diumenge, 20 de març del 2011

Patagonia Xilena...

Com que a l'hemisferi sud tot va al reves, i ara just estem acabant l'estiu. Hem aprofitat les nostres vacances d'estiu austral, per anar fins la Patagònia, centrar-nos en la part Xilena de la Patagònia. El que els xilens coneixen com la regió de Magallanes. Segurament els atractius d'aquesta regió no són tant coneguts com el Perito Moreno, però us puc ven assegurar que no tenen res a envejar. 
Algun dia hauré de parlar de les diferents capacitats de vendre's que tenen els Xilens i els Argentins. Però anem al gra...


Mostra Patagonia xilena en un mapa més gran

Per arribar fins la Patagonia, varem volar fins a Punta Arenas, la ciutat més important de la regió. Allà varem llogar una tartana (veure l'entrada sobre el tema) i varem fer ruta fins a Puerto Natales. Fent parada per alguns dels punts recomanats per la guia, com el poble de Rio Verde... En tot cas, no cal desviar-se gaire de la carretera principal per veure que la Patagònia es una zona molt verge que és escassament poblada. De fet, és molt fàcil trobar-te amb animals pasturant que amb un cotxe de cara a la carretera.

Puerto Natales, queda a 240 km cap al Nord, i és la capital de la regió de la Última Esperanza (geograficament es poc informatiu per el lector, però el nom mola). Puerto Natales és també el punt de partida de les excursions que et porten als parcs naturals propers, el de Torres del Paine, els Glaciars Balmaceda i O'higgins i fins i tot, fins a Calafate (Argentina) i el Perito Moreno.
Es un poble de la mida de Sant Celoni, però tot i així al centre hi ha forces hotels i agencies de turisme. on reservar excursions i 4 botigues on comprar souvenirs. Ens varem allotjar a l'Hotel IF, nou, una mica espartà, però ens van atendre molt bé, la frase que ho descriu tot és: "demà a quina hora voleu esmorzar?". També es molt recomanable la pizzeria Mesita Grande, just en una de les cantonades de la Plaza de Armas.

El segon dia varem fer una navegació pels glaciars Balmaceda i Serrano. Dos petits glaciars que pertanyen al parc nacional Bernado O'higgins. No us enganyaré, l'excursió es xula però un pel massa llarga. Esta bé veure els 2 glaciars, i les coses que veus abans. Però no és impressionant. Li posaríem un 6. La part positiva, és que al migdia et paren a fer un "asado" de xai, força contundent.

Torres del Paine,
El tercer dia varem partir cap al parc nacional Torres del Paine. El must see de la regió. Amb la mala sort de que se'ns va posar a ploure. De manera, que quan varem arribar allà va ser difícil veure les vistes. En tot cas, això no ens impedir pas veure una bona quantitat de la fauna autoctona: Guanacs, Alpaques (variants de llames) i Ñandus (l'estruç austral). Era divertit quan et posaves a caminar entre els ramats de Guanacos i ni s'immutaven.


Varem fer nit a les afores, on és relativament més barat, i el segon dia al parc, varem aprofitar per fer la navegació del glaciar del llac Grey. El glaciar del llac Grey, ja és de primera divisió. Molt més gran, i amb un jocs de colors molt xulos. De fet, ens estranya que sigui tant poc conegut. A la imatge que segueix, es veu una de les 3 llengües.


Val a dir, que Torres del Paine es el paradís del trekking, hi ha moltes rutes i força ben marcades sobre el mapa. I les vistes ja veieu com son, glaceres, llacs, muntanyes.... l'únic que hi varem trobar a faltar són algunes rutes més accessibles de nivell mig. Val a dir, que per arribar aquí només hi ha camins de terra, però prou ben arreglats. L'allotjament és caret pel que t'ofereixen, però cal tenir en compte que estas en plena natura verge en una cantonada mig perduda del continent.

Punta Arenas,
Varem continuar cap a Punta Arenas. Punta Arenas està situada en ple estret de Magallanes, sent-ne el port més important i la capital de tota la regió. La curiositat d'aquesta ciutat és que molts dels seus edificis tenen un aire europeu de finals del 1900. Això és així, perquè els "pobladors" de la zona varen arribar per aquelles èpoques i molts d'ells venien de l'antiga iugoslava, especialment de Croàcia. A més a més, de manera similar a Valparaiso, Punta Arenas va tenir la seva època d'esplendor abans de la inauguració del Canal de Panamà, com a parada obligatòria dels vaixells que anaven fins a Califòrnia fent el tomb per l'estret de Magallanes.
A Punta Arenas, val la pena anar a sopar a La Marmita. On pots triar entre bon xai o bon peix. Hi ha moltes opcions per l'allotjament.

A part de visitar la pròpia ciutat, el que s'ha de visitar a Punta Arenas són els Pingüins. A la zona hi ha dues pingüineres, el Monumento Nacional los Pingüinos (a l'illa Magdalena), i una altre més petita al Seno Otway.  Nosaltres varem visitar les dues. La primera és la més poblada, perquè segons diuen a l'illa hi viuen fins a 60.000 pingüins, però com que hi has d'anar en vaixell t'hi porten a l'hora que molts dels animals estan pescant i no està gaire plena. No obstant, encara n'hi ha molts i els tens casi a tocar. Per tant,  no decepciona gens.

En canvi la del Seno Otway, te "només" uns 6000 Pingüins, i de fet, no t'hi pots acostar tant. Però té dues grans avantatges: hi ha molta menys gent, i pots anar-hi quan vols, de manera que varem anar-hi a primera hora del matí quan estan més actius. Cosa que varem agrair.

Atenció amants dels Pingüins. Els pingüins de magallanes no són tontos, i només són a la Patagonia a la primavera-estiu austral. I cap a finals de febrer-principis de març s'en van xino-xano fins a les costes de Brasil a passar l'hivern.



Sent una mica crític he de dir que aquest recorregut es bastant ampliable i millorable. En primer lloc, dir que un bon viatge a Magallanes hauria de durar uns quants dies més, perquè realment ens van quedar moltes coses a fer: excursions més profundes a Torres del Paine (no cal que sigui la famosa W de 3 o 4 dies caminant), creuar l'estret amb el transbordador i visitar la Tierra de Fuego, fer una escapada d'un dia de Torres del Paine al Perito Moreno (malgrat que el glaciar Grey ja impresiona)...
A més a més, si algun dia hi torno a anar, possiblement en lloc de fer la navegació de Balmaceda - Serrano,  optaria per fer una nit més a Torres del Paine. Una a l'entrada propera al riu Serrano i l'altre a la zona de les Torres. Especialment si es vol fer l'excursió de 8 hores que et porta a la base de les torres.

Curiosament, mentre nosaltres érem allà, el Pais va públicar aquest artícle amb una ruta bastant equivalent a la que varem fer nosaltres.

Actualització.  La Lonely Planet farà esment del meu comentari sobre els Pingüins a la nova edició de la guia de Xile.

diumenge, 13 de març del 2011

Avui canviaven l'hora?...

En un mon connectat, quan un govern decideix fer una cosa rara, a vegades les conseqüències arriben més lluny de l'esperat. Fa unes setmanes, el govern xilè va decidir canviar la data d'entrada en vigor de l'horari d'hivern d'ahir a la nit fins la nit del Diumenge 3 d'Abril.

Però, el que fa 6 o 7 anys hauria estat un canvi mínim, la gent canvia el rellotge el dia que toca i ja està. Avui ja no es així. Els últims anys, acompanyant l'arribada d'Internet a totes les cases, també ha arribat l'actualització automàtica dels rellotges del molts dispositius (ordinadors, telèfons de gamma alta, ...).  De manera, que tot i que el govern va emetre el corresponent decret indicant el canvi d'hora,  els fabricants de molts d'aquests dispositius no han tingut temps d'adaptar-se al canvi, i ara tinc mitja casa a les 10:46 i l'altre mitja a les 11:46.

A nivell d'una casa, tot això és una anècdota, el problema de debò serà demà quan vagi a la feina i els servidors on corren les aplicacions possiblement també s'hauran canviat d'hora automàticament. De manera, que s'hauran de revisar tots. I si ho multipliquem per la resta d'empreses del país, l'anècdota deixarà de ser una anècdota...