dilluns, 8 de novembre de 2010

Valparaiso...

Ahir varem llogar un cotxe i varem fer via fins la ciutat porturaria de Valparaiso. Valpariso i la seva veïna Viña del Mar. Aquestes dues ciutats, són en certa manera el mar de Santiago. perquè la primera n'és el port i la segona la platja. Però tot i estan separades poc més de 5 km, les dues ciutat s'assemblen com un ou i una Castanya. Mentre Valparaiso es una ciutat amb encant, Viña és una ciutat de platja d'estil modern.

A diferència de Santiago, on l'entramat dels carrers es completament quadriculat i es va expandint fins l'infinit, Valparaiso es una ciutat que ha crescut apretada entre l'oceà Pacific i els diferents turons (cerros) que l'envolten. Però precisament la manera com la ciutat a crescut i com ha aprofitat el poc espai que té, és el que li dóna el seu encant. La imatge més famosa de la ciutat, són els ascensors que et porten des de la part baixa fins als diferents turons.
A part del propi encant dels ascensors; cal veure'n la foto, perquè més que un ascensor són un petit funicular; val la pena agafar-ne un i pujar fins a un dels cerros i així gaudir la vista sobre la impressionant badia. Diuen que els dies més clars, pots arribar a divisar l'illa de Rapa Nui (és broma....)
Un cop t'has cansat de gaudir de l'oceà, no ens hem d'oblidar de la ciutat. El poti-poti de cases pintades de mil colors diferents i en diferents estats de conservació és d'allò més entranyable. Per dinar, varem optar per pujar al Cerro Alegre, també amb ascensor i menjar al Cafe del Vinilio, cuina fusió xilena. Però per aquesta zona pots trobar bones vistes i molts restaurants.
Per la propera visita, hem deixat visitar la casa de Pablo Neruda i anar a la platjeta a Viña del Mar....

Update: Valparaiso ha mantingut aquest aire de ciutat antiga, perquè fins la inauguració del Canal de Panama era una parada fixa pels vaixells que anaven a donar la volta pel Cap d'Hornos i pujaven pel Pacífic. Un cop obert el canal, s'ha límitat a ser el port d'entrada de bens a Xile. Però clar, l'economia se la ciutat ho va notar i això va fer que es mantinguessin intactes els grans edificis de principis del segle XX. I que demostren la sega Grandeur passada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Viña és més maca que no et penses. Té força racons molt bonics i fins i tot hi pots veure un moai.
Passa que Valpo té més història i és més antiga i més gran i, per tant, té més encant, i més amb els ascensors. Et recomano el Polanco, és... diferent... dels altres.
No obstant, ara hi ha un boom immobiliari i estan canviant les vivendes unifamiliars per edificis alts, estil Torremolinos, per desgràcia.

Josep.

Anònim ha dit...

Per cert, el Polanco és a la vora de la parròquia de Sant Joan Bosco, que també et sonarà, no sé de què... ;-)

Josep.