dissabte, 17 d’abril del 2010

Una veritat absoluta...

"...com que totes les guapes sou cambreres o algun dia ho vau ser."
L'home que va matar Liberty Valance - els amics de les arts

dimarts, 6 d’abril del 2010

Haute Languedoc (2) i Cévennes....

Fa un parell d'anys ja varem visitar l'Alt Llenguadoc i l'altiplà del Larzac, i aquesta setmana santa hi  hem tornat per visitar el Parc Natural de les Cévennes, que queda just al costat. Tant l'altiplà del Larzac com els altiplans que formen les Cévennes són les primeres estrivacions del Massis Central Francès. Aquests grans altiplans, que es troben sobre dels 1000 metres d'alçada, estan fragmentats per les estretes valls fluvials del Tarn el Gard i els seus afluents, generant el que es coneix com les Grans Causses.
Estem parlant d'una de les zones menys poblades de tot França, plena de poblets que no arriben ni als 500 habitants i on bona part dels terrenys, de les parts altes, es dedica a la ramaderia. De manera que  tot està ple de tanques perquè el bestiar no s'escapi mentre pastura. La part bona d'anar a una zona tant poc poblada, és que els pobles estan gairebé intactes i fan olor a antic...
Aquesta vegada, hem optat per reservar allotjament a un casa rural a la localitat de Treves i establir-la com a punt de partida per les excursions. Realment, "La Falaise & La Rivière" es una casa rural força curiosa. La porten una parella d'alemanys, que s'han traslladat allà i et parlen en Francès. A més a més, s'hi t'ho quedes a sopar, et trobaràs amb una estranya cuina germano-francesa força correcte. El primer dia ens van fer sopa d'ortigues i pintada al forn....

 Varem tenir temps de dedicar dos dies complets al turisme:

Primer dia
Varem sortir de Treves i varem fer ruta, xino-xano, fins a Florac. És un camí de més d'1h, però gaudeixes d'unes bones vistes sobre l'atiplà i a la vegada, ja a nivell de riu, sobre els boscos de castanyers.
Florac és una de les viles importants de la regió i punt de partida del camí que et porta fins les Gargantes del Tarn, si tires cap a Ispagnac. A més a més, a l'altiplà que queda sobre Florac es pot visitar un camp de menhirs. Es una excursió ven senyalitzada de 2h que no només val la pena pels menhirs sinó també per les vistes sobre l'abrupte gorja del Tarn.
De tornada, un altre cop pujada cap un altre altiplà, prop de del poblet d'Hures es passa pel costat d'una reserva de cavalls Przewalski, procedents de Mongolia. Si tens sort ens veus molts, si tens menys sort en veus menys,

Segon dia
Varem pujar fins l'altiplà de la Causse Noir amb l'objectiu de visitar Montpellier-le-vieux. Montpellier-le-vieux es un petit parc habilitat sobre l'altiplà en un punt on l'erosió ha deixat un conjunt de pedres calcaries amb unes formes molt estranyes.
De camí fins el parc, ens varem despistar un parell de vegades per visitar les coses que ens trobàvem pel camí, que si una església mig derruïda al mig del bosc, que si un caminet per aquí.... Si t'agrada caminar, tens uns bons camins que et portaran fins a miradors sobre les gorges.
A la tarda varem anar fins a Millau a comprar una mica de menjar, i ja de tornada cap a Treves vam seguir la carretera que va pel riu Dourbie. Poden admirar les gorges. Val la pena parar als pobles de Nant i de Cantobre. Especialment aquest segon, perquè està construït directament sobre un penya-segat de roques calcaries.


I per qui encara no conegui la contrada, el tercer dia consistirà en visitar els pobles templers del Larzac (la Cavalerie, La Couvertoirade,...) i anar a fer una degustació de la cava Société de Roquefort-sur-Soulzon. Trobareu aquests punts marcats en vermell al mapa.