dimecres, 12 de desembre del 2007

They thought we wouldn't notice....

Aquesta web youthoughtwewouldntnotice.com (et pensaves que no ens en donaríem compte) recull el que se'n podrien dir dissenys massa similars, per no dir còpies. Està bé veure que la originalitat a vegades no és del tot original.

De fet, a vegades no cal anar tant lluny per a adonar-t'he que hi ha coses que no són tant originals. Per exemple aquests dies ha Irlanda vaig veure un anunci que vaig trobar força familiar. Només que allà en lloc de promocionar el Català, anunciaven un banc. No se pas que va ser el primer si l'ou o la gallina...

dimarts, 11 de desembre del 2007

Irlanda...

Aquest pont hem aprofitat per anar a Irlanda a veure una amiga de la Gemma que viu allà. De manera que varem anar primer un parell de dies a Dublin i després varem agafar un tren fins Waterford, què és on viu l'amiga de la Gemma.

Que dir d'Irlanda? doncs què m'ha agradat força. Per una banda, Dublin és una capital força petita i no té cap element que la faci destacar especialment. Però en canvi, la ciutat en el seu conjunt està força bé. De fet, el que vaig entreveure sota la pluja insistent hem va recordar una mica a Copenhagen. També, perquè a Dublin com a Copenhagen el museu al que cal anar és el de la cerveseria de la ciutat, en aquest cas la Guinness.
En tot cas, Irlanda és més coneguda pels seus paisatges rurals i per les seves costes que per la seva capital. I en aquest punt no defrauda gens ni mica.

Hi ha dues coses d'Irlanda que hem van sorprendre força, el primer de tot va ser que es un "driving country", és a dir un país pensat per els cotxes. Tant al propi Dublin com a Waterford, tot esta pensat perquè es vagi en cotxe. Fins i tot al centre de Dublin els semàfors estan super mal coordinats i per creuar un carrer has de fer combinacions estrambòtiques. L'altre cosa són els preus, no m'esperava que tot fos tant car, i no parlo de menjar a fora sinó dels preus del menjar als supers. Res no baixava dels 2€... ni França és tan car.

Dues recomanacions a Dublin,
  • El Temple Bar Hotel, ens el van recomanar i va complir plenament les expectatives. Molt cèntric i una qualitat/preu força bona. El més divertit és que fins i tot ens van atendre en Català.
  • Un bon lloc per menjar: el restaurant Gruel, 68 Dame St, des del carrer no donaries ni un duro per ell. Però com que la Lonely Planet el recomanava i vam entrar. Menjar Irlandes molt bo. Si hi aneu no dubteu provar aquesta cervesa orgànica, es bonissima!

dijous, 22 de novembre del 2007

I al final, un SE K530...

Al final vaig deixar estar la idea d'esperar i esperar per un Nokia que tenia vist i optar per l'opció ràpida i barata, un Sony Ericsson k530. Que ve a ser l'evolució del mòbil que ja tenia fins ara, un k700.

La veritat que els motius que hem van portar a comprar-lo van ser la mida, es molt primet; el preu, 35€; veure que havien solucionat el principal punt negatiu que tenien els Sony Ericsson fins ara: el botó tipus joystick que serveix per a tot i que s'acaba espatllant, sense cap tipus de remei...

M'esperava que aquest telèfon seria com un k700 al que li han fet una dieta extrema i li han canviat la càmera. Però m'ha sorprès que en aquest temps han millorat força l'aspecte visual de la pantalla, ara es molt més nítida i fins i tot pots fer que el rellotge et surti en gran, i li han afegit forces millores d'usabilitat, com que et demani que et permís abans de connectar-se a Internet (sembla mentida que hagin tardat tant a fer una cosa tan simple).

L'única cosa que no m'acaba de convèncer és que el port USB en lloc de venir integrat dins del propi telèfon, s'hagi de fer servir un cable especial no-estàndard. Això si, te'l proveeixen de sèrie. I el que està molt bé és que la bateria del mòbil es carrega quan el connectes a l'ordinador.

I finalment, una altre cosa que m'agrada molt dels mòbils Sony Ericsson és que els dissenyen a Lund :-)

dijous, 15 de novembre del 2007

Canviar el móbil...

Això de canviar el mòbil és més complicat del que hem pensava. Sent molt innocent, hem pensava que el què calia fer era mirar el catàleg de telèfons disponibles, triar el que més t'agrada, anar a un distribuïdor i fer el canvi.

Però no. No s'ha de fer així, i de fet mirar el catàleg és un error. El que has de fer, és anar a la botiga i triar el telefon que bonament et puguin oferir. Perquè si hi vas amb una idea del telefon que vols, es pot convertir amb un via-crucis sense fi de: "aquest no el tenim", "aquest tampoc el tenim", "aquest és només per portabilitat",... Per no parlar de les voles que t'intenten colar per aconseguir una venda ja.

Realment fent una anàlgia, el sistema de canvis de telèfon de movistar hem recorda molt un sistema comunista, com aquell que es veia per la tele poc abans de la caiguda del mur: botigues que anuncien molt, i al final només tenen allò que el planificador central ha considerat que han de tenir i que arriba, simplement quan arriba...

Si no fos que a Gualba només hi ha movistar i encara no a tot arreu....

dimecres, 7 de novembre del 2007

Barça - Rangers per Internet: èxit

Només comentar que avui m'he arriscat a mirar el partit del Barça per Internet i com a mínim fins ara, a la mitja part del partit, el resultat ha és tot un èxit. És veu força bé i casi no hi ha talls.

En lloc de fer servir els mitjans de pagament que comentava en en una entrada de la temporada passada, he optat per utilitzar un programa què és diu SoapCast i mirar-ho per la ESPN en anglès.

El resultat és 2-0 a la mitja part i esperem que caigui algun gol més.

divendres, 26 d’octubre del 2007

Humor negre....

Aquest és el cartell que l'insigne i inigualable govern espanyol ha penjat aquesta setmana prop de casa aquesta setmana! ! El text no es llegeix gaire bé, el meu mòbil està a les últimes, però hi diu: "Este Diciembre la alta velocidad llegará a Barcelona".

Es vergonyós que amb tot el sideral que estan muntant encara s'atreveixin a anar enganyant el personal d'aquesta manera...

dilluns, 22 d’octubre del 2007

F1, el desenllaç...

Ja ho vaig dir, que guanyi un Ferrari sempre fa bonic. Encara que el campió sigui més fred que un pal de gel.

Per cert, gran plantejament de la sortida dels Ferrari. Fer que en Massa es poses davant de'n Hamilton i el frenes, va ser genial. No només perquè va permetre que en Räikkönen l'avances, sinó perquè li va generar una frustració tant gran que el va encegar unes quantes voltes i així li va anar. Només comparable a quan l'Alonso el va fer esperar per canviar els neumàtics, com si estigues fent cua en una benzinera, fa unes carreres.

I ara només queda esperar que el que s'ha guanyat a la pista no ho s'acabi espatllant als jutjats. Perquè en Hamilton ja en va fer dues abans de començar la carrera, que en condicions normals de F1 li haurien costat perdre unes quantes posicions a la graella de sortida. I un favoritisme tant descarat no faria més que espatllar la competició...

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Truquets d'Excel...

La majoria de vegades, quan faig servir l'Excel no és per a fer la comptabilitat ni coses d'aquestes, sinó que l'acabo fent servir per treballar amb llistes i taules de text. Per això, hi ha un parell de coses que van bé de saber:

Fer que el text s'adapti a l'amplada de les columnes:
És molt incomode que el text ocupi més espai que l'amplada de la columna a la que pertany. Per fer què el text s'adapti a l'amplada de la columna i es vagi tallant en línies, cal anar a les "Propietats de la cela", que apareix del menú contextual de la pròpia cela i allí cal indicar que la columna és de tipus Text. Finalment, cal anar a la pestanya "Opcions d'alineament" i allà marcar la opció "Ajustar el text".

Afegir salts de línia dins d'una cela de text:

Per a afegir un salt de línia dins d'una cela de text cal fer Atl + Enter en el punt on se'l vol introduir.

Establir filtres a les capçaleres de les columnes:
Al menú "Dades" hi ha la opció "Filtre" i a dins l'acció "Autofiltre". Aquesta acció que crea una llista desplegable per cada columna que conté els diferents elements que hi ha a cada columna. Permetent establir filtres de selecció.
Això queda molt molon, però poques vegades ho he fet servir de debò, suposo està pensat l'hora de fer cerques.


Ni que sigui per portar la contraria, últimament quan he de fer coses senzilles i ràpides, prefereixo fer servir la fulla de càlcul que hi ha a Google Docs. Sobretot, perquè és molt còmode quan amb els documents els edita més d'una persona. Especialment quan preparem viatges :-)

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Patrocinis a la F1...

Una dels temes que anaven sortint de tant en tant a ITM era el tema dels patrocinis. sobretot perquè avui en dia les empreses hi destinen grans quantitats de diners, amb l'esperança d'associar la seva imatge a la d'una icona reconeguda. I moltes vegades els hi surt bé, només cal pensar el casos de Nike amb el Barça, Vodafone amb el Manchester United,...

I ara mateix a la F1 s'està donant un exemple de llibre d'un patrocini que no està sortint bé, i què fins i tot està danyant la imatge de les empreses patrocinadores. Evidentment estic parlant dels patrocinadors de l'equip McLaren-Mercedes. Perquè aquesta gent s'ha gastant molts diners en lligar la seva imatge a la d'aquest equip, i ara que a dins l'equip hi tenen muntada una bona batalla campal, on els pims i pams van caient dia a dia, els patrocinadors no saben on posar-s'he. Sobretot empreses com: Vodafone, que venia de Ferrari i ara volia associar la seva imatge a McLaren, i el fet de ser anglesos encara els penalitza més; O del grup Santander, que volia aprofitar l'operació Alonso per crear la seva imatge d'empresa global a Anglaterra i si no vigilen encara quedaran escaldats aquí i allà.

Només cal mirar per fòrums i blogs, i es pot veure que a la mínima ocasió els fanàtics de l'Alonso aprofiten per recordar quins són els enemics, i a proposar-n'he el boicot a la mínima que poden. Per tant, acabi com acabi el mundial, d'aquí qui més hi perdrà no hi seran ni l'Alonso, ni en Hamilton, sinó els que els hi han pagat el cotxe.

En tot cas, en Räikkönen és el que fa menys ràbia dels tres pilots que encara tenen possibilitats i un Ferrari campió sempre fa bonic.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

De mòbils...

Ja fa temps que el meu mòbil esta a les últimes i ara n'estic buscant un de nou. Soc molt exigent, demano que: sigui barat, molon, que no s'espatlli al cap de 4 dies i què és pugui connectar a l'ordinador via port USB.
Crec què és interessant que el telèfon tingui port USB perquè així podré guardar tots els contactes a l'ordinador. I sobretot, perquè tinc l'esperança que així no caldrà dependre tot el dia del carregador i el podré carregar el telèfon des del ordinador.

En tot cas, el motiu d'aquesta entrada és perquè he trobat una pàgina que permet comparar mòbils fàcilment:

http://www.gsmarena.com/compare.php3?idPhone2=2013&idPhone1=2004

Està força bé perquè a part de tenir molta informació dels telèfons, la web no te gaire publicitat i això avui en dia és d'agrair. A nivell de curiositat, encara hi he trobat les dades de telèfons antics, de manera que pots comparar si el telefon nou pesarà més o menys que el que tens ara...