dissabte, 27 de desembre del 2008

Entresòl...

Viure en un entresòl té coses bones i coses dolentes. De les coses bones només en gaudeixes el típic dia que ha marxat la llum i veus al pobre veí del 5é carregat amb garrafa d'aigua a cada mà. I de les coses dolentes, només en parlaré d'una, sens dubte la pitjor, el pati de llums.

El pati de llums és com el calaix de sastre on hi va a parar tot allò que molesta. Al pati de llums no només t'hi pots trobar les típiques pinces i mitjons desaparellats (dia si, dia també), sinó que a vegades t'hi pots trobar: colilles i fins i tot el paquet de Malboro buït; peles de fruita; una ceba; engrunes de pa .... o coses tan estrambòtiques com una bobina de CD's plena a vessar de peliqules o un gorro de dutxa.

La única diferencia entre els que vivim a l'entresol i els que viuen als altres pisos, és que als de l'entresòl ens toca netejar al pati :-( i la resta només veuen ploure des de la finestra. Per tant, quan vagis a mirar un entresòl, no vegis el pati com una oportunitat, sinó més en un marrón en potència...

dimecres, 10 de desembre del 2008

Haute Languedoc...

El destí de l'escapadeta d'aquest pont ha estat l'Alt Llenguadoc, entenent per Alt Llenguadoc, la ciutat de Montpeller i l'altiplà del Larzac, on hi ha la vila de Roquefort-sur-Suzon i alguns poblets templers que han sabut mantenir l'encant de l'època medieval.

Però comencem per Montpeller. Montpeller és una de les moltes ciutats que hi ha al sud de França, només a 3 hores en cotxe de Barcelona. Que té d'especial? el bullici d'una petita ciutat universitària amb un centre històric ben conservat i completament peatonal. Juntament, amb un barri modern, Antigone, dissenyat per en Ricard Bofill (espero, que el pare) i amb linies clàssiques greco-romanes.
De fet, aquesta és la segona vegada que he anat a Montpeller i no m'ha fet res repetir. És una ciutat bonica i amb moltes coses a fer. Especialment perdres pels carrerons del centre i descobrir-hi llocs nous a cada cantonada.

Varem dormir en un hotel força centric, el Mercure Montpeller Centre, i per menjar us recomano descobrir els petits locals que hi ha pels voltants de la plaça de Sant Roch. Hi ha molt per triar i remenar.
Un petit capritx és el restaurant de Fondues, Aux 2 Fondues. Hi vaig anar la primera vegada amb en Manel, i aquest cop hem repetit. La de xocolata és la millor!

L'altiplà del Larzac

Pràcticament desconegut, aquest altiplà es una de les primeres estriacions del massis central Francès. Però no us deixeu confondre pel nom, perquè en aquest altiplà mig desertic hi ha dos elements que són pràcticament coneguts per tothom. Per una banda, hi ha Roquefor-sur-Soulzon (aliàs Roquefort), poblet que inunda tot el mon amb els seus especials formatges. I a més a més, des de fa uns anys a prop de Millau hi ha l'espectacular pont de Millau, dissenyat per Norman Foster i què és el més alt del mon de les seves característiques.


Com excursioneta d'un dia està molt bé, perquè a aquests elements que us he comentat, també s'hi ha d'afegir una sèrie de poblets d'origen Templer (els cavallers aquells que anaven a salvar la terra santa del infidel) que estan molt ben conservats: La Cavaliere, la Couvertoirade..... Suposo què aquest bon estat de conservació és degut a que fins que varen fer el pont de Millau per allà no hi passava ningú. Però per això, ara és el moment de gaudir-ne!!

I no ens oblidem de Roquefort, sembla mentida que un poblet tant petit hagi pogut fer tants formatges. Però és així, la muntanya que dóna recer al poble està plena de coves naturals que contenen els preuats formatges durant la seva maduració. Això sí, només de Gener a Juny. La resta de l'any, només hi ha formatges de plàstic perquè els turistes puguin fer fotos :-O. En tot cas, la visita a Société val la pena, són 3€ i inclou un petit tour i la degustació de rigor.

Això sí, atenció als viatgers incauts que viatgin en diumenge i fora de temporada! Aprofiteu qualsevol lloc per menjar i a l'hora dels Francesos! No fos cas que us trobéssiu els restaurants tancats o cuiners amb poques ganes de cuinar més enllà de les 13:30.

dijous, 4 de desembre del 2008

Llenguatges de programació...

Avui he enganxat un ranking de quins són els llenguatges de programació més "vius" que hi ha avui en dia. Entenent per llenguatges "vius" els que més se'n parla.... En tot cas, m'agrada sentir que Java és el llenguatge més viu de tots i no hem sorprèn veure que entre els seguidors hi ha C/C++, Visual Basic, PHP y Python (aquest últim l'utilitzen bastant a Google i això es nota).

Però el que m'ha sorpres és que a la posció 19 hi hagi el Logo. Sí, el Logo de la tortugueta. Vale que només l'han trobat un 0,5% de les vegades. Però qui pot fer servir el Logo avui en dia i perquè? El més fort és que alguns "grans" llenguatges que varem fer servir a la carrera com l'Eiffel (que no vaig arribar a aprendre mai) no està ni en els 50 primers i el mitic Modula 2 ni apareix... pobret Modula.

Per cert, el menys fiable de tot és que el Cobol, que encara està molt viu, massa viu!, entre les grans empreses i bancs només apareix a la posició 17 poc per damunt del Logo! Potser els que encara el fan servir no s'atrebeixen a confesar el seu pecat....