dilluns, 6 de juny de 2011

Sur de Xile

Per Setmana Santa varem aprofitar per fer un road-trip fins al sur proper de Xile, concretament fins les conegudes com les regions del rius i dels llacs. Si quan varem anar a Sant Pedro d'Atacama, el paisatge era de volcans envoltats de terres àrides i desèrtiques, quan anem cap al sur, el paisatge canvia i ara ens trobem amb volcans envoltats de vegetació d'allò mes densa....i molts núvols que ens impedeixen veure'ls.


Mostra Llacs i rius en un mapa més gran

Llac Villarrica,
Per parlar amb propietat hem de parlar de tàndem llac i volcà Villarrica, perquè la combinació dels dos elements és el que aporta la màgia a la zona. Sobretot, si tenim en compte que el volcà encara està actiu i encara és pot veure com treu fum, i a a nit, quan no plou, un bri de llum de la lava al capdamunt del con.
La zona del llac Villarrica, i les seves dues grans ciutats turístiques, sobretot Pucon, i Villarrica, son un dels principals centres d'estiueig dels santiagins. Tot i que queden uns 800 km cap al sur.

Però a part de la contemplació i banyar-se al llac, la zona té moltes coses a fer. Gracies a l'activitat volcànica, la zona està plena de termes naturals, per a tots els pressupostos; Amb un cop de cotxe pots anar fins al llac Caburga, o fer un recorregut pel riu Caburga i els "ojos del caburga", una munió de salts d'aigua; i no ens oblidem dels boscos que completen el conjunt.

En principi l'excursió estrella, consisteix en pujar fins al pic del volcà Villarrica i veure com el pou volcànic encara hi ha lava. Però com que ens va ploure tots els dies, no ens la varem poder ni plantejar.

A nivell cultural, seguint la carretera que porta fins a Argentina, pots anar fins a Curarrehue, on hi ha una reserva mapuche. Allà hi trobareu un petit centre cultural Mapuche, on conèixer una mica la seva cultura. A més a més, al costat hi ha un restaurant on serveixen cuina mapuche. Però si ets afortunat, potser pots menjar al mateix museu al costat del foc. No se si és l'habitual, però a nosaltres ens ho van oferir i en varem gaudir molt.

Ens varem allotjar a un petit allotjament rural, Bambu Lodge, a mitja pujada del volcà. El porta una parella franco-xilena i tant el propi allotjament com el tracte és molt bo. A sobre, esta en mig d'un bosquet, i tens vistes tant al llac com al volcà. Molt recomanable.

Per anar de la zona del volcà Villarrrica, cap a la regió dels rius pots passar encara per un altre llac, el llac Calafaquen. Aquí varem fer una volta al llac força agradable i per 4 duros. Si tens una mica de temps, pots arribar-te a Coñaripe a les termes Geometricas.


La regió dels rius,
Una mica més cap al sur del volcà, hi ha l'anomenada regió dels rius. Tot i que s'hauria de dir regió dels rius, dels salts, i dels llacs. Perquè hi trobes aigua en totes les seves formes.I quan hi ha aigua, hi ha verd, de manera que els boscos també són de bon visitar. Sobretot, perquè hi pots trobar molts exemplars de la

Ens vam estar a la comuna de Panguipulli, per dir alguna cosa, perquè l'extensió d'aquesta comuna és enorme i arriba fins la frontera amb Argentina.  Val a dir, també que és una zona força poc poblada.


L'element clau d'aquesta comuna, és la reserva de Huilo-Huilo, a la zona de Neltume. Bàsicament, un milionari es va enamorar d'aquesta regió i  va crear una fundació com a mitja per construir un equipament turístic de conte de fades, al vell mig dels boscos. Comercialment ho anomenen la Selva Patagonica, de manera que promet. L'hotel on varem dormir, té forma de muntanya, de fusta, i està al vell mig d'un bosc. A més a més, tenen una petita reserva on estan recuperant especies típiques de la regió com llames, alpaques, pudus...  Es el típic lloc que no ens estranyaria trobar algun dia a la llista de les 25 destinacions més especials del mon.
De fet, deseguida que entres el bosc, et sorprèn la seva densitat, i tranquil·litat, i són ben boniques les flores de Copihue que pengen dels llots menys esperats. Sense contar, que hi ha rius, llacs... mola.

Valdivia
Finalment, varem anar fins la capital de la regió,Valdivia. La ciutat dels rius i dels alemanys. Es bonica perquè està envoltada de 3 o 4 rius amb més aigua que l'Ebre que l'envolten. I a la zona del port hi ha lleons marins. Però no es res que no hàgim vist abans. Val a dir, que aquí no hi ha cap edifici amb més de 60 anys, perquè als anys 60 va haver-hi el terratrèmol mes fort registrat mai, 9,4 graus richter. I totes les construccions són bastant recents.
Dic que és la ciutat dels alemanys perquè va rebre molta immigració d'aquest pais a principis del segle XX i n'ha quedat l'emprenta cultural, vull dir gastronòmica. Bona cervesa a can Kuntsmann, i també bones xocolates.

La particularitat de Valdivia és que al mateix riu, a l'alçada del centre, pots trobar una petita colònia de lleons marins campant,  i si ets prou valent t'hi pots acostar, massa i tot.

Temuco,
Finalment, ja de pujada cap a Santiago varem fer parada a Temuco. Una ciutat amb encant limitat i oferta hotelera bipolar, o car o massa barat. La curiositat de Temuco, es que hi ha la Universidad de la Frontera. Però quina frontera? ... fins fa poc més de 100 anys  la frontera sud de Chile era Temuco, i més aval hi havia els Mapuches. Curiós, no?
Amb aquest passat, està clar que un element imprescindible de Temuco és el mercat municipal on trobar artesania mapuche a bon preu. Però tampoc cal que us espereu un mercat espectacular.