Rapa Nui, Illa de Pasqua...

A 3700km de la costa Xilena, i a 2000km de l'illa més propera, l'illa de Pasqua (també anomenada Rapa Nui) és una petita illa perduda al bell mig de l'oceà Pacific. Només té 5000 habitants i un sol poble, però tot i així es coneguda per tots gracies als Moais que ens han deixat els pobladors originals de l'illa.

Mostra un mapa més gran

Administrativament depèn de Xile, però geogràficament és l'última illa de la Polinèsia. Per això et trobes una estranya combinació de persones amb aspecte Polinesi que parlen i tenen la forma de fer d'un Xilè. Tot i que també es veritat, que fins a un cert punt s'han mantingut la llengua i les tradicions dels habitants originals de Rapa Nui. I com a tot arreu on hi ha una metròpoli que ha portat les seves lleis i la seva cultura, hi ha un conflicte latent...

Geogràficament, es un triangle de 20km per 6km d'ample. Segons sembla es va formar a partir de 3 volcans, a cada extrem, que finalment la van unir en un sol bloc. Tot i ser una illa volcànica, es força plana. A més a més, malgrat tenir un clima semi-tropical i rebre força pluja, es una gran catifa verda. Però casi no hi ha arbres, perquè les antigues tribus Rapa Nui se'ls van carregar tots al seu moment.

Actualment, les coses han canviat molt, i tots els habitants de l'illa viuen en un únic nucli, Hanga Roa, on hi ha des del "colmadu" més petit, fins l'aeroport. La resta de l'illa queda casi exclusivament pels Moais i pels cavalls salvatges que van retallant l'herba tranquil·lament.

Que pots fer?

En una volta ràpida, l'illa està vista en un parell de dies. Es pot recorrer en 4x4, en moto o fins i tot es prou petita com per fer-ho en bicicleta. Bàsicament hi ha dues rutes, la gran i la petita.

Això si, es molt recomanable aprofitar la primera tarda a l'illa (l'avió arriba a les 14h) per visitar el museu antropològic on aprendre els conceptes bàsics.

La ruta gran, consisteix a fer una volta ampla per l'illa que et porta fins a Anakena, la única platja de l'illa, i després fins a Rano Raraku, la pedrera on feien els Moais. Fent parada a tots els Ahus (centre cerimonial), tinguin Moais o no, que et trobis pel camí. Pot semblar poca cosa, però es una ruta molt xula. Per una banda:

Anakena = platja d'arena blanca i aigües transparents + palmerar + gespa verda + Moais (veure foto més amunt) + volcà

I després, perquè la pedrera, que es troba a la pendent d'un volcà hi ha moltíssims Moais, uns 500. I estan allà com si haguessin caigut del cel (o sortit de la terra com bolets).

La segona ruta, consisteix en anar primer a Puna Pau, la pedrera on feien els Pukao (barrets dels Moai, de 10 tones), després pots pujar al volcà Maunga Terevaka per veure vistes panoràmiques de l'illa. I a la tarda, abans no tanquin, es important pujar a un altre volcà, el Rano Kau, que hi ha just al costat de Hanga Roa. Aquesta última activitat val molt la pena, perquè el crater del volcà es molt espectacular i perquè a l'extrem superior hi ha l'antic centre cerimonial d'Orongo amb unes vistes espectaculars.

Per qui els hi agradi el submarinisme, les aigües que envolten l'illa són càlides i transparents. La visibilitat ronda els 40m. Per això la Mariona va aprofitar per fer submarinisme. Jo hauria volgut fer snorkel, però per calendari no vaig poder.

Avituallament

Com que el flux d'entrada/sortida de turistes està limitat per l'únic vol diari de la LAN, tampoc pots esperar que hi hagi un gran número de turistes. I per tant, hi ha el que hi ha, i tampoc no s'espera que la infraestructura turística creixi molt més. Pels que vulguin "soltar la plata" hi ha l'hotel Explora, i sinó la resta ja son hotels més o menys familiars de gamma mitja. Nosaltres varem optar pel Mana Nui a partir dels comentaris de la Lonely Planet, es correcte i té la bondat d'estar literalment a 4 passes d'un conjunt de Moais i d'un centre cerimonial, de manera que pots anar a saludar els Moais de bon matí.

Els preus de l'illa de Pasqua, son força més cars que els de Xile. Realment pagues el preu de l'aillament. Heu de tenir en compte les begudes poden ser 2 o 3 cops més cares que al continent. En canvi el menjar és més car, però tampoc excessiu. A destacar els sucs de fruita local, excel·lents.

El que t'adones quan arribes a l'illa, es que la majoria de visitants, avisats dels preus, venen carregats de neveretes d'aquestes de pic-nic amb begudes i menjar. Es a dir, que no us faci vergonya.

Per acabar, una cosa que hem va fer molta gracia és que totes les cases de l'illa tenen el seu plataner. I té pinta que l'arbre dona fruits tot l'any. Quin luxe...

Conclusió
Arribar fins aquí es car, i requereix molt de temps, 5 hores de vol des de Santiago. L'illa es molt xula per la seva natura i per tot allò que l'envolta. Però sincerament, jo només hi aniria si ja estas per la zona. Ja sigui per Xile o per la Polinèsia. Anar-hi especialment des de Catalunya, quedaria només pels fanàtics dels Moais.