Ahir vaig anar al circ...

Ahir vaig anar al circ, i no hem refereixo al Camp Nou on últimament estan fent cada partit el encara més difícil.... Sinó que ahir vaig anar al circ de debò. Vaig anar al Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera. La meva mare m'ho va proposar, i vaig pensar, perquè no? De fet, ja m'agrada veure les activitats tipus circenses qua les fan per els festes majors i aquesta proposta no n'és tan diferent.

El Circ Cric és la companyia que dirigeix en Tortell Poltrona i que fa un circ molt allunyat al dels típics circs que anaven pels pobles amb lleons, tigres i bitxos d'aquests.... Sinó que s'assembla bastant al concepte de circ que fan els del Cirque du Soleil, però més petit, o el que pots trobar per la fira de Tàrrega. Que dir de l'actuació? Doncs què el ritme de l'actuació és força àgil, les actuacions es van enllaçant una darrera l'altre i els que acabats són molt bons, perquè els que estan en un segon pla no estan allà per omplir sinó que també fan coses per donar suport a l'actuació principal. Hi ha un moment remember when, quan el Tortell fa el número de les cadires que encara recordava de quan era un nen....

En tot cas, si teniu un dissabte a la tarda o un matí de diumenge lliures és una bona cosa a fer. I així de pas coneixereu el poble on vaig estudiar durant l'EGB!!

Per cert, pels boletaires, al prat que envolta el circ hi havia moixernons ;-)

Cinema & paranoies...

Aquest cap de setmana he anat a veure "La conspiración del panico" al cinema. Típica pel·licula d'acció on es paranoien amb un estat que on esta tot controlat, tot, tot i tot: converses de mòbil, les càmeres de videovigilancia que hi ha repartides per les ciutats i el que encara es pitjor, es capaç d'interpretar-ne les dades a temps real. Com a peli d'acció està força bé, tot i que aquesta historia ja l'hem vista moltes vegades i què les virtuds de la màquina són massa exagerdades. En tot cas, varem passar una bona estona.

Tot i així, ja fa dies que volia parlar d'una nova funcionalitat que han afegir al Picassaweb, la gent de google, i que hem va fer pensar malament. Han introduït un sistema de reconeixent de les cares que apareixen a les teves fotos i a partir d'aquí, quan puges noves fotos al teu espai, ell reconeix automàticament quines persones hi apareixen i les classifica. Això sí, per ara l'has d'anar ajudant perquè no està gaire perfeccionat.

Fins ara tot molt bonic. Però que passará quan el programet vagi una mica millor i siguin capaços de trobar-te a les fotos d'altres usuaris del picassa? potser et troben fent una burilla darrere un japones que estava fent fotos pel Passeig de Gracia... quina por!!

Dig out your soul...

Feia dies que estava pendent de la sortida del nou disc d'Oasis, "Dig out your soul", n'havia llegit critiques molt prometedores, fins i tot una mica hooligans, on s'afirmava que és el millor disc des del mític "What's the story, morning glory". Però després d’escoltar-lo un parell de vegades ho deixaré’m amb un és possible. La principal novetat d’aquest disc és que les guitarres han pujat el volum, i té una tendència una mica més roquera, abandonant lleugerament l’estil clàssic d’Oasis. Per mi la millor cançó del disc és sens dubte “The shock of the lighting” i després vindria “The Turning”, potser perquè són més properes a l’estil Oasis de tota la vida.... Tot i així el conjunt del disc esta força bé, el deixarem amb un disc Notable.

M’agradaria equivocar-me, però no crec que els germans Gallagher puguin tornar a compondre cançons com “Wonderwall” o “Champagne supernova”....

Una mica d'etimologia futbolistica...

Quan parlem de futbol, moltes vegades utilitzem paraules que no sabem d'on surten. N'hi una que aquest cap de setmana hem fet servir molt, derbi, i una altre que ja fa temps de la que en vaig conèixer l'origen i crec què és força curiós:

• Derbi, en anglès Derby. Doncs Derby és una ciutat anglesa que també és la capital del comptat de Derbyshire. I segons sembla, el nom bé dels enfrontaments que hi havia entre les dues meitats del poblet de Ashbourne d'aquest comptat.
  

Mostra un mapa més gran

• Rubgi. En principi no tindria res a veure amb el futbol, però no és així perquè l'origen del Rubgi bé d'una transformació del futbol. Ja que en un principi el Rugbi era el futbol que és jugava a partir de les regles implantades a l'escola de Rugby a Anglaterra. Segons la llegenda William Webb Ellis va inventar el Rugbi el quan va agafar la pilota amb les mans a mitja jugada i va anar amb ella fins la porteria per marcar un gol. El que si que està clar, es que allà s'hi van redactar les primeres regles del rubgi el 1845.
  En aquest cas, també és curiós saber que la necessitat d'unes regles comuns per aquest esport va venir lligada amb el desenvolupament del ferrocarril a anglaterra durant el segle XIX i el nombre creixent de trobades entre escoles diferents.

Interesant novetat al gmail...

Fa poc Google a introduït una novetat interessant al gmail. Ara es possible configurar que les comunicacions entre client i servidor vagin encriptades mitjançant el protocol segur https.

Per a activar aquesta opció cal anar a l'opció Configuració i allà, a la pestanya General, indicar que vols utilitzar sempre el protocol https.

Que vol dir això? Fins ara les dades que s'enviaven entre el teu compte gmail, al teu navegador, i el servidor de la google anaven en text pla. Es a dir que si algú es posava a escoltar la xarxa i interceptava el teu missatge podia llegir-hi perfectament el que hi deixa. En canvi, s'hi s'activa el protocol https, aquestes comunicacions passen a estar encriptades. De manera que si la mateixa persona captura el mateix missatge, ara en lloc del teu text s'hi trovarà una serie de lletres i números sense sentit. Perquè estarà codificat. Això no vol dir que el missatge sigui 100% segur, sinó que si algú el vol llegir, hi haurà de dedicar molt més esforç.

L'única pega es que pot ser que tot et vagi el gmail més lent... però amb els ordinadors que hi ha avui en dia no crec que això s'arribi a notar...

En ruta per Itàlia..

Com ja vaig avançar en un altre entrada, aquest estiu hem fet una ruta pel nord d'Itàlia, es a dir: la Toscana, l'Emilia-romanya i el Llac Como. Itàlia ja ens era coneguda, tant la Gemma com jo ja hi havíem estat, i ja sabíem que ens hi trobaríem: llocs macos i bon menjar. I per això, aquest any que no teníem ganes d'anar molt lluny, varem pensar que Itàlia era el destí.

Hem fet una mica el que seria la ruta clàssica, varem embarcar el cotxe al ferry de Gènova, després varem fer una mica de volta per Itàlia i varem tornar per França. Però en lloc de tornar per Mònaco i la Costa Blava, varem creuar els Alps. I aquesta és la ruta que varem fer:

Dies 1 i 2.
Ferry Barcelona - Gènova, el ferry no és cap meravella, està pensat per a camioners i no té gaires amenitats. Però es important destacar que els membres de l'Univers UPC hi tenim un 30% de descompte, que no és gens despreciable.

Varem arribar a Gènova pels vols de les 16:00, i varem fer una visita ràpida de la ciutat. Poca a cosa a destacar, a part dels carrers xunguillos de prop del port. I despès teníem la intenció d'anar a sopar en un dels pobles de la zona de Cinque Terre. però el pàrquing del primer poble ja estava ple i no ens hi varem poder quedar.

Varem fer nit a Lucca en un hotel de cadena que no ens va fer gaire el pes.

Dia 3.
De bon matí, visita a Lucca, petita ciutat de la Toscana, que no és de les més conegudes i que té algunes coses força maques, Com alguna torre medieval o un antic circ romà que s'ha convertit en una plaça que encara manté la forma ovalada.

Després, cop de cotxe fins a Pisa, que està a 20 minutets. A pisa, només vam veure la Piazza del Miracoli, on hi ha tot el que cal veure: La torre, el Duomo i el baptisteri. No varem pujar a la torre perquè cal reservar amb un mínim d'antelació i el preu és de 15€. Per tant, ens varem fer les típiques fotos emputjant la torre i ja varem sortir-ne contents.

I abans de plegar, varem fer una volteta pels prats de la Toscana fins a Volterra, un petit poble d'origen etrusc que està al cim d'un turó proper a Siena. Manté la seva muralla, el típic ajuntament toscà i val a dir que encara no ha estat engolit del tot del turisme. Per tant té molt encant.

Finalment, sopar a Siena a Il Carroccio (Via del casto di sotto,32), molt a prop de la Plaça Piazza del Campo i molt bó.

Dia 4.

Per començar, varem tornar a veure Siena, ara de dia i amb més calma. Siena és una ciutat preciosa, on no només en destaquen la Piazza del Campo i l'enorme Duomo, sinó que tots els carrers del centre han sabut mantenir l'aire medieval. Especialment a la nit, gracies a l'escassa il·luminació. Algun cop m'agradaria anar-hi quan hi facin el famós Palio, però serà en una altre ocasió.

Després, ja de camí cap a Florència varem anar fins a Sant Gimignano fent volta per la zona on es fa el Chianti. A Sant Gimignano varem visitar una mica el poblet, que ha esdevingut en poble excessivament turístic i on et cobren casi fins i tot per respirar. Res, que en mantindré el record de quan vaig anar-hi amb l'institut.

Varem arribar a l'hotel, el Holiday Inn Florence, i ens varem quedar a la piscina a agafar forces per l'endema :-) Per cert, si aneu amb cotxe, aquest hotel és una bona opció. Té piscina i el centre no queda gaire lluny, amb bus. Però el millor de tot és que 10 minuts a peu, direcció centre, hi ha una Pizzeria i una geladeria artesanal que són de molt bon recomanar.

Dia 5.

Visita a Florència per a refrescar una mica la memòria, perquè els dos ja hi havíem estat. Bé, qui no va anar a Itàlia de viatge de final de curs a BUP o a COU?

Si algú encara no hi ha estat, ni n'ha vist mai cap foto, el millor de tot és plantar-se al peu del Duomo i fer el camí que surt d'allà i arriba al Palau del Pitti passant per l'ajuntament, on hi ha la reproducció del David i creuant el Ponte Vechio.

Dia 6.

Un cop varem deixar Florència i Toscana es pot dir que varem abandonar la part turística del viatge, i es varen acabar les botigues de souvenirs i de postals. Cosa que a vegades pot ser un problema i tot. Ja que a l'Emilia-Romagna sembla que estan massa ocupats fent vinagre, formatge i cotxes com per preocupar-se dels turistes.

Així, primer varem pujar fins a Bologna, coneguda per les arcades que tenen les cases de la majoria de carrers del centre i per la salsa bolognesa, bé allà en diuen a Salsa Ragú. Salsa que varem provar en un restaurant de batalla recomenat per la Lonely Planet, Trattoria del Rosso (Via Augusto Righi, 30).

A la tarda ens varem acostar a Maranello per veure la Galleria Ferrari, cita obligada per un ferrarista com jo. La galleria és cara, 12€, i com a molt té una 30 de cotxes entre els de f1 i els de carrer, però la Ferrari es molta Ferrari i poder veure la fàbrica, des de fora i darrere una tanca, hem va fer molta ilusió.

Després varem tirar cap a l'Hotel Bahia del Ré, prop de Modena. Hotel que va ser una gran elecció. Vale, està a 10km de Modena i al costat de l'autopista, però es un 4* i ens va sortir per 49€ la nit (esmorzar inclòs) i a sobre varem poder gaudir del seu spa durant 1 hora. Vaja, que l'aposta ens va sortir molt bé.

Día 7.
Varem visitar Modena. Ciutat d'uns 100mil habitants i que té un centre molt petit, però de'l que en destaca per davant de tot el Duomo, es veu que està reconegut per la Unesco i de fet no m'estranya perquè és molt bonic. Modena no és només vinagre, sinó que els Tortellini també són d'aquí.

I a la tarda cap a Parma, que ja és més gran i té més coses. De Parma sobretot cal destacar-ne el baptisteri de marbre rosa, que surt a totes les guies, i el Duomo, que té un estil similar al de Mòdena. Aquí varem sopar en un restaurant recomanat, Trattoria Corrieri, amb un servei cahotic però on el menjar es molt bó. La Gemma va menjar uns raviolis de carbassa que eren bons, molt bons! I de fet, gracies a aquest restaurant jo vaig trencar tots els prejudicis que tenia contra el pernil de Parma des d'un cop que en vaig comprar a Suècia per error... però això ja és una altre història.

D'aquesta zona ens va decepcionar una mica no poder/saber visitar cap fabricant de formatge, de Lambrusco o de vinagre. En teoria de formatge ens va dir que sí que se'n podia visitar alguna cosa, però no ho varem saber trobar... En tot cas, la majoria de coses estaven tancades per vacances.

Día 8
De camí cap al Llac Como, varem fer parada a Cremona, cuitat que té una catedral/baptisteri i plaça de la vila medievals molt boniques i a més a més és la ciutat on va viure la família Stradivairus i on es van fer segons diuen els millors violins de tota la història. També, tot molt bonic, però a la vegada difícil de visitar pels horaris i el poc interès pel turisme.

A la tarda varem arribar a Lecco, a l'extrem sud-est del llac Como i varem fer una mica de volta a peu pels voltant del llac. Aquesta gent si que no te cap tipus de problema de sequera...

Dia 9.
Varem dedicar el dia a visitar el llac i els seus poblets Bellagio, Mennagio, Lenno, .... al final fins i tot et canses de visitar poblets, però el llac és molt maco. És una vall tancada amb montanyes altes, com Andorra, però amb aigua al mig.

Arribada a Torino on ens varem allotjar a un hotel històric i centric, Hotel Dogana Vechia. L'hotel està al costat de l'ajuntament i fa anys havia estat la posta de Torino. Per això hi han dormit hostes tant importants com Mozzart o Napoleo. El tracte va ser super-amable i es preocupen per tot, tot i tot.

Dia 10.
Visita a Torino, ciutat industrial però amb molta historia. D'edificis blancs, té bastantes arcades i també moltes botigues. Es pot visitar el Duomo, el palau reial, i el que fa un segle va ser l'edifici més alt del món (ara un museu del cinema, que també es pot visitar). Tot i això, estavem bastant cansats i varem decidir prendrens'ho amb calma, escriure les postals i anar de compres (la Gemma va aprofitar les rebaixes).

Havent dinant varem anar tornant cap a casa fent escala a Grenoble, just a l'altre banda dels Alps. Atenció usuaris de TomTom: el navegador us farà passar pel tunel de Ferjus de 12km i que crec que fa estalviar molta estona. Només dir que el peatge són 33€! i que no t'avisa fins que no has pagat :-(.


Encara que no ho hagi comentat a tot arreu, una de les coses bones d'Itàlia és que a cada ciutat o barri hi ha la corresponent geladeria artesana on trobar gelats bonissims a molt bon preu. No se, a alguns llocs per 1.5€ o 2 et trobaves amb un gelat de bona mida on pots possar-hi 2 o fins i tot 3 gustos.... De manera que varem tenir unes vacances d'allò més dolces.

Acumulatiu de lectures...

Els últims mesos he estat llegint un parell de llibres d'economia per a no iniciats i aquestes en són les ressenyes:

• "Converses amb Xavier Sala i Martin", Jordi Graupera
  
  Interessant llibre de converses amb Xavier Sala i Martin, segurament l'economista més excèntric del país. Llibre no només interessant per coneixe'l una mica més a ell com a persona i els seus pensaments, sinó també perquè és una persona amb les idees molt clares i que et descobreix que hi ha al darrere moltes coses que surten durant el dia a dia des d'una perspectiva diferent a l'habitual. A nivell d'exemple, vaig trobar molt enriquidor el capítol on parla de la feina de les ONG als països del tercer món i els resultats del seu altruisme, de fet vaig tenir com una mena de deja vú.
  

  En resum, un llibre imprescindible per entendre algunes coses de com va el món. Això si, No recomanable ni per a vells nostàlgics del comunisme ni per anti-Laportistes.
  
  

• "El economista camuflado", Tim Harford
  
  El vaig començar a llegir durant la meva darrera visita a Brussel·les a casa d'en Miguel. I el vaig acabar comprant quan vaig tornar, perquè comença força bé quan parla de l'oferta, la demanda i del poder de l'escassetat amb exemples força interessants: pagesos, cafès situats en llocs estratègics tipus starbucks.... Et parla de coses d'aquelles que en el fons ja saps, però que et va ve confirmar que són veritat, com el fet que les botigues de les estacions de trens o dels aeroports els productes són més cars que a les de barri, simplement perquè quan vas a comprar allà ja no tens temps d'anar-ho a fer a un altre lloc on serà més barat. I de coses que encara fan més ràbia, com que a vegades un producte o model més car no ha de ser més costos de fàbricar que un què és més barat, i que simplement pot ser més car per històries de posicionament del producte...
  Llàstima que a mesura que avances va perdent ritme, potser perquè temes com el problema de la sanitat als USA a mi m'importen ben poc. Però per sort al final millora quan explica les tècniques utilitzades a la xina per avançar cap al capitalisme. Tema molt de moda per aquestes dates.

Per cert, ara mateix estic amb el darrer llibre d'en Ken Follet, "Un mon sense fi". Potser algun dia l'acabaré i en podré fer la ressenya, 1200 pàgines són 1200 pàgines...

Fer obres a casa...

Crec que no descobreixo res a ningú si us dic que fer obres a casa és de les pitjors coses que et poden passar. Sobretot si hi vius. El procés té més de processó de setmana santa que de procés: Primer cal endreçar i empaquetar tot el que es trobi en varis kilometres a la rodona de la zona on es faran les obres; seguidament preparar el territori; confiar que els especialistes vinguin a fer-ho quan van et dir que vindrien i finalment resar perquè facin el que han de fer, ho facin bé i no et deixin la resta de la casa feta un nyap....
i després; després t'estas dies i dies netjant i tornant a posar les coses al seu lloc.

I tot això amb l'ilusió que el resultat final sigui millor que el punt de partida inicial.

Consells per búscar hotel

Ara que s'acosten les vacances, es molt possible que esteu intentant buscar un hotel on passar-hi alguna nit o alguns dies. Nosaltres aquest any ja hem fet la feina, i ja tenim preparat el nostre viatget pel nord d'Itàlia.

Tot i així, el que vull comentar en aquesta entrada són alguns petits trucs que seguim per anar a bons hotels, per un preu força raonable. El truc per aconseguir-ho, no només està en utilitzar webs de reserves d'hotels, com booking.com, hotels.com..., sinó que també cal fer seguiment de les grans cadenes hoteleres. Especialment d'aquelles cadenes que fan els diners en els viatges d'empresa, ja que aquests hotels acostumen a tenir ofertes molt bones de cara a l'estiu o els caps de setmana, quan la seva clientela habitual no viatja. Això sí, la pega d'aquestes ofertes és que acostumen a demanar que es faci al pagament a l'avançada i que en alguns casos no es pugui anul·lar la reserva, vaja, com les línies aèries low cost.

Quan preparem un viatge, revisem habitualment les diferents webs de la cadena francesa Accor (Mercure, Novotel, Ibis,...) perquè acostumen a tenir sempre aquest tipus d'ofertes i estan molt estesos per tot Europa. Així a nivell d'exemple aquest estiu hem reservat un Novotel (4*) a Grenoble per 90€/nit incloent l'esmorzar. Tot i així, el grup Accor no són els únics que ho fan i hi ha moltes altres cadenes que ofereixen ofertes equivalents, que conegui: NH Hotels, Holiday inn, Best Western, ...

Com a central de reserves utilitzem el portal booking.com, no només pel bon disseny de la web, sinó perquè està molt bé que per defecte s'inclogui el preu de l'esmorzar al preu ofertat. Però no n'hi ha prou amb mirar els preus a aquest portals, perquè no poques vegades el preu ofertat a la web de l'hotel directament és millor que el trobat a través de les webs de reserves.

A si, i si aneu amb cotxe, no està de més preguntar quan costa el parking de l'hotel, perquè a vegades pot haver-hi diferencies considerables entre un hotel i un altre.

Apa, bon viatge!

I les cerveses...

No he pensat a parlar de les Cerveses belgues. Segons diuen, a Bèlgica hi ha unes 300 varietats de cervesa. En tres dies no n'he pogut provar moltes i m'he centrat amb les rosses, però aquesta és l'opinió de les que he pogut provar. Les ordeno de millor a pitjor:

1- Palm, un sabor molt elegant; entra molt bé.
2- Duvel, un sabor intens però bo. Per cert, Duvel vol dir dimoni en algun dels idiomes que tenen per allà.
3- Hoegaarden, segons hem van dir és una mica com per les dones. Sau i amb regust allimonat. No se, no hem va fer molt el pes.
4- Maes Pils, simplement vulgar, té un sabor massa basto pel meu gust.

Hi trobareu a faltar cerveses d'abadia, però no m'hi vaig dedicar perquè no en soc especialment fan. Caldrà fer un altre viatge a Brussel·les per a continuar amb el treball de camp.