.
- Tivoli, un dels parcs d'atraccions més antics i importants d'Europa. Està al propi centre de la
ciutat just al costat de la plaça de l'ajuntament.

Que ens va decepcionar:
Des de Copenhagen varem agafar una excursió organitzada per a visitar els castells reials que queden al nord de Copenhagen. Els castells valen la pena, però la visita guiada ens va carregar força, principalment per culpa de la guia i perquè ens van fer anar a toc de pitó tot el dia. Casi que és millor fer la visita al castell de Kronborg amb transport públic des de Lund tal i com proposo més avall.



Lund:
És la ciutat on vaig estar d'Erasmus, i per tant li tinc un carinyo molt especial. Té uns 100.000 habitants, dels quals més de 25.000 són estudiants de la universitat. De manera, que durant el curs hi ha un ambient super-especial. A l'estiu no hi ha tant ambient però tot i així la ciutat mereix una visita perquè és molt maca.
Si no ets com jo que t'hi vas estar d'Erasmus amb un dia o un dia i mig ja n'hi ha prou.

Com arribar:
Hi ha un servei molt freqüent de trens que uneix Dinamarca amb Suècia a través del pont d'Oresund. Hi ha trens tot el dia. Alguns paren a Lund i en alguns altres s'ha de canviar de tren a Malmö.

On ens vam allotjar:
En principi teníem una reserva per un hotel de 4* què és diu Concordia, però ens van intentar endinyar una habitació super-petita a la planta baixa i que donava a la recepció. De manera, que els varem plantar i varem anar a un altre hotel, el Lundia, on també tenien una bona oferta d'estiu i que estava molt millor. Realment un hotel molt recomanable.
A Lund els hotels només es poden pagar a l'estiu i en cap de setmana.

Que s'ha de veure:
Doncs a Lund s'ha de veure una mica de tot, i si pot ser, recorre la ciutat amb bicicleta, perquè és quan té més encant. Tot i així el més important és:
- La zona de la Catedral i el Lundagård amb els antics edificis de la Universitat.
- Els carrers que formen el centre de la ciutat.
- El Kulturen, un museu molt especial perquè està format per cases típiques sueques que es van portar de diferents parts del país. I que permeten veure com han viscut els suecs en diferents èpoques de la seva història.
- El jardí botànic, a mig camí de la universitat està molt florit a l'estiu i és un bon lloc per anar a fer un picnic.

Rodalies de Lund:
  • Malmö es la capital de la regió, i com a tal val la pena fer una bona visita del seu centre històric i dels seus parcs i canals. La meva part preferida són els carrers que hi ha entre la Stortorget i la Lillatorget i que van fins als canals.
    Aquest cop de casualitat varem arribar a un parc prop del castell del Malmö i del Turning Torso que donava directament a l'entrada del mar Bàltic i que té unes vistes molt maques del pont d'Oresund i de Copenhagen.
    Nosaltres varem visitar Malmö fent escala en el camí cap a Lund, varem deixar les maletes a la consigna de l'estació de tren i amb un matí en varem tenir prou.

  • Helsinborg, Helsingør i el castell de Kronborg. Excursió d'un dia fins a Dinamarca per anar a veure el castell de Hamlet. Primer amb tren fins a Helsinborg i després s'agafa un ferry que tarda 20 minutets fins a Helsingør. El castell està a 5 minuts del port. És una excursió d'1 dia.


Estocolm:
Segurament és la més gran de les capitals escandinaves. I de fet, és una ciutat molt especial, perquè al trobar-se en un arxipèlag d'illes casi infinit té un encant especial per a nosaltres que som de secà.
A aquesta ciutat ja cal dedicar-li almenys 3 dies per a poder-la visitar en detall.

Com arribar:
Tren, cotxe, avió des de Malmö.... Nosaltres varem optar pel tren, perquè si compres amb antelació pot sortir molt barat. A la web de SJ (la RENFE suecà) bitllets en oferta regularment, cal estar atent. En tren d'alta velocitat, X2000, el trajecte es fa en 4 hores.

On ens vam allotjar:
a l'hostal Långholmen, no és el més cèntric de la ciutat. Però en canvi és especial, perquè és una antiga presó reconvertida en alberg i dorms en celes reformades. Té el seu encant.
L'ambient especial de l'alberg i la cuina són el millor de l'alberg. En canvi, les llisteres no eren per tirar coets. Tot i així, és un bon alberg i a un preu força raonable.

Que s'ha de veure:
- La Gamla stan (barri antic), un parell d'illes que formen l'antic centre d'Estocolm i que fan de frontera entre el mar bàltic i la llacuna interior. Dins de la Gamla stan també hi ha el palau reial. S'hi ha de passejar.
- L'ajuntament, Rådhuset, és un edifici monumental al costat de la Gamla stän. És un edifici molt conegut perquè és on es fa el sopar de gala dels premis Nobel. Val la pena fer la visita guiada.
- El Djugarden, es el centre recreatiu d'Estocolm. En una illa propera al centre de la ciutat hi ha el Vasa Museum (a la foto), el molt recomanable parc-museu-zoo Skansen i el parc d'atraccions Gröna Lund Tivoli. Els dos primers són molt recomanables, però en canvi el Tivoli va ser bastant decepcionant, com un Tibidabo però al costat del mar.
- Si hi ha temps i t'agraden els museus, al costat de la Gamla Stan hi ha la illa de Skeppsholmen on hi ha el museu nacional, el museu d'art modern i el d'arquitectura. A part de la visita a l'illa per veure'n les boniques vistes també és poden visitar els museus. No són la bomba, però....
- El metro, diuen que especialment la línia blava, té obres d'art a les estacions. Cal fixar-s'hi.

Que ens va decepcionar:
- El metro estava ple de cartells d'un aquari que està al Djugarden, Aquaria, i com que estava inclós a la Stockholm Card varem anar-hi. No val la pena. L'única atracció especial es una mena de riu on en principi pugen els salmons. Però com que això només passa a finals d'any. A l'estiu no cal anar-hi.
- El Gröna Lund Tivoli, si no et molen les atraccions de caiguda lliure no val gaire la pena anar-hi. És per a quinzeañeros.

Consells:
A Estocolm teníem la intenció d'entrar a molts múseus i fer moltes activitats. Per això varem decidir comprar la Stockholm Card, què és careta però que et dona accés a tots els museus i al transport públic. La varem agafar per 3 dies i al 2n ja l'havíem amortitzar. Car, a Estocolm el billet senzill de metro val 40SEK = 4 €!!!!!!!

Encara que sembli estrany, al mateix edifici de l'ajuntament hi ha un restaurant tipus buffet lliure que té una relació qualitat preu força adequada, per 75SEK t'inclou 2 plats i postres. I d'una qualitat raonable. Tenia pinta de ser el lloc on menjen els funcionaris de l'ajuntament.



divendres, 27 de juliol de 2007

I a Estocolm també....

I a Estocolm també tenen les mateixes bicicletes. En aquest cas, 51 parades que es troben només a la zona del centre de la ciutat.


La principal diferencia és que a escandinava tothom te la seva pròpia bicicleta, perquè tenen cultura de bicicleta i la majoria d'edificis tenen un lloc on deixar-les prop de l'entrada. I en canvi aquí molt poca gent en té. De manera que allà el servei sembla anar més destinat als turistes que als residents.

dimecres, 11 de juliol de 2007

80km/h? No, gràcies...

L'última gran idea del govern de la Generalitat és fer-nos anar a 80km/h per les autopistes i autovies que voregen Barcelona. Tal i com ja passa a les rondes. És una gran idea, sobretot per els polítics que l'han pensat. Perquè ells només han de canviar mitja dotzena de senyals on ara posa 120km/h per unes de noves que posin 80km/h, fer-se la foto el dia de la inauguració i omplir-se la boca dient que som uns grans ecologistes i que treballen per solucionar el canvi climàtic.......

Aquesta solució hem recorda molt a la de la zona verda de Barcelona: Que hi ha masses cotxes! Culpa dels ciutadans que es mouen en cotxe. Solució: els hem de castigar amb una zona verda de 2,30€/hora. I amb això ja se'n van contents a casa i és pensen que han arreglat el problema....
Doncs no, la solució no és aquesta. Si realment volen que no utilitzem el cotxe. Simplement, que analitzin perquè el fem servir. I que hi posin solucions. Segurament això requereix pensar una mica i trobar solucions. Però realment aquesta és la seva feina.

Estic d'acord que afavoreixin el transport públic i un cop aquest funcioni bé, que és penalitzi l'ús del cotxe. Però no que primer penalitzin a la gent que no té alternatives i després es plantegin si faran alguna cosa amb el transport públic. Perquè tots sabem com va la RENFE; i no només per com funciona la RENFE (la gent va com sardines, els trens passen quan volen,...). Sinó perquè quina alternativa real pot ser la RENFE, amb freqüències de pas de 1 tren cada hora entre Sant Celoni i Barcelona els caps de setmana; havent de canviar de tren a Massanes cada cop que vols anar a Blanes o Mataró; o havent de canviar d'estació! a Montcada per anar a la UAB o Sabadell?

I com a últim detall, la "gran solució" és tant intel·ligent que si algú utilitza un vehicle hibrid o elèctric també haurà d'anar a 80!! No s'aguanta per enlloc. I De fet, a altres ciutats en lloc de penalitzar han optat per crear carrils especials per als vehicles hibrids i/o amb alta ocupació (3 o més persones). Incentivar sempre és millor que castigar.


Article relacionat de La Vanguardia d'avui:

dilluns, 9 de juliol de 2007

Anem a Lund...

Ja fa més de 4 anys és va acabar l'Erasmus i que vaig tornar de Lund. El 10 de Febrer del 2003.
Però d'aquí una setmana agafarem l'avió cap a Copenhagen i al cap de pocs dies creuarem el pont d'Oresund per anar fins a Lund! Bonica ciutat, plena de records i records.

Tinc moltes ganes d'arribar-hi, anar fins l'AF Building, poder passejar per la Mårtenstorget, veure com està Parentesen, anar a fer una cervesa a la terrassa del Kulturen i si s'escau visitar el museu ;-) Sense oblidar les nations ÖG, Lunds,... i el T-Bar, que segur que estarà obert!

Se que ara és temporada baixa, i que anar-hi de vacances no és com anar-hi d'Erasmus, però de ben segur, la ciutat seguirà estant animada tot i que els estudiants estiguin de vacances.

Ja queden pocs dies.....

dissabte, 30 de juny de 2007

bicing...

Finalment, ja m'ha arribat la targeta del bicing i ja he pogut fer anar el servei un parell de vegades. La veritat és que el servei per si mateix es una bon idea, i està força ben aconseguit.

La primera ruta que vaig fer va ser des del Clot fins a la Vila Olímpica, allà vaig parar una estona i després vaig continuar fins a Drassanes. Realment, el ritme per aquella zona és força àgil, gràcies a que hi ha força carril bici i pocs semàfors.

Que les bicicletes tinguin tres marxes està molt bé sobretot quan et dirigeixes sentit muntanya ( cosa que no tinc pensat fer gaires vegades) i el "cistellet" per a posar les coses que hi ha al manillar és molt més practic del que m'imaginava. Però m'hauria agradat més que el fre del darrera hagues estat d'aquells que estan en el pedal, tal i com fan al nord d'europa, i no de manilar. Però suposo que aqui encara no estem preparats per un tecnologia punta com aquesta....

El que hem fa més por del servei és que hi ha el risc de què mori d'èxit. M'hi he estat fixant una mica i la majoria de les estacions es passen bona part del dia sense bicicletes. I més d'una vegada hi veus algú que més o menys espera a que arribi una bicicleta. L'altre dia vaig haver d'esperar un parell de minuts prop de la vila olímpica perquè en deixessin una i avui quan he aparcat a Provença, m'ha costat una mica trobar la parada perquè estava buïda. I aquesta situació, te pinta de que serà l'habitual, perquè ja hi ha més de 50.000 abonats per just 1.000 bicicletes. Els números no surten! Fent, que per molt que ho anunciïn com un mitja de transport, crec que servira més per anar a fer el passeig que per a fer enllaços que requereixin un mínim de puntualitat.

Mentrestant, l'únic que demano és que posin una parada a Can Fabra (Sant Andreu) i una altre prop de Camp de l'Arpa.

divendres, 29 de juny de 2007

Eclipse tips...

Per ara no tinc gaires cosetes de l'eclipse. Però crec que aquesta es mereix una entrada per si mateixa:

Recuperar un fitxer perdut:
¿Qui no ha perdut mai un fitxer abans de pujar-lo al control de versions? ... a mi hem va passar l'altre dia, però per sort hem van dir com el podia recuperar.

El propi eclipse incorpora un històric amb els canvis que s'hagin fet últimament. I inclou la funcionalitat de recuperar els fitxers que s'hagin pogut esborrar per error. Cosa, que realment et pot salvar la pell. Per accedir a aquest històric, només cal anar al explorador de projectes, situar-se sobre la carpeta on estava el fitxer i obrir el menú emergent. Allà hi ha la opció: "Restore from local history..."

Aquesta opció no només et permet recuperar el fitxer sinó que manté un mínim control de canvis. De manera que et permet veure'n i recuperar-ne les últimes versions. Mola, no?

dijous, 21 de juny de 2007

Nous usos per als VAX...

Qui ho diu que els "VAX" ja no serveixen per a res?
Així es com tenien un pobre terminal Vts 420 aquest matí a la feina.

Els coneguts com a "VAX" eren els terminals que fèiem servir a la facultat per a treballar amb els servidors Digital que tenia la facultat. Eren unes pantalles que funcionaven en mode text (verd, taronja o blanc) i que destacaven per la seva gran usabilitat.

Els programes estrella eren l'editor de text, el compilador de Modula 2 i el Lynx (imagineu-vos, un navegador sense imatges). Les hores i hores que ens hi varem passar fent les practiques d'EDA, de programació, d'IBD,....

I de fet, no fa ni deu anys que els varen jubilar.

dilluns, 18 de juny de 2007

de bicicletes...

La Gemma ha anat uns dies a Trondheim (Noruega) , i ha descobert aquesta petita coincidència entre les bicis del Bicing de Barcelona i les de Trondheim. Realment són idèntiques. Només cal veure la foto:

Realment, aquí no hem inventat res. Perquè a ciutats com Helsinki, Copenhagen o Viena ja fa uns quants anys que tenen sistemes molt similars. El què és curiós és que les bicicletes d’un lloc tant llunya com Trondheim, que està a 3000km, siguin les mateixes que les d’aquí. El que fa la globalització.

Recordo sobretot les bicicletes de Copenhagen, perquè anaven amb una moneda de 20 DKK, com si fossin un carritu de la compra i perquè la estaven totes mig espatllades. Però sobretot, perquè quan ja portàvem una bona estona buscant un parell de bicicletes per les parades del centre al final en varem trobar dues aparcades al mig del carrer just davant d’un McDonals. I no varem poder resistir la temptació d’agafar-les :-P

I també les de Viena, perquè van demostrar ser un sistema molt àgil per fer turisme dins d’una ciutat. I anar de monument en monument gaudint del que hi ha pel mig. La putada va ser quan ens varem confondre de camí quan tornàvem del Danuvi. És el que té anar a cegues. Però per sort en Sergio va demostrar saber orientar-se per Viena sense mapa. Deu tenir una mica de sang austríaca amagada....

Mentrestant, a veure quan m’arriba la targeta del bicing...

divendres, 8 de juny de 2007

Let's wii

La meva última adquisició, una Wii....
Fa temps que hem passava pel cap comprar-la, i m'he resistit bastant a fer-ho. Però al final no he pogut resistir per la temptació i he fet que me la regalin per l'aniversari ;-)

La veritat, feia molt de temps que no jugava a res més que no fos el Hattrick. Però aquesta consola, pel fet de ser diferent i de poder viure més les accions en primera persona hem va captivar. I de fet, ara que la tinc de fa una setmana, crec que ha valgut la pena.

Potser no té els millors gràfics del mercat, però el mando és una passada. El joc de tennis que ve de sèrie esta bé, però quan mola de debò és quan agafes un joc d'acció com el Zelda, on hi ha espases i t'has de carregar enemics. Aleshores és quan notes que tens el control. De fet, l'altre dia quan hem vaig carregar un parell d'enemics amb l'espasa d'un cop de canell hem vaig sentir super bé :-P

Ja tinc alguna cosa a fer a les tardes de l'estiu a part de fer la migdiada a l'hora del Tour.

dimecres, 30 de maig de 2007

Series....

Des de fa un parell de mesos estic fent servir un programet que és diu TED (Torrent Episode Downlader) per baixar-me les series, directament i sense preocupacions. La veritat és que va molt bé, perquè tu li dius quina sèrie et vols baixar (entre les disponibles, que són moltes) i ell mateix s'encarrega de buscar els nous episodis que van apareixent i els posa a baixar al BitComet directament. És a dir, que ja no cal recordar quan surt cada nou episodi als USA i anar-lo a buscar.


Això si, les series baixen directament dels USA. Per tant en anglès i sense subtítols. Per això no hem baixo House per aquí....

dijous, 24 de maig de 2007

Art al carrer...

No se si fa gaire que no passeu per la Rambla a l'alçada del carrer Aragó. Però si hi passeu abans de l'1 de juliol us trobareu amb una sorpresa inesperada. Hi han posat una exposició d'art al carrer del escultor polonès Igor Mitoraj.

La veritat, jo no havia sentit a parlar mai d'aquest senyor. Però trobar-te les seves obres de bronze basades en la mitologia clàssica (crec), és a dir estil Greco/Romà, d'una mida bastant enorme impressiona bastant.

No n'he penjat cap foto per no trencar la sorpresa :-)

divendres, 18 de maig de 2007

Anem amb vaixell?...

Ara que s'acosta l'estiu és hora de començar a pensar amb les vacances. Un dels destins més habituals des d'aquí és anar a ses illes, i molta gent per la novetat opta per anar-hi amb vaixell.


Jo hi he anat moltes vegades, sempre la ruta BCN - Menorca, però moltes vegades, i crec que hi ha tres coses bàsiques que són bones de saber en aquests tipus de viatges, però que ningú no diu mai:

  • Als vaixells ràpids, tipus Catamarà o Fast Ferry, no es pot sortir a coberta durant el trajecte. Per tant, de "Vacaciones en el mar" res de res. De fet, tenen molt més d'autobús sobre el mar que de vaixell. I en cas de mala mar és molt més probable que suspenguin el trajecte que amb els altres, perquè al ser més petits tenen una facilitat innata per saltar les onades.
  • Per no marejar-se, els líquids han de ser sense gas i amb moderació. Només cal imaginar que passa amb una cervesa quan la remenes una mica. Doncs, si el vaixell es mou pot acabar passant el mateix dins de l'estomac. Amb l'aigua no passa tant, però si se'n veu molta de cop i el vaixell es mou, també s'acaba pringant. I mai més ben dit.
  • En cas de mareig, si no tens Biodramina, els del vaixell en tenen. Normalment només cal anar a demanar-la al bar.
Respecte als vaixells, els fast ferrys són més incomodes, però a canvi tarden menys de la meitat que els convencionals en fer el recorregut. Tot depèn de les prioritats de cadascú. El que si que cal tenir en compte és que el ferry convencional que fa servir Balearia a la ruta BCN - Menorca. És casi una herència de la guerra de Cuba i segons diuen està en un estat lamentable (totes les butaques trencades,...).

Però realment, per ferris de debò, els que uneixen les capitals escandinaves. I especialment el que va entre Helsinki i Stockholm. El Silja Line era tant gran que fins i tot tenia unes galeries comercials amb un hall de 3 o 4 plantes d'alçada.

dilluns, 14 de maig de 2007

Decebut...

M'imagino que no seré l'únic que avui se sent així. Però l'empat d'ahir del Barça i la humiliació de dijous passat, han estat la gota que ha fet besar el got. Se m'escapa com ha passat, però no puc entendre com un equip ha passat en menys d'un un any de guanyar-ho tot, se capaç de remuntar qualsevol partit i ser l'enveja d'Europa. A l'equip impotent i perdedor que són ara.

Des del principi de temporada, quan varen perdre contra el Chelsea, alguna cosa és veia venir, que ja no eren els mateixos. Però llavors, quan tocava, com el dia del Werder Bremen, es varen ficar les botes i van reaccionar. Però des de fa uns mesos, ni això. Ara mateix, sembla que els hi suï tot, que sigui igual guanyar o perdre... I sap greu.

En tot cas, "futbol és futbol" i si el minut 88 dels partits del Barça i del Madrid no hagués passat el que va passar, ara mateix no estaria dient tot això. Realment, ha estat com l'escena final de "Match Point" d'en Woody Allen. Però no est pot negar que el problema del Barça és d'actitud i possiblement més val una "ostia a temps" i arreglar el problema d'arrel a salvar els mobles a l'últim moment i que la propera temporada estiguem igual.

dijous, 10 de maig de 2007

El preu del canon...

Fins ara era conscient de que aquí tenim el famós canon de la SGAE que carrega un import x sobre el preu real de tots els CD's i e DVD's verges que comprem. I evidentment n'estava en contra. Però fins ara no havia fet números i no m'havia adonat del nivell d'abús d'aquest canon.

Fa una setmana vaig comprar a Andorra una bobina de 50 DVD per 17€. I ara he buscat el preu de la mateix bobina a Pricoinsa, i aqui val 50€. Es a dir, el preu s'ha múltiplicat casi per 3!!!

Amb aquests preus val molt més la pena pujar a Andorra a comprar-hi CDs o DVDs que a comprar-hi tabac. Perquè amb el tabac, si no vaig errat, "només" t'hi guanyes 20€ per cartro. I a sobre, amb el tabac has de vigilar a la frontera.
Només falta que ara se'ls hi passi pel cap dir que gravar CDs perjudica seriosament la salut i que ho fan pel nostre bé...

Per cert, la Nintendo Wii estava a 219€ i la Play 3 a 550€.

dimarts, 1 de maig de 2007

Croissants de ponts

Pujant cap Andorra varem fer una parada logística a Ponts, el rebost de Catalunya. Aquest és un dels 3 croissants que varem comprar.

Ja fa temps que n'havia sentit a parlar i que en volia comprar. Però la veritat, no m'imaginava que fossin tant grans.

Per cert, el forn on els fan és molt fàcil de trobar, es diu Cal Pereto i està just a la rotonda que han fet al centre del poble. Més val reservar i deixar una mica d'espai al maleter.

divendres, 27 d’abril de 2007

El problema de comprar per Internet...

Avui en dia el gran problema de comprar per Internet és que et portin el que has comprat a casa. I que ho facin en algun moment que et vagi minimament bé. Perquè sinó tens sort et pot acabar passant això:


Aquesta foto la vaig fer l'altre dia des del carrer a la porta de l'edifici on visc. Aquest cop la noteta de Seur no era per mi, però l'estiu passat jo també vaig rebre un paquet via Seur i van fer el mateix. Van venir quan varen voler, sense ni avisar i com que no érem a casa van penjar la nota a fora directament. I encara sort que ningú la tregues.

Per això dic que aquest és el problema de comprar per Internet, perquè sigui quina sigui la web on compris el producte, saps hauràs de passar per les empreses de Transports i confiar en la bona voluntat del transportista que li toca la teva zona. Perquè si aquest no és bona persona els temps d'entrega és poden anar allargant i allargant o el producte que has comprat acabar a casa dels veïns..... Perquè com hem van dir des de Seur. "Seur nunca llama". I jo afegeixo, tampoc té en compte que la gent treballa.

Amb aquestes empreses les pitjors experiències les he tingut amb Seur (evidentment) i amb Zeleris (si en una zona només reparteixen pel matí i tu al matí no hi ets mai, és el teu problema... no el seu). I per la part positiva UPS, que varen trucar abans de venir.

Al final, la solució més intel·ligent és la que fa un company de feina, que t'ho enviïn a la feina. Perquè al final t'hi passes tot el dia. Tot i que el dia què és compri alguna cosa com els "Pilars de la terra" ja no estarà tant content de portar-ho cap a casa ;-)

Herois

Nomes dir que Herois (Heroes), la sèrie que estrenarà tv3 dimecres que ve mola!
Els 2 primers episodis lien una mica perquè presenten moltes històries a la vegada. Després és va calmant, però sense perdre l'interès.

Vaig per l'episodi 6 i continuem avançant :-)

dijous, 19 d’abril de 2007

Un blog divertit...

Adjunto l'enllaç cap a el blog de Mauro Entrialgo

Potser el trobareu molt friki, però en canvi l'he trobat molt divertit i amb un sentit de l'humor molt afilat.
Vaig començar per aquesta entrada i n'he anat trobant més de bones com aquesta o aquesta altre.

No ho he dit, són vinyetes. I per tant no us portara més de 30 segons.

diumenge, 15 d’abril de 2007

MNAC...

Feia temps que volia anar al MNAC (Museu nacional d'art de Catalunya), però no ha estat fins aquest cap de setmana que he pogut fer-ho.

Si el comparem amb altres grans museus, el MNAC és diferent, perquè aquí no hi ha grans obres. Com el British que té el la Pedra Rosetta, el Louvre amb la Gioconda o el Codi de Hammurabi, o el MOMA amb més Picassos i Van Goghs que els què hi ha a tot Europa. Sinó, què és un conjunt, una evolució des del segle IX amb el Romànic Català fins a principis del segle XX. De manera, que pots anar veien com l'art va evolucionant durant els mil anys, de sala en sala.

Jo no soc expert en Art, però evidentment el més espectacular del museu són les escenificacions de les esglésies de la zona de la vall de Boi, per la pròpia construcció de les sales què reprodueix l'interior de les esglésies.... tot i que hi ha massa blanc a les zones per les que no hi ha restes. I en canvi, la zona d'art modern una mica ni fu ni fa, excepte alguns Casas i alguns detalls d'en Gaudí. Tot i que no vaig saber veure-hi cap rajola de les aceres del Passeig de Gracia, que sí vaig trobar al MOMA. Estrany, no?

Per part meva, la visita val la pena.

Curiositats:
- Hem va fer gracia trobar-hi un retaule de l'església de Palau (Santa Maria de Palautordera).
- Els sofàs que hi ha a la 2à planta, prop de l'Art Modern, són la bomba. S'hi poden fer unes migdiades impressionants :-)

dimecres, 11 d’abril de 2007

Consells per a buscar feina...

Llegeixo, via Microsiervos, aquest article amb 10 preguntes que cal respondre abans d'acceptar una feina. És el típic article que diu coses que són de sentit comú, però que val la pena que et recordin de tant en tant.

Els tres primers passos corresponen a coses que has de buscar abans d'anar a l'entrevista, bàsicament estudiar una mica l'empresa abans d'anar-hi, i la resta coses que cal averiguar durant l'entrevista: la tipologia de l'empresa, que s'hi fa i que esperen que hi facis.

Tot i així, i especialment per a les feines relacionades amb IT crec que s'hi ha d'afegir un altre pas, anar a trabajobasura.com i veure què és diu de l'empresa per allà. No crec que el que s'hagi de fer sigui deprimir-se amb tot el que s'hi diu, perquè sinó no aniries a treballar a enlloc. Moltes vegades qui escriu a aquesta pàgina és perquè està emprenyat. Crec què el que realment val la pena és ponderar el número d'entrades que hi hagi per l' empresa en concret amb el número de treballadors que diu tenir l'empresa. I comparar el valor obtingut amb el d'altres empreses. Perquè si una empresa amb 1000 empleats té 300 entrades, malo... i en canvi si una amb 5000 empleats també en té 300, aleshores no tan malo. Perquè en proporció hauran fet enfadar a menys gent.

Sí què és cert, que l'ultima vegada que vaig buscar feina, a vegades llegies una cosa d'una empresa a trabajobasura, després anaves a l'entrevista i tot anava com havies llegit que aniria....

dimarts, 3 d’abril de 2007

Més canals a la TDT...

Ara que estan parlant tant de si incloure TV3 al país valencià i a canvi fer què és vegi Canal 9 a Catalunya. Jo pensava, perquè no es fa un pas endavant i també incorporen a l'oferta de TDT algún canal públic Francès o Anglès. I així millorem una mica l'oferta de canals de la TDT... perquè alguns dels canals com A3 neox, Tele 5 estrellas (alies medico de familia TV), o els VEO i NEO no valen ni el que costa emetre'n la senyal.

Des del meu punt de vista, seria la bomba poder veure directament a la TDT canals com la BBC (imagino que la BBC World) o algun canal francés com la privada TF1 o la pública France 2. Ja se sap, com més varietat millor, i així la gent tindrà la oportunitat de veure més coses en versió original.
A part, a França les series sempre acostumaven anar una mica més avançades. I sinó, només cal pensar en Bola de drac o Nip/Tuck.

De fet, no proposo res tant descabellat. Perquè la TDT d'Andorra ja incorpora aquests canals. I per tant, no és res què no es pugui fer.

divendres, 30 de març de 2007

Carregar els camions als trens...

Llegeixo a Le Monde (via Vilaweb) que a França han optat per crear una ruta ferroviària per a camions.
"Dominique Perben, le ministre français des transports, et son homologue luxembourgeois, Lucien Lux également ministre de l'environnement, devaient, jeudi 29 mars, inaugurer à Bettembourg (Luxembourg) l'autoroute ferroviaire qui reliera dès juin, après 1 000 kilomètres, le Grand-Duché à Perpignan (Pyrénées-Orientales)...."
És a dir, carregaran els remolcs dels camions en trens a Perpinyà i els descarregaran a Luxemburg. I allà ja els esperaran els camions preparats per a carregar els remolcs i portar-los al seu destí.

De fet, és una idea que aquí també podríem introduir. Perquè si carreguéssim els camions als trens a l'alçada del Detla i els deixem a l'altre punta de França, ens estalviaríem bona part de la corrua de camions de fruita que hi ha cada dia a la A7 i que okupen casi salvatgement el carril de la dreta de l'autopista. Perquè, qui no els ha vist mai adelantar-se com salvatges?

La diferència entre aquí i França és que allà no tenen la RENFE i sembla que podran garantir que el temps de transport serà molt més curt al temps del camió + el temps de descans dels conductors. I per tant, allà si que pot ser un win-win, per una banda pels transportistes que hi guanyen temps i diners; I per "la societat", al treure els camions de les autopistes. I entenc que això ha d'anar a més, perquè la benzina puja i puja i puja i puja fins l'infinit.

dimarts, 27 de març de 2007

Més db2...

I aquí venen algunes coses més que he anat aprenent sobre el DB2:

La clàusula With:

El db2 incorpora la instrucció WITH, que permet crear com una mena de vistes virtuals (o common table expressions) que poden ser utilitzades directament des del FROM de les consultes. La principal diferencia entre aquestes estructures i una vista, és que aquestes només existeixen durant el temps d'execució de la consulta.

WITH dadesAlumne AS (Select * From Alumne, AlumneCentre)

SELECT *
FROM dadesAlumne

El principal avantatge que els hi trobo, és poder fraccionar les consultes en trocets i fer-les així més comprensibles i manejables.


Optimització de consultes:
A db2 la opció de posar hints a les querys no existeix. Cosa que segons com, fins i tot pot ser un avantatge. Perquè els hints sempre corren el risc de quedar obsolets quan es passen les estadístiques, fent que el mal acabi sent pitjor que la solució.
A canvi, el gestor del db2 incorpora una instrucció que permet indicar l'esforç què és dedicarà a optimitzar el pla d'execució de les consultes abans de llançar-les. I en principi, a més esforç dedicat a calcular el pla d'execució, millors resultats s'obtindran. De manera, que teòricament, aquesta opció ha de permetre obtenint sempre resultats òptims, independentment dels canvis en les estadístiques.

SET CURRENT QUERY OPTIMIZATION nivell

On nivell és un dels valors: 0, 1, 2, 5, 7 i 9. Essent 0 el nivell més baix d'optimització i 9 el nivell més alt. Cal tenir en compte que el nivell 5 utilitza heurístics per a trobar el pla d'accés òptim i en canvi el nivell 7 ja no ho fa.
Aqui el que fan és utilitzar el nivell 5 per les querys que tenen més de 4 Joins...

Per més informació: http://publib.boulder.ibm.com/infocenter/db2luw/v8//index.jsp


Més sobre les expressions condicionals:
Continuant amb el tema de les expressions condicionals, he trobat un link amb les expressions condicionals que hi ha per als principals SGBDs: http://www.ispirer.com/doc/sqlways38/Output/SQLWays-1-040.html

i de fet, hi estan força ben explicats.

divendres, 23 de març de 2007

Bristol...

Ja hem vist Bristol!

I la veritat, és que la ciutat està força bé. No és ni massa gran, ni massa petita. Segons en Manel, mig milió d’habitants.

L’estil de la ciutat és molt anglès, amb les seves casetes de 3 plantes, amb els seus jardins al darrere. Molt semblant al que estem acostumats a veure a Londres. Però amb una gran diferencia, aquí est tot proper i accessible, i especialment, s’hi respira un aire de tranquil·litat què Londres no té.

Si he de destacar alguna cosa de la ciutat: són el centre i la zona de la Universitat. L’edifici amb forma de mitja llunya, Crescent, que hem va recordar molt a Parentesen (on vivia a Lund). I la part del pont penjant, què és força espectacular. I encara més quan penses que té 150 anyets i que aquella època moltes grues tampoc no tenien.

En general, passejar per aquesta ciutat és força agradable, perquè a diferencia d’aquí, hi ha forces jardinets i tot és molt verd. Clar, no hi para de ploure. I també, pel fet tenir riu i canal, que sempre dóna molt encant.

Però ja se sap, a mi el que m’agrada quan vaig a Anglaterra, és prendre una la meva pinta i una bona hamburguesa de pub amb les seves patatetes i la seva amanideta....

dimecres, 21 de març de 2007

Chapeaux per ryanair...

Tornant de Bristol varem patir una situació d'aquestes que són complicades. Un dels passatgers de l'avió se l'hi van creuar els cables i va dir cridant que tenia una bomba sota la jaqueta.

Per sort, això va passar quan encara s'estava acabant d'embarcar l'avió. I per tant, tots varem tenir clar en tot moment que anava de farol i que de bomba res de res. De fet, l'individu que va cridar anava en un grupet que ja tenia una pinta una mica complicada (amb rastes,... una mica com els antisistemes aquests que corren per Barcelona) i sembla que ja havien tingut algun problema al embarcar l'equipatge. I per tant, què ja anava calent.

Per sort el personal de l'avió ho va fer molt bé, i en lloc d'avassallar als implicats, els hi van fer un marcatge a l'home, però deixant-los respirar. De manera que quan va apareixer la policia anglesa a fer els honors al grupet, i se'ls va emportar ben calladets.

Per una vegada vaig poder comprovar com s'actua en aquests casos, i crec que ho van fer tal i com s'ha de fer. El que es passa de la ralla, fora de l'avió i ha passar la nit a la garjola (espero). I així tenen oportunitat d'aprendre la lliçó...

Una experiència més per explicar.

dijous, 15 de març de 2007

Volar per 1 cèntim...

Aquest cap de setmana volaré per 1 cèntim. O almenys això és el que deia quan vaig fer la compra a la web de Ryanair. 1 cèntim d'euro per anar de Girona fins a Bristol un divendres a les 6 de la tarda. Tota una ganga!!

Però aquesta és la imatge que volen que hem quedi. Perquè quan acceptes l'oferta és quan comencen les sorpreses. Ja que aquesta oferta no inclou les previsibles taxes, uns 20€ a Anglaterra, ni el preu de portar la maleta, ni les taxes afegides de pagar amb segons quins tipus de targetes.

I de fet, no m'estic queixant pas del preu del bitllet. Perquè 65€ per una escapada de cap de setmana a Anglaterra és una ganga impressionat. I ho se. Sinó que hem sorprenen les agressives tàctiques comercials d'aquestes empreses, que t'iluminen amb un preu inicial molt baix. I després, quan el client ja ha decidit tirar endavant la transacció el farceixen amb tot tipus de regalets sorpresa que surten per tot arreu.
De fet, quan varem fer la compra amb Ryanair varem haver de desseleccionar tots aquests complements:
  • 6€ per cada maleta que s'embarqui.
  • 14€ per l'assegurança de viatge.
  • 5€ per bitllet per pagar amb una VISA classic. Millor pagar amb "electron".
  • 3 € per prioritat d'embarcament.
És a dir, que si contes embarcar una maleta i fas un complet, sense adonar't-en el cèntim es convertirà amb casi 45€ (25€+ 20€ de les taxes). Però, tot i així tu t'hauras quedat amb el cèntim que t'ha costat el bitllet.

En tot cas, ara jo també podré dir que he volat per 1 cèntim d'euro...

dimarts, 13 de març de 2007

Compostatge, día 1...

Aquest dissabte varem instal·lar a l'hort de Gualba el contenidor de compostatge de matèries orgàniques que ens ha donat l'ajuntament. La idea és que així podrem obtenir "abonu" no només de les pròpies restes de l'hort, sinó també els residus vegetals de casa. De manera que amb el reciclatge, in-home, ja no caldrà tirar les escombraries tant sovint :-)

Perquè, cada cop que se t'acut fer algun plat de verdures, només amb les peles de les patates, les fulles que no toquen del bròquil,... ja ocupes la meitat de la bossa d'escombraries. I a sobre, amb l'abonu que en sortira, segur que encara tindrem més tomaquets a l'estiu... és a dir, serà el que s'anomena un win-win.

El que més em va sorprendre, és que el compostatge es fa "en sec" evitant que es podreixin els productes, de manera que no fa tanta pudor ni emet metà. I que per això el compostador té entrades a sota, que deixen que hi passi una mica d'aire.

Bé, d'aqui 8 mesos en podrem treure els primers fruits...

diumenge, 11 de març de 2007

A 7à oééé.......

Aquest any el Barça no ens dona gaires alegries. Però el meu equip del Hattrick sí :-)
Després d'una dura temporada, ha sabut guanyar in-extremis la lliga de 8à divisió i així poder pujar a 7à.

dimarts, 6 de març de 2007

Ja era hora, però tan car...

Per fi!! Ja és possible veure els partits de la champions per Internet. I així, aquells dies que et veus a venir el desastre o que fa tanta mandra anar al bar, que no et fa res cremar una mica la Visa. Ja hi haurà una alternativa raonable per a veure els partits del Barça sense haver de ser del plus.
A la foto se'n poden veure els preus, 11.29€ per un partit del plus i 6€ per un en obert. Els preus no són varats. Però, realment el què hem fa més por és com deu estar la tècnica avui, i si amb el meu adsl d'1MB la xarxa aguantarà i ho podré veure amb una qualitat mínima. No descarto arriscar-me algun dia, sinó trobo cap var decent per Camp de l'Arpa!




Aquesta és una cosa que m'hauria agradat molt tenir quan era a Suècia, i on era molt difícil seguir el Barça amb unes mínimes condicions. El Bar on anàvem a Lund, el Glorias molava, i les hamburgueses encara més, però tampoc no ens podíem permetre anar-hi a cada partit.

dilluns, 5 de març de 2007

Toad for free...


No se pas si ho sap tothom, però des d'una de les webs oficials del Toad és pot descarregar una versió freeware d'aquesta eina. Aquesta versió és només per 1 any i no incorpora totes les possibilitats de la opció de pagament. Però sí què és suficient per al dia a dia.

El link és aquest: http://www.toadsoft.com/

Només cal clicar sobre la BD que utilitzeu i fer clic sobre el botó descarregar. No té pèrdua!

Respecte a la versió del TOAD que havia utilitzat anteriorment, a SAGA*, dir que l'interfície actual està feta amb .NET, perquè te'l fa instalar, i és un pel més farragosa que l'anterior. Com una mica menys àgil. I dir també, què molts del shortcuts com "Ctrl+Enter" (ara F9) han canviat.
Està clar, que sembla que els anys passen per tothom :-)

divendres, 2 de març de 2007

Perquè el meu proper ordinador serà un dell...

Un Dell (o potser fins i tot un HP), però està clar que no tornaré a agafar cap més clònic. Perquè si compres un dell:

  1. Són competitius.
  2. Ho has de pagar, però t'el porten a casa.
  3. No fan soroll !!!!!!!
  4. Si se't espatlla, te l'arreglen a casa. Per tant, ja s'asseguraràn que no s'espatlli.
  5. La campanya de Dell "Plant a tree for me" és força interessant.
Aquests detallets, que volen dir: "No tenir problemes!" són els que hem fan girar la balança cap a l'altre costat. Ja que per aquestes empreses, sobretot la Dell, suposo que prefereixen tenir un client content i que repeteixi a mil passavolants. El que s'en diu marquèting relacional.

En canvi, amb un clònic:
  1. L'has d'anar a buscar tu... i fa pal
  2. Si s'espatlla, evidentment, tu l'has de portar a arreglar.
  3. Quan li portes et diran: "uiiii... tenemos mucha cola... esto, unos 15 días mínimo...."
  4. Fan soroll
  5. T'intenten colar gols...

Tot això surt, perquè fa quinze dies vaig portar l'ordinador de casa a arreglar, la font d'alimentació feia el tonto i encara estava en garantia (motiu principal!!). I fins avui, que he trucat, no s'ha començat a moure una mica el tema...

N'escric la evolució perquè té tela:
  • Problema inicial: l'ordinador no s'encén quan l'acabes d'enxufar a la corrent.
  • Que apunta el venedor de la botiga (crec que argentí): "el ordenador no carga bién"
  • Que entén el técnic que l'ha d'arreglar: "el windows no se carga bíen...."
Li explico al tècnic el bla bla bla del problema amb la font d'alimentació i...
  • Resposta del tècnic: "esto és que los condensadores de la placa base tardan un poco a cargarse. Y hasa que no estan cargados no se puede encender".
  • És possible, però més de 30 segons!!!!!!
i amb això hem perdut 15 dies....

dijous, 1 de març de 2007

DB2 tips....

Cosetes de DB2 que estic aprenent ara que hem toca fer servir el SGBD de IBM. Fins ara ho tenia apuntat a la llibreta, però com que me la demanen contiunament o apunto aqui sota:

Obtenir les 10 millors tuples d'una taula:
Aquesta instrucció no se si també estava disponible a Oracle, però va molt bé per obtenir els primers n elements d'una consulta.

SELECT *
FROM ...
WHERE ...
ORDER BY ...
FETCH FIRST 10 ROWS ONLY;

NVL per DB2:
A DB2 el NVL d'Oracle no existeix, i en lloc seu cal utilizar la sentència COALESCE que retorna el primer element no null de la llista de valors

SELECT COALESCE(VAL1, VAL2);
FROM...


que equival a:

if (val1!=null) then val1
else if (val2!=null) then val2

Decode per DB2:
El decode tampoc no existeix a DB2, però com a alternativa es pot utilitzar l'operador CASE, que la veritat trobo molt més comode que el DECODE d'Oracle. Com podeu veure, el decode és casi com un if:

SELECT CASE x WHEN 1 THEN 'un'
WHEN 2 THEN 'dos'
ELSE 'ni un ni dos'
END
FROM ...

sysdate per DB2:
A DB2 tampoc no hi ha el sysdate i en lloc seu hi ha la instrucció: CURRENT DATE.

SELECT ...
FROM ...
WHERE data < CURRENT DATE and any = YEAR(CURRENT DATE)

interessant veure també les consultores que hi ha sobre dates.

Obtenir el següent valor d'una sequència:

SELECT nextval FOR sequencia
FROM SYSIBM.SYSDUMMY1;

El que es pot vaure també en aquesta expressió, és que
SYSIBM.SYSDUMMY1 es l'equivalent a la taula DUAL d'Oracle.

i en fer un insert:

INSERT INTO ... VALUES (
nextval FOR sequencia , ...);

Obtenir el rowid d'una fila:
En db2 la sequència és la següent:

SELECT ..., ROW_NUMBER() OVER(),...
FROM ...


I més coses que aniré afegint en aquesta matèxia entrada o en d'altres.

dimarts, 27 de febrer de 2007

Pay per WIFI...

Curiós el que he llegit sobre la xarxa FON i Starbucks. Ja que innocentment hem pensava que els Starbuks donaven Internet a tothom que hi anava a fer un cafè. I ara he pogut comprovar que això no es així. I que a sobre la tarifa de connexió no és exageradament mòdica, perquè és de 10$ al dia. Tot a sortit, perquè ara FON, vol robar els clients de WIFI a Starbucks i crear una xarxa alternativa, posant punts d'accés al costat dels locals Starbucks. Oferint el seu Internet per només 2$ :-0. Si ho aconsegueixen, es ben possible que li prengui bona part del negoci als d'Starbucks.
En tot cas, no se pas si aquí Barcelona això funciona igual o el WIFI als Starbucks es gratuït. Perquè només acostumo a anar-hi quan estic pel món.

Tot això lliga amb que quan vaig anar als USA, l'estiu passat, vaig estar a punt de comprar-me una IPAQ amb WIFI per poder trucar amb l'Skype a casa per un preu mòdic des dels Starbucks. Però, sembla que vaig fer bé de no fer-ho i a canvi pagar el Roaming. Perquè de 10$ + els 4$ del Frapuccino, la trucada hauria sortit un pel cara.
Tot i així, no tan cara com els 20$ que ens van intentar cobrar els de l'hotel de San Francisco per fer una trucada a un mòbil dels USA!!! Això si què és un abús, i la resta són tonteries.

En resum, sembla que encara no es pot anar pel món confiant exclusivament amb les xarxes WIFI que ens trobem. Tot i que els telefons amb Windows Mobile com el Qtek del Joel són molt molons...

divendres, 23 de febrer de 2007

A casa estem igual....

Ostres, que bona aquesta escena de Clerks II, l'hauré de mirar. Perquè casa hem tingut la mateixa conversa respecte el Senyor dels Anells... però amb aixó que els arbres també es passen el dia caminant no hi havia caigut :-)
La propera vegada ho tindre en compte :-)





Amb Star Wars tenen una mica de raó, les 3 primeres pelis són més fluixes i en Jar Jar és infumable.

dimecres, 21 de febrer de 2007

Shrek is back...

Os3, espero que l'estrenin aquí per les mateixes dates que als USA, perquè ja tinc ganes de veurela.

1000 milions de bombetes...

Està bé la campanya que: http://www.onebillionbulbs.com , que proposa substituir les bombetes normals per les de baix consúm.

A casa ja fa temps que ho vaig fent a mesura que les velles es van morint, i de fet la llum d'aqustes m'agrada més. El què és una llàstima, es que encara no n'hagin tret cap mòdel per substituïr les bombetes dels llums halogens. Perquè de fet, les halogenes són les que més gasten. I n'hi ha per tot arreu...

Per cert, ho he llegit a microsiervos.com

dimarts, 20 de febrer de 2007

Actualització critica requerida...

Com cada dos dies, avui quan he obert un pdf l'acrobat m'ha tornat a dir que havia sortit una actualització i que s'havia d'actualizar; ahir, el Java hem va dir el mateix missatge; I perquè en aquest ordinador no hi ha antivirus, perquè sinó també podríem comptar amb el seu missatge d'actualizació. Casi com si fos el seu bon dia.

Segur que aquestes coses és poden configurar, i dir que no vols que se t'actualitzin cada dia, però crec que ningú ho acaba fent. El problema de debò, apareix quan tens un usuari, normal i corrent, i se li obren totes aquestes pantalles d'actualizació diferents i variades cada cop que encén l'ordinador, pot arribar un punt on no sap què està fent. I encara menys si no parla anglès...

I no és per estar en contra de que els software s'actualitzi. Però més que aquest regne de taifes que hi ha ara mateix, el més adequat seria fer un gestor d'actualitzacions comú, semblant al Windows Update, però genèric per les principals aplicacions i que accedís a un únic repositori de descarregués (semblant al que fa l'ibiblio amb el maven per J2EE). Ja que això estandaritzaria tot el procés i evitaria que s'hagin d'aprendré a fer anar una a una.

dilluns, 19 de febrer de 2007

4 regles per detectar el phishing bancari...

Últimament estic rebent molts mails de pajarus que intenten suplantar la identitat d'algUn banc amb la malevola intenció d'aconseguir les meves dades. El que s'anomena el phishing bancari.

No crec que gaire gent hi caigui, però tot i així hi ha 4 regles, que són casi de sentit comú, però que van molt bé per a saber si un mail es verídic o no:

1. No ets client del banc que remet el missatge. Si no ets client del banc, aleshores ja pots esborrar el missatge directament. Un banc, no es posarà mai en contacte amb persones que no en siguin clients, i encara menys per Internet. Ja que això violaria la LOPD.

2. Un banc mai no et demanarà les teves dades per internet. Ni tampoc mai les perdrà.... com tampoc no t'hauria de perdre els diners. Pel seu propi bé.

3. Els missatges provinents d'un banc estan ben escrits, tenen gent que cobra per escriure. I per tant compleixen la regla: el subjecte i el predicat d'una frase tenen concordança en gènere i numero. Si el mail és en castellà, acostuma a estar escrit en castellà de Valladolid.. o més ben dit de Santander. Per tant un mail on et diuen que hi ha hagut una "occurrencia en el servidor" o que "Esta carta se automaticamente manda a cada cliente" no és gaire de fiar.

4. Els links apunten cap a adreces raonables. Molts d'aquests mails tenen links o imatges que s'han de clicar. Tot i que l'enllaç que apareix al escrit al mail sembla apuntar a la pàgina correcta, quan mires cap a on apunta l'enllaç (surt impres a la barra d'estat de la pantalla) veus que el desti es d'allò més curiós: com gruposantahder.hk.... quan hk és el domini de Hong Kong.

divendres, 16 de febrer de 2007

L'any que la coca de llardons va arribar a 25€ al kilo...

Aquesta frase és una adaptació d'una frase de Frederik Forsyth a la seva novel·la "Icon". Però, tot i així, qui hauria dit fa només 5 anys que farien pagar 25€ * 166,386 = 4159,65 pts per un kilo de coca de llardons!!
O ahir ens van "timar" o realment hi ha algú que fa l'agost cada cop que hi ha una festa d'aquestes. Perquè per Sant Joan venen les coques que més de semblar farcides de crema sembla que ho siguin d'or i diamants. I amb els panellets més val no parlar.

El fet és curiós, perquè amb una barra de pa és molt senzill anar al forn del costat per estalviar-te 5 cèntims (en igual nivell de qualitat/preu). Però en canvi, en el dia especial podem tirar la casa de la finestra per un producte similar. Només perquè ens han dit per la TV que és tradició i que per això s'ha de comprar. I la coca segueix sent la mateixa que cada dia veiem al mostrador del forn i a qui no fem cap tipus de cas, però ara ja ha esdevingut un producte de compra per impuls i que ens reportara uns beneficis infinits quan ens la mengem....

I més val no parlar dels paquets de carbó que porten els reis... perquè aquests ja no conec ningú que els obri.

Un, dos, tres, provant...

Com que els blogs estan tant i tant de moda, només he volgut provar que se sent quan en tens un.
Ara, ja només queda trencar l'ampolla de cava. I que hi hagi molta sort.