dissabte, 30 d’abril del 2011

La jornada laboral xilena...

Quan vaig arribar a Xile, hem van dir que la meva jornada laboral seria, de 8:45 del matí fins les 18:15 de la tarda. Els 5 dies de la setmana. Fent números surten:

De 8:45 a 18:15, restant 1 hora per dinar:  8,5 hores al dia.
8,5 hores, per 5 dies: 42,5 hores /setmana

La veritat és que a mi hem van semblar moltes hores, i més si tenim en compte que a l'estiu tampoc no hi ha jornada intensiva. Però pocs dies després de començar a treballar, hem vaig adonar de com funciona la jornada laboral xilena de debò. 

Hem dit que el dia comença a les 8:45, però això no es ben bé així. Quan arribo, només hi som un parell de despistats i l'apuntador. La gent no comença a arribar fins les 9 del matí i pels vols de les 9:15-9:20 ja hi som tots (bé, casi tots). Però, com que han fet un esforç tant gran per arribar, encara no han pogut esmorzar, i molts d'ells o bé es mengen un entrepanet que han comprat de camí a la feina, o bé després de fer acte de presencia surten un moment fins al "colmadu" del costat a comprar alguna cosa per menjar.

Un cop esmorzats, el matí continua tranquil fins l'hora de dinar, sobre les 13h. En principi tenim una hora per dinar, però un altre cop passa el mateix, a les 14h només hi ha l'apuntador; la resta han aprofitat per anar a fer algun tramite o directament per anar al centre comercial, i no apareixen fins les 14:15 - 14:30.... i els divendres més val no preguntar.

Quan ja han arribat tots penses, bé, almenys ja ha passat el pitjor. Pobre innocent... Perquè a les 16h s'han de fer "las onces", com l'hora del te,  i qui no es menja alguna cosa al lloc de treball s'emporta l'amiguete fins el "colmadu" a buscar una beguda i torna al cap de 20 minuts. Evidentment, al tornar cal comentar si el colmadu al que vaig jo és millor del que vas tu.

I a l'hora de plegar, si te'n vas puntual a les 18:15, corres el risc de que en facin una xiulada difícil d'oblidar, de manera que més val deixar 5 minutets i tots contents...

Actualització:  darrerament he descobert que l'esmorzar es pot fer en grup. Que millor, que arribar a la feina, deixar els trastos, recollir els amics i anar a buscar l'esmorzar al colmadu tots junts...

dijous, 28 d’abril del 2011

xoc de tradicions...

Quan estas a l'hemisferi sud a vegades les estacions xoquen amb les tradicions. Mona amb castanyes.
Published with Blogger-droid v1.6.8

dissabte, 9 d’abril del 2011

Sant Pedro de Atacama...

Juntament amb la Patagonia i l'Illa de Pasqua, Sant Pedro d'Atacama es un dels tres destins Top de Xile. I per una vegada, no puc estar-hi més d'acord. La vellesa natural de Sant Pedro, per si sola, ja justifica un viatge fins aquestes terres. 


Sant Pedro d'Atacama és troba en un petit oasi a l'extrem nord-oriental del desert d'Atacama. Situat en un altiplà, a més de 2000, a poques desenes de kilòmetres de la cordillera dels Andes. Cosa que li permet combinar els encants propis del desert amb els de la zona de muntanya. Amb l'important afegit que les muntanyes de la zona són volcàniques. I no són volcans de pa sucat amb oli, sinó de 5000 m d'alçada. L'omnipresent Licancabur fa 5400m.

El poble en si mateix, destaca pels seus carrers sense asfaltar, i per les cases fetes d'adob. Està bé, però per si sol no justifica el viatge. Es pot veure amb 20 minuts. El que cal fer es deixar anar la "plata" i fer algunes de les impressionants excursions.

Les excursions,
Per poder fer les excursions més importants necessites 2 o 3 dies. Però hi ha canya per uns quants dies més.

  • L'excursió mes coneguda és la dels Guèisers del Tatio. Un conjunt d'una 60ena de guèisers que es troben a 4200m d'alçada. La gracia de l'excursió no és només veure aquestes petites fumaroles que aixequen el vapor d'aigua uns 10 metres sobre el nivell del terra. Sinó el paisatge desèrtic que t'acompanya fins allà. Bé, que t'acompanya de tornada cap a San Pedro, perquè a sortida de l'excursió és a les 4 de la matinada, amb temperatures sota zero. Com a cirereta del pastis, hi ha l'opció de banyar-se en un petita bassa escalfada per un guèiser. Es molt xulo.

  • Valle de la Luna i valle de la muerte,  just al costat de Sant Pedro hi ha la cordillera de la sal. Una petita serralada, molt escarpada i molt àrida on l'erosió ha generat unes formes molt especials. De fet, el nom de la vall ve de que el paisatge recorda molt al lunar. T'hi porten a l'hora baixa perquè puguis gaudir de la posta de sol sobre una duna. Molt maco.
  • Salar d'Atacama. Bona part del desert al costat de Sant Pedro procedeix un antic llac assecat, i el lloc on corresponia al fons del llac, es el que ara es el Salar d'Atacama. Es super àrid, però encara hi pots trobar uns petits llacs on hi habiten flamencs.
    Per anar al salar hi ha dos tipus d'excursions, les que per la tarda et porten al salar i després a unes petites basses anomenades els ulls del salar. En aquesta versió et pots banyar als ulls. L'altre opció són les Lagunas Altiplanicas, que són uns llacs a 4200m d'alçada. La part xula d'aquesta opció es que els llacs estan al costat dels volcans i el paisatge es impressionant.
  • Una petita activitat, que no s'ha d'oblidar de fer, és la de mirar el cel estrellat. Com que no hi plou mai i al mig del desert no hi viu ningú, no hi ha res que t'impedeixi veure el cel hiper-estrellat. Si vols pagar, també hi ha la opció de fer una excursió nocturna.
  • Altres excursions són:  El Salar de Tara, excursió d'un o més dies fins a Boliva creuant la cordillera a veure el lago verde,...
Cal tenir en compte que moltes excursions no són només el lloc que vas a veure, sinó el que pots veure per el camí: pobles típics, boscos de cactus, petits canyons, la fauna... és a dir, que per a nosaltres que no hem estat mai o csi mai en un desert, només el recorregut ja és sorprenent.

Informació practica,
A nivell turístic, indicar que Sant Pedro és tot turisme. Al centre de la vila tot són hotels, restaurants o agencies de turisme encantades de portar-te a alguna de les atraccions principals. De manera que no tens cap problema per trobar, ni hotel ni alguna cosa a fer pels voltants del poble. Això sí, com que la majoria de visitants són estrangers, els preus també són més alts que a altres parts de Xile. Així, el nostre hotel, Don Sebastian, un correcte-i-net, ens va costar uns 60€ la nit, en temporada baixa. I els hotels ja de més luxe, com l'Explotar Atacama, no baixen dels 200-300€ la nit.

Respecte les excursions, hi ha agencies per triar i remenar. La majoria d'elles t'ofereixen anar a les excursions és famoses, els guèisers i el Valle de la Luna, amb sortides diàries. Però per la resta d'excursions, ja has d'anar amb compte perquè les sortides no són diàries i si viatges pocs dies et pot costar més encaixar-ho. Tot i que els hotels t'ofereixen les excursions directament, crec que el millor es agafar-les directament a la pròpia agencia.  I de fet, la majoria d'elles tenen oficina al propi carrer Caracoles (el peatonal). Nosaltres varem fer excursions amb mini-bus (Turismo LaYana), i una amb furgoneta. I les dues opcions ens van agradar, però segurament si viatges sol és millor anar amb furgoneta, perquè és més social.