El celler...

"El Celler" de Noah Gordon, juntament amb "Un mon sense fi" de Ken Follet, ha estat un dels llibres dels que més se n'ha parlat aquest Nadal. Encara que sigui perquè segons diuen, la traducció al Català té més faltes que si l'hagués fet jo mateix i sense corrector ortogràfic...

Aquests dies l'he estat llegint. Tot hi no ser una obra de l'alçada del "Metge" o de "L'últim jueu", el llibre no està malament i té una trama d'aquelles que t'enganxa fins al final. Ja que vulguis o no, la temàtica dels vins i l'època en que està inspirat, finals del segle XIX, són temes interessants. Hi apareixen les guerres carlistes (època que ja no t'expliquen mai a l'institut) i també, tot que no crec que anés ben bé així, com podrien ser els inicis del Penedes com gran regió vinícola. Un defecte que li he trobat i que ja he trobat a altres llibres últimament, és que hi manquen les descripcions detallades dels personatges. No demano descripcions d'aquelles de 2 pàgines que et conviden a anar a dormir, però si tenir clar si el personatge es ros o moreno i quatre dades bàsiques més. En resum, un llibre que es deixa llegir força bé.

Respecte les faltes, potser els professors de català en busca de purisme li hauran trobat moltes faltes, però jo només he enganxat un "chaqueta" en lloc de jaqueta i la Gemma algunes coses de concordança. A veure, té pinta que no li van passar ni el corrector ortogràfic del word, però que tant malament com vaig llegir en alguns fòrums tampoc no està.

Ara quan tingui ànims començaré "Un mon sense fi"... potser a l'estiu.

De camí d'Andorra...

Darrerament, sempre que pugem a Andorra ens hem acostumat a posar gasolina a la benzinera que l'Àrea de Guissona té a Torà. Aquest divendres m'hi vaig fixar, i la Super de l'Àrea anava a 1,024€ i en canvi a Andorra valia 1,03€. Que fort no? La diferencia de preu és mínima, però es pot dir que la benzina d'Andorra és més cara que la de Lleida! Clar, a Andorra hi tenen muntat un "cartel de preus" i la benzina val el mateix a tot arreu. En canvi a Catalunya tenim competència i per tant el mercat és més eficient. Per tant, ara ja no només pararem a Ponts a comprar menjar, sinó que també pararem a Torà a omplir el dipòsit. I si continuem afegint parades pel camí, al final encara tardarem més que un rodalies.

De manera similar, tenia esperances que a la nova botiga Nespresso d'Andorra els preus fossin una mica més barats que a la de Barcelona. Però res de res, no han descomptat ni el 7% d'Iva i valen exactament el mateix que aquí. Suposo que venen les pastilles com xurros i que per ara no els hi cal...

Aquests d'Andorra, com no es posin una mica les piles.....

Porto...

Aprofitant que el segon cap de setmana de l'any és un molt bon cap de setmana per viatjar a bon preu, hem anat fins a Porto amb Ryanair.

Porto és una ciutat petita i amb l'encant de les coses antigues. De fet, si no fos pel metro-tramvia que encara fa olor a nou i per un funicular que uneix el riu amb el centre de la ciutat, et podries pensar que no ha canviat gaire els 50 últims anys. Porto no és molt diferent de Lisboa, hi ha les típiques aceres empedrades i els edificis amb les façanes pintades de colors o enrajolades què li donen un fort aire autèntic.

El que més et sorprèn només arribar són les pujades i baixades que hi ha per tot arreu. A la foto queda molt maco veure el riu amb la ciutat envoltant-lo, però quan has de començar a pujar i baixar, ja es una altre cosa... Per dos dies que hi he estat, tampoc no ens queixarem :-P

El must go de la ciutat són les Caves de vi de Porto, només cal que creuïs el Duero i te les trobes totes allà esperant-he. I com que Portugal és un país barat, val la pena anar-hi, perquè per 2€ o 3€ et fan una mini visita guiada i després et deixen provar algun dels seus vins. com que anava amb la meva mare, només vam anar a 1 cava. Però no seria una mala idea fer la ruta de les caves, Calem, Ferreira, Sandeman,... i anar fent.

En resum, Porto és un altre bon lloc on anar a fer una escapada de cap de setmana...

S'acosta el bicing...

Ahir vaig veure el que sembla una parada de bicing en construcció a la confluència del carrer Malats amb el carrer Gran. Esperem que això vulgui dir que ben aviat hi haurà servei a Sant Andreu.

El regal d'aquestes festes...

El regal estrella d'aquestes festes a les cases de molts ministres i consellers serà aquest "Train Simulator":

És el regal perfecte perquè alguns ministres aprenguin per on pot i per on no pot passar un tren i perquè molts consellers, somiadors, s'imaginin a ells mateixos conduït un tren des de Sants, passant per sota les ruïnes de la Sagrada Família i fins a Perpinyà.

Bona Entrada d'any per tothom i aneu amb compte de no descarrilar!

La setmana del desastre....

Soc un desastre amb potes, amb només una setmana he perdut el paraigües i la bufanda. Crec que mai no havia perdut ni una bufanda ni un paraigües. I ara de cop he perdut les dues coses. Deu ser que últimament estic molt despistat...

Per sort, amb la quantitat de pluges que tenim darrerament, poques oportunitats més crec que tindré de perdre paraigües... De la bufanda no puc dir tant, perquè aquest any sembla que el fred apretarà fort.

Bé, si algú hem vol fer un regal, ja li he donat forces pistes de què hem fa realment falta.

They thought we wouldn't notice....

Aquesta web youthoughtwewouldntnotice.com (et pensaves que no ens en donaríem compte) recull el que se'n podrien dir dissenys massa similars, per no dir còpies. Està bé veure que la originalitat a vegades no és del tot original.

De fet, a vegades no cal anar tant lluny per a adonar-t'he que hi ha coses que no són tant originals. Per exemple aquests dies ha Irlanda vaig veure un anunci que vaig trobar força familiar. Només que allà en lloc de promocionar el Català, anunciaven un banc. No se pas que va ser el primer si l'ou o la gallina...

Irlanda...

Aquest pont hem aprofitat per anar a Irlanda a veure una amiga de la Gemma que viu allà. De manera que varem anar primer un parell de dies a Dublin i després varem agafar un tren fins Waterford, què és on viu l'amiga de la Gemma.

Que dir d'Irlanda? doncs què m'ha agradat força. Per una banda, Dublin és una capital força petita i no té cap element que la faci destacar especialment. Però en canvi, la ciutat en el seu conjunt està força bé. De fet, el que vaig entreveure sota la pluja insistent hem va recordar una mica a Copenhagen. També, perquè a Dublin com a Copenhagen el museu al que cal anar és el de la cerveseria de la ciutat, en aquest cas la Guinness.
En tot cas, Irlanda és més coneguda pels seus paisatges rurals i per les seves costes que per la seva capital. I en aquest punt no defrauda gens ni mica.

Hi ha dues coses d'Irlanda que hem van sorprendre força, el primer de tot va ser que es un "driving country", és a dir un país pensat per els cotxes. Tant al propi Dublin com a Waterford, tot esta pensat perquè es vagi en cotxe. Fins i tot al centre de Dublin els semàfors estan super mal coordinats i per creuar un carrer has de fer combinacions estrambòtiques. L'altre cosa són els preus, no m'esperava que tot fos tant car, i no parlo de menjar a fora sinó dels preus del menjar als supers. Res no baixava dels 2€... ni França és tan car.

Dues recomanacions a Dublin,

• El Temple Bar Hotel, ens el van recomanar i va complir plenament les expectatives. Molt cèntric i una qualitat/preu força bona. El més divertit és que fins i tot ens van atendre en Català.
  
• Un bon lloc per menjar: el restaurant Gruel, 68 Dame St, des del carrer no donaries ni un duro per ell. Però com que la Lonely Planet el recomanava i vam entrar. Menjar Irlandes molt bo. Si hi aneu no dubteu provar aquesta cervesa orgànica, es bonissima!
  

I al final, un SE K530...

Al final vaig deixar estar la idea d'esperar i esperar per un Nokia que tenia vist i optar per l'opció ràpida i barata, un Sony Ericsson k530. Que ve a ser l'evolució del mòbil que ja tenia fins ara, un k700.

La veritat que els motius que hem van portar a comprar-lo van ser la mida, es molt primet; el preu, 35€; veure que havien solucionat el principal punt negatiu que tenien els Sony Ericsson fins ara: el botó tipus joystick que serveix per a tot i que s'acaba espatllant, sense cap tipus de remei...

M'esperava que aquest telèfon seria com un k700 al que li han fet una dieta extrema i li han canviat la càmera. Però m'ha sorprès que en aquest temps han millorat força l'aspecte visual de la pantalla, ara es molt més nítida i fins i tot pots fer que el rellotge et surti en gran, i li han afegit forces millores d'usabilitat, com que et demani que et permís abans de connectar-se a Internet (sembla mentida que hagin tardat tant a fer una cosa tan simple).

L'única cosa que no m'acaba de convèncer és que el port USB en lloc de venir integrat dins del propi telèfon, s'hagi de fer servir un cable especial no-estàndard. Això si, te'l proveeixen de sèrie. I el que està molt bé és que la bateria del mòbil es carrega quan el connectes a l'ordinador.

I finalment, una altre cosa que m'agrada molt dels mòbils Sony Ericsson és que els dissenyen a Lund :-)

Canviar el móbil...

Això de canviar el mòbil és més complicat del que hem pensava. Sent molt innocent, hem pensava que el què calia fer era mirar el catàleg de telèfons disponibles, triar el que més t'agrada, anar a un distribuïdor i fer el canvi.

Però no. No s'ha de fer així, i de fet mirar el catàleg és un error. El que has de fer, és anar a la botiga i triar el telefon que bonament et puguin oferir. Perquè si hi vas amb una idea del telefon que vols, es pot convertir amb un via-crucis sense fi de: "aquest no el tenim", "aquest tampoc el tenim", "aquest és només per portabilitat",... Per no parlar de les voles que t'intenten colar per aconseguir una venda ja.

Realment fent una anàlgia, el sistema de canvis de telèfon de movistar hem recorda molt un sistema comunista, com aquell que es veia per la tele poc abans de la caiguda del mur: botigues que anuncien molt, i al final només tenen allò que el planificador central ha considerat que han de tenir i que arriba, simplement quan arriba...

Si no fos que a Gualba només hi ha movistar i encara no a tot arreu....